dissabte, 7 de gener del 2017

Lectura recomanada: El ecologismo no debe caer en la trampa animalista 13/6/2014 Javier Yanes

L'animalisme, quan no directament el mascotisme, ha infectat gairebé tots els mitjans de comunicació (inclosos els programes o seccions teòricament dedicats a la Natura) i gairebé totes les administracions locals, comarcals, autonòmiques o estatals al nostre país... ha estat un procés lent, progressiu i constant, des de fa molts anys, que es va iniciar com un corrent afegit a l'ecologisme o al naturalisme i que ha acabat dominant gairebé tot l'espai mal anomenat mediambiental. Per fer-nos una idea... avui resulta absurd veure tot un Cos d'Agents Rurals retuitejant l'alliberament d'un gat atrapat amb uns ferros, amb la pota trencada, i fent anestèsia+assistència... i tots tan tranquils!

Pitjor encara és constatar, amb molta tristor, com grups "naturalistes" abracen l'animalisme com a part important del seu ideari deslegitimant la seva tasca conservacionista (valuosa i necessària) i assumint tasques més pròpies d'un moviment pro drets dels animals (de companyia) que d'un grup d'estudi, difusió i protecció de les espècies autòctones pròpies de la regió (per més inri, en moltes ocasions amenaçades per les mascotes que protegeixen).

Cas semblant al de moviments pro energies renovables, pro hortes urbanes o pro campanyes solidàries (totes elles respectables però que res tenen a veure amb l'estudi, gestió o protecció del medi natural, quan no en conflicte directe) assumits per aquells que s'autodefineixen ecologistes, però aquest és un altre tema espinós que també dona per a molt.

Diuen que per curar una enfermetat primer cal admetre-la, i malauradament ni les administracions, ni els mitjans ni els grups "naturalistes" es troben en aquest tràmit imprescindible. A tots ells els recomano aquesta lectura...

El ecologismo no debe caer en la trampa animalista
Javier Yanes 13/6/2014

Hace siete años, cuando entre unos cuantos lanzamos al espacio de la prensa la sección de Ciencias del finado diario Público, nos sobrevoló peligrosamente la intención de que nos cargáramos a la espalda las noticias sobre animalismo, como parte de la información de Medio Ambiente. A tal despropósito nos opusimos en bloque. El animalismo, el de temperatura templada, es algo plenamente respetable, pero no es ecologismo, ni mucho menos ecología. Como fenómeno social, su lugar debía estar entre el resto de asuntos de sociedad, como educación, sanidad o igualdad. En lo que respecta al animalismo febril, el que antepone la declaración de derechos del cangrejo a la conservación de los ecosistemas, en una sección de Ciencias el único enfoque válido podía ser el de denuncia… del animalismo. Finalmente se impuso la cordura, y el animalismo se fue a la sección de sociedad.

Compadecerse del sufrimiento de un animal es una emoción loable, y batallar contra el ahorcamiento de galgos y el ahogamiento de cachorros es una causa noble. La preocupación por los animales criados en la sociedad humana y abandonados por la sociedad humana dignifica a la sociedad humana. Pero nada de esto tiene que ver con la conservación medioambiental. El movimiento ecologista moderno nació en la naturaleza y en la ciencia, llevando el medio ambiente a la cultura urbana a través de pioneros como Rachel Carson, Paul Ralph Ehrlich, Aldo Leopold y otros, pensadores y naturalistas con zapatos científicos que lograron colar el desajuste entre población, progreso y sostenibilidad ambiental (en términos actuales) en el debate político y social de los países desarrollados. En cambio, el movimiento contemporáneo por los derechos de los animales es un producto netamente urbano, impulsado desde ámbitos filosóficos y jurídicos, nacido de la humanización de las relaciones entre las personas y sus mascotas, y extendido al conflicto más general entre el ser humano y el resto de las especies que coinciden con nosotros en esta roca mojada que llamamos Tierra.

La bióloga estadounidense Rachel Carson, considerada una de las fundadoras del ecologismo moderno. FWS.

Animalismo y ecologismo son cosas diferentes, causas diferentes con orígenes y fines diferentes, y a menudo mutuamente excluyentes, por mucho que se hayan mezclado en un mistificador batiburrillo debido, supongo, a varias causas. Entre estas, destaca el esfuerzo de ciertos movimientos por aunarlos en lo que consideran un espacio ideológico común, una corriente que se cuelga de la creciente adopción de militancias partidistas por parte de las organizaciones ecologistas. Pero tratar de fundir ecologismo y animalismo por el hecho de que ambos tienen algo que ver con los animales es una aberración semejante a aunar a bebedores y abstemios porque todas las bebidas contienen agua. Y como voy a explicar, esto tiene un efecto devastador sobre el ecologismo, ya que contamina lo que debería ser una causa transversal, convirtiéndola en un arma arrojadiza más para alimentar un eterno clima de frentismo político desde una ilusión de permanente clandestinidad. Y la ciencia (la ecología que nutre, o debería nutrir, el ecologismo) no puede dejarse engatusar por esta trampa.

Como ejemplo de los perjuicios de esta contaminación, voy al origen de los tiempos de la biología actual: la publicación de El origen de las especies de Darwin. En el momento en que un sector ideológico, el de las Iglesias cristianas, interpretó aquella teoría científica como un ataque directo a los fundamentos de su institución, se desató una postura cerril destinada no ya a negar, sino a desconocer deliberadamente cualquier evidencia científica. Pero por mucho que se pueda achacar a las Iglesias de entonces (y a algunas de ahora) una actitud hostil hacia el descubrimiento científico, la ciencia pierde su inocencia y su credibilidad cada vez que un postulado científico es enarbolado como ariete ideológico. La ciencia es inocente, y mantener esta inocencia es esencial si se pretende que sus descubrimientos influyan de forma coherente en el rumbo del progreso social independientemente de gobiernos, corrientes, ideologías o coyunturas políticas. Personajes como el excéntrico excientífico Richard Dawkins, reconvertido en feroz apóstol del ateísmo, hacen un flaco favor a la ciencia al convertirla en una opción ideológicamente excluyente y, por tanto, en algo opinable, que puede tomarse o dejarse.

La ciencia no es infalible, ni establece verdades absolutas, ni demuestra nada, sino que mantiene constantemente la posibilidad de refutación, algo clave en el método científico. Pero esto no significa que sea opinable, al menos sin utilizar los mismos instrumentos que la ciencia emplea. Los resultados científicos, sobre todo cuando se acumulan repetidamente en apoyo de una hipótesis concreta, ofrecen un sustento a una comprensión de la realidad que supera con mucho el grado de verdad ofrecido por cualquier razonamiento filosófico o político. La ciencia es refutable, pero solo por la ciencia.
Como ocurrió con el conflicto por el darwinismo, en las últimas décadas otro asunto científico se ha convertido en bandera ideológica: el cambio climático. Igual que en el ejemplo de Dawkins, el hecho de que organizaciones ecologistas hayan asumido una filiación política partidista, ligando la causa ecologista (avalada por una realidad científicamente objetiva) a un paquete ideológico integrado, al mismo nivel, por otras causas subjetivas de lo más variopintas, transmite el mensaje erróneo de que el cambio climático es algo opinable. Esto ofrece la oportunidad a los sectores más conservadores de sostener un escepticismo que carece de todo fundamento científico, pero que en cambio es propagandísticamente muy sólido, lo que convierte en absurdo juego de esgrima política algo que debería ser una prioridad mundial para todos los gobiernos de cualquier color.
Creo que así se comprende de dónde nace la equivocada fusión de animalismo y ecologismo en la percepción popular. Pero al tratarse de una causa ideológica y subjetiva, la aproximación del animalismo y su colonización de ciertas organizaciones ambientalistas dañan la credibilidad de la ecología, la ciencia que sustenta el ecologismo. Denunciar que las ballenas dejarán de existir si persiste el ritmo de destrucción de los ecosistemas marinos no es opinable ni subjetivo. Defender que es lícito agredir a los trabajadores de los buques balleneros y poner en riesgo su seguridad sí lo es, por más que su trabajo pueda resultar incluso más antipático que el de los telepelmazos de Jazztel, que probablemente tampoco han encontrado otro medio más digno de ganarse la vida sin molestar.

Activistas del Frente de Liberación Animal con dos cabras rescatadas de un laboratorio en Reino Unido en 2006. ALF.

Llegamos así al más allá del animalismo, mi favorito, donde este movimiento pierde toda su respetabilidad. Entre la posmodernidad y la seudocultura New Age, en las últimas décadas ha venido creciendo un animalismo extremista caracterizado por la misantropía y la autoexculpación. Los extremistas del animalismo introducen el concepto de especismo o discriminación de especies, pero los criterios sobre a qué especies colocar al mismo nivel son, obviamente, de una subjetividad brutal. ¿Cuál es la frontera? ¿La capacidad de experimentar dolor, como algunos proponen? Los nociceptores, o receptores de dolor de las neuronas sensoriales, están presentes desde el ser humano hasta los invertebrados como los insectos, e incluso se han documentado en el Caenorhabditis elegans, un gusano nematodo de un milímetro de longitud. Dado que es probable que al menos algunos parásitos multicelulares de los humanos posean estos receptores, desde el animalismo extremo podría razonablemente llegar a discutirse qué vida vale más: la de la persona enferma o la de sus parásitos.

Al mismo tiempo, los animalistas extremos suelen abrazar opciones –como el veganismo– con las que se consideran autoexculpados de aquello que vilipendian, una actitud vana y pueril que comparten con cierto falso ecologismo. Es obvia la contradicción entre el uso de cualquier medicamento y la oposición a la experimentación con animales. Pero hay otros ejemplos más sutiles: estos movimientos suelen hacer un uso intensivo de los medios digitales. Y a no ser que carguen sus móviles, portátiles ytablets exclusivamente a base de fuerza de voluntad, ningún usuario puede considerarse inocente del cambio climático, ya que hoy las tecnologías de la información consumen el 10% de la energía de todo el mundo, un 50% más que el sector global de la aviación y un total equivalente al que en 1985 se dedicaba a la iluminación del planeta. Así que no basta con viajar en bicicleta: la única opción congruente en su caso sería renunciar también al uso de la tecnología.

Por razones como las anteriores, el animalismo extremista resulta ridículo por la ramplonería y el escaso calado intelectual de sus planteamientos, basados en poco más que una instántanea reacción pavloviana de vómito cada vez que se aborda la complicadísima relación del ser humano con la naturaleza, y en una constante acusación a todos los estúpidos que habitaron este mundo antes que ellos y que se equivocaron tanto para contribuir con su ensayo y error a que ellos, hoy, sean tan listos. A estos les recomiendo vivamente que, en coherencia con sus postulados, visiten este enlace y se apunten al Movimiento para la Extinción Voluntaria de la Humanidad, una iniciativa que habría divertido enormemente al mismísimo Darwin, puesto que extinguirá únicamente la parte de la humanidad que está de acuerdo con dicha extinción, eliminando así sus genes del conjunto general.


Per comprendre millor la problemàtica, recomano llegir també els comentaris accedint directament a l'enllaç.

Illa del riu (Tordera) 7/1/2017


Aquest matí per l'illa del riu (Tordera) amb la Gemma Agell...

1 Gripau comú (Bufo spinosus)
1 Granota pintada (Discoglossus pictus)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Mussol comú (Athene noctua)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Picots verds (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
unes 20 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
unes 10 Titelles (Anthus pratensis)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 Puput (Upupa epops)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
uns 5 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Merles (Turdus merula)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
mínim 5 Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 2 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)

Gripau comú (Bufo spinosus)...

Granota pintada (Discoglossus pictus)...

Algunes imatges de l'illa del riu (Tordera), tot glaçat a primera hora...

divendres, 6 de gener del 2017

Compte amb alguns titulars entusiastes... Tordera es compromet amb la gestió sostenible del delta 6/1/2017 El Punt Avui

No és la meva intenció agualir la festa a ningú però s'ha d'anar amb compte amb alguns titulars entusiastes que reflecteixen més un desig o el sentit comú que no la realitat, tal i com ja vaig dir fa uns dies quan va sortir la notícia. Ojalà fos veritat!

Cal recordar, i recomano accedir a l'enllaç anterior, que no tothom entén "gestionar" de la mateixa manera i en aquest cas mai s'ha fet servir com a "protegir", i molt menys de manera "sostenible".

No s'han de confondre les paraules i saber que...

Quan alguns demanen "solucions reals i definitives" realment volen dir "inversions per a actuacions semblants a les realitzades fins ara" per passar la temporada i perquè ningú es vol fer càrrec de les veritables solucions reals i definitives, que ja coneixen i eviten esmentar-les com la pudor.

Quan alguns demanen "recuperar la desembocadura de la Tordera" ningú ho fa per garantir els seus valors naturals, sinó per fer-hi ús turístic, esportiu,... quan no ocupar-la directament amb carrils bici, camins d'accés, àrees de pícnic,... quan no fer una carretera asfaltada (amb rotonda incolsa) per accedir amb transport públic o privat amb l'excusa de fer-ho accessible als serveis municipals de neteja o de seguretat, com s'ha arribat a dir.

Quan alguns demanen "recuperar l'estabilitat del front marí" o "solucionar el problema de les platges" no ho fan pensant en restaurar un espai natural, sinó per continuar els passejos marítims de s'Abanell o de Malgrat fins a la mateixa desembocadura... quan no connectar-los directament amb un pont sobre la llacuna com s'ha arribart a dir.

Quan alguns parlen de "traslladar els càmpings terra endins per alliberar la costa" no ho fan pensant en restituir el caràcter natural de les platges o de la desembocadura, sinó per incloure els terrenys a l'entramat urbà amb tot l'anterior (carretera asfaltada que doni continuïtat fins a la desembocadura a les actuals de s'Abanell i de La Conca, passejos marítims, fanals, carrils bici, mobiliari urbà, etc, etc, etc,...).

Quan parlen de "cercar el millor lloc per treure sorra per a regenerar platges" en realitat volen dir "dragar el riu per evitar inundacions" o "portar sorra d'Arenys", i per això els constant esments a l'ACA i a la moratòria... ni de lluny cercar res alternatiu (cal recordar que hi ha milions i milions de m3 de sorra de platja sota els nostres peus a pocs metres o centímetres de profunditat i a on es poden crear llacunes de laminació d'aigües que recullin les precipitacions sobre àrees urbanitzades evitant inundacions, per posar un simple exemple, vaja!).

Etc, etc, etc,... així que qui vulgui, sota la seva responsabilitat, que es cregui el titular.

En resum, no volen estar a la "taula de treball" per aportar solucions o propostes "reals" per a la "gestió sostenible" del delta, sinó com a lobby municipal per a l'impuls de les seves propostes d'urbanització o de promoció turística... malauradament... tal i com sempre han fet (al Consell de Conca, per exemple) i tal i com l'han explicat una i altre vegada que han tingut l'oportunitat.

Per altre banda, i a veure si parlem correctament... sobre les "mesures necessàries per retornar l'equilibri al delta i la platja" cal recordar que mai, insisteixo, mai es tornarà a l'estat anterior... és impossible... ningú desurbanitzarà les platges (que ja no donen per més), sinó que s'hauran d'augmentar artificialment... ningú deforestarà el Montseny, el Montnegre o les Cadiretes (ja no es generen sediments)... ningú deixarà de xuclar aigua de la Tordera (els sediments no s'arrosseguen cap al mar, a més a més de que encara fa falta molt per recuperar el nivell original de la llera)... ningú desformigonarà rieres o desmantellarà carrers ja fets... ningú desviarà el riu cap a la riera del Burg (els sediments mai arribaran a s'Abanell)... ningú desmantellarà esculleres o espigons i ningú cedirà propietats privades... ningú es queixa quan les seves platges augmenten any rere any amb el al·luvions de La Punta i ningú les voldrà retornar al seu estat anterior... ningú pot evitar la pujada del nivell del mar (a més temperatura, més volum de l'aigua) i l'increment de la freqüència i acció erosiva dels temporals marítims... etc, etc, etc,... el futur del delta i de les seves platges (de Blanes a Calella cal recordar, doncs comparteixen origen, evolució i dinàmica, i per tant solucions) seran artificials sí o sí, agradi o no, i simplement s'ha de triar entre platges naturalitzades o més urbanitzades. Cada vegada que algú parla de "recuperar situacions anteriors" menteix o ho fa per quedar bé, i recordeu que només seran "reals i sostenibles" aquelles mesures que integrin tot el conjunt dels factors implicats (generació, transport i retenció de sediments, morfologia de les platges i del fons marí, franges naturals d'autoregeneració, etc,...) i a tots els actors incloent tots els municipis de tot el delta... dècades de disbarats i de feina per fer saltar pels aires el delta i les seves platges no es solucionen ni amb quatre actuacions puntuals ni en quatre dies, vaja!

Tordera es compromet amb la gestió sostenible del delta
El Punt Avui 6/1/2017

El ple aprova l'adhesió a la taula de treball promoguda per Blanes per fer un pla integral de recuperació de l'espai natural

La proposta del ministeri d'extreure sorra per regenerar la platja de s'Abanell fa saltar l'alarma

El delta de la Tordera és una reserva natural d'aus que ara es vol protegir amb un pla integral Foto: EPA.

TERESA MÁRQUEZ - TORDERA
Tordera és el primer dels tres municipis maresmencs que limiten amb la Tordera que s'ha compromès de manera oficial amb el futur de l'espai natural del delta. En l'últim ple, tots els grups van donar suport a la moció promoguda per ICV-EUiA i Batega de Blanes que també es va aprovar per unanimitat per a la creació d'una taula de treball sobre el delta de la Tordera. L'espai de trobada, on són convidats també els ajuntaments de Malgrat i Palafolls, les associacions d'hostaleria, les entitats mediambientals, Costes de l'Estat i l'ACA, es va aprovar inicialment al municipi de la Selva el 2013 però mai es va arribar a posar en marxa. La moció va ser defensada a Tordera pel PDeCAT, al govern, i pel principal grup de l'oposició, ERC.

El text incideix en la necessitat de redactar un estudi objectiu i contrastat sobre l'estat actual de la zona humida que arrossega unes mancances evidents i que durant anys ha estat oblidat per les administracions. Es demana “un pla integral de recuperació del delta de la Tordera i la platja de s'Abanell que consideri les mesures necessàries per retornar l'equilibri al delta i la platja, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunt”.

La reactivació del debat sobre el futur de la desembocadura de la Tordera arriba arran dels continus episodis de temporals que s'enduen la sorra de la platja de s'Abanell. L'Ajuntament de Blanes va demanar solucions al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i aquest va respondre amb la proposta de regeneració de la platja amb sorra provinent tant del riu Tordera com del fons marí de davant d'Arenys de Mar. Aquesta opció, però, no és vàlida de moment perquè l'ACA manté una moratòria sobre la prohibició d'extreure àrids del delta del riu.

El regidor d'Acció Social i Promoció Econòmica, Àngel Pous (PDeCAT), explica que la degradació del delta ve de molt lluny “perquè ha estat sotmès a diferents accions greus que han afectat el seu equilibri, com els abocaments i la sobreocupació”. Pous entén que la problemàtica “és molt viva” i que demana la implicació de tots els actors “per trobar una solució real”. “Parlem d'una àrea de més de 300 hectàrees que, tot i els problemes, es manté com una reserva natural sobretot per les aus d'una importància clau”, recorda, i hi afegeix que la Diputació de Girona va proposar la inclusió del delta de la Tordera i el seu curs fluvial baix en les figures de protecció PEIN. El regidor destaca que la correcta preservació de la Tordera “també suposa una garantia per les platges de l'Alt Maresme i Blanes”.

Enllaç d'interès: Captures accidentals, el taló d’Aquiles dels corbs marins emplomallats 24/2/2016 Blog Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico

Recupero un enllaç d'interès...

Captures accidentals, el taló d’Aquiles dels corbs marins emplomallats 
Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico 24/2/2016

Com passa per a diverses espècies d’ocells marins, les captures accidentals representen un dels principals factors d'amenaça per al corb marí emplomallat. Dins la nostra àrea d'estudi es presenten en diferents formats. D'una banda el sector professional amb el palangre de fons, el palangró i el tresmall, i ocasionalment les nanses. Per altra, el sector recreatiu, especialment la pesca amb canya des de la costa, molt practicada i amb diferents disciplines. La manca d’una regulació adient i de control, fan especialment preocupant la darrera.

El problema de les captures accidentals ha rebut força atenció en els darrers anys arreu del món, i diversos estudis han contribuït a desenvolupar mesures de mitigació. Això és especialment cert per a determinats arts (com els palangres) i espècies (com les baldrigues). Per exemple, l’ús de “línies espantaocells” allunyen els ocells dels hams durant la calada de l’art, que és quan solen quedar enganxades. O l’ús de pesos addicionals fan que l’art s’enfonsi més ràpid i quedi lluny de l’abast de molts ocells. Aquestes mesures poden perdre eficàcia en el cas del corb marí emplomallat, doncs es tracta d'una espècie bussejadora, que pot pescar a fondàries de fins a més de 50 metres, i per tant existeix el risc que els ocells quedin enganxats en els hams a més fondària, fins i tot un cop calats. A més, el corb marí emplomallat és un ocell marí molt costaner, i això el pot fer més vulnerable a la interacció amb la pesca esportiva des de costa.

Dels 61 corbs marins anellats durant els dos primers anys de l'estudi, al menys un 15% es van capturar amb hams o van ser detectats posteriorment amb aquests. N’hem trobat de diverses mides, tant professionals (palangre) com de pesca recreativa (canya). Hem trobat hams al tracte digestiu (presumiblement per ingestió de l’ham amb esquer), així com d’altres clavats a la pell (generalment degut a l’embolic dels ocells amb els fils de niló). Alguns ocells poden viure un cert temps amb l'ham, però és previsible que a la llarga acabin morint.

Dels individus ingressats al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, més de la meitat portaven un o més hams o mostraven indicis directes d’haver estat capturats accidentalment per alguna art de pesca, tant professional com recreativa. La resta ingressen debilitats o tenen traumatismes d’origen desconegut, on tampoc es pot descartar la interacció amb la pesca.

Es dóna el cas que en els dormidors i posadors diürns més importants i ben estudiats (Calella-Sant Pol, Arenys i Blanes), acostumen a ser zones molt freqüentades per pescadors de canya. És per això que considerem aquesta com una de les principals modalitats de pesca que afecten a l'espècie a la nostra àrea d'estudi. Aquestes zones sensibles són cales rocoses amb petites platges sorrenques, roques aïllades properes a la costa i espigons de ports o protectors de platges. 

El nostre treball combina informació de corbs marins observats a la costa, capturats per anellament i ingressats als Centres de Recuperació de Fauna. Per trobar indicis i determinar la modalitat de pesca que ha produït la captura accidental. Amb aquests resultats preliminars considerem urgent actuar a les zones sensibles, creant espais d'exclusió de pesca esportiva.


Bone scan whit two hooks
© Mònica Alonso

Hook stuck in the neck
 © Enric Badosa

Hook inside 
© Enric Badosa

Beak broken by hook
© Carles Tobella

Angling hook extracted from inside the shag
© Mònica Alonso

--------------------------------------------------------------

la pesca recreativa és un greu problema per les aus marines costaneres (1/3)

2015 els emplomallats es van concentrar a Arenys, el%d'aus amb hams es va disparar(2/3)


De fet, trobareu molta informació sobre la pesca recreativa i les conseqüències sobre les aus marines a gairebé totes les xarxes socials però... mai trobareu ni una sola menció directa sobre aquest tema a cap mitjà de comunicació, ni local, ni comarcal, ni autonòmic, ni estatal... sí a algun mitjà d'altra CCAA del Cantàbric i gràcies... el tema resulta tabú, hi ha massa interès al darrera.

Ara bé, què passa si aquest "tabú" topa amb l'altre "tabú" estel·lar i de moda?...

El peligro de los anzuelos en la arena
ENTRE TODOS elPeriódico 4/1/2017
Montserrat Monge i Miró
Arenys de Mar

Un pescador lanza el anzuelo de su caña.

A todos aquellos que practican la pesca desde la playa en Arenys de Mar les deseo un feliz año nuevo. Solo les pido que no tiren a la arena anzuelos con restos de carnada. El día 31de diciembre por la tarde tuve la mala suerte de llevar a mis dos perros a jugar a la playa, y uno de ellos se comió un anzuelo que le quedó clavado en la base de la lengua. Mi marido y yo celebramos el fin de año en las urgencias de una clínica veterinaria de Barcelona.

dijous, 5 de gener del 2017

Algunes imatges antigues de Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta

Sant Pol de Mar









































































Sant Cebrià de Vallalta












Sant Iscle de Vallalta