Sobre les "actuacions" a la desembocadura de La Tordera 13/11/10...

Que no és Delta, sino desembocadura. Hi ha un greu problema de definicions bàsiques que properament s'inclouran a aquest blog...
.
El CEAB demana “més actuacions” per recuperar el delta de la Tordera
El Punt 13/11/10
.
El propietari de La Tordera defensa que el càmping no sigui “zona inundable” perquè no s'incloïa quan es va atermenar el 1971
.
La zona del delta de la Tordera, on es fan obres de condicionament Foto: C. GONZÁLEZ.
.

L'adequació que està fent l'Ajuntament de Blanes al tram final de la desembocadura del riu Tordera “és correcta” segons Rafael Sardà, científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, però “cal una actuació més profunda”. Per Sardà, les obres necessàries perquè l'indret pugui ser transitable només a peu o en bicicleta i, alhora, la fauna i flora estiguin protegides “haurien d'estar dins d'un pla d'estabilització del delta que inclogui que la zona de càmpings –n'hi ha un a cada banda del riu– torni a ser inundable”. El consistori ha instal·lant una tanca de 280 metres perquè els visitants no puguin accedir al riu i es prohibirà l'accés de vehicles de motor. Per tal de protegir les aus que van al delta en període de nidificació, també es posarà una tanca des del mes d'abril al setembre. Segons el regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo, “la instal·lació correspondrà un any a Blanes i l'any següent a Malgrat de Mar”. Les obres tenen un cost de més de 29.000 euros, dels quals 20.000 van a càrrec de la Generalitat i la resta va a càrrec del consistori. S'ha fet neteja i desbrossament a la zona i s'hi plantaran 17 arbres d'espècies diverses i 60 arbustos amb sistema de degoteig.
.
Per Sardà, “ara el delta està en una regressió molt avançada i una hipòtesi de la causa seria la instal·lació de la torre d'electrificació i dels pous que ha posat l'ACA, ja que les estructures n'acceleren l'erosió”. Lillo va informar que sis dels pous es trauran.
.
LA XIFRA
280
són els metres
de tanca que ha instal·lat l'Ajuntament de Blanes per adequar la desembocadura del riu Tordera.
.
LA FRASE
Els pous i la caseta d'electrificació provoquen una erosió accelerada de la platja de s'Abanell
.
Rafael Sardà
CIENTÍFIC DEL CEAB
.
La Tordera també ha fet actuacions
El director del càmping La Tordera, Marc Monguilod, assegura que la zona inundable “afecta també d'altres càmpings”. Per Monguilod, “les administracions han deixat passar el temps, s'ha sobreexplotat el riu i s'ha massificat la zona”. Destaca que el càmping “ha plantat 1.500 espècies junt amb els naturalistes d'Orchis i ha finançat la torre d'observació”.

Més sobre les dragues del Maresme 12/11/10...

CiU diu que aturaria les dragues a les platges
Diari Maresme 12/11/10
.
Una draga davant el litoral maresmenc Foto: Arxiu
.

El diputat maresmenc de Convergència i Unió (CiU), Benet Maimí, ha assegurat que, en cas que la Federació nacionalista arribés al govern de la Generalitat, aturaria el dragatge del fons marí per regenerar les platges del litoral maresmenc. Segons Maimí, es cercarien fórmules “menys agressives” i pactades amb els representants municipals i els agents implicats del sector turístic, pesquer i social.

Comissió tècnica

En aquest sentit, Benet Maimí considera que la Comissió Tècnica que estudia l’impacte dels temporals per cercar solucions “està incomplerta si deixa de banda els millors coneixedors del territori, com els pescadors i els ajuntaments”.

Espigons submergits

El diputat maresmenc tampoc ha descartat estudiar a fons la proposta que ha emès recentment l’ajuntament de Cabrera de Mar, centrada en la instal·lació d’espigons submergits en paral·lel a la costa i que “segons una acreditada empresa d’enginyeria marítima, no és una utopia”, assenyala.

Anellament a l'Estany de Can Torrent (Tordera) 5/11/10. PARUS

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

foto: Emilio Pagani

.
El passat dissabte 6 de novembre, Ángel Fernández, Jordi Rodríguez, Ignasi Toranzo i Emilio Pagani, del grup PARUS, van anellar al canyissar de l'estany de Can Torrent (Tordera)...
.
Anellament de Repicatalons a l'estany de Can Torrent
Grup d'anellament PARUS
.
En total les captures van ser 69 ocells de 9 espècies diferents:
.
39 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
16 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
1 trist (Cisticola juncidis)
1 tord comú (Turdus philomelos)
3 bitxac (Saxicola torquata)
1 control d'un exemplar anellat fa 3 anys... el 06/12/2007 per Antonio España al mateix lloc
3 mallerenga blava (Parus caeruleus)
3 pit-roig (Erithacus rubecula)
2 rossinyol bord (Cettia cetti)
.

ocells capturats a la xarxa...

.
repicatalons (Emberiza schoeniclus). Foto: Emilio Pagani
.
bitxac comú (Saxicola torquata). Foto: Emilio Pagani

.
mallerenga blava (Parus caeruleus). Foto: Emilio Pagani

.
bec de corall senegalès (Astrilda astrild). Foto: Emilio Pagani

.
També vam veure un esparver vulgar (Accipiter nisus), vam aixecar un becadell comú (Gallinago gallinago), i vam escoltar almenys 2 rasclons (Rallus aquaticus) i 1 mussol comú (Athene noctua), com a més destacat. Encara molt poc moviment d'aus hivernants per la zona.
.

I uns ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) sota una fusta...
.

ACA nostre de cada dia, bla, bla, bla... i amén... Ajornen per sorpresa obres de la depuradora. 10/11/10

http://salvemlarieradepineda.pangea.org/

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA EN CONÈIXER LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA QUE PATIRAN LES OBRES DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME NORD (10/11/10)

El dilluns, 8 de novembre, es va dur a terme la quarta reunió de la comissió de seguiment de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme Nord de la qual la nostra entitat en forma part. En el decurs de la trobada, a més a més d'informar-nos de l'estat d'execució del projecte, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va comunicar que, degut a les fortes restriccions pressupostàries i financeres que l'afecten, es veia obligada a posposar, sense data de realització, part de les actuacions previstes al projecte.

Les actuacions afectades són totes aquelles que no es consideren imprescindibles per la posada en funcionament de la planta.

D'acord amb les explicacions que van ser donades pels responsables de l'ACA les actuacions que RESTEN SUSPESES SENSE DATA D'EXECUCIÓ són:

1.- Tractament terciari de la planta.

Pel que fa a aquesta part del tractament, de moment tan sols es reservarà l'espai on en el futur és previsible que s'acabi instal·lant.

2.- Execució del projecte de conducció de les aigües tractades amb terciari fins abocar-les a la Tordera, a l'alçada de Fogars de la Selva

Aquesta proposta s'havia plantejat en el seu moment com la forma de tancar el cicle de l'aigua i de contribuir a la regeneració de l'aqüífer de la Tordera.

3.- Execució del projecte d'integració paisatgística i ambiental

Les intervencions previstes dins aquest projecte i que s'havien d'iniciar tan bon punt s'acabessin les obres de la planta de tractament incloïen els acabats estètics i vegetals de l'interior del recinte de la depuradora, la refosteració de la part posterior de la depuradora fins a la paret de la pedrera així com la restauració vegetal del tram de la riera que passa per davant de les instal·lacions i dels terrenys de l'antiga pedrera, que ara està molt malmès.
Sobre aquestes actuacions, l'ACA va reconèixer que, malgrat que les restriccions serien importants, encara s'havia de determinar el seu abast i que es concretarien properament.

4.- Execució del centre d'interpretació de la depuradora

Dins el recinte de la depuradora es preveia una sala que servís per reflectir, des d'un punt de vista didàctic, el funcionament de la planta i el paper que té la depuració dins el cicle de l'aigua, entre d'altres. Aquest centre havia d'actuar com a punt d'acollida per les visites de format divers que poguessin rebre les instal·lacions. De moment, l'únic que hi haurà serà l'espai físic però sense dotar-lo de cap mena de contingut.

La nostra entitat, en conèixer la dimensió que tenen aquestes restriccions i el seu termini temporal indefinit vol manifestar:

1.- El rotund desacord amb la decisió de l'ACA d'ajornar indefinidament aquesta part del projecte i amb el fet que la decisió s'hagi pres per sopresa i poc abans que la planta entri en funcionament.
2.- Entenem que aquestes restriccions suposen un greu incompliment dels compromisos de l'ACA i que devaluen les característiques d'un projecte unitari que havia de ser "modèlic" tant des del punt de vista del tractament de les aigües com de la seva integració paisatgística i ambiental.

3.- L'endarreriment sense data d'execució de part de les obres vol dir, a efectes pràctics, deixar inacabada la infraestructura. Per part de la nostra entitat no considerarem les obres com a finalitzades en tant que restin pendents d'execució les actuacions previstes.

4.- Amb la no realització del centre d'interpretació, la depuradora perd el seu potencial d'aprofitament didàctic i de sensibilització del cicle de l'aigua pels centres educatius i pel conjunt de la ciutadania, en general.

5.- La nostra entitat és conscient de la millora en el tractament de les aigües que suposarà l'entrada en funcionament de la depuradora i valora molt positivament que per fi es pugui disposar d'aquesta infraestructura, que millorarà molt la qualitat de l'aigua que s'aboca al mar. No obstant això, les restriccions pressupostàries de l'ACA no poden servir com a coartada per deixar sense executar de manera indefinida parts del projecte que considerem cabdals i que estaven contemplades des de l'inici.

6.- La nostra entitat demana un posicionament públic de l'Ajuntament de Pineda on mostri el seu desacord amb la decisió presa i on demani a l'ACA l'execució, amb un calendari a la mà, de les actuacions que ara queden suspeses.

7.- La nostra entitat demanarà a l'Administració que surti de les eleccions al Parlament del 28 de novembre l'acabament complert de les obres.

....................................

Ajornen per sorpresa obres de la depuradora
Diari Maresme 10/11/10
.

Obres de la depuradora Foto: pinedademar.org (Arxiu agost-2009)
.

La Plataforma Salvem la Vall de la Riera ha informat a través d’un comunicat enviat a la nostra Redacció que en la reunió mantinguda el passat 8 de novembre amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta entitat va informar que degut a les fortes restriccions pressupostàries i financeres que l’afecten, es veia obligada a posposar part de les actuacions previstes al projecte de la depuradora de l’Alt Maresme Nord. Les obres suspeses, sense una data concreta de realització, serien les que no es consideren imprescindibles per la posada en funcionament de la planta.

Actuacions aturades

Segons informa la plataforma pinedenca, les actuacions que resten suspeses i sense data d’execució són el tractament terciari de la planta; l’execució del projecte de conducció de les aigües tractades amb terciari fins abocar-les a la Tordera, a l’alçada de Fogars de la Selva; la realització del projecte d’integració paisatgística i ambiental; i l’execució del centre d’interpretació de la depuradora.

Desacord

Salvem la Vall de la Riera, que forma part de la comissió de seguiment de les obres, ha mostrat el seu “rotund desacord” amb la decisió d’aquest ajornament indefinit del projecte. Els membres de l’entitat pinedenca han criticat també que la decisió “s’hagi pres per sorpresa i poc abans que la planta entri en funcionament”.

Crítiques

Per la plataforma, aquestes restriccions suposen un greu incompliment dels compromisos de l’ACA i que devaluen les característiques d’un projecte unitari que havia de ser “modèlic” tant des del punt de vista del tractament de les aigües com de la seva integració paisatgística i ambiental. També assenyalen que, a efectes pràctics, aquesta decisió deixarà inacabada la infraestructura, i que amb la no realització del centre d’interpretació la depuradora perd el seu potencial d’aprofitament didàctic i de sensibilització ciutadana pel cicle de l’aigua.

Finalment, tot i que Salvem la Vall de la Riera valora “molt positivament” que per fi es pugui disposar d’aquesta infraestructura, “que millorarà molt la qualitat de l’aigua que s’aboca al mar”, apunten, també denuncia que, “no obstant això, les restriccions pressupostàries de l’ACA no poden servir com a coartada per deixar sense executar de manera indefinida parts del projecte que considerem cabdals i que estaven contemplades des de l’inici”.

Ja!!!... Medi Ambient afirma que les obres de Can Juncadella no es poden legalitzar . Diari de Girona 10/11/10

Un cop ja s'ha fet el mal, un cop finalitza la temporada estiuenca, un cop... etc, etc, etc,... . I s'obren les apostes... Qui aposta perquè es recuperarà l'espai malmès???
.
Medi Ambient afirma que les obres de Can Juncadella no es poden legalitzar
Diari de Girona 10/11/10
.
Les obres i edificacions construïdes es troben en espai protegit i al parer del Govern serien incompatibles
.

Van reomplir la cala Rajols amb sorra tot i ser una platja de pedres. diari de girona
.

DDG
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha portat als jutjats les actuacions que s'han fet a la finca de can Juncadella de Lloret de Mar i segons el delegat de la conselleria a Girona Emili Santos les obres i edificacions que s'hi han fet darrerament "no es poden legalitzar, perquè són incompatibles amb un espai protegit".

I és que, aquesta finca es troba en una paratge dins el Pla d'Espais Natural (PEIN) Massís de Cadiretes i per tant, al seu parer, les actuacions que s'hi han fet darrerament, com ara construir-hi una escala, omplir una platja amb sorra tot i ser de pedres, fer-hi noves edificacions, entre altres; tot això "pot ser constitutiu de delicte".

Aquestes declaracions fetes ahir a Nova Ràdio Lloret són el que han portat el Departament de Medi Ambient a denunciar una sèrie de construccions irregulars, que van poder descobrir els agents rurals fent una inspecció per aire, i amb la qual van concloure que hi havia edificacions que des del departament que si bé es coneixien a través de denúncies, un cop inspeccionat es va concloure que n'hi havia més que no s'havien conegut abans, relata Santos.

Aquests fets s'han posat al coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient i el jutjat de Blanes i ara el departament, explica el seu titular a Girona, no pot fer més, sinó que "posar-ho en el seu coneixement i estar a la seva disposició per qualsevol consulta". I és que el que Medi Ambient considera és que si bé no es podran legalitzar les obres en ser en una zona protegida perquè "la major part no són compatible amb la protecció de l'espai".

I per Santos, quan els amos de la finca, vinculats amb l'exprimer ministre del Kazakhstan, al seu dia "no van valorar que compraven una finca dins espai protegit" i a més, explica que si bé "els recursos econòmics no són problema per ells però és difícil que es posin a to" després les moltes actuacions irregulars i tots els expedients oberts per part de l'Ajuntament.

Exòtics 9/11/10... un problema massa greu, moltíssim, i l'administració mirant cap a l'altre costat, vaja...

Sense prevenció, sense control i vigilància àgil un cop detectats, i sobretot sense voler solucionar les causes (no les conseqüències)... ja poden dir o fer lo que vulguin, que l'administració és un colador de problemes i una butxaca foradada.
.
Un cop hi són, només ens queda veure com lenta, però imparablement, arriben a tots els raconets del país, amb l'única incògnita de quan serà, i amb un munt de bones intencions inútils. Això sí, tot això ho paguem nosaltres, no els responsables o els il·luminats de l'administració...
.
Els afectats per plagues denuncien la relaxació del control sanitari
El Periodico 9/11/10
.
Només el musclo zebrat ha causat a Endesa 2,5 milions d'euros en pèrdues
.

Un cargol poma cobert de fang, al costat dels seus ous (de color rosat), en un arrossar del delta de l'Ebre. arxiu / joan revillas

.

Responen a noms com musclo zebrat, cargol poma acanalat, cranc americà, morrut roig i, la més devastadora, l'arna del tomàquet (també coneguda pel seu nom científic, Tuta absoluta). Han arribat a Catalunya durant l'última dècada i han proliferat tant i tan ràpid que en aquests moments constitueixen autèntiques plagues que arruïnen collites i ocasionen seriosos danys en infraestructures. «És evident que les administracions han abaixat la guàrdia, que els controls sanitaris que s'haurien d'aplicar sobre les importacions, tant de vegetals com d'animals, sens dubte s'han relaxat», va denunciar ahir Joan Caball, coordinador del sindicat Unió de Pagesos (UP).

«Haurien d'invertir en més mitjans i destinar més recursos a aquests controls», va reclamar Caball al Govern central -responsable dels Punts d'Inspecció Fronterera (PIF)- i a la Generalitat, que és qui ha de vetllar pel compliment de les normes de sanitat vegetal i animal. A més, «haurien d'incidir més en les qüestions d'educació ambiental i, si és necessari, incrementar les mesures policials», va afegir Antoni Palau, gerent de l'àrea de medi ambient a les centrals hidràuliques de l'elèctrica Endesa.

FOCUS PRINCIPALS / Aquaris, entitats dedicades a la repoblació de peixos amb destí a la pesca recreativa i altres negocis relacionats amb la importació de fauna aquàtica figuren, segons Palau, entre els principals focus d'entrada d'espècies invasores. «Cada vegada que s'allibera una nova espècie piscícola en un riu o en un embassament, s'hi introdueix també tota la seva cohort de paràsits», va explicar el biòleg.

L'expansió dels nous colonitzadors (mol·luscos i insectes, vinguts majoritàriament d'Àsia o l'Amèrica Llatina) obeeix, entre altres qüestions, a la seva resistència als tractaments químics convencionals. A més, en el cas del cargol poma, «el problema és que es troba en un territori ecològicament molt fràgil, i per tant s'ha de mirar d'eradicar amb mètodes que no resultin agressius amb l'entorn», va observar Dani Forcadell, arrossaire i un dels primers a denunciar públicament la presència del mol·lusc. La Generalitat, que aquest juliol va donar al cargol poma rang de plaga, ha anunciat la seva intenció de dessecar un terç de les terres de cultiu del delta durant sis mesos per veure si d'aquesta manera s'aconsegueix controlar-lo.

QUEIXES DELS AGRICULTORS / Riu amunt, la principal preocupació és el musclo zebrat, que des del 2002 ha generat només a l'empresa Endesa unes pèrdues de més de 2,5 milions d'euros. El bivalve s'instal·la en superfícies fixes, sobre les quals es reprodueix, fins a obturar-les. «Hem hagut de parar turbines i canviar les reixes de les preses en diverses ocasions», va explicar Palau. Al camp, no s'han calculat els danys causats pels invasors -«hi ha tanta gent afectada que encara no n'hem recollit totes les dades», va dir el coordinador de la UP-, però «hi ha hagut pagesos que han hagut d'arrencar totes les plantes de tomàquets dels hivernacles per culpa de la Tuta absoluta», va assegurar.

Si tens molta pasta, les lleis per a la protecció del Medi Natural no van amb tu... Can Juncadella (Lloret de Mar) 8/11/10...

I és que en matèria de Medi Natural i Política Territorial, qui mana és la pasta, no les titelles de l'administració...
.
Els amos de Can Juncadella de Lloret fan propòsit d'esmena
El Punt 8/11/10
.
El paratge, en zona PEIN, va a nom de la societat Flinder Data, propietat de l'exprimer ministre del Kazakhstan
.
Han contractat un equip de tècnics per resoldre els expedients que tenen oberts
.

La finca de Can Juncadella , des de la platja de Canyelles, amb l'edifici principal en segon terme i la caseta de la platja. Foto: N.F.
.

El paratge de Can Juncadella forma part del PEIN des del 2004
.

Els propietaris de Can Juncadella, a Lloret de Mar, volen tenir enllestit en el termini màxim d'un mes els projectes per legalitzar les obres que van començar irregularment i que tenen aturades per expedients, i en el cas que no es puguin legalitzar, enderrocar-les. La propietat de Can Juncadella –que sempre ha estat envoltada d'un cert misteri– va a nom de l'empresa Flinder Data SL, formada per empresaris del Kazakhstan. Darrere l'empresa, hi ha l'exprimer ministre del Kazakhstan i amo de l'equip Astana de ciclisme, Daniyal Akhmetov.

Una empresa assessora que fa de portaveu dels propietaris de Can Juncadella va explicar a aquest diari que els representats són conscients que no han fet les coses bé en moltes actuacions, però ho atribueixen al fet que al seu país el funcionament és radicalment diferent. A més, volen “adaptar-se” a la població de Lloret i col·laborar en el que sigui necessari, en una nova etapa que passa primer per resoldre els expedients que tenen oberts, bé mirant de legalitzar el que es pot, bé enderrocant el que no sigui legalitzable. “Ells no vénen a buscar problemes. Si han fet coses malament ha estat per desconeixement, no per mala fe, i s'està treballant per arreglar-ho”, va manifestar el representant de Flinder Data.

L'empresa kazakha ha contractat un equip de tècnics per treballar en els expedients que tenen oberts, i en el termini màxim d'un mes els haurien de tenir resolts. En concret, de deu actuacions que s'han fet a la finca, sis tenen expedient obert.

Les activitats a la finca de Can Juncadella han aixecat molta polèmica tant entre els grups de l'oposició de l'Ajuntament com entre entitats locals, com SOS Lloret. Algunes de les actuacions denunciades per SOS Lloret, com ara tapar amb sorra cala des Rajols i posar-hi una escala, són un misteri per als representants de Flinder Data. “No sabem qui ho va fer, però no va ser a petició dels nostres clients, a més és una bestiesa perquè la sorra allà no podia durar-hi més d'un dia”, va explicar aquest representant.

El mateix representant també destaca la feina que han fet els propietaris per mantenir la finca en condicions. “Els bombers i la policia ens han felicitat perquè la finca està impecablement neta”. La finca, originàriament de la família Juncadella, va ser comprada per una empresa japonesa el 1968. Llavors tenia la qualificació d'urbana, però el 1992 es van iniciar els tràmits perquè formés part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i va passar a ser-ho definitivament el 14 de desembre del 2004. En aquell any també va passar de mans de l'empresa japonesa a la del Kazakhstan.
.
198.344
metres quadrats
és la superfície total de la finca originària, segons el cadastre

10
són les actuacions
que es recullen en un informe de l'Ajuntament, de les quals sis tenen un expedient obert
.

Medi Ambient porta al jutjat les actuacions que s'han fet a la finca
El Punt 8/11/10
.
El Departament va encarregar un informe al Cos d'Agents Rurals (CAR), que també ha estat tramès a la Fiscalia per possible delicte mediambiental
.

Vista aèria de la propietat
.

Entrada a la porpietat
.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat a Girona ha denunciat al jutjat de Blanes les actuacions que s'han fet a la finca, arran d'un informe que va elaborar el mes d'agost el Cos d'Agents Rurals i que va trametre també a la Fiscalia de Medi Ambient.

A l'atestat els agents informen que els vigilants de la finca no els van deixar entrar a fer la inspecció al·legant que hi havia personalitats polítiques que calia protegir. Els agents rurals van fer una inspecció des de l'aire, en què van constatar que hi havia una sèrie d'edificacions que Medi Ambient desconeixia, com ara una piscina i un camp de futbol.

Els grups de l'oposició a l'Ajuntament de Lloret han criticat el que consideren un tracte de favor cap als propietaris de la finca, però el regidor d'Urbanisme, Josep Valls, ho nega amb rotunditat: “No n'hi ha cap. I no n'hi ha prou amb dir que n'hi ha; s'ha d'argumentar. Hem obert expedients, i els que no es puguin resoldre acabaran amb sanció. Que diguin quin expedient ha quedat arxivat”, diu.

Per Jordi Orobitg (ERC), l'Ajuntament ha beneficiat “per acció o per omissió” els amos de la finca, i creu que el conveni que es va signar per tancar el GR a canvi d'arreglar el camí de ronda és “incomprensible” i lesiu per a Lloret. Per Joaquim Teixidor (GRILL) un altre factor que ha contribuït a alimentar la idea de tracte de favor és el secretisme amb què s'ha envoltat el que fa referència a la finca.

Mapa urbanístic de Catalunya...

http://ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do

ERC demana la senyalització de la zona agrícola del Pla de Grau (Malgrat de Mar) 8/11/10

El grup municipal d’ERC demana que es senyalitzi la zona agrícola Pla de Grau

És un dels espais agrícoles que queden al Maresme.

L’eliminació del darrer pas a nivell del municipi ha suposat la construcció d’un pas elevat sobre la via del tren davant el Molí vell. El pas també ha suposat la construcció d’una rotonda i l'arranjament de dos camins d'accés. Aquesta obra garanteix la seguretat de vehicles i persones.

En la senyalització de tot aquest tram, ERC ha demanat que s’inclogui en les senyals viàries la senyalització de la zona agrícola del Pla de Grau.

El Pla de Grau és un gran espai agrícola on es conreen sobretot productes d'horta: enciams, tomàquets, patates, mongetes... És un dels espais agrícoles que queden al Maresme.
.

senyalització actual
.

conreu en el Pla de Grau

Esmerla (Falco columbarius) per Tordera 8/11/10

Aquesta tarda hi havia una esmerla (Falco columbarius) femella per la zona propera a Mas Mora (Tordera), i en David Caballé ha vist altre - potser la mateixa? - per la zona de Fibracolor, a l'altre costat del riu.

El passat dilluns 1/11/10 hi havia una pel tram final del riu i sobre els camps propers de Blanes, riu avall d'on s'ha vist avui.

Migrants? O ja tenim hivernant per la zona?

Mussol emigrant (Asio flammeus), migrant costa avall 8/11/10

Aquest vespre-nit ha passat volant un mussol emigrant (Asio flammeus) per la desembocadura del riu Tordera, xinu-xano contra vent, a ran de platja i costa avall.

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 5/11/10. Enric Badosa

àguila pescadora (Pandion haliaetus)
fotografies d'Enric Badosa

.
Font: http://www.ornitho.cat/
.
Aquest divendres l'Enric Badosa va veure una àguila pescadora (Pandion haliaetus) a Les Llobateres (Sant Celoni). Va capturar un peix, es va aturar a una torre de telefonia mòbil del Perxistor, i va ser assetjada per un aligot comú (Buteo buteo).
.
Per la zona i pel tram del Perxistor, també...
.
1 blauet (Alcedo atthis)
1 aligot comú (Buteo buteo)
perseguint a l'àguila pescadora
1 lluer (Carduelis spinus)
8 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot verd (Picus viridis)
6 pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
.

Blauet (Alcedo atthis)

fotografia d'Enric Badosa...

.

Creant un grup de treball per a la desembocadura de La Tordera 7/11/10. Orchis

El grup matiner, a mig matí s'ens van afegir la resta...
Al final no ha pogut ser possible la foto complerta de grup, vaja, però es farà ;)

.

Deu ni do!!! Quina manera de currar!!!
.
Aquest matí s'han plantat més tamarius, s'ha regat tota la plantació de la setmana passada, s'han tret canyes tombades i lo que ha fet falta... Agrair a tots la feinada feta, a Càmping La Tordera la possibilitat de fer-ho i el suport logístic... i ja preparem un grup de treball per a la desembocadura de La Tordera (Malgrat de Mar - Blanes).
.

.
Els propers dies s'oficialitzarà la creació del grup, obert a qui vulgui i dins les possibilitats de cadascun de nosaltres... lo que importa són les ganes de contribuir a la millora i protecció d'aquest espai natural nostre... de tots!

.
Si en voleu formar part o si teniu qualsevol consulta al respecte, no dubteu en demanar... javierfartet@msn.com

Més sobre la regeneració de les platges al Maresme 6/11/10...

LA PROBLEMÁTICA DEL LITORAL
El Gobierno desoye al Maresme e insiste en reponer la arena
El Periódico 6/11/10
.
Los técnicos instan a que se fuerce a los puertos a ayudar a mantener las playas

Medio Ambiente apuesta por los trasvases pese a su fragilidad si hay temporal
.
Los espigones sumergidos no son la mejor solución para evitar la regresión que sufren las playas del Maresme a causa de los temporales, así que el Gobierno mantendrá la misma política de regeneración costera a través de trasvases de arena, pese a los 23 millones de euros que lleva gastados desde el 2005 en estas actuaciones en la zona. Esta es la principal conclusión del dictamen técnico con la que el Ministerio de Medio Ambiente replica a la petición de los municipios costeros de la comarca y de la Costa Brava que proponen la instalación de diques paralelos al litoral para consolidar las playas.
.

5 DE NOVIEMBRELa playa de Cabrera de Mar, ayer. JOSEP GARCIA
. 13 DE OCTUBRELa playa de Cabrera de Mar, tras el temporal. JOSEP GARCIA
.
El Gobierno, que insiste en que la fórmula recomendada por la Unión Europea es la reposición de arenales, ve prioritario establecer los mecanismos legales que obliguen a los puertos de la zona (dos públicos y tres privados) a cumplir con la cláusula que les fuerza a transferir arena, tal como anunció el secretario de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal. Medio Ambiente entiende la denuncia presentada por el Ayuntamiento de Cabrera contra las administraciones y el puerto de Mataró, a los que acusa de contribuir al progresivo deterioro de sus playas.

NO A LOS DIQUES Aun así, los técnicos de la Demarcación de Costas en Catalunya no son partidarios de los diques sumergidos en el Maresme ya que, entre otros motivos, «no evitan el natural transporte longitudinal de arena» que provoca el oleaje, unos 80.000 metros cúbicos que anualmente cambian de ubicación entre Arenys y Montgat. En este caso, las playas de Barcelona no son un buen ejemplo ya que se crearon «ganando terreno al mar» por lo que los espigones sumergidos «solo se han utilizado como contención, para consolidar el perfil marítimo artificial», un proyecto que nada tiene que ver con los cambios que experimenta la playa natural de Cabrera.

I d'on era la sorra de la "platja artificial"???

La política de regeneración que aplicará Medio Ambiente en la costa del Maresme no admite variaciones y se consolida más si cabe con los últimos nombramientos los departamentos competentes. A mediados de mayo, el ingeniero Javier Uzcanga sustituyó a Manuel Novoa en la jefatura de Costas de Catalunya y el Consejo de Ministros de ayer anunció el nombramiento de Pedro Antonio Ríos como director general de Sostenibilidad de la Costa y del Mar.

El ministerio también es partidario de estudiar fórmulas menos agresivas con el fondo marino, tal como reclaman entidades ecologistas y pescadores, por lo que no descartan aplicar el sistema de baipás en los trasvases, trasladando la arena acumulada a levante de los diques hasta las zonas de mayor desgaste, una solución que de realizarse anualmente, según las mismas fuentes, contribuiría a consolidar las playas y no deterioraría el medio ambiente marino.

LOS PUERTOS «Si cada año los puertos hubieran realizado los trasvases de arena obligatorios», lo que no han hecho hasta ahora, las playas entre Arenys y Montgat tenderían a consolidarse de forma natural. Los técnicos de Costas aseguran haber comprobado que mientras las llevantades engullen la arena, a los pocos días el oleaje las regenera en gran parte de forma natural, como prueban las fotografías efectuadas con pocos días de diferencia.

Otra prueba de que los diques portuarios son directamente responsables de la erosión costera es que «pese a la reducción en las aportaciones de sedimentos de las rieras y los ríos, las playas entre el delta del río Tordera y Arenys de Mar -primer puerto al norte del Maresme- mantienen la unidad fisiográfica» con un volumen de arena estable.

?????????????... segur???

Un problema añadido es la precaria situación presupuestaria de la administración. Según Costas, el coste de reposición de arena por kilómetro cuadrado supera los 10 millones de euros, por lo que regenerar «solo el Maresme supondría más de 400 millones», una cifra que casi cuadriplica el presupuesto anual de la dirección general (115 millones), de ahí la exigencia a los puertos «que cobran una tasa para trasvases a los usuarios».
.
Cabrera de Mar apuesta por los espigones sumergidos
.
Un informe del ayuntamiento calcula que la playa necesita 350.000 m3 de arena

El estudio estima que bastarían ocho diques, con un coste de 16,6 millones
.
El Ayuntamiento de Cabrera de Mar, la población del Maresme más afectada por las llevantades, tiene un dictamen técnico radicalmente opuesto al del Ministerio de Medio Ambiente. El informe de la empresa Europrincipia, líder en el sector de la ingeniería portuaria y costera, apuesta por una línea de espigones sumergidos en paralelo a la costa.
.
El estudio calcula que en el litoral de Cabrera se deberían aportar unos 350.000 m3 de arena para llegar a los niveles del año 1995. Con la playa en su máximo esplendor, establece varias alternativas para evitar su desaparición: diques paralelos exentos semisumergidos a unos 100 metros de la costa (como en la Barceloneta), diques emergentes en paralelo a la costa (en forma de T como en Sitges) o un campo de espigones espaciados en perpendicular a la playa.

EL PUERTO DE MATARÓ En sus análisis Europrincipia concluye que la principal causa de degradación de las playas de Cabrera de Mar ha sido la construcción del Puerto de Mataró, que produce una pérdida de 50.000 m3 aguas abajo, por lo que apuesta por la construcción de diques exentos sumergidos y formación de hemitómbolo (en línea).

Los espigones sumergidos son la solución con mayor coste de inversión pero menor coste de mantenimiento que la actual regeneración con barcos draga y a cambio generaría una playa seca continua. Bastaría, según los ingenieros, con implantar 5 diques exentos sumergidos en 1.200 metros de litoral de Cabrera de Mar y 3 diques exentos sumergidos en 1.000 metros de playa de Vilassar de Mar, cuyo coste aproximado sería de 16,6 millones.

Los espigones se depositarían medio metro bajo el nivel del mar, medirían 120 metros y quedarían separados entre sí por 70 metros. Por el contrario, las estructuras rocosas artificiales colocadas estratégicamente para contener el oleaje podrían generar problemas de renovación de aguas, pero también funcionarían como biotopo marino.

DIEZ AÑOS En conclusión, según los técnicos contratados por el Ayuntamiento de Cabrera de Mar se demuestra que la solución blanda no ha funcionado, por lo que el coste económico se incrementa cada año con una aportación mínima de 50.000 m3. En cambio, la implantación de escolleras sumergidas consolidaría la playa durante 10 años como mínimo con un mantenimiento ínfimo.

El informe de Europrincipia también se ha elaborado para el contencioso que Cabrera de Mar ha presentado contra las administraciones y el Port de Mataró para solicitar la recuperación de la playa y la aplicación de soluciones que eviten su erosión. Según el abogado Ignasi Subirachs, si no se reconoce el daño medioambiental producido hasta ahora, el consistorio procederá con acciones judiciales más contundentes.

Sobre les obres d'adequació de la desembocadura de La Tordera a la riba de Blanes 7/11/10...

Blanes engega les obres per adequar la desembocadura del riu Tordera
Diari de Girona 7/11/10
.
L'Ajuntament, amb l'ajut de Medi Ambient, instal·larà una tanca de fusta de 280 metres, rètols informatius, papereres i estacions per a bicis
.

La tanca evitarà que els visitants puguin accedir al riu i, a més, es prohibirà el pas de vehicles motoritzats. carles colomer
.

BLANES JORDI VERA
L'Ajuntament de Blanes ha iniciat les obres per adequar el tram final de la desembocadura del riu Tordera per tal que la zona pugui ser visitable i al mateix temps es protegeixi la fauna que hi habita. En aquest sentit, el consistori està instal·lant una tanca de fusta de 280 metres de llargada per impedir l'accés dels visitants al riu i, a més, té previst prohibir el pas als vehicles motoritzats perquè no es malmeti la zona. Per altra banda, també s'ha comprat una altra tanca de 200 metres de llargada, que està feta amb fusta i corda, per protegir la zona en època de nidificació de les aus que viuen al delta del Tordera. Per això, aquesta tanca només s'instal·larà des del mes d'abril fins al setembre i, segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo, ho farà un any Malgrat de Mar i un any Blanes, els dos pobles que toquen a banda i banda del delta.
.

A part de les diverses tanques, el consistori està realitzant una neteja i desbrossament dels arbustos de la zona i instal·larà vuit plafons, dels quals alguns indicaran la prohibició de pas i d'altres donaran informació sobre les diferents espècies que es poden observar a la zona del delta. També s'instal·laran quatre papereres de fusta i un aparcament de bicicletes per aconseguir que la zona estigui adequada per als visitants. "Volem dignificar la zona del delta de la Tordera, perquè es pugui visitar, però amb protecció per als animals que hi viuen", va comentar Lillo.
.

El cost total de les obres és de 29.272 euros, dels quals una gran part es pagaran amb una subvenció atorgada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat per un import de 20.000 euros i la resta anirà a càrrec de l'Ajuntament de Blanes. La subvenció s'havia demanat en reiterades ocasions: "Feia un any que anàvem darrere d'aquesta subvenció i al final s'ha aconseguit", va explicar Lillo. Per altra banda, el consistori plantarà 17 arbres d'espècies diferents i uns 60 arbustos. Per poder regar-los, s'està instal·lant, a més, un sistema de degoteig. En total, seran 180 metres d'instal·lació habilitada per al degoteig, que permetrà que els arbres estiguin en bon estat.
.

Amb aquest projecte, però, no s'acaba l'impuls del delta. El consistori vol seguir potenciant la zona i té previst realitzar més projectes per afavorir la presència de turisme a la zona, ja que es tracta d'un espai natural que es pot aprofitar molt més. "També està previst fer-hi una torre d'observació, però això serà més endavant. De moment, hem començat per les tanques", va afegir Lillo.