.
També dos blauets (Alcedo atthis)...
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dijous, 17 de setembre del 2009
Èider (Somateria mollissima) al Port d’Arenys de Mar 16/9/09. Enric Badosa
Ahir dimecres l’Enric Badosa va veure i fotografiar un èider (Somateria mollissima) al Port d’Arenys de Mar, possiblement juvenil...
.
.
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) a Sant Feliu de Buixalleu 17/9/09. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist un bitxac rogenc (Saxicola rubetra) mascle a Sant Feliu de Buixalleu, prop de Can Cadell. Primera observació postnupcial.
També un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).
També un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).
dimecres, 16 de setembre del 2009
Amfibis al Bosc de Mas Julià (Tordera) 15/9/09
Ahir a la nit, en visita ràpida al bosc de Mas Julià (Tordera)...
Tritons verds (Triturus marmoratus), tots petitons
Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes), un bon any per a ells
Tòtils (Alytes obstreticans)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
i una reineta (Hyla meridionalis) que se m’ha escapat
.
.
.
tòtil (Alytes obstreticans)...
.
.
gripaus corredors (Bufo calamita)...
.
.
granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.
gripau comú (Bufo bufo)...
.
.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.
Tritons verds (Triturus marmoratus), tots petitons
Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes), un bon any per a ells
Tòtils (Alytes obstreticans)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
i una reineta (Hyla meridionalis) que se m’ha escapat
.
tritó verd (Triturus marmoratus)...
.. gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)...
..tòtil (Alytes obstreticans)...
.
.gripaus corredors (Bufo calamita)...
.
.granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.gripau comú (Bufo bufo)...
.
.granota verda (Pelophylax perezi)...
.
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) al centre urbà de Tordera 15/9/09
Fotografia d’un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) sorprès ahir a la nit al centre urbà de Tordera...
.
.
Escorxador (Lanius collurio) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 16/9/09. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist un escorxador (Lanius collurio) femella al Pla de la Verneda (Sant Celoni), a una bardissa. Segurament es tracti de la primera cita de l’espècie a la zona.
També al Pla de la Verneda...
4 cotolius (Lullula arborea)
2 còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
>2 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
1 tallarol gros (Sylvia borin)
També al Pla de la Verneda...
4 cotolius (Lullula arborea)
2 còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
>2 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
1 tallarol gros (Sylvia borin)
Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 16/9/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Presència de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
>3 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 aligot vesper (Pernis apivorus) migrant
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Presència de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
>3 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 aligot vesper (Pernis apivorus) migrant
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
dimarts, 15 de setembre del 2009
Sobre les platges del Maresme i l’Obra Social de Caixa Catalunya. Nota de Premsa 9/9/09
Ho trobareu aquí...
L’OBRA SOCIAL DE CAIXA CATALUNYA RECUPERA ESPÈCIES GAIREBÉ EXTINGIDES FA 60 ANYS A LA COSTA DEL MARESME
Nota de premsa 9/9/09
Diversos dels sistemes vegetals recuperats representen les úniques poblacions romanents a tota la costa catalana
Caixa Catalunya va considerar necessària l’actuació donat que en una seixantena d’anys s’han extingit el 43% de les espècies vegetals pròpies del litoral del Maresme
Barcelona, 9 de setembre de 2009.- L’Obra Social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar vàries espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades a través d’aquestes actuacions de reintroducció de l’Obra Social de Caixa Catalunya –tant amb voluntaris locals o que han retornat a les platges de forma natural a través de temporals marins- representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana.
Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la Travarada marina (Polygonum maritimum), pràcticament extingida a l’inici del conveni i que ara, gràcies al projecte de conservació de Caixa Catalunya, és present amb una dotzena d’individus a la platja de Malgrat de Mar o el de l’Echinophora spinosa, només present a Vilassar de Mar des de l’Empordà fins al Delta del Llobregat.
Les actuacions dutes a terme s’emmarquen en un conveni de col·laboració de vuit anys de durada que l’Obra Social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar i Canet de Mar.
Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l’estat preocupant de les platges del Maresme. De fet, segons dades de Caixa Catalunya, a les platges compreses entre el Besòs i la Tordera, de la quasi trentena d’espècies vegetals exclusives de sorra ara fa una seixantena d’anys, actualment se n’han extingit prop d’un 43%.
Per aquest motiu, l’Obra Social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d’aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l’Àrea de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, “recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l’erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins”.
Un pla de recuperació dunar de llarga durada
L’Obra Social de Caixa Catalunya va iniciar el 2001 el programa de recuperació de la vegetació dunar de les platges del Maresme. Les actuacions que s’han anat desenvolupant al llarg d’aquests vuit anys han suposat una inversió de més de 40.000 euros per part de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Després de vuit anys d’actuacions en col·laboració amb els ajuntaments de Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Vilassar de Mar, la vegetació de les zones tractades s’ha recuperat de forma espectacular.
En aquest temps, la superfície protegida ha anat augmentant progressivament fins a les tres hectàrees de platja, superfície que els ajuntaments han reservat per a la recuperació de la vegetació i ha deixat de ser accessible als banyistes.
El projecte de recuperació incloïa la redacció del pla d’ús i gestió de les platges del Maresme amb guies sobre la gestió més adequada. Posteriorment, al voltant de les zones on s’ha recuperat la vegetació, s’han instal·lat uns tancats amb estaques i corda i uns plafons informatius. Aquests últims expliquen en què ha consistit el programa i estudis de seguiment de la evolució de la vegetació, així com una descripció de la flora, la fauna i l’ecologia d’aquests hàbitats dunars.
Recuperades espècies vegetals i animals úniques
Gràcies al projecte, els municipis han pogut comprovar com creant tancats perimetrals als trams a recuperar i fent un canvi en la gestió de la sorra, com deixar-la de netejar amb maquinària pesada, ha estat possible la recuperació progressiva d’aquests ecosistemes de platja i espècies úniques, tant vegetals com algunes aus, d’elevat valor.
A més dels casos de la Travarada marina (Polygonum maritimum) i el de l’Echinophora spinosa, cal esmentar el Violer marí (Matthiola sinuata), al llindar de l’extinció però que ha pogut ser reintroduïda a Malgrat de Mar; el cas de la Corretjola marina (Calystegia soldanella), que només es conserva a platges de Malgrat de Mar i Vilassar de Mar (a banda d’algún punt escadusser com a la desembocadura del Besòs); o el Melgó marí (Medicago marina), espècie poc comuna entre l’Empordà i el Delta del Llobregat.
Altres espècies, com el cas del Jull de platja (Elymus farctus), la Silene niceensis, i el Cascall marí (Glaucium flavum) són presents a totes les platges que han estat objecte d’aquesta recuperació per part de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Una de les fites més destacables pel que fa a la fauna és la nidificació de tres espècies d’ocell d’interès per la conservació a Malgrat de Mar. En concret, s’ha detectat indicis de nidificació de parelles de corriol cama-negre, corriol petit i terrerola vulgar. La parella de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), per exemple, va ser l’única que va criar al Maresme l’any 2007.
A Malgrat de Mar, on s’ha dut a terme un exhaustiu estudi d’evolució, s’ha pogut comprovar com la superfície ocupada per aquestes espècies en els tancats on s’ha actuat ha augmentat en un 54% i la riquesa d’espècies s’ha incrementat en un 30% entre el 2003 i el 2007. Segons Miquel Rafa, “aquestes dades posen de manifest una recuperació extrapolable a les altres platges implicades en aquest projecte”.
650 escolars han participat en activitats de sensibilització
Com a mesura paral·lela a aquestes accions, l’Obra Social de Caixa Catalunya ha treballat intensament en la conscienciació dels escolars del Maresme a través del Programa Sorra, Sal i Sol.
Aquest programa iniciat el 2004 ha consistit en un seguit d’activitats a l’aula i una visita sobre el terreny amb activitats didàctiques que han ajudat als escolars a descobrir la importància de la vegetació dunar. En total, el programa ha acollit a més de 650 escolars.
Aquesta nova actuació forma part de la línia de treball que l’Obra Social de Caixa Catalunya duu a terme, des del 1998, per la conservació del territori. A través de l'adquisició de territori i de convenis d'assessorament i col·laboració territorial amb ajuntaments o altres entitats, com en aquest cas, Caixa Catalunya preserva 152.358 ha, el 4,75% de la superfície de Catalunya. Aquestes xifres converteixen Caixa Catalunya en la 1a. entitat a nivell espanyol i 2a. a nivell europeu en gestió de territori.
Premsa de l’Obra Social
Telèfon: 93 484 59 09
Asun Humanes 638 09 06 28
Mar Hurtado 609 03 45 97
Patrícia Català 638 30 33 72
premsa.obrasocial@caixacatalunya.es
L’OBRA SOCIAL DE CAIXA CATALUNYA RECUPERA ESPÈCIES GAIREBÉ EXTINGIDES FA 60 ANYS A LA COSTA DEL MARESME
Nota de premsa 9/9/09
Diversos dels sistemes vegetals recuperats representen les úniques poblacions romanents a tota la costa catalana
Caixa Catalunya va considerar necessària l’actuació donat que en una seixantena d’anys s’han extingit el 43% de les espècies vegetals pròpies del litoral del Maresme
Barcelona, 9 de setembre de 2009.- L’Obra Social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar vàries espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades a través d’aquestes actuacions de reintroducció de l’Obra Social de Caixa Catalunya –tant amb voluntaris locals o que han retornat a les platges de forma natural a través de temporals marins- representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana.
Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la Travarada marina (Polygonum maritimum), pràcticament extingida a l’inici del conveni i que ara, gràcies al projecte de conservació de Caixa Catalunya, és present amb una dotzena d’individus a la platja de Malgrat de Mar o el de l’Echinophora spinosa, només present a Vilassar de Mar des de l’Empordà fins al Delta del Llobregat.
Les actuacions dutes a terme s’emmarquen en un conveni de col·laboració de vuit anys de durada que l’Obra Social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar i Canet de Mar.
Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l’estat preocupant de les platges del Maresme. De fet, segons dades de Caixa Catalunya, a les platges compreses entre el Besòs i la Tordera, de la quasi trentena d’espècies vegetals exclusives de sorra ara fa una seixantena d’anys, actualment se n’han extingit prop d’un 43%.
Per aquest motiu, l’Obra Social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d’aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l’Àrea de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, “recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l’erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins”.
Un pla de recuperació dunar de llarga durada
L’Obra Social de Caixa Catalunya va iniciar el 2001 el programa de recuperació de la vegetació dunar de les platges del Maresme. Les actuacions que s’han anat desenvolupant al llarg d’aquests vuit anys han suposat una inversió de més de 40.000 euros per part de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Després de vuit anys d’actuacions en col·laboració amb els ajuntaments de Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Vilassar de Mar, la vegetació de les zones tractades s’ha recuperat de forma espectacular.
En aquest temps, la superfície protegida ha anat augmentant progressivament fins a les tres hectàrees de platja, superfície que els ajuntaments han reservat per a la recuperació de la vegetació i ha deixat de ser accessible als banyistes.
El projecte de recuperació incloïa la redacció del pla d’ús i gestió de les platges del Maresme amb guies sobre la gestió més adequada. Posteriorment, al voltant de les zones on s’ha recuperat la vegetació, s’han instal·lat uns tancats amb estaques i corda i uns plafons informatius. Aquests últims expliquen en què ha consistit el programa i estudis de seguiment de la evolució de la vegetació, així com una descripció de la flora, la fauna i l’ecologia d’aquests hàbitats dunars.
Recuperades espècies vegetals i animals úniques
Gràcies al projecte, els municipis han pogut comprovar com creant tancats perimetrals als trams a recuperar i fent un canvi en la gestió de la sorra, com deixar-la de netejar amb maquinària pesada, ha estat possible la recuperació progressiva d’aquests ecosistemes de platja i espècies úniques, tant vegetals com algunes aus, d’elevat valor.
A més dels casos de la Travarada marina (Polygonum maritimum) i el de l’Echinophora spinosa, cal esmentar el Violer marí (Matthiola sinuata), al llindar de l’extinció però que ha pogut ser reintroduïda a Malgrat de Mar; el cas de la Corretjola marina (Calystegia soldanella), que només es conserva a platges de Malgrat de Mar i Vilassar de Mar (a banda d’algún punt escadusser com a la desembocadura del Besòs); o el Melgó marí (Medicago marina), espècie poc comuna entre l’Empordà i el Delta del Llobregat.
Altres espècies, com el cas del Jull de platja (Elymus farctus), la Silene niceensis, i el Cascall marí (Glaucium flavum) són presents a totes les platges que han estat objecte d’aquesta recuperació per part de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Una de les fites més destacables pel que fa a la fauna és la nidificació de tres espècies d’ocell d’interès per la conservació a Malgrat de Mar. En concret, s’ha detectat indicis de nidificació de parelles de corriol cama-negre, corriol petit i terrerola vulgar. La parella de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), per exemple, va ser l’única que va criar al Maresme l’any 2007.
A Malgrat de Mar, on s’ha dut a terme un exhaustiu estudi d’evolució, s’ha pogut comprovar com la superfície ocupada per aquestes espècies en els tancats on s’ha actuat ha augmentat en un 54% i la riquesa d’espècies s’ha incrementat en un 30% entre el 2003 i el 2007. Segons Miquel Rafa, “aquestes dades posen de manifest una recuperació extrapolable a les altres platges implicades en aquest projecte”.
650 escolars han participat en activitats de sensibilització
Com a mesura paral·lela a aquestes accions, l’Obra Social de Caixa Catalunya ha treballat intensament en la conscienciació dels escolars del Maresme a través del Programa Sorra, Sal i Sol.
Aquest programa iniciat el 2004 ha consistit en un seguit d’activitats a l’aula i una visita sobre el terreny amb activitats didàctiques que han ajudat als escolars a descobrir la importància de la vegetació dunar. En total, el programa ha acollit a més de 650 escolars.
Aquesta nova actuació forma part de la línia de treball que l’Obra Social de Caixa Catalunya duu a terme, des del 1998, per la conservació del territori. A través de l'adquisició de territori i de convenis d'assessorament i col·laboració territorial amb ajuntaments o altres entitats, com en aquest cas, Caixa Catalunya preserva 152.358 ha, el 4,75% de la superfície de Catalunya. Aquestes xifres converteixen Caixa Catalunya en la 1a. entitat a nivell espanyol i 2a. a nivell europeu en gestió de territori.
Premsa de l’Obra Social
Telèfon: 93 484 59 09
Asun Humanes 638 09 06 28
Mar Hurtado 609 03 45 97
Patrícia Català 638 30 33 72
premsa.obrasocial@caixacatalunya.es
Desembocadura del riu Tordera 15/9/09. Àlex Giménez
Observacions de l’Àlex Giménez avui al migdia a la desembocadura del riu Tordera...
2 Gaigs blaus (Coracias garrulus) aturats i desprès marxen riu amunt
1 Xibec (Netta rufina) femella
2 Oriols (Oriolus oriolus) mascle i femella
3 Blauets (Alcedo atthis)
Gavines vulagrs (Larus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Gaigs blaus (Coracias garrulus) aturats i desprès marxen riu amunt
1 Xibec (Netta rufina) femella
2 Oriols (Oriolus oriolus) mascle i femella
3 Blauets (Alcedo atthis)
Gavines vulagrs (Larus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Desembocadura del riu Tordera 14/9/09. Àlex Giménez
Observacions de l’Àlex Giménez ahir a la desembocadura del riu Tordera...
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 Xatracs Becllargs (Sterna sandvicensis)
9 Baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
1 Batallaire (Philomachus pugnax)
2 Corriols grossos (Charadrius hiaticula)
1 Oriol (Oriolus Oriolus) mascle.
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
7 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbica) al mar en migració
Cueretes blanques (Motacilla alba)
13 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
11 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 Xatracs Becllargs (Sterna sandvicensis)
9 Baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
1 Batallaire (Philomachus pugnax)
2 Corriols grossos (Charadrius hiaticula)
1 Oriol (Oriolus Oriolus) mascle.
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
7 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbica) al mar en migració
Cueretes blanques (Motacilla alba)
13 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
11 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Urbanització La Vall (Santa Susanna) 13/9/09. David Caballé
Observacions i fotografies de David Caballé d’aquest diumenge a l’urbanització La Vall (Santa Susanna)...
Pas de rapinyaires...
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Pas de rapinyaires...
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus)
2 arpelles vulgars (Circus aeruginosus) mascle i femella
2 aligots vespers (Pernis apivorus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
.
tudó (Columba palumbus)...
.
.gafarró (Serinus serinus)...
.
Sortida herpetològica nocturna al Pla de la Júlia (Tordera) 14/9/09
Aquest dilluns a la nit pel Pla de la Júlia (Tordera), aprofitant la pluja...
Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Tòtils (Alytes obstreticans)
Reinetes (Hyla meridionalis)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
I és que aquesta pluja arriba desprès de moltes setmanes seques i coincidint amb la màxima activitat nocturna dels amfibis, finals d’estiu i principis de tardor... si voleu saber quins hi ha al costat de casa vostra, aprofiteu aquesta setmana (potser la millor de l’any) i ens trobem a una de les millors àrees herpetològiques de Catalunya.
També al Pla de la Júlia...
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 òliba (Tyto alba)
.
.
.
.
tòtil (Alytes obstreticans)...
.
.
reineta (Hyla meridionalis)...
.
.
granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.
Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Tòtils (Alytes obstreticans)
Reinetes (Hyla meridionalis)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
I és que aquesta pluja arriba desprès de moltes setmanes seques i coincidint amb la màxima activitat nocturna dels amfibis, finals d’estiu i principis de tardor... si voleu saber quins hi ha al costat de casa vostra, aprofiteu aquesta setmana (potser la millor de l’any) i ens trobem a una de les millors àrees herpetològiques de Catalunya.
També al Pla de la Júlia...
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 òliba (Tyto alba)
.
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)...
..
gripau comú (Bufo bufo)...
.
.gripau corredor (Bufo calamita)...
.
.
.tòtil (Alytes obstreticans)...
.
.reineta (Hyla meridionalis)...
.
.granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.granota verda (Pelophylax perezi)...
.
Algunes notícies més per llegir 15/9/09...
Recuperen espècies vegetals extingides fa més de seixanta anys de les costes del Maresme
El Punt 15/9/09
Una imatge de la replantació feta a Arenys de Mar.
L'obra social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar unes quantes espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades per mitjà d'aquestes actuacions de reintroducció de l'obra social de Caixa Catalunya –amb voluntaris locals– o gràcies al seu retorn a les platges de manera natural a través de temporals marins, representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana.
Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la travarada marina, pràcticament extingida a l'inici del conveni i que ara és present amb una dotzena d'individus a la platja de Malgrat de Mar.
Les actuacions dutes a terme s'emmarquen en un conveni de col·laboració de vuit anys que l'obra social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar i Canet de Mar.
Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l'estat preocupant de les platges de la comarca. De fet, segons estudis de Caixa Catalunya, a les platges entre el Besos i la Tordera, s'han extingit prop d'un 43% d'espècies vegetals exclusives de sorra que hi havia fa seixanta anys.
Per aquest motiu, l'obra social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d'aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, «recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l'erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins».
Acaba la regeneració de s'Abanell però manca l'informe de Costes
Diari de Girona 15/9/09
La draga ha estat treballant un mes abocant sorra en un tram de poc menys d'un quilòmetre que va quedar malmès pels temporals
La platja de s'Abanell, amb l'aportació dels 250.000 m3 de sorra, ahir a la tarda. carles colomer
MARTÍ SANTIAGO
La regeneració de la platja de s'Abanell ja ha finalitzat després que durant pràcticament un mes una draga hagi abocat 250.000 metres cúbics de sorra a la zona que va quedar afectada després dels temporals de l'any passat. No obstant això, el consistori està pendent de l'informe que ha de realitzar la Direcció General de Costes per valorar com s'ha produït aquesta regeneració.
Malgrat que el volum d'arena aportat ha servit per regenerar uns 700 metres de platja a les acaballes de la temporada estiuenca servirà a Blanes per mantenir la seva imatge de poble costaner. Cal recordar que paral·lelament a la regeneració s'han estat executant les obres d'emergència de reparació del passeig marítim per evitar que tant la ciutadania com els turistes no poguessin disposar d'aquesta zona lúdica.
En aquesta ocasió, la regeneració de la platja s'ha realitzat amb l'aportació de sorra extreta d'Arenys de Mar en comptes d'obtenir-la del delta de la Tordera.
Remodelació de l'espai
A banda de les diferents obres d'arranjament que s'han efectuat a la zona, el govern (CiU, PDB, PP) té prevista la remodelació d'aquest espai turístic en el qual invertirà gairebé 7 milions d'euros i que consistirà, entre altres accions, en la pacificació del trànsit pels carrers turístics donant prioritat als vianants. En canvi, el passeig de s'Abanell, juntament amb el carrer Cristòfol Colom, seran els encarregats d'absorbir el trànsit rodat. Abans, però, caldrà que l'Ajuntament aprovi el Pla General i redacti els projectes definitius per engegar les obres.
El Punt 15/9/09
Una imatge de la replantació feta a Arenys de Mar.L'obra social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar unes quantes espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades per mitjà d'aquestes actuacions de reintroducció de l'obra social de Caixa Catalunya –amb voluntaris locals– o gràcies al seu retorn a les platges de manera natural a través de temporals marins, representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana.
Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la travarada marina, pràcticament extingida a l'inici del conveni i que ara és present amb una dotzena d'individus a la platja de Malgrat de Mar.
Les actuacions dutes a terme s'emmarquen en un conveni de col·laboració de vuit anys que l'obra social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar i Canet de Mar.
Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l'estat preocupant de les platges de la comarca. De fet, segons estudis de Caixa Catalunya, a les platges entre el Besos i la Tordera, s'han extingit prop d'un 43% d'espècies vegetals exclusives de sorra que hi havia fa seixanta anys.
Per aquest motiu, l'obra social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d'aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, «recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l'erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins».
Acaba la regeneració de s'Abanell però manca l'informe de Costes
Diari de Girona 15/9/09
La draga ha estat treballant un mes abocant sorra en un tram de poc menys d'un quilòmetre que va quedar malmès pels temporals
La platja de s'Abanell, amb l'aportació dels 250.000 m3 de sorra, ahir a la tarda. carles colomerMARTÍ SANTIAGO
La regeneració de la platja de s'Abanell ja ha finalitzat després que durant pràcticament un mes una draga hagi abocat 250.000 metres cúbics de sorra a la zona que va quedar afectada després dels temporals de l'any passat. No obstant això, el consistori està pendent de l'informe que ha de realitzar la Direcció General de Costes per valorar com s'ha produït aquesta regeneració.
Malgrat que el volum d'arena aportat ha servit per regenerar uns 700 metres de platja a les acaballes de la temporada estiuenca servirà a Blanes per mantenir la seva imatge de poble costaner. Cal recordar que paral·lelament a la regeneració s'han estat executant les obres d'emergència de reparació del passeig marítim per evitar que tant la ciutadania com els turistes no poguessin disposar d'aquesta zona lúdica.
En aquesta ocasió, la regeneració de la platja s'ha realitzat amb l'aportació de sorra extreta d'Arenys de Mar en comptes d'obtenir-la del delta de la Tordera.
A banda de les diferents obres d'arranjament que s'han efectuat a la zona, el govern (CiU, PDB, PP) té prevista la remodelació d'aquest espai turístic en el qual invertirà gairebé 7 milions d'euros i que consistirà, entre altres accions, en la pacificació del trànsit pels carrers turístics donant prioritat als vianants. En canvi, el passeig de s'Abanell, juntament amb el carrer Cristòfol Colom, seran els encarregats d'absorbir el trànsit rodat. Abans, però, caldrà que l'Ajuntament aprovi el Pla General i redacti els projectes definitius per engegar les obres.
Agró blanc (Casmerodius albus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 14/9/09. Jordi Novell
Fotografia de Jordi Novell d'un agró blanc (Casmerodius albus) ahir a Les Llobateres (Sant Celoni).
dilluns, 14 de setembre del 2009
Niu d’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) a Calella 15/8/09. Jose Moreno
El passat 15/8/09 en Jose Moreno va descobrir un niu d’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) sota un pas de l’autopista C-32 a Calella.
No és una zona nova de nidificació per a l’espècie, que nia a gairebé tots els viaductes de l’autopista al seu pas per l’alt Maresme, però la curiositat és que es troba fixat sobre metall (de l’interior del pas).
No és una zona nova de nidificació per a l’espècie, que nia a gairebé tots els viaductes de l’autopista al seu pas per l’alt Maresme, però la curiositat és que es troba fixat sobre metall (de l’interior del pas).
diumenge, 13 de setembre del 2009
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) al centre urbà de Tordera 13/9/09
Aquest vespre s’ha aturat una cigonya blanca (Ciconia ciconia) a l’edifici alt del centre urbà de Tordera per passar la nit, fent parada durant la seva migració cap al sud.
Si la voleu veure, aquesta nit o demà al matí a primera hora abans no marxi, des de la bifurcació dels carrers de Sant Ramon i de Les Espases hi ha la millor vista...
.
Si la voleu veure, aquesta nit o demà al matí a primera hora abans no marxi, des de la bifurcació dels carrers de Sant Ramon i de Les Espases hi ha la millor vista...
.
Estany de Cal Raba (Tordera) 13/9/09
Aquesta tarda a l’estany de Cal Raba (Tordera), només queda un petit toll de fang a la part central de la cubeta, i tot i així...
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
5 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
Molts crancs vermells americans (Procambarus clarkii), força moviment d’odonats que crida l’atenció, arreu...
Anax imperator
Orthetrum brunneum
Lestes viridis
Sympetrum fonscolombii
Crocothemis erythraea
Ischnura graellsii
I observats pel canyissar i bosc de ribera...
Mínim 4 teixidors (Remiz pendulinus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
3 puputs (Upupa epops)
1 gaig (Garrulus glandarius)
>5 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 2 tallaretes vulgars (Sylvia communis)
1 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
pardals comuns (Passer domesticus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
merles (Turdus merula)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mallerengues carboneres (Parus major)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Sota una fusta, un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
.
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
5 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
Molts crancs vermells americans (Procambarus clarkii), força moviment d’odonats que crida l’atenció, arreu...
Anax imperator
Orthetrum brunneum
Lestes viridis
Sympetrum fonscolombii
Crocothemis erythraea
Ischnura graellsii
I observats pel canyissar i bosc de ribera...
Mínim 4 teixidors (Remiz pendulinus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
3 puputs (Upupa epops)
1 gaig (Garrulus glandarius)
>5 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 2 tallaretes vulgars (Sylvia communis)
1 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
pardals comuns (Passer domesticus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
merles (Turdus merula)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mallerengues carboneres (Parus major)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Sota una fusta, un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
.
tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta)...
.
tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...
.
Lestes viridis...
Ischnura graellsii...
Anax imperator...
Sympetrum fonscolombii..
cranc vermell americà (Procambarus clarkii)...
ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)...
Aligots vespers (Pernis apivorus) sobre el veïnat de Sant Pere (Tordera) 13/9/09
Aquesta tarda s’han vist fins a 6 aligots vespers (Pernis apivorus) en vol baix migrant sobre el veïnat de Sant Pere (Tordera) direcció sud-oest, un darrera de l’altre a poca distància.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
