El Punt Avui 26/8/2017
Els biòlegs adverteixen que són un perill per a la colònia de corbs marins
Un dels exemplars de corb marí amb un ham clavat a l’esquena, d’on li penja el fil de pescar Foto: E. BADOSA.
E.FERRAN - ARENYS DE MAR
Alerta a les platges d’Arenys de Mar pels hams que alguns pescadors de canya es descuiden a la sorra i que ja han provocat les queixes d’alguns propietaris de gossos i també dels biòlegs que controlen la colònia de corbs marins establerta a la costa arenyenca. Segons explica un dels experts, Enric Badosa, de la vintena d’exemplars que han anellat aquest estiu dos han acabat morint per les ferides provocades pels hams i els fils de pescar, que se’ls claven a les ales, a l’esquena i a les membranes de les potes. “És preocupant perquè veiem que els estius que tenen poc sonso, com aquest, s’atreveixen a entrar al port o acostar-se a la costa on es pesca amb canya i on corren més perill”, assenyala Badosa.
Tot i la prohibició de pescar dins el port i les restriccions per fer-ho a l’estiu des de la platja de les deu de la nit a les vuit del matí, han calculat que hi ha una trentena d’exemplars de corbs marins ferits per hams. Per frenar el que consideren una amenaça, reclamen més control dels qui practiquen la pesca recreativa.
La regidora de Platges, Laia Martín (ERC), manté que la policia local intensificarà la vigilància per reclamar les llicències als pescadors i recordar-los que han de recollir els hams. “Ens preocupa perquè és un perill per a qualsevol”, explica Martín, que ha demanat al servei de neteja de les platges que es faci un reforç per mirar de recollir els hams. La regidora no amaga que aquest estiu un veí del municipi ha presentat una reclamació a l’Ajuntament perquè el seu gos es va empassar un ham quan passejava per la platja.
Ràdio Calella 25/8/2017
Foto : Xavier Folch, publicada a El Punt Avui
25 d’agost de 2006. Eren poc més de les nou de la nit d’un divendres de finals d’agost de l’any 2006. El vint minuts va descarregar una pluja de 37 litres per mentre quadrat. Continua encara la incògnita de si aquella trucada per avisar des d’emergències va arribar tard o no. El resultat de tot plegat és que una quarantena de cotxes aparcats a la Riera de Capaspre va acabar al mar.
Ara fa onze anys, l’aigua va arrossegar els cotxes com si fossin de joguina cap el mar. Molts dels propietaris eren visitants que havien vingut a passar el dia, o s’estaven a Calella de vacances.
Tres dies després, encara s’estaven rescatant els vehicles que havien anat a parar a mar. Els seus propietaris n’havien denunciat la desaparició i va ser necessària la intervenció d’un helictòpter i diverses embarcacions per recuperar-los del fons de l’aigua.
El temps de reacció va ser nul; encara que la capacitat de resposta que va poder tenir-hi l’Ajuntament en aquell moment va ser motiu de polèmica. L’hora de la rebuda de l’avís del Centre d’Emergències de Catalunya, el CECAT, va arribar a Calella a través del Servei de Meteorologia quan faltaven tres minuts per les nou del vespre, tretze minuts abans de la tempesta. L’alcalde de l’època, Josep Basart, es lamentava la impossibilitat d’activar els serveis d’emergències i alliberar la riera d’obstacles davant l’avinguda d’aigua que s’esperava. Segons va dir llavors, el CECAT havia emès l’alerta a les vint hores i 35 minuts, tres quarts d’hora abans de l’aiguat.
Es dóna el cas que la rierada va produir-se poques setmanes després que l’Ajuntament de Calella aprovés el projecte per cobrir la riera Capaspre. Això implicaria que els cotxes ja no hi poguéssin circular i, ni molt menys, estacionar. El projecte inicial del juliol del 2006 només contemplava el cobriment de la llera amb una llosa de formigó, deixant en l’aire el posterior tractament superficial i la integració urbanística de l’obra; així com el seu finançament.
Els fons de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat asseguraven que es podia sufragar la primera part, i la posterior convocatòria del Pla Zapatero del llavors president espanyol, l’any 2009, va obrir la porta a encarar les dues actuacions de forma simultània. El cobriment i la urbanització de la Riera Capaspre va tenir un cost 0 per l’Ajuntament de Calella. Un diumenge 27 de desembre del 2009 es tallava la cinta de l’obra.
El Punt Avui 23/8/2017
L’obertura de la desembocadura començarà quan acabi la temporada de bany
Es fa cada dos anys per seguretat
Imatge de la desembocadura on s’acumula la sorra que es buidarà amb camions Foto: E.F.
ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha adjudicat a l’empresa Artea els treballs per retirar i tractar la sorra de la desembocadura de la riera. El buidatge, que s’acostuma a fer cada dos anys, permet deixar pas lliure per a possibles rierades al darrer tram de la canalització, on s’acumula la sorra pel pendent que hi ha de sortida a mar.
La regidora de Platges, Laia Martín (ERC), explica que els treballs no començaran, però, fins a mitjan setembre, en espera que finalitzi la temporada de bany, per no interferir amb la maquinària i ocasionar molèsties als qui van a la platja.
Els treballs per extreure la sorra permetran obrir una canal de tres metres d’amplada des del rial de sa Clavella fins a la desembocadura. La sorra es retira amb les excavadores, que van reomplint els camions que s’enduen els sediments fins a un abocador controlat on s’ha de fer el tractament que obliga la normativa segons es determina si està contaminada o no.
El cost dels treballs de la retirada i el tractament és de 35.000 euros, per als quals l’Ajuntament disposa d’una subvenció del PUOSC de la Diputació de Barcelona, que va atorgar 60.000 euros per millorar i estabilitzar rieres i rials.
Aquests diners s’han invertit en l’estabilització dels rials més afectats pels aiguats cada vegada que plou, i també en l’estassada de canyes dels marges per deixar-los nets abans de les pluges. Un dels darrers rials on s’ha fet el manteniment és el de la Serp, un dels més transitats, on es va estabilitzar el terreny tapant els forats i on pròximament es farà la neteja de canyes a la part de baix.
Ràdio Arenys 24/8/2017
El foc a tocar de la C32 a Mataró ha estat un dels que hi ha hagut aquest estiu (foto: El Punt)
Són dades de la Diputació de Barcelona que s’extreuen del primer balanç del pla d’informació i vigilància contra focs forestals que l’organisme supramunicipal va posar en marxa el passat 17 de juny. En general, hi ha hagut 161 incendis a les comarques barcelonines i la comarca més afectada és el Bages.
A més, durant la primera quinzena d’agost s’han produït un total de 31 incendis a la demarcació, dels quals 21 han estat en zones forestals. Aquests xifres se situen per sobre de la mitjana dels darrers 14 anys en aquest mateix període. Pel que fa a la nostra comarca, com dèiem, hi ha hagut 20 incendis i 20 hectàrees cremades. El responsable del pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació, José Luís Herrera, ha destacat que les dades del Maresme són semblants a anys anteriors.
Herrera ha afirmat que en aquesta campanya es treballa en col·laboració amb Ajuntaments i ADF’s, així com en coordinació amb els bombers i el cos d’agents rurals. L’organització depèn, també, de les característiques de cada comarca.
El dispositiu informatiu i de vigilància de la Diputació acabarà l’1 de setembre. Els seus eixos són la reducció del número d’incendis, minimitzar els seus efectes i assistir els Ajuntaments en cas de foc important.
Ràdio Calella 25/8/2017
Imatge d'arxiu
Són dades extretes del primer balanç del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis que la Diputació de Barcelona va posar en marxa el passat 17 de juny. El Maresme és la quarta comarca barcelonina on s’han detectat més focs, afectant una superfície d’aproximadament 20 hectàrees.
Està per darrera de la comarca del Bages, on en els últims dies s’hi han declarat diversos incendis i s’ha detingut una persona, un veí d’Artés, a qui s’acusa d’haver-los provocat. Segons les últimes estimacions, allà s’han cremat més de 540 hectàrees en 15 incendis forestals i agrícoles.
Des de l’inici de la campanya s’han produït 161 incendis de vegetació a les comarques barcelonines, dels quals 45 han afectats zones forestals.
El Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals és un programa de suport als municipis en la prevenció d’incendis forestals impulsat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i les agrupacions de defensa forestal. Aquest dispositiu opera fins l’1 de setembre i té com a eixos d’actuació reduir el nombre d’incendis, minimitzar els efectes dels incendis realitzant tasques de vigilància i assistir tècnicament l’ajuntament en cas d’incendi important.
L’abast territorial del dispositiu és de 475.502 hectàrees forestals. L’equip d’informació i vigilància està integrat per un total de 266 persones contractades per a la campanya: 24 operadors de comunicacions, 18 auxiliars, 44 guaites i 180 informadors.
Ràdio Arenys 24/8/2017
El tram de la c32 d'Arenys és un dels que necessita neteja Foto: El Punt Avui
El seu portaveu al Maresme, Oriol Bassa, ha explicat que Arenys de Mar i, en general, el tram de la C32 entre Mataró i Pineda té un elevat risc i que, des de la Federació, creuen que s’ha d’actuar per prevenir un gran incendi forestal.
La Federació d’Associacions de Defensa Forestal del Maresme ha demanat a la concessionària i al titular de les autopistes de peatge C32 i AP7 que redueixin el risc d’incendi forestal que poden generar les infraestructures amb franges protectores. El portaveu de la Federació al Maresme, Oriol Bassa, ha dit que el tram d’autopista entre Mataró i Pineda de Mar és el més preocupant perquè hi ha molts arbres morts. De fet, el Maresme té més de 800 hectàrees de pins morts que ja han provocat alguns incendis, com a Canet de Mar, Pineda o Mataró.
ADF exigeix, concretament, que les autopistes compleixin la llei de mantenir franges de 25 metres d’amplada de baixa càrrega de combustibilitat paral·lels a tot el perímetre exterior de les autopistes i les seves instal·lacions, com benzineres, antenes de telèfon o dipòsits de gas.
Bassa ha explicat que la idea és fer les franges de protecció durant els propers anys i que tindrien un cost que rondarien els 120.000 euros.
Recorda que està prohibit circular camp a través per terrenys agrícoles o forestals, per tallafocs o pels llits de les corrents naturals 2/2
.jpg)
