Un veí de la Batllòria introdueix vaques de l'Albera a Fuirosos per recuperar els cultiusL'Actualitat del Baix Montseny 18/5/10
.
.
El veí de la Batllòria Ramon Masnou Baldé ha pres la iniciativa d'introduir quatre vaques fagines de l'Albera (endèmiques de l'Alt Empordà), una espècie en perill d'extinció, per recuperar els espais oberts i els cultius de la vall de Fuirosos. Masnou, de 62 anys, ha decidit posar d'aquesta manera remei a l'acumulació de sotabosc i a la deixadesa que amb els anys ha envaït aquest espai que recorda de la seva infantesa amb nombrosos camps de cultiu, barreres naturals contra els incendis.
.Després de diverses converses amb la Diputació de Barcelona i l'àrea de Parcs Naturals, amb l'Ajuntament de Sant Celoni a través de la regidora Dolors Lechuga, i dels propietaris de la zona, i de rebre el suport de tots ells per a tirar endavant l'iniciativa, Masnou ha portat aquesta setmana quatre exemplars de l'Albera per començar la recuperació de la seva finca de can Puig. La seva opció ha estat compaginar ovelles i vaques "pel tipus de bosc que tenim" i desbrossar així la seva finca i la d'altres propietaris de Fuirosos i el Montnegre. "Tornar al bestiar és el més essencial", afirma, per al manteniment d'aquests espais ja que "no contamina i no suposa gairebé despesa pública".
.La seva intenció és fer una prova amb aquests quatre exemplars "a veure si ens ajuda amb el sotabosc" ja que es tracta d'unes vaques que viu al bosc en règim de llibertat i menja brots d'arbres i bardissa per mirar d'ampliar, si funciona, el nombre d'animals per a l'any vinent. L'objectiu, remarca Masnou, és "tornar a recuperar la muntanya, la vall de Fuirosos i reduir el perill d'incendi amb el mínim cost possible" perquè "només reduir el risc d'incendi amb desbrossadores no és suficient", assenyala. La seva principal il·lusió és que "si ho deixem encaminat alguns joves ho puguin tirar endavant en un futur".
.Masnou, nascut a Can Torres de Fuirosos, té una llarga experiència en bestiar, ja que fins als anys 80 va disposar de ramat propi. Malgrat actualment es dedica a l'àmbit de les màquines excavadores i al moviment de terres, considera que "si volem gaudir d'un Parc Natural i una muntanya l'hem de mantenir". Per això ha impulsat aquesta iniciativa que espera que pugui ser exemple i posar-se en pràctica en altres municipis.
.EL CAMP DE TIR DE MALGRAT DE MAR TANCARÀ A PRINCIPI D’ANY, TROBI UN ALTRE ESPAI O NO. L’ACTIVITAT ES PODRIA TRASLLADAR A TORDERA.Ràdio Tordera 18/5/10
.El camp de tir La Gaviota de Malgrat, situat a la llera del riu Tordera, tancarà a principi d’any. I ho farà tant si ha trobat un espai alternatiu com si no. La controvertida activitat esportiva ha anat acumulant detractors des de fa més de vint anys i les darreres setmanes ha tornat a protagonitzar noves queixes. L’acusen tant de contaminació mediambiental a través dels perdigons de ferro que van a parar al riu com de contaminació acústica pel soroll de les armes. L’anunci fet en l’últim ple pel govern de Malgrat que l’activitat es traslladaria al nou camp de tir construït a Tordera ha estat desmentit pels responsables de l’entitat.
Escoltem l’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy.
.
El consistori de Tordera va respondre amb sorpresa a l’anunci fet en el ple de Malgrat sobre el trasllat del camp de tir La Gaviota a l’equipament municipal que s’ha d’habilitar a Can Peira.
El regidor d’esports, Rafel Matas assegura que ningú de Malgrat s’ha interessat sobre el procediment que caldria seguir perquè una entitat d’un municipi veí pogués accedir al servei.
.
Les mateixes fonts van afegir que la instal·lació serà gestionada per l’associació de caçadors i que està pendent dels darrers permisos per poder exercir l’activitat amb total normalitat. Des de l’Ajuntament s’afegeix que dotar el municipi d’un camp de tir ha estat una tasca llarga i complexa, atès que es tracta d’una activitat que no es pot situar a qualsevol lloc.
.
El 19 de juny es farà la polèmica fitació de la zona de s'Abanell que afecta quatre càmpings El Punt 20/5/10
.Costes ha notificat al BOP que la polèmica fitació de la zona de s'Abanell que afecta quatre càmpings de Blanes tindrà lloc el 19 de juny a les deu del matí. El punt de trobada serà la intersecció de l'avinguda de la Vila de Madrid amb la platja, on es mostrarà en el terreny la delimitació provisional del domini públic maritimoterrestre. A partir d'aquest acte hi haurà un període de quinze dies per presentar al·legacions contra la fitació i per proposar una delimitació alternativa. L'àrea afectada comprèn la zona situada entre l'avinguda de la Vila de Madrid, el carrer de Nil Fabra i la platja, i es fa en aquests moments perquè el nou projecte del passeig és imminent.
.Els temporals afecten la població de corb marí El Punt 20/5/10
.
Els temporals marítims d'aquest hivern, particularment el de començaments del mes de març, han afectat la població de corb marí emplomallat, una espècie d'ocell en perill d'extinció que té a la Costa Brava una de les poblacions més importants de la Mediterrània. Segons el cens que han fet els tècnics de Medi Ambient, s'han detectat aquest any entre 33 i 41 parelles nidificants a la Costa Brava: 4 al cap de Creus, entre 4 i 6 al Montgrí, 13 o 14 a les Medes, entre 11 i 15 en el tram entre Begur i Palamós, i una o dues parelles en el tram entre Palamós i Blanes. Aquests resultats són inferiors als d'anys anteriors, ja que per exemple el 2009 es van censar entre 38 i 45 nius. El motiu és que el temporal del març, amb onades que a Roses van arribar als 8 metres, va escombrar completament llocs de penya-segats i coves on hi havia nius, com ara a les Medes. Tot i el descens, la Costa Brava continua sent un dels punts de reproducció més importants de l'espècie, que és també un bioindicador de la qualitat de l'aigua.
.
El temporal de març escombra nius d'aus en perill d'extinció Diari de Girona 20/5/10
.El litoral més afectat per les inclemències ha estat el més exposat al vent del nord com el Montgrí
.
.
GIRONA JOFRE SÁEZ
Mentre el temporal de neu deixava milers d'abonats sense subministrament elèctric a les comarques de Girona, les ventades i l'onatge arrasava amb nius de corbs marins emplomallats. Una espècie en perill d'extinció. Els tècnics del Departament de Medi Ambient han realitzat un estudi en el qual han constatat com el cens d'aquesta au ha caigut respecte d'anys anteriors. El resultat obtingut ha estat d'entre 33 i 41 parelles nidificants. Una xifra que pot resultar poc significativa però que, segons van explicar des de Medi Ambient, "és la més important de tota l'Europa continental occidental". Només es troben resultats similars a les costes de Croàcia dins la Mediterrània o a les illes Balears. El cens de 2010 ha permès comprovar com aquesta au se sent còmoda al litoral gironí, ja que només ha nidificat a la Costa Brava. El temporal de març, que va tenir conseqüències catastròfiques per al corb marí emplomallat, va afectar els nius que eren en plena nidificació en aquelles dates, com es pot observar a la imatge d'abans i després del temporal a un niu.
.L'amenaça del vent del nord
.El litoral més afectat per aquestes inclemències ha estat el menys resguardat del vent del nord: el Montgrí i tot el tram entre el cap de Begur i Blanes, particularment la zona sud. El total, de 33 a 41 parelles censades aquest any, representa un petit retrocés respecte a l'any passat, quan se'n van comptabilitar entre 38 i 45. Tanmateix la productivitat mitjana de polls per parella també s'ha vist afectada, ja que ha variat dels 1,70 de 2009 als 1,45 de 2010. En la recent revisió del grau d'amenaça de les espècies a Catalunya, aquesta au s'ha catalogat com a vulnerable a l'extinció.
..Rebuig perquè l'Estat malgasti diners públics tornant a regenerar les platgesEl Punt 18/5/10
.
Els alcaldes desconeixen a hores d'ara l'actuació que el ministeri té previst fer una altra vegada al litoral
.
.
El vaixell draga aquest estiu passat treballant i reomplint de sorra la platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar. Foto: E.F.
.
Els alcaldes volen sorra a les platges dels seus municipis, però critiquen el malbaratament de diners públics que es fa amb les regeneracions. Molts d'ells reclamen des de fa temps mesures més sostenibles, que retinguin la sorra, com són els espigons submergits. Fins ara, però, l'Estat s'hi ha negat en rodó. Tot i que el Ministeri de Medi Ambient va anunciar que aquesta setmana començaria a treballar una draga a les costes de Premià i Montgat, molts dels alcaldes desconeixen encara els detalls dels treballs, que, igual que l'estiu passat, s'allargaran fins ben entrada la temporada de bany.
.
L'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), pensa enviar una carta al Ministeri de Medi Ambient per mostrar el seu rebuig per la nova regeneració que es vol fer a les platges de ponent del port arenyenc. Segons les previsions del Ministeri de Medi Ambient, el vaixell que draga la sorra del fons marí actuaria a Arenys de Mar al juny, després de fer la regeneració a les platges del Baix Maresme. Vinyes coincideix amb el sector pesquer a denunciar l'impacte que causa el dragatge al fons marí, i confia que l'actuació es faci en una zona localitzada, com pot ser la bocana del port. A més, lamenta que un cop més els treballs es facin coincidint amb la temporada de bany.
.
Menys contundents es mostren al Baix Maresme, on tots els municipis necessiten sorra. Tot i així, els alcaldes consultats demanen solucions definitives que no obliguin any rere any a demanar a l'Estat que torni a regenerar les platges. «Sempre tenim la incertesa de si acabaran posant sorra, i cada any sembla que la cosa va a pitjor», es lamenta l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). En la mateixa línia s'expressa el premianenc Miquel Buch (CiU), que demana solucions «semidefinitives o definitives». Tots dos alcaldes fan referència a les actuacions amb la construcció d'espigons que s'han fet al litoral de Barcelona, on les llevantades no causen tants estralls. «No som tècnics, però és clar que cal anar cap a una solució eficient que ofereixi certes garanties a llarg termini», diu Buch. Des de Cabrera de Mar, on la platja ha desaparegut aquest hivern, s'ha insistit en la necessitat de construir aquestes barreres.
.
CiU recorda els espigons
.
El diputat de CiU al Parlament i regidor d'Arenys de Mar, Benet Maimí, recorda que a través d'una esmena al pressupost general impulsada pels diputats de CiU al Congrés es va aprovar una partida inicial de 500.000 euros per iniciar la construcció dels espigons submergits. Tot i això, considera «capciós» que els socialistes acceptin les peticions catalanes per després, davant dels alcaldes afectats, negar l'existència de mesures per consolidar les platges, com són els espigons. Per a Maimí, és també molt lamentable que els governs català i espanyol facin el sord davant les reivindicacions d'un dels sectors més castigats per la crisi com és el pesquer. «No s'entén que l'administració s'entesti a llençar els milions per poder tenir quatre mesos de platges sense complir amb els compromisos adquirits amb els pescadors», afirma el diputat a través d'un comunicat. Considera que l'Estat malgastarà una altra vegada els diners públics amb la regeneració de les platges.
.
El govern no vol que Blanes faci la zona comercial de la ciutat esportiva
El Punt 20/5/10
.
La Generalitat no està disposada a acceptar que es faci el centre comercial que l'Ajuntament de Blanes volia impulsar al costat de la ciutat esportiva. En la darrera reunió, celebrada la setmana passada, el govern català va dir al consistori que el centre comercial no es podia fer perquè aquella zona no era «trama urbana». L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), no comparteix aquesta visió, ja que assenyala que la zona de la ciutat esportiva és al costat del barri de Ca la Guidó. «Hi estem treballant, a nosaltres ens interessaria impulsar-ho», afirma Trias, que no es dóna per vençut.
.
Fa més o menys un any, Trias ja havia avançat a aquest diari que enguany volia impulsar tota aquesta zona comercial aprofitant que no es renovava el pla territorial sectorial d'equipaments comercials per al període 2006-2009. D'altra banda, Trias assenyala que la finalització dels camps de futbol de la ciutat esportiva ha d'esperar a la constitució del nou consorci entre l'Ajuntament i la Generalitat, que ha de pagar el que manca, la gespa i els focus de llum.
.
Sense inauguració
.
D'altra banda, el consistori presentarà avui el calendari d'activitats previstes per al pavelló de la ciutat esportiva, que entrarà en funcionament sense cap gran inauguració oficial.
.
El PSC afirma que la retallada d'obra pública no afectarà l'N-II, i CiU ho dubta
El Punt 20/5/10
.
Les retallades en obres públiques anunciades ahir pel ministre de Foment, José Blanco, no afectaran dues obres cabdals de les comarques gironines, com són el desdoblament de l'N-II i el Tren d'Alta Velocitat (TAV), afirma el diputat del PSC Àlex Sàez. «El ministre m'ha assegurat personalment que la retallada no afectarà l'obra de l'N-II», va assegurar ahir Sàez.
.
Des de CiU, però, el cas de l'N-II no es veu gens clar. El diputat Jordi Xuclà va considerar que ahir el ministre no es va comprometre «amb cap obra concreta». Xuclà va recordar que l'11 de maig el ministre es va comprometre personalment amb ell que les obres de l'N-II aturades serien unes de les primeres a posar-se a licitació el proper semestre. En canvi, ahir, durant la compareixença pública a la comissió del Congrés, Xuclà va assenyalar que el ministre no va voler contestar sobre l'N-II, tot i les preguntes del diputat Pere Macias (CiU). «No s'ha definit quan se li ha preguntat», va denunciar Xuclà, que també va recordar el compromís per unanimitat del Congrés amb l'N-II del 26 d'abril passat. «És moment de no abaixar la guàrdia», va concloure.
.
Quant al TAV, Xuclà no creu que quedi afectat per les retallades per dos motius. En primer lloc, perquè la tuneladora Gerunda ja està treballant a la ciutat, i, en segon, perquè l'Estat té interès a fer arribar les mercaderies aquest 2010 a Perpinyà.
.jpg)
