La brossa acumulada a l'estació que mesura el cabal del Tordera frena el pas dels peixos Diari de Girona 25/6/08
És l'únic pas per a la fauna i la situació és a causa de la crescuda que ha experimentat el riu amb les últimes pluges
E.BATLLE
L'estació que controla el cabal i el nivell del riu Tordera al seu pas al Pla de Can Simó, al municipi de Fogars de la Selva, ha vist com per culpa de les recents pluges i amb la crescuda del riu, l'únic pas per a fauna que hi ha a l'estació s'hagi taponat a causa de la brossa que s'hi ha anat acumulant aquests dies al portar més aigua el riu. Aquest dispositiu de pas per a peixos, dels únics que hi ha a la comarca de Selva, permet la connectivitat fluvial i per tant, que peixos, amfibis i rèptils aquàtics puguin remuntar i seguir el seu curs riu amunt. Ara però això se'ls fa impossible, ja que tot i tenir l'únic pas taponat per la brossa acumulada, els peixos quan intenten pujar riu amunt pels tres esglaons de l'estació, que vénen a ser com els que pot tenir una resclosa, el cabal de l'aigua els impulsa altre cop riu avall en topar contra aquests.
De tota manera, els peixos amb més sort i que poden superar un dels esglaons, un cop pugen al primer, en el següent veuen que no tenen l'espai suficient per tonar a donar-se impuls o fins i tot prou aigua per prosseguir amb el seu camí en direcció nord i no cap al mar, que és el que els acaba passant a la majoria.
Ecologistes de la zona de la Baixa Tordera denuncien que aquest fet es va repetir l'any passat i que malauradament, com que el llit del riu Tordera es va assecar -com passa en nombroses ocasions- els peixos, amfibis i rèptils aquàtics quedaven atrapats intenant remuntar l'estació d'aforament de Fogars de la Selva -la instal·lació que controla el cabal és coneguda amb aquest nom-. Alguns denuncien, que fins i tot van morir. Perquè això no es repeteixi insten l'Agència Catalana de l'Aigua, responsable de la instal·lació, a prendre les mesures necessàries per resoldre aquest problema, ja sigui creant una via nova per on passi la fauna o bé, redissenyant aquesta estació que tot i ser de nova creació presenta aquestes mancances. Aqueta instal·lació per controlar el cabal del riu Tordera a Fogars de la Selva va comptar amb un pressupost de prop d'1.900.000 euros.
Tota nova instal·lació enmig del tram d'un riu altera tot l'ecosistema i en aquest tram de Fogars, aquesta infraestructura ha canviat no solament el paisatge sinó també la disposició de la flora i la fauna. Els ecologistes recorden que si bé per una banda s'ha convertit en un efecte barrera pel pas de fauna també ha representat una transformació de l'hàbitat aigües avall en positiu, ja que han nascut aiguamolls i basses, entre altres. Es dóna la coincidència, que en aquesta zona hi ha la major població de tortugues de rierol de la Tordera, que ara, per culpa de l'acumulació de brossa se'ls impedeix poder anar riu amunt.
Reducció de la connectivitat fluvial.En el marc de les Jornades de Participació de la Conca del riu Tordera organitzades per l'Agència Catalana de l'Aigua en la diagnosi de les problemàtiques d'aquest riu es va presentar el cas de l'estació de control de cabal situada a Fogars. Es va concloure que aquesta estació el que provocava és una problemàtica: un esglaonament del llit fluvial i a més una reducció de la connectivitat fluvial longitudinal. És a dir, que el que passa avui amb els peixos és un problema que ja es va detectar i que la solució passa per apostar per la continuïtat dels passos biològics en aquells espais on hi hagi conflicte, com ara a Fogars de la Selva. En tancar l'edició, no s'havia pogut parlar amb cap responsable de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Reclamen un mur submarí que eviti la pèrdua de sorra Diari de Girona 25/6/08
Els hotelers proposen aquesta solució per a la platja de s'Abanell
BLANES E.BATLLE
Els Hotelers de la vila de Blanes reclamen solucions per la pèrdua de sorra a la platja de s'Abanell a causa de les llevantades de l'hivern i que ha provocat uns mesos d'incertesa davant la turística campanya d'estiu a la població. El president de l'associació d'Hotelers de Blanes Enric Portes reconeix que si bé en un principi les agències veien amb preocupació el tema de la platja durant tot l'any, ara un cop reconstruïda la platja amb l'aportació de sorra per part del Ministeri de Medi Ambient, segons Portes, es pot haver produït una "disminució de les vendes no gaire significativa".
De tota manera, considera que cal trobar una solució per frenar la disminució de la platja i segons ell, aquesta passa per la construcció d'un mur submarí davant la platja de s'Abanell "perquè així la sorra no es traslladarà cap a la punta de la Tordera", afirma.
Segons el president de l'associació d'Hotelers de Blanes, de murs submarins -espigons- n'hi ha a " Barcelona, la costa francesa i a la italiana" i per tant, insta les administracions competents a "no gastar tants diners" i posar-se a treballar per construir un mur que acabi definitivament amb la situació de s'Abanell. Per Portes, un dels altres problemes de la platja és la inestabilitat del delta de la Tordera així com l'activitat dels pous de captació de la dessaladora de Blanes, instal·lats a la punta del riu Tordera. De fet, hi ha una escullera, situada al delta del Tordera i que serveix per canalitzar la bocana del riu, que s'ha identificat com una de les causes de la desestabilització de la platja. De tota manera, segons Portes, el que queda palès és que la sorra que s'ha extret per regenerar la platja el novembre i l'abril "s'ha acumulat a la punta de la Tordera" i per tant, cal posar fi a aquest moviment de la sorra mitjançant la construcció d'un espigó submarí.
Un espigó gegant
Des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'ha manifestat en nombroses ocasions que es descarta fer esculleres com a eina de protecció de les platges ja que suposen un greu impacte ambiental. Des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) es va presentar un estudi fa pocs mesos sobre s'Abanell on s'explicaven els desencandenants de la pèrdua de sorra a s'Abanell. Precisament, en l'estudi s'esmenta que entre les causes de la pèrdua de sorra de la platja la petita escullera, que evita que els càmpings s'indundin i la ubicació de les casetes dels sistemes elèctrics dels pous d'extracció d'aigua de la dessaladora.
Pel CEAB, una de les actuacions a fer també, seria enderrocar l'espigó de la punta de la Tordera, que evita que la sorra pugi cap amunt i la desvia cap al Maresme. De tota manera, l'estudi del CEAB també va advertir que el sistema de s'Abanell és molt mòbil a causa de la proximitat del delta i per tant, si es fes un espigó, hauria de ser gegant.
Les obres de la Generalitat al passeig fan perdre clients als càmpings i als hotels Diari de Girona 22/6/08
Els dos sectors consideren que els treballs molesten i que no s'haurien de fer durant l'estiu
BLANES EVA BATLLE
Les obres d'urgència que està fent el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per arranjar la part final del passeig de s'Abanell a l'alçada dels càmping del barri de Els Pins de Blanes no acaben de convèncer els hotelers i els càmpings, ja que van començar a prinicipis d'aquesta setmana i no es preveuen acabar fins a prinicipis de juliol. Pel president de l'associació d'Hotelers de Blanes Enric Portes, "la gent està empipada perquè els molesta el soroll" i a més, això "demostra una mala sincronització entre per part de totes les administracions", afegeix, tot recordant que la Direcció General de Costes va enllestir el seu tros passeig abans de l'estiu.
Tant per Portes com pel president de l'Associació de Càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa, aquesta actuació s'hauria d'haver fet més aviat per tal d'evitar el que està passant: "hi ha gent que ha demanat col·locar-se en una altra parcel·la perquè a primera línia de mar, amb les obres i el soroll, no els agrada i fins i tot marxen" explica Rabassa. De fet, on s'ha notat més la baixada de clients és en el sector dels càmpings, però segons Rabassa "s'haurà de fer una comparació d'aquí 4 o 5 anys per veure si la platja n'és realment el factor". D'altra banda, ambdós assenyalen que enguany la crisi econòmica serà la clau en la campanya d'estiu, ja que com diu Portes "ha baixat la despesa per persona i dia". De tota manera són optimistes i auguren que del 15 de juliol al 15 d'agost serà com sempre el període de més turistes.
Els focs d'artifici de Blanes perden un dia d'espectacles aquesta festa major i n'hi haurà sisEl Punt 25.06.2008 JORDI COLOMER
La festa major de Blanes i el tradicional concurs de focs artificials començaran aquest any el 22 de juliol, amb la novetat que només hi haurà sis dies de focs, en comptes de set, com era habitual en els darrers anys. El concurs presenta un cartell força divers, en què es barregen guanyadors d'anteriors edicions amb debutants. El dimarts 22 de juliol l'espectacle anirà a càrrec de la pirotècnia Tomàs, de Benicarló (el Baix Maestrat), que va ser la guanyadora de l'edició d'ara fa un any i també de les de 1999 i 2001. També s'ha imposat en el concurs celebrat aquest any a Vitòria. L'endemà, el dia 23, serà el torn d'Europla, empresa valenciana de Bèlgida (Vall d'Albaida) que ha guanyat el concurs en dues edicions, els anys 2005 i 2006. La Zaragozana serà l'encarregada dels focs de la nit de dijous. Aquesta empresa ha quedat dos cops en el segon lloc en els últims anys. El divendres ho farà l'empresa asturiana Pirotecnia Pablo, amb moltes actuacions a Blanes, i intentarà tornar a guanyar el concurs. Ja ho va fer en els focs dels anys 2000 i 2002. Les actuacions del cap de setmana aniran a càrrec de dues empreses debutants. El dissabte 26 actuarà la pirotècnia Valenciana, de Llanera de Ranes (la Costera), i diumenge clourà el concurs Innovative Pyrotechnik, l'empresa que ve de més lluny, d'Alemanya.
petits nou nats de tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)
fotografies de l'Enric
fotografies de l'Enric
.
.
.
poll d'àguila marcenca (Circaetus gallicus) al niu
.
alguns exemples d'ambients de la plana
.jpg)
