Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 26 de gener del 2019
3 Ànecs blancs (Tadorna tadorna) a la desembocadura de la Tordera 23/1/2019 Xavi Larruy
3 Ànecs blancs (Tadorna tadorna) observats per Xavi Larruy el dimecres 23/1/2019 a la desembocadura de la Tordera durant el cens hivernal, al mar i acaben marxant.
Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) a Olzinelles (Sant Celoni) 26/1/2019 Gabriel Gargallo. Font: ornitho.cat
Observacions de Gabriel Gargallo d'avui a Olzinelles (Sant Celoni)...
1 Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)
1 Picot verd (Picus viridis)
3 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
2 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
7 Merles (Turdus merula)
3 Lluers (Carduelis spinus)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
15 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
3 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
7 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
16 Pardals comuns (Passer domesticus)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Gabriel Gargallo
Ja hi ha Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=LEILUT … al Montnegre?... https://natura-tordera.blogspot.com/2019/01/rossinyol-del-japo-leiothrix-lutea.html …
1 Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)
1 Picot verd (Picus viridis)
3 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
2 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
7 Merles (Turdus merula)
3 Lluers (Carduelis spinus)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
15 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
3 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
7 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
16 Pardals comuns (Passer domesticus)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Gabriel Gargallo
Ja hi ha Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=LEILUT … al Montnegre?... https://natura-tordera.blogspot.com/2019/01/rossinyol-del-japo-leiothrix-lutea.html …Arenys de Mar 22/1/2019 Daniel Roca. Font: ornitho.cat
Observacions de Daniel Roca del dimarts 22/1/2019 a Arenys de Mar...
mínim 5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
11 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
8 Mascarells (Morus bassanus)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
uns 100 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 50 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 40 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
2 Tudons (Columba palumbus)
1 Colom roquer (Columba livia)
1 Garsa (Pica pica)
1 Titella (Anthus pratensis)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
10 Gratapalles (Emberiza cirlus)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
uns 15 Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Daniel Roca
mínim 5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
11 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
8 Mascarells (Morus bassanus)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
uns 100 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 50 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 40 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
2 Tudons (Columba palumbus)
1 Colom roquer (Columba livia)
1 Garsa (Pica pica)
1 Titella (Anthus pratensis)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
10 Gratapalles (Emberiza cirlus)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
uns 15 Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Daniel Roca
Desmuntant mites sobre la Tordera... 7) Els estanys de Tordera estan protegits?
Recomanable veure primer...
5) La Tordera és un riu degradat?
6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?
Avui...
7) Els estanys de Tordera estan protegits?
La resposta (si/no) sempre és molt similar com amb l’anterior pregunta... molt decantada pel sí quan fas la pregunta individualment, però contaminada quan la formules després de parlar dels temes anteriors, amb un no que puja però sense arribar a igualar-se.
Tractaré molts temes ràpidament i de manera molt genèrica per no fer-ho massa rotllo, però si després algú vol aclarir o rebatre algun, que no dubti en treure’l i debatre’l.
Per poder respondre primer hem de tenir clar QUÈ ES PROTEGEIX, aquí i arreu.
L’imaginari col·lectiu (novament) ens diu que hi ha una mena de “club de savis”, en algun lloc, que un dia es van reunir i van decidir que la biodiversitat, això que està tant de moda i que tothom fa servir, fins i tot a la legislació. I com que ens diuen que un 30% del territori català està “protegit”, ho tenen tot controlat... que podem estar tranquils.
De tant en tant ho vaig dient perquè és un dels grans enganys més estesos sobre aquest tema... La biodiversitat, les espècies animals i vegetals que pul·lulen a un determinat territori, no es conserva “protegint” cadascuna de les espècies per separat, sinó els hàbitats (i les seves característiques) que fan possible que hi siguin. ... Sembla una tonteria però veureu que és molt important.
I com que ens diuen que han fet els deures, què pensem tots nosaltres que han fet “els savis”?... Bàsicament això...
“La lògica” ens diu que han IDENTIFICAT les espècies que pul·lulen pel camp i els hàbitats on viuen, que han identificat aquelles més interessants i representatives de cada lloc, que basant-se en aquesta identificació han TRIAT els llocs “a protegir” més adequats per a la seva conservació, i que per últim han ADAPTAT l’ordenació del territori tenint en compte la conservació i viabilitat dels llocs triats.
Que han agafat espècie per espècie, hàbitat a hàbitat, han escollit lo millor de cada casa, i com a resultat s’ha “protegit” un 30% del territori, vaja, que és el percentatge idoni per a la correcta conservació de la biodiversitat.
Apliquem-ho a Tordera a veure què ens surt...
Nota: els mapes són de l’ornitho.cat i es fan servir com orientatius, ja que com s’explica més endavant la majoria de mapes de distribució estan contaminats d’origen.
Passaré ràpid uns exemples... Això (a dalt a l’esquerra) és un MILÀ NEGRE (Milvus migrans), una de les moltes espècies de rapinyaires que nien a Tordera... Pul·lula (i nia) bàsicament per les valls i per les planes agrícoles, aquí pel riu i planes properes majoritàriament, no pel Montnegre, pel Montseny, per les Cadiretes o per cap muntanya plena de bosc, i menys com els aquí tancats i atapeïts.
Aquesta fotografia (a sota a la dreta) és d’en Jose Moreno a un niu a Tordera, d’un poll d’ÀGUILA MARCENCA (Circaetus gallicus), àguila culebrera en castellà, com podeu veure per la serp... Pul·lula preferentment per les planes, pel riu, pel litoral, per zones obertes,... no per les muntanyes plenes de bosc atapeït.
El MUSSOL COMÚ (Athene noctua), a dalt a l’esquerre, que de comú cada vegada té menys, i que al voltant de la Tordera encara troba una de les millors poblacions de Catalunya... No al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...
l’ÒLIBA (Tyto alba), a sota a la dreta, aquesta anellada a Tordera per l’Enric Badosa,... relativament comuna a les planes agrícoles que envolten la Tordera, no al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...
I així podríem estar amb gairebé totes les espècies d’ocells, uns més que altres però majoritàriament igual.
I si triem algunes espècies com aquestes... totes d’aquí mateix, a Tordera... molt més exagerat... no les cerqueu al Montnegre, al Montseny, a les Cadiretes o a les muntanyes en general... aquí pul·lulen per la vall de la Tordera i gràcies.
He triat els ocells perquè sé que l’agraden a tothom, però es pot fer el mateix amb les plantes, els invertebrats, els peixos, els amfibis, els rèptils, els mamífers,...
... i sempre es repeteix el mateix... On més espècies hi ha, on més varietat hi ha i en més quantitat, i on es troben els hàbitats més importants i també més variats, és a les valls, a les planes, al riu, a la costa,... no a les muntanyes, per molt que ens hagin fet creure que per veure bitxos has d’anar a la muntanya o al bosc.
Ull!... en cap moment dic que no hi hagi espècies i hàbitats a les muntanyes o que no siguin importants... sí estic dient que, en general, és on menys hi ha, just el contrari de lo que la gent es pensa.
I aplicada la teoria a Tordera, què ens surt?...
... Que els llocs amb més hàbitats i més biodiversitat són el riu i les planes al·luvials... La Vall de Vallmanya, el Pla d’Anyells, l’entorn del cementiri nou, el Pla de Sant Esteve,... La Valloparda, la Vall de Sant Tou i del Gorg Negre, el Pla de Can Serra, el Pla de Gelpí, el Pla de la Júlia,... entre altres.
Si aquí l’afegim els estanys, zones humides i basses que ens queden... podeu imaginar.
TORDERA ÉS UN DELS MUNICIPIS AMB MÉS BIODIVERSITAT DE TOTA CATALUNYA, no pel Montnegre, sinó PEL RIU, ELS ESTANYS I LES PLANES AGRÍCOLES que encara conserven un ric i variat mosaic d’hàbitats i ambients.
I si hem de triar entre tots els grups animals que hi ha... els amfibis i els rèptils... per varietat, quantitat, estat de conservació i singularitat geogràfica d’algunes de les espècies... l’enveja de qualsevol Parc Natural (com comentaré més endavant).
I fins aquí la lògica i la teoria.
Què s’ha fet realment?...
Ho cregueu o no... JUST EL CONTRARI... Primer de tot s’ha ADAPTAT el territori a les necessitats econòmiques i urbanes sense ni tan sols pensar en hàbitats, biodiversitat o lo que sigui. Com que primer la societat i més tard la legislació (ironia) ens obliga a protegir alguna cosa, han TRIAT aquells espais menys problemàtics, els que menys nosa fan per continuar fent lo de sempre, ni de conya atenent a la biodiversitat o a les seves necessitats. I per últim han IDENTIFICAT els hàbitats i les espècies que justifiquin la seva tria d’espais a “protegir”, no atenent a criteris d’importància o necessitats reals.
I és d’aquí d’on surten gairebé tots els problemes amb la conservació de la biodiversitat, i és aquí on s’origina el fals imaginari col·lectiu (s’explica més endavant) que ens diu que per veure natura has d’anar als Parcs... els que ells han triat i fomenten, i per fer o veure lo que ells et diuen... no al costat de casa teva.
Com que els llocs menys problemàtics són de muntanya, allà on “de moment” no es planteja construir més o fer passar una carretera nova (ironia), tret d’alguna ridícula excepció a Catalunya tenim bàsicament Parcs Naturals de muntanya, i només “algunes” muntanyes... A TORDERA NO HI HA CAP PARC NATURAL, NI CAP RACONET DE TORDERA PERTANY A CAP PARC NATURAL.
I si agafeu els mapes de cadascun dels Parcs veureu que fan formes rares... No per mirar d’incloure camps, valls o espais rics en biodiversitat, sinó per deixar fora qualsevol lloc que molesti incloure dins dels límits o es tingui previst, ni que sigui d’aquí a unes dècades, fer alguna cosa.
Lògicament, els gestors dels Parcs Naturals (Xarxa de Parcs) gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, i ens diuen que és la que realment importa i que les espècies es gestionen dins els seus Parcs, no fora d'ells.
Tres quartes parts del mateix amb el PEIN i la XN2000... en tot.
La Diputació gestiona els seus Parcs, alguns Naturals i altres simplement EINs, i també bàsicament de muntanya pels mateixos motius. I gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, lo que queda fora ni importa ni existeix... perquè la natura està “només” dins els límits dels seus Parcs.
I la XN2000?... Algú de vosaltres em pot dir qui gestiona, per exemple, els espais XN2000 de Tordera?...
- Aquí escoltes de tot, però ningú sap la resposta –
En principi Territori, però dins hi ha diversos Departaments que es passen la pilota entre ells, i més quan es tracta de rius o zones humides, com és el cas.
Però s’han tret de la màniga la manera perfecte de treure’s el merder de sobre, ve a ser una cosa així... “Si alguna entitat local (o consorci, o lo que sigui) es vol fer càrrec d’un espai XN2000, que faci un Acord de Custòdia amb la propietat dels terrenys i nosaltres, com Administració competent, anirem fent convocatòries d’ajudetes perquè vosaltres, com entitat local (o lo que sigui), la demaneu i si l’aconseguiu, tindreu uns calerons per anar fent cosetes... i sempre i quan coincideixi amb lo que la convocatòria diu que pots fer i demanar”... Tal qual, no és conya.
I això, aquí, ni així... Algú de vosaltres em pot dir quina “entitat local” hi ha a Tordera interessada en aquests temes?...
- Silenci sepulcral –
Com ho tenim doncs a Tordera...
La Diputació gestiona el Parc del Montnegre i Corredor, que no és cap Parc Natural com molta gent es pensa, de fet es gestiona com un Parc Recreatiu, aquí els temes de biodiversitat són annexos i secundaris. I... veieu les formes rares que us comentava?... Només muntanya i bosc, deixant fora les valls i les planes “més riques en biodiversitat” que us comentava abans.
Desprès tenim el “Riu i estanys de Tordera”, teòricament Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000, només la llera del riu (ni tan sols les motes), només des de la Riera d’Arbúcies (Hostalric) al mar, i degradada a la pràctica a simple corredor ecològic, ni molt menys pels seus hàbitats o per les seves característiques particular. 3/4 parts del mateix les rieres de Sant Tou i de Vallmanya, només la llera i aquesta darrera ni això perquè prima Fibracolor i Inditex. I els estanys, que ja ho comentarem després, aïllats entre sí, només lo que en teoria era PEIN sense tenir en compte l’entorn per la seva viabilitat, i a la pràctica degradats i tractats com simples “zones humides per al descans i hivernada de les aus migratòries”.
Totes les planes al·luvials i agrícoles, i algunes de les zones amb més biodiversitat (com hem vist abans)... en blanc... com a molt “unitats de paisatge” que ningú es pren seriosament.
No només a Tordera, com veieu és encara pitjor als municipis veïns. Aplicable a gairebé tota Catalunya però aquí fa molt mal perquè, com us he comentat abans, és una de les regions amb més biodiversitat de Catalunya i el municipi que més contribueix a la província de Barcelona.
Per fer-ho encara més preocupant, he triat aquest quadre com exemple però ja veureu que és la norma (amb algunes excepcions, per sort).
No és només que les Administracions tractin al riu i als estanys com a “zones de pas” i ignorin per complert les valls i planes, sinó que ho fa també el món acadèmic i científic.
Això representa tota la conca de la Tordera en quadrícules, i els puntets negres no marquen cap distribució de cap espècie en concret, sinó els llocs “on s’han cercat” totes les espècies de mamífers. Com veieu, bàsicament dins dels Parcs del Montnegre i del Montseny. I desprès amb això fan mapes de distribució i publiquen estats i tendències de les espècies, contribuint encara més al fals imaginari col·lectiu que els bitxos estan “només als Parcs”.
Abans pensava que era cosa del finançament... “com que paga la Diputació, només als llocs que gestiona la Diputació”... però no és això. Parlant amb ells t’adones que són ells mateixos els que s’han cregut el relat (sempre hi ha excepcions, ho remarco), fins i tot menyspreen lo que queda fora dels Parcs com a simples “zones periurbanes”, quan no deserts, on no val la pena perdre temps o recursos... En fi.
Aquestes coses després originen situacions surrealistes, un exemple...
Això és un GRIPU D’ESPERONS (Pelobates cultripes) com podeu veure pels esperons que li donen nom, que fan servir com pales per enterrar-se fins a un metre sota terra on passen gairebé tota la seva vida. De fet és molt més fàcil detectar la seva presència pels capgrossos... els més grans que hi ha aquí.
Com podeu imaginar, estan als llocs sorrencs i tous on poden excavar, no a les muntanyes amb substrat rocós i dur.
La seva distribució “real” coincideix, lògicament, amb els terrenys tous i sorrencs com els de la Tordera i planes al·luvials, on encara conserva una molt bona població, especialment al municipi de Tordera però també a tota la vall del riu, des de Malgrat fins a Sant Celoni. No fa gaire també es podien veure al litoral del Maresme (a les planes litorals, no a la muntanya) però van desaparèixer per l’urbanisme.
On està el surrealisme?... Com que queda fora dels Parcs, no existeixen...
“El gripau d’esperons s’havia extingit al Maresme”, i com que és una espècie “super”-valorada i “super”-protegida, “ara s’està reintroduint”... A on s’havia extingit o al seu hàbitat natural?... No, a la muntanya, dins un Parc gestionat per la Diputació.
No es nou d’ara, van fer el mateix a Collserola fa uns anys (i així els va anar), i no només passa amb aquesta espècie o no només al Maresme, passa amb moltes altres i a gairebé tots els Parcs.
I certament arrenca més d’una riota, però té greus afectacions al municipi... Ara tothom està esverat pels antics projectes urbanístics que s’activen a la Costa Brava (i amb raó), però no cal mirar allà per veure burrades...
Ha passat desapercebut per la majoria de la població de Tordera però no fa gaire es va aprovar en Ple, per unanimitat, un enorme Polígon Industrial fantasma (més gran que el de Massanes, que està allà abandonat i en runes entre Hostalric i Maçanet) a una de les planes al·luvials TOP-10 de biodiversitat de Tordera... Al Pla de la Júlia, des de la carretera de Fogars fins a Can Buscà, amb una carretera nova amb 4 grans rotondes i un nou pont sobre el riu per Can Serra i fins a la carretera de Blanes,... On més gripaus d’esperons, tortugues de rierol, corriols petits i un llarg etc hi ha de Tordera, i on nien els milans negres per exemple... I aquí no passa res! Total! No és Parc sinó un espai en blanc al mapa, un corredor ecològic o un paisatge que plantarem d’arbres com a mesura compensatòria.
Bé, fins aquí lo que es protegeix realment, ara COM ES PROTEGEIX...
Sempre he dit que “protegir” és no fer res, però al nostre país quan es tracta d’espais “protegits” lo correcte és parlar de gestió. I hi ha 2 possibles maneres de gestionar.
Per una banda està la manera lògica, la que ens diuen i que tothom es pensa que es fa (a l’esquerra)... Primer IDENTIFIQUEN les característiques, els hàbitats, les espècies i les necessitats de gestió de l’espai. Després TRIEN les actuacions a fer segons les necessitats de gestió identificades. I per últim ADAPTEN els usos i les activitats a la preservació i necessitats de gestió dels valors naturals de l’espai.
Per altre banda està la manera contrària (a la dreta)... Primer ADAPTEN l’espai als usos i a les activitats lúdiques i recreatives sense atendre a les seves necessitats reals. Després TRIEN les actuacions a fer atenent als usos i activitats i segons siguin subvencionades o no, no si fan falta o no, i no si són necessàries o perjudicials. I per últim IDENTIFIQUEN les bondats ecològiques de les actuacions que les justifiquin en ser espais “protegits”.
Esbrineu quina és la manera de gestionar que es fa servir als espais “protegits” de Tordera?...
Cada vegada que llegeixo o escolto que l’ajuntament rep una subvenció per fer lo que sigui als espais naturals, em tremolen les cames... Altre lloc que es carreguen.
I dic “ajuntament” perquè és l’únic que “gestiona” els espais naturals per inhibició de les Administracions competents i per manca de cap entitat (o lo que sigui) interessada o preocupada.
Actualment lo que hi ha aquí és, literalment, una “pesca” de subvencions, i lo que importa és la subvenció, no si cal o no, no si és bona o dolenta per als espais “protegits”, per a les seves característiques o per als seus valors naturals.
I mai per corregir les agressions o amenaces que afecten negativament als espais, a les seves característiques o als seus valors naturals. Tot el contrari.
Mateixa actuació a dos llocs diferents... En el primer cas (a l’esquerra) es tracta d’una millora urbana, en cap cas es corregeixen les agressions (estrenyiment de llera, canalització,...) per molts arbres, per molt passeig, per molt cartell i per molta tanca que hi hagi... En el segon cas (a la dreta), que és la situació actual de la Tordera, l’actuació “de millora” és l’agressió... per molt que diguin que la Tordera és un riu degradat (en referència a un punt anterior).
I l’any que subvencionin fenals amb plaques solars als espais naturals, o eco-mobiliari urbà fet amb plàstic reciclat, demanaran fenals i mobiliari urbà ECO per als espais naturals. És una exageració... o no.
I si cal es menteix a la població per justificar-ho...
Les fotografies de l’esquerra són d’alguns dels hàbitats que hi havia al tram nord del braç esquerra del riu, dins XN2000 i característics i imprescindibles d’un riu anastomosat com la Tordera i on es refugiava o criava la fauna més interessant (com he explicat al començament).
Les fotografies de la dreta són de “l’actuació de millora” subvencionada que es va fer, per fer-lo semblar una mica a un riu rectilini “estàndard” per on circuli l’aigua, amb mota nova i els arbolets plantats de rigor.
I es diu que és per “millorar la circulació de l’aigua i per evitar inundacions”... Fals... es buscava la subvenció i de passada evitar l’erosió dels marges al curs principal que posaven en perill el flamant nou passeig fluvial, a costa dels valors naturals i les característiques de la Tordera.
Cas semblant a lo que estan a punt de fer a l’aiguabarreig amb la Riera de Vallmanya (s’havia de fer a finals d’agost), també amb l’engany que és “per evitar inundacions” quan tothom ha pogut veure amb la darrera Torderada que no era necessari. I és igual que sigui un dels principals refugis de tortuga de rierol aigües avall del nucli urbà i un important lloc per a moltes altres espècies perquè és un dels pocs llocs amb aigua a l’estiu... la subvenció ja està donada i és igual lo que els expliquis als tècnics i funcionaris que la van donar, serà una “millora” seguint els manuals de restauració fluvial i les fitxes descriptives de l’espai.
Aquí la prioritat és “no perdre la subvenció”.
Ara ja sabem què es protegeix i com es gestiona, però... REALMENT HI HA UNA PROTECCIÓ FÍSICA DELS ESPAIS?
Com heu pogut veure des del començament de la xerrada, el riu rep cops per totes bandes, i els estanys?
Això era l’Estany de la Júlia (a dalt a l’esquerra), un dels estanys més importants i emblemàtics del municipi, actualment no queda gairebé res i si aneu veureu que és una hípica privada.
Des dels anys 90s en que es van incloure els Estanys de Tordera al PEIN fins ara, no queda ni un que no hagi estat total o parcialment alterat o transformat... no s’ha lliurat ni un.
Actualment estan inclosos a la ZEC XN2000 Riu i estanys de Tordera, i de les teòriques 340 ha “protegides”, revisant sobre el terreny lo que avui queda en estat natural, amb prou feina s’arriba a les 200 ha.
I no... No hi ha ningú, enlloc, que vigili o controli aquestes coses. Sí que hi ha molt funcionari i mercenari per tapar-ho o justificar-ho. Que ningú es pensi que hi ha una mena de patrulla forestal recorrent el territori per aixecar actes i xorrades d’aquestes... altre fals imaginari col·lectiu.
Però el principal problema d’aquestes “zones humides” és que estan total o parcialment drenades... literalment.
Hi ha qui es pregunta per què l’Estany de Cal Raba (a dalt a l’esquerra) abans estava ple d’aigua gairebé tot l’any, o tot l’any quan plovia molt, i ara uns mesos i gràcies.
Com heu pogut veure a l’exposició de l’Enric, ni plou menys ni plou diferent que abans... això del canvi climàtic com excusa a tots els mals és fals (que no és negar-ho, a alguns llocs sí és la causa, aquí no).
Tampoc és degut a la disminució del freàtic o al nivell de l’aqüífer com diuen alguns (altre fals mite arrelat sobre l’actual funcionament hídric dels estanys madurs amb llit llimós com aquest, no als recents amb fons sorrenc).
És tan simple com que van drenar la meitat de l’estany i... a menys aigua estancada, més ràpid s’asseca. No cal ser Doctor de res per esbrinar-ho i tothom pot fer la prova a casa seva... Ompliu un cub i un got amb aigua, i els deixeu al sol a la primavera o a l’estiu. Quin s’asseca primer?
Potser el cas més extrem és el dels Prats d’en Gai, una gran freixeda inundable que l’ha deixat de ser perquè la Diputació va subvencionar un gran canal per drenar els camps del pla de Gelpí creuant l’espai “protegit”. A la foto de sota a la dreta podeu veure una de les vernes desfalcada pel canal per a que us feu l’idea de la diferència de cota d’inundació.
Aquí l’ACA va fer servir la que segurament sigui l’excusa més absurda per justificar la seva autorització... que els estanys estan per laminar avingudes... Fals, altre dels grans falsos mites.
Per laminar avingudes estan les basses artificials de laminació o les planes al·luvials, com l’han estat tota la vida. Els estanys estan per omplir-se d’aigua hi hagi o no avingudes, amb hàbitats i espècies aquàtiques a protegir.
I l’altre variant és la de drenar planes al·luvials senceres, com ha estat el cas del Pla de Sant Esteve i de passada l’Estany de Can Torrent que està al mig, on ha passat d’inundar-se un 85% de l’espai “protegit” a només un 15% i gràcies perquè la cota d’inundació (a tota la plana) ha baixat més d’1 metre.
5) La Tordera és un riu degradat?
6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?
Avui...
7) Els estanys de Tordera estan protegits?
La resposta (si/no) sempre és molt similar com amb l’anterior pregunta... molt decantada pel sí quan fas la pregunta individualment, però contaminada quan la formules després de parlar dels temes anteriors, amb un no que puja però sense arribar a igualar-se.
Tractaré molts temes ràpidament i de manera molt genèrica per no fer-ho massa rotllo, però si després algú vol aclarir o rebatre algun, que no dubti en treure’l i debatre’l.
Per poder respondre primer hem de tenir clar QUÈ ES PROTEGEIX, aquí i arreu.
L’imaginari col·lectiu (novament) ens diu que hi ha una mena de “club de savis”, en algun lloc, que un dia es van reunir i van decidir que la biodiversitat, això que està tant de moda i que tothom fa servir, fins i tot a la legislació. I com que ens diuen que un 30% del territori català està “protegit”, ho tenen tot controlat... que podem estar tranquils.
De tant en tant ho vaig dient perquè és un dels grans enganys més estesos sobre aquest tema... La biodiversitat, les espècies animals i vegetals que pul·lulen a un determinat territori, no es conserva “protegint” cadascuna de les espècies per separat, sinó els hàbitats (i les seves característiques) que fan possible que hi siguin. ... Sembla una tonteria però veureu que és molt important.
I com que ens diuen que han fet els deures, què pensem tots nosaltres que han fet “els savis”?... Bàsicament això...
“La lògica” ens diu que han IDENTIFICAT les espècies que pul·lulen pel camp i els hàbitats on viuen, que han identificat aquelles més interessants i representatives de cada lloc, que basant-se en aquesta identificació han TRIAT els llocs “a protegir” més adequats per a la seva conservació, i que per últim han ADAPTAT l’ordenació del territori tenint en compte la conservació i viabilitat dels llocs triats.
Que han agafat espècie per espècie, hàbitat a hàbitat, han escollit lo millor de cada casa, i com a resultat s’ha “protegit” un 30% del territori, vaja, que és el percentatge idoni per a la correcta conservació de la biodiversitat.
Apliquem-ho a Tordera a veure què ens surt...
Nota: els mapes són de l’ornitho.cat i es fan servir com orientatius, ja que com s’explica més endavant la majoria de mapes de distribució estan contaminats d’origen.
Passaré ràpid uns exemples... Això (a dalt a l’esquerra) és un MILÀ NEGRE (Milvus migrans), una de les moltes espècies de rapinyaires que nien a Tordera... Pul·lula (i nia) bàsicament per les valls i per les planes agrícoles, aquí pel riu i planes properes majoritàriament, no pel Montnegre, pel Montseny, per les Cadiretes o per cap muntanya plena de bosc, i menys com els aquí tancats i atapeïts.
Aquesta fotografia (a sota a la dreta) és d’en Jose Moreno a un niu a Tordera, d’un poll d’ÀGUILA MARCENCA (Circaetus gallicus), àguila culebrera en castellà, com podeu veure per la serp... Pul·lula preferentment per les planes, pel riu, pel litoral, per zones obertes,... no per les muntanyes plenes de bosc atapeït.
El MUSSOL COMÚ (Athene noctua), a dalt a l’esquerre, que de comú cada vegada té menys, i que al voltant de la Tordera encara troba una de les millors poblacions de Catalunya... No al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...
l’ÒLIBA (Tyto alba), a sota a la dreta, aquesta anellada a Tordera per l’Enric Badosa,... relativament comuna a les planes agrícoles que envolten la Tordera, no al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...
I així podríem estar amb gairebé totes les espècies d’ocells, uns més que altres però majoritàriament igual.
I si triem algunes espècies com aquestes... totes d’aquí mateix, a Tordera... molt més exagerat... no les cerqueu al Montnegre, al Montseny, a les Cadiretes o a les muntanyes en general... aquí pul·lulen per la vall de la Tordera i gràcies.
He triat els ocells perquè sé que l’agraden a tothom, però es pot fer el mateix amb les plantes, els invertebrats, els peixos, els amfibis, els rèptils, els mamífers,...
... i sempre es repeteix el mateix... On més espècies hi ha, on més varietat hi ha i en més quantitat, i on es troben els hàbitats més importants i també més variats, és a les valls, a les planes, al riu, a la costa,... no a les muntanyes, per molt que ens hagin fet creure que per veure bitxos has d’anar a la muntanya o al bosc.
Ull!... en cap moment dic que no hi hagi espècies i hàbitats a les muntanyes o que no siguin importants... sí estic dient que, en general, és on menys hi ha, just el contrari de lo que la gent es pensa.
I aplicada la teoria a Tordera, què ens surt?...
... Que els llocs amb més hàbitats i més biodiversitat són el riu i les planes al·luvials... La Vall de Vallmanya, el Pla d’Anyells, l’entorn del cementiri nou, el Pla de Sant Esteve,... La Valloparda, la Vall de Sant Tou i del Gorg Negre, el Pla de Can Serra, el Pla de Gelpí, el Pla de la Júlia,... entre altres.
Si aquí l’afegim els estanys, zones humides i basses que ens queden... podeu imaginar.
TORDERA ÉS UN DELS MUNICIPIS AMB MÉS BIODIVERSITAT DE TOTA CATALUNYA, no pel Montnegre, sinó PEL RIU, ELS ESTANYS I LES PLANES AGRÍCOLES que encara conserven un ric i variat mosaic d’hàbitats i ambients.
I si hem de triar entre tots els grups animals que hi ha... els amfibis i els rèptils... per varietat, quantitat, estat de conservació i singularitat geogràfica d’algunes de les espècies... l’enveja de qualsevol Parc Natural (com comentaré més endavant).
I fins aquí la lògica i la teoria.
Què s’ha fet realment?...
Ho cregueu o no... JUST EL CONTRARI... Primer de tot s’ha ADAPTAT el territori a les necessitats econòmiques i urbanes sense ni tan sols pensar en hàbitats, biodiversitat o lo que sigui. Com que primer la societat i més tard la legislació (ironia) ens obliga a protegir alguna cosa, han TRIAT aquells espais menys problemàtics, els que menys nosa fan per continuar fent lo de sempre, ni de conya atenent a la biodiversitat o a les seves necessitats. I per últim han IDENTIFICAT els hàbitats i les espècies que justifiquin la seva tria d’espais a “protegir”, no atenent a criteris d’importància o necessitats reals.
I és d’aquí d’on surten gairebé tots els problemes amb la conservació de la biodiversitat, i és aquí on s’origina el fals imaginari col·lectiu (s’explica més endavant) que ens diu que per veure natura has d’anar als Parcs... els que ells han triat i fomenten, i per fer o veure lo que ells et diuen... no al costat de casa teva.
Com que els llocs menys problemàtics són de muntanya, allà on “de moment” no es planteja construir més o fer passar una carretera nova (ironia), tret d’alguna ridícula excepció a Catalunya tenim bàsicament Parcs Naturals de muntanya, i només “algunes” muntanyes... A TORDERA NO HI HA CAP PARC NATURAL, NI CAP RACONET DE TORDERA PERTANY A CAP PARC NATURAL.
I si agafeu els mapes de cadascun dels Parcs veureu que fan formes rares... No per mirar d’incloure camps, valls o espais rics en biodiversitat, sinó per deixar fora qualsevol lloc que molesti incloure dins dels límits o es tingui previst, ni que sigui d’aquí a unes dècades, fer alguna cosa.
Lògicament, els gestors dels Parcs Naturals (Xarxa de Parcs) gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, i ens diuen que és la que realment importa i que les espècies es gestionen dins els seus Parcs, no fora d'ells.
Tres quartes parts del mateix amb el PEIN i la XN2000... en tot.
La Diputació gestiona els seus Parcs, alguns Naturals i altres simplement EINs, i també bàsicament de muntanya pels mateixos motius. I gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, lo que queda fora ni importa ni existeix... perquè la natura està “només” dins els límits dels seus Parcs.
I la XN2000?... Algú de vosaltres em pot dir qui gestiona, per exemple, els espais XN2000 de Tordera?...
- Aquí escoltes de tot, però ningú sap la resposta –
En principi Territori, però dins hi ha diversos Departaments que es passen la pilota entre ells, i més quan es tracta de rius o zones humides, com és el cas.
Però s’han tret de la màniga la manera perfecte de treure’s el merder de sobre, ve a ser una cosa així... “Si alguna entitat local (o consorci, o lo que sigui) es vol fer càrrec d’un espai XN2000, que faci un Acord de Custòdia amb la propietat dels terrenys i nosaltres, com Administració competent, anirem fent convocatòries d’ajudetes perquè vosaltres, com entitat local (o lo que sigui), la demaneu i si l’aconseguiu, tindreu uns calerons per anar fent cosetes... i sempre i quan coincideixi amb lo que la convocatòria diu que pots fer i demanar”... Tal qual, no és conya.
I això, aquí, ni així... Algú de vosaltres em pot dir quina “entitat local” hi ha a Tordera interessada en aquests temes?...
- Silenci sepulcral –
Com ho tenim doncs a Tordera...
La Diputació gestiona el Parc del Montnegre i Corredor, que no és cap Parc Natural com molta gent es pensa, de fet es gestiona com un Parc Recreatiu, aquí els temes de biodiversitat són annexos i secundaris. I... veieu les formes rares que us comentava?... Només muntanya i bosc, deixant fora les valls i les planes “més riques en biodiversitat” que us comentava abans.
Desprès tenim el “Riu i estanys de Tordera”, teòricament Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000, només la llera del riu (ni tan sols les motes), només des de la Riera d’Arbúcies (Hostalric) al mar, i degradada a la pràctica a simple corredor ecològic, ni molt menys pels seus hàbitats o per les seves característiques particular. 3/4 parts del mateix les rieres de Sant Tou i de Vallmanya, només la llera i aquesta darrera ni això perquè prima Fibracolor i Inditex. I els estanys, que ja ho comentarem després, aïllats entre sí, només lo que en teoria era PEIN sense tenir en compte l’entorn per la seva viabilitat, i a la pràctica degradats i tractats com simples “zones humides per al descans i hivernada de les aus migratòries”.
Totes les planes al·luvials i agrícoles, i algunes de les zones amb més biodiversitat (com hem vist abans)... en blanc... com a molt “unitats de paisatge” que ningú es pren seriosament.
No només a Tordera, com veieu és encara pitjor als municipis veïns. Aplicable a gairebé tota Catalunya però aquí fa molt mal perquè, com us he comentat abans, és una de les regions amb més biodiversitat de Catalunya i el municipi que més contribueix a la província de Barcelona.
Per fer-ho encara més preocupant, he triat aquest quadre com exemple però ja veureu que és la norma (amb algunes excepcions, per sort).
No és només que les Administracions tractin al riu i als estanys com a “zones de pas” i ignorin per complert les valls i planes, sinó que ho fa també el món acadèmic i científic.
Això representa tota la conca de la Tordera en quadrícules, i els puntets negres no marquen cap distribució de cap espècie en concret, sinó els llocs “on s’han cercat” totes les espècies de mamífers. Com veieu, bàsicament dins dels Parcs del Montnegre i del Montseny. I desprès amb això fan mapes de distribució i publiquen estats i tendències de les espècies, contribuint encara més al fals imaginari col·lectiu que els bitxos estan “només als Parcs”.
Abans pensava que era cosa del finançament... “com que paga la Diputació, només als llocs que gestiona la Diputació”... però no és això. Parlant amb ells t’adones que són ells mateixos els que s’han cregut el relat (sempre hi ha excepcions, ho remarco), fins i tot menyspreen lo que queda fora dels Parcs com a simples “zones periurbanes”, quan no deserts, on no val la pena perdre temps o recursos... En fi.
Aquestes coses després originen situacions surrealistes, un exemple...
Això és un GRIPU D’ESPERONS (Pelobates cultripes) com podeu veure pels esperons que li donen nom, que fan servir com pales per enterrar-se fins a un metre sota terra on passen gairebé tota la seva vida. De fet és molt més fàcil detectar la seva presència pels capgrossos... els més grans que hi ha aquí.
Com podeu imaginar, estan als llocs sorrencs i tous on poden excavar, no a les muntanyes amb substrat rocós i dur.
La seva distribució “real” coincideix, lògicament, amb els terrenys tous i sorrencs com els de la Tordera i planes al·luvials, on encara conserva una molt bona població, especialment al municipi de Tordera però també a tota la vall del riu, des de Malgrat fins a Sant Celoni. No fa gaire també es podien veure al litoral del Maresme (a les planes litorals, no a la muntanya) però van desaparèixer per l’urbanisme.
On està el surrealisme?... Com que queda fora dels Parcs, no existeixen...
“El gripau d’esperons s’havia extingit al Maresme”, i com que és una espècie “super”-valorada i “super”-protegida, “ara s’està reintroduint”... A on s’havia extingit o al seu hàbitat natural?... No, a la muntanya, dins un Parc gestionat per la Diputació.
No es nou d’ara, van fer el mateix a Collserola fa uns anys (i així els va anar), i no només passa amb aquesta espècie o no només al Maresme, passa amb moltes altres i a gairebé tots els Parcs.
I certament arrenca més d’una riota, però té greus afectacions al municipi... Ara tothom està esverat pels antics projectes urbanístics que s’activen a la Costa Brava (i amb raó), però no cal mirar allà per veure burrades...
Ha passat desapercebut per la majoria de la població de Tordera però no fa gaire es va aprovar en Ple, per unanimitat, un enorme Polígon Industrial fantasma (més gran que el de Massanes, que està allà abandonat i en runes entre Hostalric i Maçanet) a una de les planes al·luvials TOP-10 de biodiversitat de Tordera... Al Pla de la Júlia, des de la carretera de Fogars fins a Can Buscà, amb una carretera nova amb 4 grans rotondes i un nou pont sobre el riu per Can Serra i fins a la carretera de Blanes,... On més gripaus d’esperons, tortugues de rierol, corriols petits i un llarg etc hi ha de Tordera, i on nien els milans negres per exemple... I aquí no passa res! Total! No és Parc sinó un espai en blanc al mapa, un corredor ecològic o un paisatge que plantarem d’arbres com a mesura compensatòria.
Bé, fins aquí lo que es protegeix realment, ara COM ES PROTEGEIX...
Sempre he dit que “protegir” és no fer res, però al nostre país quan es tracta d’espais “protegits” lo correcte és parlar de gestió. I hi ha 2 possibles maneres de gestionar.
Per una banda està la manera lògica, la que ens diuen i que tothom es pensa que es fa (a l’esquerra)... Primer IDENTIFIQUEN les característiques, els hàbitats, les espècies i les necessitats de gestió de l’espai. Després TRIEN les actuacions a fer segons les necessitats de gestió identificades. I per últim ADAPTEN els usos i les activitats a la preservació i necessitats de gestió dels valors naturals de l’espai.
Per altre banda està la manera contrària (a la dreta)... Primer ADAPTEN l’espai als usos i a les activitats lúdiques i recreatives sense atendre a les seves necessitats reals. Després TRIEN les actuacions a fer atenent als usos i activitats i segons siguin subvencionades o no, no si fan falta o no, i no si són necessàries o perjudicials. I per últim IDENTIFIQUEN les bondats ecològiques de les actuacions que les justifiquin en ser espais “protegits”.
Esbrineu quina és la manera de gestionar que es fa servir als espais “protegits” de Tordera?...
Cada vegada que llegeixo o escolto que l’ajuntament rep una subvenció per fer lo que sigui als espais naturals, em tremolen les cames... Altre lloc que es carreguen.
I dic “ajuntament” perquè és l’únic que “gestiona” els espais naturals per inhibició de les Administracions competents i per manca de cap entitat (o lo que sigui) interessada o preocupada.
Actualment lo que hi ha aquí és, literalment, una “pesca” de subvencions, i lo que importa és la subvenció, no si cal o no, no si és bona o dolenta per als espais “protegits”, per a les seves característiques o per als seus valors naturals.
I mai per corregir les agressions o amenaces que afecten negativament als espais, a les seves característiques o als seus valors naturals. Tot el contrari.
Mateixa actuació a dos llocs diferents... En el primer cas (a l’esquerra) es tracta d’una millora urbana, en cap cas es corregeixen les agressions (estrenyiment de llera, canalització,...) per molts arbres, per molt passeig, per molt cartell i per molta tanca que hi hagi... En el segon cas (a la dreta), que és la situació actual de la Tordera, l’actuació “de millora” és l’agressió... per molt que diguin que la Tordera és un riu degradat (en referència a un punt anterior).
I l’any que subvencionin fenals amb plaques solars als espais naturals, o eco-mobiliari urbà fet amb plàstic reciclat, demanaran fenals i mobiliari urbà ECO per als espais naturals. És una exageració... o no.
I si cal es menteix a la població per justificar-ho...
Les fotografies de l’esquerra són d’alguns dels hàbitats que hi havia al tram nord del braç esquerra del riu, dins XN2000 i característics i imprescindibles d’un riu anastomosat com la Tordera i on es refugiava o criava la fauna més interessant (com he explicat al començament).
Les fotografies de la dreta són de “l’actuació de millora” subvencionada que es va fer, per fer-lo semblar una mica a un riu rectilini “estàndard” per on circuli l’aigua, amb mota nova i els arbolets plantats de rigor.
I es diu que és per “millorar la circulació de l’aigua i per evitar inundacions”... Fals... es buscava la subvenció i de passada evitar l’erosió dels marges al curs principal que posaven en perill el flamant nou passeig fluvial, a costa dels valors naturals i les característiques de la Tordera.
Cas semblant a lo que estan a punt de fer a l’aiguabarreig amb la Riera de Vallmanya (s’havia de fer a finals d’agost), també amb l’engany que és “per evitar inundacions” quan tothom ha pogut veure amb la darrera Torderada que no era necessari. I és igual que sigui un dels principals refugis de tortuga de rierol aigües avall del nucli urbà i un important lloc per a moltes altres espècies perquè és un dels pocs llocs amb aigua a l’estiu... la subvenció ja està donada i és igual lo que els expliquis als tècnics i funcionaris que la van donar, serà una “millora” seguint els manuals de restauració fluvial i les fitxes descriptives de l’espai.
Aquí la prioritat és “no perdre la subvenció”.
Ara ja sabem què es protegeix i com es gestiona, però... REALMENT HI HA UNA PROTECCIÓ FÍSICA DELS ESPAIS?
Com heu pogut veure des del començament de la xerrada, el riu rep cops per totes bandes, i els estanys?
Això era l’Estany de la Júlia (a dalt a l’esquerra), un dels estanys més importants i emblemàtics del municipi, actualment no queda gairebé res i si aneu veureu que és una hípica privada.
Des dels anys 90s en que es van incloure els Estanys de Tordera al PEIN fins ara, no queda ni un que no hagi estat total o parcialment alterat o transformat... no s’ha lliurat ni un.
Actualment estan inclosos a la ZEC XN2000 Riu i estanys de Tordera, i de les teòriques 340 ha “protegides”, revisant sobre el terreny lo que avui queda en estat natural, amb prou feina s’arriba a les 200 ha.
I no... No hi ha ningú, enlloc, que vigili o controli aquestes coses. Sí que hi ha molt funcionari i mercenari per tapar-ho o justificar-ho. Que ningú es pensi que hi ha una mena de patrulla forestal recorrent el territori per aixecar actes i xorrades d’aquestes... altre fals imaginari col·lectiu.
Però el principal problema d’aquestes “zones humides” és que estan total o parcialment drenades... literalment.
Hi ha qui es pregunta per què l’Estany de Cal Raba (a dalt a l’esquerra) abans estava ple d’aigua gairebé tot l’any, o tot l’any quan plovia molt, i ara uns mesos i gràcies.
Com heu pogut veure a l’exposició de l’Enric, ni plou menys ni plou diferent que abans... això del canvi climàtic com excusa a tots els mals és fals (que no és negar-ho, a alguns llocs sí és la causa, aquí no).
Tampoc és degut a la disminució del freàtic o al nivell de l’aqüífer com diuen alguns (altre fals mite arrelat sobre l’actual funcionament hídric dels estanys madurs amb llit llimós com aquest, no als recents amb fons sorrenc).
És tan simple com que van drenar la meitat de l’estany i... a menys aigua estancada, més ràpid s’asseca. No cal ser Doctor de res per esbrinar-ho i tothom pot fer la prova a casa seva... Ompliu un cub i un got amb aigua, i els deixeu al sol a la primavera o a l’estiu. Quin s’asseca primer?
Potser el cas més extrem és el dels Prats d’en Gai, una gran freixeda inundable que l’ha deixat de ser perquè la Diputació va subvencionar un gran canal per drenar els camps del pla de Gelpí creuant l’espai “protegit”. A la foto de sota a la dreta podeu veure una de les vernes desfalcada pel canal per a que us feu l’idea de la diferència de cota d’inundació.
Aquí l’ACA va fer servir la que segurament sigui l’excusa més absurda per justificar la seva autorització... que els estanys estan per laminar avingudes... Fals, altre dels grans falsos mites.
Per laminar avingudes estan les basses artificials de laminació o les planes al·luvials, com l’han estat tota la vida. Els estanys estan per omplir-se d’aigua hi hagi o no avingudes, amb hàbitats i espècies aquàtiques a protegir.
I l’altre variant és la de drenar planes al·luvials senceres, com ha estat el cas del Pla de Sant Esteve i de passada l’Estany de Can Torrent que està al mig, on ha passat d’inundar-se un 85% de l’espai “protegit” a només un 15% i gràcies perquè la cota d’inundació (a tota la plana) ha baixat més d’1 metre.
Un espai natural no està protegit perquè ho digui un paper, sinó perquè es gestiona adequadament i pensant en les seves característiques i els seus valors naturals... això hauria de ser d’obligat coneixement per a qui vulgui fer lo que sigui a aquests espais.
Com veieu, la resposta és NO... ni es protegeix la biodiversitat, ni es protegeixen els espais, ni es gestiona correctament res de res.
Els torderencs vivim en un màtrix i ens pensem que hi ha algú, en algun despatx de Barcelona o en algun raconet de l’ajuntament, que té cura d’aquestes coses, o que hi ha alguna entitat de lo que sigui que vigila lo que passa a Tordera... NO HI HA NINGÚ PROTEGINT EL NOSTRE PATRIMONI... repeteixo... NOSTRE.
Tampoc hem de caure al parany de... uf, això està fatal i no hi ha qui ho arregli... tot el contrari.
La meva opinió és que, malgrat les burrades que s’han fet, encara estem a temps de protegir lo moltíssim que hi ha, que Déu n'hi do. La biodiversitat i els espais de Tordera estan amenaçats però aguanten estoicament (com heu pogut veure des del començament de la xerrada), i és molt fàcil revertir o recuperar lo perdut si realment es vol fer. Però com us comentaré en el proper tema, no espereu que vinguin de Barcelona o de Girona a fer-ho... Tordera tindrà els espais i la biodiversitat que vulguin els torderencs.
Continuarà...
8) Esteu informats de la natura del vostre poble? (inclou lo que ha passat a la Roureda de Can Verdalet)
Riells i Viabrea 25/1/2019 Antoni Ferro de La Fuente. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Antoni Ferro de La Fuente d'ahir divendres 25/1/2019 a Riells i Viabrea...
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Corb (Corvus corax)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
mínim 9 Tudons (Columba palumbus)
1 Garsa (Pica pica)
2 Tords comuns (Turdus philomelos)
2 Merles (Turdus merula)
mínim 5 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
mínim 6 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 2 Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Pardal xarrec (Passer montanus)
mínim 7 Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Ferro de La Fuente
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Corb (Corvus corax)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
mínim 9 Tudons (Columba palumbus)
1 Garsa (Pica pica)
2 Tords comuns (Turdus philomelos)
2 Merles (Turdus merula)
mínim 5 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
mínim 6 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 2 Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Pardal xarrec (Passer montanus)
mínim 7 Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Ferro de La Fuente
Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) i voltants 21/1/2019 Ignacio López González. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Ignacio López González del dilluns 21/1/2019 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...
3 Aligots comuns (Buteo buteo)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
Picots verds (Picus viridis)
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Cotolius (Lullula arborea)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
3 Aligots comuns (Buteo buteo)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
Picots verds (Picus viridis)
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Cotolius (Lullula arborea)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Les Llobateres (Sant Celoni) 21/1/2019 Ignacio López González. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Ignacio López González del dilluns 21/1/2019 a Les Llobateres (Sant Celoni)...
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Merles (Turdus merula)
uns 30 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Trist (Cisticola juncidis
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Merles (Turdus merula)
uns 30 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Trist (Cisticola juncidis
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) a la desembocadura de la Tordera 23/1/2019 Xavi Larruy. Font: ornitho.cat
1 Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) observada per Xavi Larruy aquest dimecres 23/1/2019 a la desembocadura de la Tordera.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Larruy
Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Larruy
Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Fogars de la Selva 21/1/2019 Ignacio López González. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Ignacio López González del passat dilluns 21/1/2019 a Sant Feliu de Buixalleu...
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Cornelles negres (Corvus corone)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 Picots verds (Picus viridis)
2 Coloms roquers domèstics (Columba livia f. domestica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
i entre Hostalric i Fogars de la Selva...
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
5 Grives (Turdus viscivorus)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Cornelles negres (Corvus corone)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 Picots verds (Picus viridis)
2 Coloms roquers domèstics (Columba livia f. domestica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
i entre Hostalric i Fogars de la Selva...
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
5 Grives (Turdus viscivorus)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Sobre les llúdrigues (Lutra lutra) 25/1/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com
Un rastre força habitual però poc conegut de la llúdriga (Lutra lutra): furgades al terra per erigir petits monticles sobre els quals dipositen marques oloroses. Com diminutes fites distribuïdes per les millors sendes dels llits fluvials.
divendres, 25 de gener del 2019
Cabirols (Capreolus capreolus) a Santa Susanna 17/1/2019 Santiago Poch. Font: ornitho.cat
2 Cabirols (Capreolus capreolus) fotografiats per Santiago Poch el passat 17/1/2019 a Santa Susanna...
Comentari: Hembra de corzo con cría en Santa Susanna, observado el día 17/01/2019 a las 19:26 p.m
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Santiago Poch
Comentari: Hembra de corzo con cría en Santa Susanna, observado el día 17/01/2019 a las 19:26 p.m
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Santiago Poch
Algunes notícies per llegir 24-25/1/2019...
El Càmping Bella Terra de Blanes també impedeix a l’Ajuntament tancar la part ampliada il·legalment
Blanesaldia.com 24/1/2019
De la mateixa manera que es va procedir el passat dimecres amb el Càmping Blanc d’Eivissa, el matí d’avui dijous l’Ajuntament de Blanes havia preparat tot l’operatiu per actuar en el Càmping Bella Terra per l’ampliació il·legal de terrenys de finals dels anys 90.
Per això, igual que ahir, s’han personat davant l’establiment dues dotacions de la Policia Local de Blanes, operaris de les Brigades Municipals que transportaven les tanques en un camió, així com un tècnic d’Urbanisme.
El dispositiu judicial havia de donar compliment al decret que indicava que s’havia de procedir al cessament de l’activitat i ús urbanístic de la part ampliada il·legalment pel càmping. Això volia dir que s’havien de precintar les instal·lacions, així com implantar un tancament separador del sector que sí compleix amb tota la legalitat.
Anàlogament a com va passar ahir, però, no s’ha pogut efectuar el tancament. La diferència respecte ahir és que la comitiva municipal ha estat rebuda per un representant legal dels propietaris, així com per treballadors de l’establiment. Tots ells s’han reunit a les oficines de recepció, on se li ha comunicat a l’inspector en cap de la Policia Local, Joan Garcia, que des del seu punt de vista el procés quedava aturat perquè ahir mateix van presentar un recurs i sol·licitud de mesures cautelars contra l’ordre d’execució al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona.
Els representants del càmping entenien que, d’aquesta manera, havia de quedar en suspens l’ordre d’execució. Tanmateix, s’ha informat que des de la direcció del càmping ja fa uns dies es va instal·lar una cinta de abalisament que acota tota la zona afectada, i que durant aquests mesos el càmping es troba tancat i sense exercir cap tipus d’activitat.
Després de consultar-ho als serveis jurídics de l’Ajuntament, aquests han determinat que no era així, és a dir: que el recurs del càmping no aturava l’aplicació del què s’ordena al decret. Per aquest motiu, l’inspector en cap de la Policia Local ha tornat a demanar als representants de la propietat que facilités l’accés a la comitiva, cosa a la qual s’hi ha negat, impedint explícitament al dispositiu policial el compliment de la resolució. Igual que es va fer ahir, l’inspector en cap ha informat que la seva negativa pot ser constitutiva d’infracció penal per un delicte de desobediència greu a l’autoritat municipal, tal com es recull al Codi Penal.
Per la seva banda, el representant de l’establiment turístic ha demanat que constés en l’acta aixecada per la Policia Local de Blanes que el càmping Bella Terra ha precintat voluntàriament amb una cinta l’àmbit afectat per l’ordre municipal. En aquest darrer sentit, han manifestat que s’oposen a la instal·lació d’un tancament físic perquè entenen que no s’especifica en l’ordre municipal, i que rebutgen qualsevol acció mentre el Jutjat no s’hagi pronunciat sobre la mesura cautelar sol·licitada ahir dimecres.
Per últim, el càmping ha informat que ja ha comunicat als seus clients que han de retirar els albergs mòbils o semi mòbils en la zona afectada, i han explicat que queden un màxim de 26 caravanes. En aquest mateix espai també hi queden uns 20 mòduls propietat d’un operador turístic a qui el càmping ja ha avisat perquè els retirin. De la mateixa manera que va passar ahir, ara el procediment que haurà de seguir l’Ajuntament per donar compliment a la sentència serà mitjançant ordre judicial que autoritzi l’entrada.
Fotos: Ajuntament de Blanes
La prolongació de l’autopista del Maresme a debat aquesta tarda a la biblioteca
Ràdio Tordera 25/1/2019
En Comú Podem Tordera organitza aquesta tarda a la biblioteca de Tordera una xerrada sobre el projecte de prolongació de l’autopista del Maresme entre Tordera i Lloret de Mar. Sota el títol “Aturem la C-32 el nostre territori en perill” comptarà amb la xerrada de Joan Mora membre de la plataforma Aturem la C-32. Durant l’acte es respondran preguntes com existeixen alternatives? Necessitem la prolongació de la C-32? Quin és el seu cost econòmic? Quin serà el seu impacte ambiental?, entre d’altres.
En dóna detalls de l’acte el regidor, Salvador Giralt.
àudio
La xerrada-debat serà a la biblioteca de Tordera avui a les 19h.
¿Qué son los #ObservadoresDelMar? En nuestras costas abundan los #enamoradosdelamar que ayudan a construir el edificio de la ciencia. @obsdelmar @IMEDEA_UIB_CSIC @ieo_baleares #CEAB @Dive_Tramuntana @blanessub #ElEscarabajoVerde
@la2_tve
Este viernes 
18.45
LA REFORMA DEL PASSEIG OBRE VELLES FERIDES
[VÍDEO] Us ensenyem les obres de reforma i millora del Passeig Marítim
Ona Malgrat 25/1/2019
Després de 5 dies des de l'inici de les obres de rehabilitació i millora del Passeig Marítim, aquest matí hem passejat per veure els primers canvis i copsar l'opinió dels veïns de la zona. Diversitat d'opinions amb persones que consideren que "com serà tot nou, segur que serà més bonic" i d'altres que prefereixen esperar i opinar un cop estiguin acabades les obres.
Sigui com sigui, la fesomina del Passeig Marítim malgratenc comença a canviar després de les primeres actuacions en què s'han tret els arbres i s'han començat a enderrocar les jardineres i bancs que durant molts anys han format part del mobiliari urbà del municipi.
Es confirma per primera vegada la presència del gat salvatge al Montseny. Les càmeres del @GNOsonaICHN n'han detectat diversos exemplars. Una beca del@ZooBarcelona permetrà ampliar la recerca.
Es confirma per primera vegada la presència del gat salvatge al Montseny, a la serralada prelitoral. Les càmeres que hi ha instal·lat el Grup de Naturalistes d'Osona n'han detectat diversos exemplars.
Blanesaldia.com 24/1/2019
De la mateixa manera que es va procedir el passat dimecres amb el Càmping Blanc d’Eivissa, el matí d’avui dijous l’Ajuntament de Blanes havia preparat tot l’operatiu per actuar en el Càmping Bella Terra per l’ampliació il·legal de terrenys de finals dels anys 90.
Per això, igual que ahir, s’han personat davant l’establiment dues dotacions de la Policia Local de Blanes, operaris de les Brigades Municipals que transportaven les tanques en un camió, així com un tècnic d’Urbanisme.
El dispositiu judicial havia de donar compliment al decret que indicava que s’havia de procedir al cessament de l’activitat i ús urbanístic de la part ampliada il·legalment pel càmping. Això volia dir que s’havien de precintar les instal·lacions, així com implantar un tancament separador del sector que sí compleix amb tota la legalitat.
Anàlogament a com va passar ahir, però, no s’ha pogut efectuar el tancament. La diferència respecte ahir és que la comitiva municipal ha estat rebuda per un representant legal dels propietaris, així com per treballadors de l’establiment. Tots ells s’han reunit a les oficines de recepció, on se li ha comunicat a l’inspector en cap de la Policia Local, Joan Garcia, que des del seu punt de vista el procés quedava aturat perquè ahir mateix van presentar un recurs i sol·licitud de mesures cautelars contra l’ordre d’execució al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona.
Els representants del càmping entenien que, d’aquesta manera, havia de quedar en suspens l’ordre d’execució. Tanmateix, s’ha informat que des de la direcció del càmping ja fa uns dies es va instal·lar una cinta de abalisament que acota tota la zona afectada, i que durant aquests mesos el càmping es troba tancat i sense exercir cap tipus d’activitat.
Després de consultar-ho als serveis jurídics de l’Ajuntament, aquests han determinat que no era així, és a dir: que el recurs del càmping no aturava l’aplicació del què s’ordena al decret. Per aquest motiu, l’inspector en cap de la Policia Local ha tornat a demanar als representants de la propietat que facilités l’accés a la comitiva, cosa a la qual s’hi ha negat, impedint explícitament al dispositiu policial el compliment de la resolució. Igual que es va fer ahir, l’inspector en cap ha informat que la seva negativa pot ser constitutiva d’infracció penal per un delicte de desobediència greu a l’autoritat municipal, tal com es recull al Codi Penal.
Per la seva banda, el representant de l’establiment turístic ha demanat que constés en l’acta aixecada per la Policia Local de Blanes que el càmping Bella Terra ha precintat voluntàriament amb una cinta l’àmbit afectat per l’ordre municipal. En aquest darrer sentit, han manifestat que s’oposen a la instal·lació d’un tancament físic perquè entenen que no s’especifica en l’ordre municipal, i que rebutgen qualsevol acció mentre el Jutjat no s’hagi pronunciat sobre la mesura cautelar sol·licitada ahir dimecres.
Per últim, el càmping ha informat que ja ha comunicat als seus clients que han de retirar els albergs mòbils o semi mòbils en la zona afectada, i han explicat que queden un màxim de 26 caravanes. En aquest mateix espai també hi queden uns 20 mòduls propietat d’un operador turístic a qui el càmping ja ha avisat perquè els retirin. De la mateixa manera que va passar ahir, ara el procediment que haurà de seguir l’Ajuntament per donar compliment a la sentència serà mitjançant ordre judicial que autoritzi l’entrada.
Fotos: Ajuntament de Blanes
La prolongació de l’autopista del Maresme a debat aquesta tarda a la biblioteca
Ràdio Tordera 25/1/2019
En Comú Podem Tordera organitza aquesta tarda a la biblioteca de Tordera una xerrada sobre el projecte de prolongació de l’autopista del Maresme entre Tordera i Lloret de Mar. Sota el títol “Aturem la C-32 el nostre territori en perill” comptarà amb la xerrada de Joan Mora membre de la plataforma Aturem la C-32. Durant l’acte es respondran preguntes com existeixen alternatives? Necessitem la prolongació de la C-32? Quin és el seu cost econòmic? Quin serà el seu impacte ambiental?, entre d’altres.
En dóna detalls de l’acte el regidor, Salvador Giralt.
àudio
La xerrada-debat serà a la biblioteca de Tordera avui a les 19h.
Ens plau informar-vos que recentment hem publicat la web del Grup Local del Maresme de Flora Catalana.
http://www.floracatalana.cat/maresme
Vegeu la notícia completa a: http://www.floracatalana.cat/drupal843/node/1377 …
¿Qué son los #ObservadoresDelMar? En nuestras costas abundan los #enamoradosdelamar que ayudan a construir el edificio de la ciencia. @obsdelmar @IMEDEA_UIB_CSIC @ieo_baleares #CEAB @Dive_Tramuntana @blanessub #ElEscarabajoVerde
@la2_tve
Este viernes 18.45
A veure si ho entenen d'una vegada per totes
... Quan un espai passa a ser equipament o zona urbana, les espècies "autòctones", la biodiversitat, el paisatge i la natura en general NO IMPORTEN. Aquí només compta la jardineria i els serveis municipals. Punt i final. La resta fum.
... Quan un espai passa a ser equipament o zona urbana, les espècies "autòctones", la biodiversitat, el paisatge i la natura en general NO IMPORTEN. Aquí només compta la jardineria i els serveis municipals. Punt i final. La resta fum.LA REFORMA DEL PASSEIG OBRE VELLES FERIDES
elmalgratenc.cat 24/1/2019
arbres talats al Passeig Marítim
Aquest passat dilluns s’ha iniciat la reforma del Passeig Marítim de Malgrat de Mar. Una de les accions més immediates que s’ha dut a terme ha estat la tala de diversos pins, alguns d’ells amb més de mig segle de vida. L’actuació ha despertat sorpresa i indignació entre veïnes i veïns del municipi i no ha estat exempta de polèmica. El govern local ha hagut d’entomar un allau de crítiques vingudes des de diversos sectors i ha defensat la tala com la única alternativa viable, tant econòmicament com tècnica. A més, també des del govern, s’ha volgut subratllar que es tracta d’una intervenció que ja contemplava el projecte inicial, aprovat l’any 2013 amb el suport dels grups polítics actualment a l’oposició.
La primera tongada de tala d’arbres s’ha aprofitat per crear paral·lelismes amb el passat més recent. En concret, molts són els que hi han burjat buscant-hi similituds amb la polèmica generada a l’entorn de l’arbreda de Can Feliciano, acusant grups polítics ara al govern -en especial algunes regidores i regidors-, de tenir una doble vara de mesurar en funció dels seus interessos i del càrrec que ocupen al consistori.
Per la seva banda, des del govern quadripartit s’ha assenyalat insistentment que poc a veure tenen ambdues actuacions. En el cas de Can Feliciano la demanda veïnal i política anava encaminada a la “preservació d’un espai naturalitzat” seguint directrius i criteris europees mediambientals i de sostenibilitat, s’ha recordat.
Els fets Can Feliciano es remunten a l’agost de l’any 2007. El projecte de cobriment d’aquest tram de la riera de Palafolls -davant l’edifici que ocupa l’àrea de Serveis Socials- contemplava la tala de diverses acàcies existents. De manera espontània, el dia en que s’havien d’executar els treballs, un grup de persones va enfilar-se als arbres amb l’objectiu d’impedir que es talessin. La mobilització veïnal -que es va constituir en plataforma– va rebre el suport de diversos grups polítics, que van demanar la revisió del projecte al govern, aleshores encapçalat per l’alcaldessa socialista Conxita Campoy.
El conflicte va entrar en una espiral de manifestacions al carrer, amenaces i acusacions entre partidaris i detractors. Fins i tot diverses persones van arribar a ser encausades per desordre públic.
Finalment, després d’un periple que es va allargar fins el mes d’abril de 2010 -i enmig d’un ampli dispositiu de seguretat-, els arbres es van talar.
Tot plegat, no ha fet una altra cosa que obrir velles ferides, si és que en algun moment s’havien donat per tancades.
La tala d’arbres a Can Feliciano (vídeo: Malgrat Confidencial)
[VÍDEO] Us ensenyem les obres de reforma i millora del Passeig Marítim
Ona Malgrat 25/1/2019
Després de 5 dies des de l'inici de les obres de rehabilitació i millora del Passeig Marítim, aquest matí hem passejat per veure els primers canvis i copsar l'opinió dels veïns de la zona. Diversitat d'opinions amb persones que consideren que "com serà tot nou, segur que serà més bonic" i d'altres que prefereixen esperar i opinar un cop estiguin acabades les obres.
Sigui com sigui, la fesomina del Passeig Marítim malgratenc comença a canviar després de les primeres actuacions en què s'han tret els arbres i s'han començat a enderrocar les jardineres i bancs que durant molts anys han format part del mobiliari urbà del municipi.
menjadores per ocells, nius ratpenats, hotels insectes....
Jardineria i urbanisme... No ecosistemes o hàbitats NATURALS... Entenc el tuit i ho comparteixo, però la gent ha de tenir clar que quan el medi natural és absorvit per la trama urbana és trama urbana per moltes menjadores i caixes que es posin... I aquí impera la jardineria.
En cap moment ho justifico, que consti. I saps que les meves crítiques més ferotges sempre són perquè estan transformant espais naturals (rius i platges, per exemple) en equipaments... Que ningu es queixi si després fan lo que fan... Per moltes plantetes i caixes que es posin.
... Per moltes plantetes i caixes que es posin.
--------------------------------------
Mireu aquestes imatges d'aquest matí! Petjades de llúdriga al riu Besòs! Aquest mamífer, sinònim de qualitat, es passeja pels nostres rius! #projecteseguimentirecerca de la Llúdriga a #concaBesòs i #concaTordera de @consorcibesos i @ZooBarcelona
Primers resultats del Projecte Gat Salvatge aquest 2019. Gràcies a tots els voluntaris @arnautomo @Burriach que ens ajuden i al suport del Parc Natural del Montseny @montseny, de la fundació @ZooBarcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. Gran equip!
Es confirma per primera vegada la presència del gat salvatge al Montseny. Les càmeres del @GNOsonaICHN n'han detectat diversos exemplars. Una beca del@ZooBarcelona permetrà ampliar la recerca.
CATALUNYA MIGDIA 25/1/2019
Es confirma per primera vegada la presència del gat salvatge al Montseny, a la serralada prelitoral. Les càmeres que hi ha instal·lat el Grup de Naturalistes d'Osona n'han detectat diversos exemplars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
