Aquests darrers dies he rebut molts correus de demanda d’informació i denúncia referits a la tala de la pollancreda de l’estany de Cal Raba, i tot i que he procurat respondre personalment a cadascun dels correus rebuts, intento fer un petit resum a continuació aprofitant que unànimement els dubtes i les demandes són les mateixes. Tanmateix, les respostes són aplicables a qualsevol espai del PEIN dels que hi ha a TOTA la conca...
És PEIN?
Sí, tal i com es mostra als “magnífics” cartells nous sobre els espais naturals de Tordera.
Poden talar els arbres?
Sí, ja que tot i ser un EIN (Espai d’Interès Natural) és un espai de titularitat privada amb una activitat agroforestal totalment legal.
En aquest cas es tracta d’una plantació lineal de pollancres que, al seu dia, es van plantar per ser talats, exactament igual que es sembra un camp de blat i que tard o d’hora es sega.
Ho fan de manera correcta?
Sí, la tala. Com a qualsevol conreu, es recullen els vegetals anteriorment plantats. Únicament han de respectar els arbres autòctons i no alterar les característiques humides de l’espai (zona inundable). Per a qualsevol dubte es poden consultar les normatives al respecte que, si voleu, us la poden facilitar les administracions a consulta vostra, teniu tot el dret del món.
Es pot realitzar aquesta activitat econòmica a un espai EIN?
Un EIN és un espai “protegit” amb l’objectiu de “mantenir” els valors naturals d’aquell determinat espai, a grosso modo. No és ni una reserva natural, ni un terreny on no es pot fer res. Les activitats econòmiques (com en aquest cas l’aprofitament forestal) estan permeses i regulades per les diferents administracions. En tot cas, hauria de ser un Pla de Gestió d’aquests espais el que regulés aquesta i altres activitats dintre dels límits de l’EIN o zones d’influència, però aquest Pla no existeix. En aquest cas només es regula a base de la Normativa sectorial “general” i de cadascuna de les administracions competents. Per què no hi ha un Pla de Gestió? Bona pregunta, però qui a ha de respondre i donar les explicacions al respecte són les administracions que no ho fan.
Per respondre una mica més concret a la pregunta...
Si la plantació és anterior a la seva inclusió als límits del PEIN, sí. De fet la normativa insta al manteniment de les activitats que s’hi desenvolupen i, en tot cas, a la seva “no expansió” o manteniment dels “valors naturals de l’espai”.
Si es tracta d’un espai dins els límits del PEIN que es vol “transformar” en una plantació lineal, no. En aquest cas es tracta d’una transformació i no està contemplada en cap normativa, tot el contrari. En aquest cas s’alteren els valors naturals objecte de la seva inclusió al PEIN.
En un tercer supòsit... que la plantació s’hagi produït a posterior de la inclusió dels terrenys al límit del PEIN, llavors el problema o la irregularitat va ser al seu dia i pel fet de transformar les característiques naturals de l’espai. Però no la seva tala posterior.
És compatible aquesta activitat econòmica amb els valors naturals de l’espai?
Depèn de l’espai i dels valors naturals objecte de protecció.
Si es tracta d’un EIN de grans dimensions i amb uns valors naturals “no afectats” per l’activitat (per exemple el Parc del Montnegre), doncs és totalment compatible i fins i tot recomanable des d’alguns punts de vista.
Si es tracta d’un EIN de reduïdes dimensions amb l’objectiu de “protegir” uns determinats valors naturals de, precisament, activitats econòmiques com aquesta (per exemple qualsevol estany, bosc de ribera o prat de dall, etc. dins del PEIN), llavors és totalment incompatible, ja que el resultat és la pèrdua, en aquest cas, de superficie humida natural i de les especies animals i vegetals lligades a aquests ambients aigualosos.
Tot plegat sembla una contradicció. Llavors, com pot donar-se aquesta mena de situacions?
Per una manca de rigor, sensibilitat i coherència per part de TOTES les administracions competents i, en alguns casos, per interessos particulars. O dit d’altre manera més entenedora... perquè aquests espais del PEIN no tenen darrera cap administració que vetlli per la seva correcta gestió, tan sols es limiten a etiquetar l’espai com EIN, XN2000 o lo que sigui, sumar hectàrees teòricament protegides, i esperar que ningú els recrimini res. I si aquest darrer cas es dona, doncs aplicar tot lo abans esmentat.
Una plantació lineal de pollancres representa un dels valors naturals de l’espai?
En aquest cas no. Com a molt alberga al seu sotabosc algunes espècies animals i vegetals amb valor natural i objecte de protecció (en aquest cas animals i plantes aquàtiques, de ribera, o de transició) i gràcies al caràcter d’inundació temporal dels terrenys, però els pollancres no. De fet, el manteniment i la tala d’aquesta mena de plantacions altera o perjudica a aquestes espècies.
Una plantació lineal de pollancres és un substitutiu del bosc de ribera autòcton?
En aquest cas no. La seva plantació va representar l’alteració d’un hàbitat natural i el que ha fet és impedir el desenvolupament natural de la resta d’hàbitats d’ambients aquàtics a aquests terrenys dintre de l’EIN.
Algunes espècies animals i vegetals poden trobar a aquesta mena de plantacions un hàbitat idoni per a alguna de les etapes de la seva vida (reproducció, alimentació, refugi,...), principalment aquelles amb un caràcter oportunista o amb pocs requeriments ecològics, i en la majoria dels casos gràcies a la proximitat d’altres hàbitats sí naturals i autòctons, per exemple un canyissar, una bassa, un prat de dall, un bosc de ribera,..., però representa una alteració greu per a les espècies més sensibles (i objecte de protecció) i una disminució important d’espai natural disponible (cal recordar que estem parlant d’espais petits, de molt poques hectàrees “teòriques” i de amb prou feina 4 o 5 naturals).
La tala dels arbres i la manca d’ombra perjudica al manteniment de l’aigua entollada?
Taxativament no. Tot el contrari, els pollancres representen uns autèntics eixugadors del terreny degut a la seva elevada transpiració foliar i al seu creixement ràpid.
És més, és aquesta ombra i recobriment forestal la principal causa de disminució d’hàbitat disponible per a la majoria d’espècies aquàtiques lligades a aquest espai i objecte de protecció. Posem com exemple les tortugues aquàtiques... en dos anys d’estudi i seguiment MAI s’ha localitzat ni capturat cap exemplar a l’interior de la pollancreda, tot i l’esforç de trampeig i cerca visual, fins i tot amb nivells d’aigua important. Es pot aplicar a la resta d’espècies dependents dels ambients aquàtics mediterranis (els nostres).
Cal tornar a plantar l’espai talat?
Si del que es tracta és de protegir i mantenir les espècies objecte de protecció amb la seva inclusió al PEIN, no. Tot el contrari, ojalà no plantin res i ho deixin com ha quedat, que de manera natural es recuperin les espècies autòctones lligades als ambients humits i d’inundació temporal.
Hi ha un greu problema de percepció sobre els boscos... que un espai més natural és aquell que més s’assembla a un bosc,... o dit d’altre manera, que a més arbres, més natural... totalment fals. Tan natural és un bosc que un erm, toll, camp, herbassar, prat,... sense cap arbre, i fins i tot alberguen més biodiversitat (nombre total d’espècies) i espècies amenaçades (lligades a hàbitats oberts) que qualsevol bosc de les nostres terres. Fins i tot mantenint intactes els boscos, si moltes espècies no disposen d’ambients naturals lliures d’arbres, simplement desapareixen, incloses aquelles que necessiten el bosc.
A d’haver bosc?... sí. Però també camps sense arbres. I posats a escollir tipus de boscos, els autòctons, no els artificials com aquest.
Perd l’estany de Cal Raba animals?
No, com a molt alguns que aprofitaven els pollancres de manera oportunista, però que deixen el seu lloc a altres més valuosos i necessitats d’espais humits oberts.
És més lleig l’estany de Cal Raba?
No, tan maco és una plantació de pollancres com un camp d’inundació temporal, o com un herbassar, o com una bosquina, o com un aiguamoll.
Si aquests espais naturals no t’agraden és, simplement, que no t’agraden els espais naturals autòctons, però no ha de ser causa de substituir-los per altres exòtics d’altres terres.
Aquí hi ha un greu problema de percepció per part de la població en general que perjudica greument al manteniment i protecció dels espais naturals del nostre país, i que necessita d’un canvi important si no volem perdre les nostres espècies, els nostres hàbitats i, fins i tot, na nostra identitat.
Alguns aclariments al respecte...
Aquesta mena de situacions (que la gent s’esveri quan veu maquinària talant una plantació de pollancres) són fruit d’una sèrie de situacions produïdes per les administracions competents al respecte...
No s’explica res, i si alguna vegada es fa, de manera poc entenedora i per sortir del pas.
Hi ha una deixadesa absoluta envers els valors naturals dels EINs de Tordera, i molt especialment de les zones humides, per part de propietaris, administracions i mitjans de comunicació locals. Si fessin bé la seva feina no es trobarien amb aquestes consultes (que em consta que han rebut) i és un fet consumat que tenen una imatge poc favorable (per dir-ho suaument) de qualsevol ciutadà que es preocupa per aquests temes... s’ho han guanyat a pols.
No hi ha cap protecció “real” dels espais naturals de Tordera i això la gent ho veu dia a dia, havent arribat a que cap ni un dels espais EIN del municipi es troba en bon estat de conservació o no ha patit o pateix agressions als seus valors naturals, tots i cadascun d’ells. Difícilment es pot respondre de manera “creïble” a qualsevol consulta sobre la gestió d’aquests espais.
Aquestes consultes no haurien d’arribar fora dels conductes “oficials”, ja que correspon a les administracions respondre i donar la cara envers aquestes qüestions. I fer-ho bé i de manera entenedora. Han estat aquestes mateixes administracions les que han optat per aquestes competències i, això sempre s’ha de recordar, els funcionaris que les representen han arribat als seus càrrecs de responsabilitat de manera voluntària, o fins i tot “s’han trencat les banyes” per arribar-hi. Si són on són, és per fer la seva feina a més de per cobrar, dic jo.
Aquest blog no pertany a cap administració, ni a cap entitat, ni a cap col·lectiu, i per tant no està obligat a fer la feina que li corresponen a elles. Simplement és un recull d’observacions de natura per part d’observadors amb la voluntat de compartir i donar a conèixer els valors naturals de la Baixa Tordera, les seves problemàtiques i mancances, les notícies que influeixen sobre ella, opinions, etc, etc, etc,... tal i com s’esmenta a la seva presentació, i al servei de qui ho vulgui i ho necessiti. En aquest sentit és d’agrair les consultes rebudes i que de bon grat es contesten, per part meva i lo millor que pugui, però mai se’m pot exigir a nivell personal i voluntari fer la feina de qui sí cobra per fer-ho i teòricament s’ha compromès. Són aquestes persones les que, per càrrec o feina, han de respondre sobre les agressions que pateixen els espais naturals, i a les que sí s’ha d’exigir. A quest blog li correspon ser una eina de difusió, consulta o comprensió dels valors naturals i de tot allò que l’afecti, i en aquest sentit es compleix sobradament i de manera totalment altruista i desinteressada per part meva i de qualsevol persona que hi participi. Però mai es pot “exigir” fer la feina dels altres.
Tot plegat una pena, i ho dic amb tota sinceritat.
Si alguna persona vol corregir, ampliar o contrastar qualsevol de les afirmacions que s’han fet al respecte, té tot el dret a fer-ho i serà ben rebuda qualsevol crítica, ja que aquesta és la funció d’aquest blog. Tots aprenem de tots.
Xavi
Foto: FONS JULI CARDONA-ARXIU MUNICIPAL DE MALGRAT.
Una de les palmeres afectades per l'escarabat morrut. diari de girona
.
.jpg)
