corb (Corvus corax)
Superficie total sector: 118.589,00m2
Nombre d'habitatges: 0
Densitat: 0,00 hab/ha
Edificabilitat bruta: 0,00 m2st/m2s
Estat: En Venda
http://www15.gencat.net/opencms/export/www/docs/03001197PRWEBPLECS2200923.pdf
Properament, més informació.
La rasa feta a la zona dels Garrofers de Sant Pol. Foto: T.M.
esplugabous (Bubulcus ibis) sedimentant-se a l'interior del riumascarell (Morus bassanus)
corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
La muntanya de Sant Joan, al fons, amb el port i els edificis propers, en una imatge presa ahir al matí. Foto: LLUÍS SERRAT
L'esperada i polèmica ampliació del port de Blanes, que ha de començar a finals d'aquest any o a principis del vinent, continua essent una actuació que no deixa indiferent la societat blanenca. Els qui viuen amb més preocupació aquesta ampliació són els veïns del port de Blanes, que temen que una obra de tanta envergadura afecti l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan, que ja ha viscut anteriors episodis d'aquesta mena. Els veïns també estan preocupats per com es faran les obres, ja que tenen por que els pas dels camions creï problemes de mobilitat i també afecti la muntanya. Des de l'Ajuntament, l'alcalde, Josep Trias (CiU), afirma que s'han fet tots els estudis corresponents, que no hi ha perill que les obres afectin la muntanya i que les actuacions es faran principalment per mar.
El president de l'Associació de Veïns del Port, Joan Burset, reconeix que hi ha veïns «preocupats» per l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan i afirma que li agradaria que l'Ajuntament permetés un seguiment conjunt de les obres i «reactivés la comissió del port», que al seu dia va reunir totes les parts implicades per arribar al consens final sobre el port. També el propietari de la masia de Ca l'Amado, Amat Carreras, alerta que actualment «hi ha més esllavissaments que mai» i que cada any apareixen esquerdes a les cases. Carreras recorda també que l'alcalde, Josep Trias, els «va jurar i perjurar que en les obres mai no barrinarien ni picarien». Carreras demana que l'Ajuntament tingui «memòria de les coses» i recordi que quan es va construir el port, ja fa dècades, hi va haver moltes afectacions a la muntanya de Sant Joan. Qui més preocupat es mostra, però, és Francesc Biosca, un dels propietaris del Convent, que assegura que «la muntanya s'està desfent». «Ens fa por l'estructura de la muntanya; qualsevol moviment ens pot afectar», afirma Biosca, que recorda que té esquerdes i que els anys quaranta el nivell del jardí de casa seva va baixar quatre metres. Biosca assegura que l'any passat els van comunicar que, segons les dades de les sondes col·locades per controlar els moviments, no hi havia cap anomalia, però que fa mesos que no els n'informen.
Una altra preocupació dels veïns del port és com es faran les obres, ja que temen que passin molts camions per una zona que és un cul-de-sac pel que fa a circulació i també creuen que el pas de tants vehicles pesants pot afectar la muntanya.
Per la seva part l'alcalde tranquil·litza els veïns i afirma que les obres es faran «al menys possible» per terra. Trias afirma que s'està pensant a fer-hi «un moll vertical», una construcció «en què no és necessari passar per terra». Pel que fa a l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan, l'alcalde assegura que s'han fet tots els estudis corresponents i que cap d'aquests assenyala que hi hagi cap perill.
Des de Ports de la Generalitat s'informa que no s'adverteix cap perill per a la muntanya, ja que el projecte bàsic d'ampliació del port inclou «l'anàlisi topogràfica de la zona, els sondejos per mesurar la profunditat del fons marí, la campanya geofísica i la caracterització ambiental de l'àrea d'actuació, i a més estudis del clima marítim, dinàmica del litoral, propagació de l'onatge, agitació interior, dimensions en planta i alçat, així com l'estudi d'impacte ambiental».
ESTUDI A LA MUNTANYA
Els resultats d'un estudi encarregat per l'Ajuntament de Blanes, que es van fer públics el 2007, assenyalaven que els grans moviments de la muntanya han coincidit amb obres a la part de la base, però que l'ampliació del port no tindrà cap conseqüència sempre que no s'hi faci cap excavació.
Projecte polèmic i solució consensuada
El projecte del port va ser molt polèmic fa uns anys a Blanes. En un principi des d'un sector de la societat blanenca es va presentar un projecte faraònic, que implicava una ampliació molt important del port actual i fins i tot centres comercials dins les instal·lacions. Això va provocar moviments en contra, encapçalats per organitzacions ecologistes i veïnals, i en el camp polític per ERC, encapçalada pel regidor Joan Puig. Aquests grups consideraven que l'ampliació prevista deixava la platja de la badia reduïda a la mínima expressió i tenia greus conseqüències ecològiques i socials. Al final tots els sectors (Ajuntament, partits, pescadors, club de vela, ecologistes, veïns del port i d'altres) van consensuar l'ampliació actual, molt més modesta, que va deixar alguns més contents que d'altres. El nou projecte no deixa guanyar tant d'espai al port esportiu com al principi s'havia previst, ni tampoc hi incorpora la marina seca que va defensar Puig quan era regidor d'Urbanisme.
«És suficient per als pescadors»
El president de la confraria de pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, assenyala que l'actual ampliació «és suficient per als pescadors», però també una «ocasió desaprofitada» per ampliar les possibilitats de Blanes. «Tenim el màxim que es va ser capaç de consensuar», afirma. Sobre la muntanya de Sant Joan, Esgleas creu que el nou mur del port pot servir de «contrafort» i ajudar a l'estabilitat del terreny, però remarca que «hi ha un perill latent».
Playa de Arenys de Mar sin arena tras el último temporal. Foto: FEDE CEDÓ
FEDE CEDÓ
MATARÓ
La reciente visita del secretario general del Mar del Ministerio de Medio Ambiente, Juan Carlos Martín Fragueiro, para dar respuesta a las zonas del Maresme más afectadas por los temporales y su afirmación de que las playas estarán en condiciones para el baño antes de verano, ha soliviantado a los pescadores, que auguran que se volverá a regenerar la arena extrayéndola del fondo marino.
Para los pescadores una nueva extracción de arena (que sería la novena desde 1986) en las costas del Maresme "constituye un delito ecológico flagrante" que no dudarán en denunciar ante el fiscal de Medio Ambiente "e incluso llegar hasta Bruselas si es preciso", afirma Mauricio Pulido, patrón mayor de la cofradía de pescadores de Arenys de Mar, y Ramon Tarridas, presidente de la Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya. Ambos son miembros de la plataforma en defensa del medio natural marino que integran las cofradías, el sector pesquero y deportivo y entidades ecologistas.
El representante de Medio Ambiente se comprometió a elaborar un estudio del litoral para hallar una solución definitiva a la pérdida de arena. La fórmula no se ha decidido, pero los pescadores avisan que "la solución no es volver a destruir el fondo marino" perjudicando al sector pesquero, "sino otras fórmulas, como la construcción de espigones sumergidos", sugiere Pulido.
El elevado coste de cada regeneración resulta para los profesionales de la pesca "insultante". El sistema de un barco-draga que aspira arena del fondo y la vierte en las playas no impide que los temporales de Levante (el 70% de los que afectan al Maresme) vuelvan a llevarse la arena. Según Pulido, la última regeneración que se efectuó en la costa de Cabrera de Mar, en el 2005, "con un millón de metros cúbicos abocados, tuvo un coste de 6,4 millones de euros". La playa ya ha desaparecido.
VEDAS AUTOIMPUESTAS
Desde el punto de vista ecológico, el dragado del fondo "provoca la desertización irreparable" con graves daños a la flora y la fauna. Tarridas asegura que "cada vez dragan más hacia el interior y la arena que expulsan es más fina", por lo que "también aumenta la extensión de zonas sin ningún tipo de vida".
Los profesionales no están dispuestos "a sufrir más agresiones" y recuerdan que los pescadores ya defienden el medio natural. Los mariscadores del Maresme se autoimponen vedas de 18 meses, sin percibir subvenciones, para permitir la regeneración de especies que, como la almeja, están en peligro. "No dejaremos que nuestro esfuerzo sea inútil", concluye Pulido.
remena-rocs (Arenaria interpres)
.jpg)
