Desembocadura del riu Tordera 17/12/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat
.
Observacions i fotografies: Enric Badosa
.
3 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
42 xarxets comuns (Anas crecca)
70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
12 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 titelles (Anthus pratensis)
6 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 garses (Pica pica)
3 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>200 gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>150 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
3 pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 tudons (Columba palumbus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 aligot comú (Buteo buteo)
.

ànecs blancs (Tadorna tadorna), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets comuns (Anas crecca)...

.
.

baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)...
.

.
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)...
.

.
mussol comú (Athene noctua)...
.

La "devastació" dels rius Tordera i Mogent per part d'Aigües Ter Llobregat, a la circular de la ICHN...

Fragment de l'Editorial - Estat dels ecosistemes aquàtics de Catalunya, de la Circular n.92 de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), novembre-dicembre de 2010...
.
http://ichn.iec.cat/pdf/n92.pdf
.
(...)
.
Val a dir que tots aquest resultats són parcials perquè manca encara informació sobre els indicadors hidromorfològics. Aquest són molt rellevants perquè l’espai fluvial va molt més enllà de la llera i la riba adjacent, ja avaluades mitjançant altres indicadors. Quan es disposi de dades sobre les riberes és molt probable que es faci palesa una de les assignatures pendents en la conservació i recuperació dels ecosistemes fluvials. Si bé és cert que els darrers anys s’ha desenvolupat un nombre molt elevat d’iniciatives en aquest sentit, on l’ACA sovint ha estat capdavantera, cal tenir en compte que de manera oposada encara s’executen molts projectes que originen impactes irreversibles sobre les riberes fluvials. Només cal resseguir el pas de l’AVE per Catalunya, o la devastació originada a l’entorn de desenes de quilòmetres dels rius Tordera i Mogent per l’empresa Aigües Ter Llobregat. També es poden posar en aquest haver negatiu molts projectes, suposadament de millora de l’entorn fluvial, que per una qüestió de manca de qualificació o criteri, han convertit aquest espai en jardins urbans amb una nul·la integració ecològica. La utilització massiva d’espècies o varietats de flora exòtiques resulta il·lustrativa d’aquesta situació.
.
(...)
.
Parlant de la presentació dels resultats del Programa de Seguiment i Control dels Ecosistemes Aquàtics de Catalunya (2007-2009).
.
Podeu consultar l’informe de l’estat de les masses d’aigua a Catalunya (2007-2009) a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/estat_masses_aigua_2007_2009.pdf.

Les actuacions de l'ajuntament de Blanes a la desembocadura, a la web de l'ajuntament...

Projecte de protecció, restauració i difusió dels valors ambientals del tram final de l'espai fluvial del riu Tordera, en el terme municipal de Blanes. Pdf 165 Kb
.
PROJECTE DESEMBOCADURA TORDERA
Ajuntament de Blanes

UFFFFF....

Medi Ambient qualifica de “penós” SOS Lloret
El Punt 16/12/10
.
SOS Lloret ha denunciat a la fiscalia de Medi Ambient el responsable d'Urbanisme a Girona, Camil Cofan, la responsable de la direcció general de Medi Natural, Núria Buenaventura i l'empresa Flinder Data, propietària de can Juncadella de Lloret, pel tema dels focs d'artifici i les obres a la casa dels masovers. SOS Lloret ja havia denunciat aquests fets per la via administrativa i aquest cop ho fa per la via penal. En resposta a les denúncies, el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va criticar SOS Lloret: “Ja els vam fer saber que Buenaventura va firmar la resolució dels focs perquè teníem informes favorables (...), prevaricació seria no haver-ho aprovat. La seva denúncia no se sustenta per enlloc i només està plantejada per tenir projecció pública”, va dir. Santos proposarà “que es prenguin mesures” contra SOS Lloret. “És penós el que han fet perquè la causa s'arxivarà i els propietaris en sortiran reforçats”, va dir.
.
Val la pena llegir...
..
SOS Lloret porta Can Juncadella davant la Fiscalia de Medi Ambient
SOS Lloret, 14/12/10
.
UFFFFFF...... Sense comentaris, vaja!

Desembocadura del riu Tordera 15/12/10

.
Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
1 ànec griset (Anas strepera) mascle
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
49 xarxets comuns (Anas crecca)
màxim nombre de les observacions personals a la zona
91 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
25 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus) escoltat
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
uns 180 esplugabous (Bubulcus ibis)
amb les primeres llums del dia, surten del dormidor riu amunt i cap a Malgrat
2 blauets (Alcedo atthis)
un empaitant a l'altre sobre la llacuna
cruixidells (Emberiza calandra)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes balnques (Motacilla alba)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
1 mussol comú (Athene noctua) escoltat
2 picots verds (Picus viridis)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
... entre molts altres.
.
al mar...
.
unes 20 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
amb almenys 2 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) barrejades
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) joves
10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
... i petits grups d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) arribant sobre el mar a la desembocadura.
.

ànecs blancs (Tadorna tadorna), corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), martinet blanc (Egretta garzetta) i un ànec collverd (Anas platyrhynchos)...

.

.

xarxets comuns (Anas crecca)...

.

.

xarxets comuns (Anas crecca) i bernat pescaire (Ardea cinerea)...

.

.

xarxets comuns (Anas crecca) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.

.

ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.

.

ànec xiulador (Anas penelope)...

.

.

ànec xiulador (Anas penelope) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.

.

ànec griset (Anas strepera), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i gavines vulgars (Larus ridibundus)...

.

.

esplugabous (Bubulcus ibis) riu amunt...

.

.

Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) a Riells i Viabrea 14/12/10. David Caballé

1 Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) observada per David Caballé aquest dimarts 14/12/10 a una bassa de Riells i Viabrea.
.
Nova espècie a la llista actualitzada d'aus de la Baixa Tordera.

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar 11/12/10. Enric Badosa

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

fotografies d'Enric Badosa

.
Font: www.ornitho.cat
.
Observador: Enric Badosa
.
35 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar aquest dissabte 11/12/10. Capturats i anellats 10. Mascles femelles amb restes de placa incubatriu, individus començant una muda completa, i fins i tot un juvenil acavat de sortir del niu.

Desacord al delta. El Punt 12/12/10...

Desacord al delta
El Punt 12/12/10
.
Desembocadura ·
.
“Cal actuacions profundes, més enllà de desmantellar les instal·lacions de l'ACA al delta de la Tordera, i una acció integrada per recuperar la platja”
.
No preveu treure els pous i la caseta d'electrificació

Zona del costat de la desembocadura, on estan els pous de l'ACA i la torre d'electrificació, ara fa unes setmanes Foto: C.G.
.


Fa unes setmanes que la zona del delta de la Tordera es va arreglar per adequar-ne el tram final. A part d'“actuacions més profundes”, entitats naturalistes i el CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) demanen el desmantellament dels pous i la caseta d'electrificació que l'ACA hi va instal·lar el 2003. Amb tot, no hi ha previsions de treure-les a curt termini, segons l'ACA, per manca de pressupost: “És important però no urgent o prioritari”. Per l'Ajuntament de Blanes, calen també altres actuacions perquè “té un potencial paisatgístic important i està dins la Xarxa Natura 2000”. Sobre la Tordera, es demanarà al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que “la ruta de la Tordera s'arregli i es dignifiqui fins al naixement, al Montseny”. Pel CEAB, “cal un pla d'estabilització del delta de la Tordera ja, perquè està en regressió avançada i afecta també la platja”. El 2009 el càmping La Tordera SL i Orchis Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme van signar un acord de custòdia per fer actuacions que recuperessin els terrenys adjacents a la desembocadura, es van plantar entre 1.500 arbres i arbustos i es va subvencionar una torre d'observació al costat del riu. També es va signar un acord amb l'ACA per construir-hi uns piezòmetres, perquè es reforestessin i es deixessin en el seu estat inicial els terrenys, però segons el director del càmping, Marc Monguilod, “l'ACA va malmetre l'espai i no va acomplir els compromisos”.

Diverses causes de la degradació

Segons el càmping La Tordera, les causes de la degradació del delta són la manca d'actuacions de l'administració, l'angle d'inclinació de l'espigó del 1984, l'escullera de l'ACA, la sobreexplotació de l'aqüífer i la manca d'aportacions de sediments. Altres càmpings defensen que han estat els càmpings els qui han protegit el delta de les construccions i denuncien l'actuació estatal del Ministerio de Medio Ambiente, que fa anys va extreure metres cúbics de sorra de la zona “quan sí que era un veritable delta submarí”. També critiquen el col·lector de salmorres, “que forma una barrera que impedeix que la sorra arribi a Blanes”.

Pel CEAB, la part final del delta –una part dels dos càmpings que estan a banda i banda del riu– “hauria de ser inundable”. El càmping La Tordera creu que “una part dels problemes provenen de les actuacions de l'ACA a causa de la dessaladora” però declaren que “acusar els càmpings de la situació actual és una falsedat i una manca de respecte”. El director del càmping La Tordera, Marc Monguilod, va deixar clar que “en l'atermenament del 1971 es van fixar els límits de l'activitat dels càmpings, deixant lliure la desembocadura de la Tordera, i aquests no s'han sobrepassat”.

Per José Antonio Jiménez Quintana, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC, al delta i a la platja de s'Abanell s'hi han fet un seguit d'actuacions (la torre d'electrificació, pous, l'estació de bombeig –que quan ha avançat la platja l'ha perjudicat– i l'espigó “il·legal”dels anys 80), que han afectat molt la degradació “però els problemes són anteriors perquè el delta ha anat perdent sediment des de fa anys”. Amb tot, les instal·lacions de l'ACA “van ser un gran error” perquè es van posar en el lloc on més retrocedia la sorra de la platja. Els càmpings a la zona del delta, segons J.A.Jiménez, “són els qui pateixen” la situació. La possible solució a la degradació del delta i el retrocés de la platja de s'Abanell, diu l'expert, “és més complexa que treure els elements que l'han degradat perquè desmantellant-los no s'acabarà amb el problema de cop, s'ha de fer una acció integrada en la recuperació de la platja”. Segons Jiménez, “s'ha de decidir bé què es fa, si s'afegeix sorra cada any o es posa una escullera a la platja, si els càmpings es deixen a la zona o es canvien de lloc. Els polítics no decideixen què fer-hi per por a les reaccions; es deixen funcions, però és necessari prendre una decisió ja per recuperar les dues zones”.

Un vídeo per valorar la importància de les coses