El Ple modifica el Pla general per poder fer el pont de la Batllòria sobre la TorderaL’Actualitat al Baix Montseny 2/4/09
L'Ajuntament de Sant Celoni va aprovar en Ple, dijous de la setmana passada, una modificació puntual del Pla general del municipi en relació al pont previst sobre la Tordera al nucli de la Batllòria. Amb aquesta modificació, es trasllada la construcció del pont fins al costat del camp de futbol, un factor que permetrà connectar el camí que voreja l'equipament amb el marge dret del riu, pel punt on es troba el pont sota l'autopista per accedir al Parc del Montnegre. Les obres de construcció d'aquest pont comptaran amb un pressupost que supera el milió d'euros i és una de les demandes històriques de la població.
D'altra banda, totes les formacions polítiques van donar suport també a la modificació puntual del Pla parcial P-7 Plana de la Batllòria, que permetrà la construcció d'un nou pavelló poliesportiu d'ús compartit entre l'escola i els veïns de la població. El nou equipament comptarà amb una superfície construïda d'uns 2.000 metres quadrats i permetrà tant l'accés interior des de l'escola com un d'exterior per les hores no lectives. La nova proposta d'ordenació comporta l'annexió de dues illes i permetrà donar continuïtat al front edificat al carrer Montnegre des del carrer de les Escoles fins el Camí Ral.
Preparen la campanya contra el mosquit tigre El Punt 2/4/09
Els tècnics del Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits estan preparant la campanya de detecció, prevenció i control del mosquit tigre d'aquest any, ja que amb la calor l'insecte tornarà a començar el cicle vital. Precisament ahir es van fer a Blanes unes jornades de formació a jardiners professionals, als jardins Marimurtra de Blanes.
Els tècnics del Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits estan preparant la campanya de detecció, prevenció i control del mosquit tigre d'aquest any, ja que amb la calor l'insecte tornarà a començar el cicle vital. Precisament ahir es van fer a Blanes unes jornades de formació a jardiners professionals, als jardins Marimurtra de Blanes.
L'Ajuntament de Sant Pol fa públic el seu «no» rotund a desdoblar la via del tren El Punt 2/4/09
El govern en minoria de CiU a Sant Pol de Mar ha editat un full informatiu per donar a conèixer als veïns el seu posicionament davant l'anunci de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa entre Arenys de Mar i Blanes. En el full, el govern avala els seus arguments assegurant: «La proposta que ve del ministeri representaria un greu atemptat al valor paisatgístic de la nostra costa i ampliaria la barrera que suposa la via pel poble.»
A més, critiquen que l'opció presentada «no reflecteix les veritables necessitats dels municipis de la costa i no ha tingut en compte el pla metropolità consensuat amb la majoria de pobles». Aquest pla feia especial incidència en treure de primera línia de la platja la via del tren, al contrari que el projecte de l'Estat que accentua la presència de combois a la costa –en aquells trams on sigui possible– afegint-hi una segona via. Malgrat que des del govern s'entén la necessitat de millorar el servei de transport ferroviari actual, que és insuficient, es considera que la solució no és construir una segona via al costat de l'actual. «La via ja és una barrera infranquejable que sempre ens ha separat de la costa i per això l'Ajuntament lamenta que el nou pla no aporti solucions a aquesta fissura que pateix el municipi», afegeix el full. En aquest sentit, al municipi veí de Calella els grups municipals presenten avui al ple una moció conjunta en contra del desdoblament.
A Blanes falta l'aportació de sorra El Punt 1/4/09
A Blanes les conseqüències del temporal són ben visibles al malmès passeig de s'Abanell. La manca de sorra tant en aquest tram com a la resta del litoral blanenc és evident i s'està en espera de l'aportació de sorra que ha de fer Costes. Al port, la benzinera continua espatllada i es fa el carregament de combustible amb cisternes. A Tossa encara s'ha de substituir la barana de Sant Raimon de Penyafort, i pràcticament està tot solucionat, tret d'uns murets a la pujada cap al far. El que si lamenta l'alcaldessa del municipi, Imma Colom (CiU), és que encara no han vist «ni un duro» de les diferents administracions.
Els pescadors gironins van capturar un 25% menys de peix el 2008 i els guanys per la venda van baixar un 9% El Punt 1/4/09
Es van pescar 12.058 tones, que es van vendre a la llotja per 51 milions d'euros
Les captures de peix van baixar l'any passat un 25% a les comarques gironines, i es van situar en 12.058 tones. La venda d'aquest peix a la llotja va representar un guany de 51 milions d'euros, que representa un descens del 9,5% respecte del 2007. Per tant, malgrat que es va desembarcar menys peix, aquest producte es va vendre més car, fet que ha comportat que la recaptació no hagi baixat tant com les captures. Per ports, el de Roses va registrar més volum de captures i de guany econòmic.
Segons dades facilitades per Ports de la Generalitat, els ports pesquers catalans van desembarcar el 2008 un total de 27.211 tones de peix, un 15,5% inferior respecte de l'any anterior. Així, els ports gironins se situen per sobre d'aquesta mitjana, amb un descens del 25%. Pel que fa a l'activitat de venda, a l'àmbit català s'ha assolit un valor de 108 milions d'euros, que representa un 7,6% de descens –en el cas gironí és del 9,5%, també per sobre de la mitjana de les llotges del país.
Si analitzem les dades per ports gironins, el de Roses va tornar a ser, un any més, el que va registrar un major desembarcament de peix (3.344 tones) i uns majors guanys econòmics (13,2 milions d'euros). A part, en el port rosinc, la producció industrial d'orades i llobarros –el que s'anomena aqüicultura– va arribar a la xifra de 212.181 tones de peix. A Palamós, malgrat pescar menys que en d'altres ports gironins, com per exemple el de Blanes, van tenir més recaptació (10,9 milions) gràcies a la captura d'espècies molt preuades comercialment com la gamba. En canvi, on hi va haver menys volum de captures va ser als ports de l'Estartit (6 tones), el Port de la Selva (711) i San Feliu de Guíxols (823).
10.814 tones de peixos.
És el volum que es va capturar el 2008 als ports gironins. La resta eren crustacis (640.095 quilos) i mol·luscs (602.735 quilos). Tot plegat sumen les 12.058 tones de captures a la demarcació. A l'àmbit català, es van pescar 23.699 tones de peixos, 1.838 de mol·luscs i 1.674 de crustacis.
212.181 quilos.
És la quantitat d'orades i llobarros que es va produir de manera industrial –aqüicultura– al port de Roses. A Catalunya, la producció va ser de 3.982 tones de peix, que van suposar uns guanys de 14 milions. Altres ports que fan aqüicultura són Vilanova i la Geltrú, l'Ametlla de Mar i les Cases d'Alcanar.
654.714 tones de mercaderies.
És l'activitat comercial dels ports de Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, gestionats directament per l'administració catalana. Palamós se situa com el tercer port de Catalunya en volum de mercaderies (351.165 tones el 2008, que representa un descens del 0,22%).
6.337 amarradors gironins.
Aquesta xifra representa el 53% del total d'amarradors gestionats per Ports de la Generalitat arreu de la costa catalana –que en total en són 11.838–. Els gironins estan situats als ports de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l'Escala, l'Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes.
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i oca domèstica
gripau d'esperons (Pelobates cultripes)
tritó palmat (Lissotriton helveticus)
.
.
cap-grossos de granota pintada (Discoglossus pictus)
.jpg)
