5ena neteja del fons marí a Malgrat de MarMalgrat Confidencial 6/9/09 (Vídeo)
Una xarxa de radars d'alta freqüència permetria caçar a l'acte els infractors EL punt 7/9/09
Hi ha en marxa una prova pilot a Barcelona i en un futur se'n podrien instal·lar a Calafell, als caps de Salou i Tortosa
Imatge del radar del port del Masnou. Foto: CEDIDA.
Capitania Marítima de Tarragona, on treballa un equip d'inspectors de medi ambient que diàriament fa controls preventius als vaixells a partir dels llibres de registre de tot el moviment de combustible, confia que la futura instal·lació de radars d'alta freqüència (HF) a la costa tarragonina, una tecnologia en fase de proves al litoral de Barcelona, permetrà detectar gairebé a l'acte les infraccions per vessaments d'hidrocarburs i evitar que els responsables se'n surtin amb impunitat. Bàsicament, aquests radars determinen l'altura de les onades i, en enregistrar qualsevol variació en un punt concret, s'hi pot detectar la presència d'elements flotants com ara restes de fuel o d'hidrocarbur. A Tarragona proposarien instal·lar-ne a Calafell, a Salou i al delta de l'Ebre.
L'objectiu últim és armar tota la costa mediterrània estatal amb aquesta nova tecnologia, incloent-hi l'arxipèlag balear. Aquest és el «somni» del capità marítim de Tarragona, Fernando Collado, que a més és el conseller de la direcció general de la Marina Mercant per a la façana mediterrània espanyola. Les estacions de radar HF monitoren els corrents superficials i les onades. Amb l'acció d'algun element flotant, com pot ser una massa d'hidrocarbur, el radar no només obté informació sobre els canvis en l'altura de les ones, que és el que permet sospitar que hi hagi hagut algun tipus de vessament, sinó que també, a partir de les dades dels corrents, permet preveure les possibles trajectòries de la massa d'hidrocarbur en relació amb la costa, cosa que permetria planificar els treballs de prevenció i recollida de manera més eficaç. Sobre els infractors, Collado explica que combinant tota aquesta informació amb la del sistema d'identificació automàtica dels vaixells (AIS, segons la sigla anglesa), que permet controlar des dels ports la posició, la velocitat i la direcció dels vaixells de més de 300 tones de càrrega, seria molt difícil que el culpable d'un hipotètic abocament aconseguís escapolir-se sense pagar pel dany ocasionat. «I en el pitjor dels casos, encara que no l'identifiquéssim, podríem saber a quina zona de la costa es dirigeix el vessament i quins mitjans hem de fer servir, cosa que és importantíssima», conclou Collado.
A 200 quilòmetres
El projecte d'instal·lació de radars a tota la costa mediterrània depèn, però, de molts agents i administracions, i per això Capitania Marítima de Tarragona no s'atreveix a donar una data per poder tenir operatius radars en tres punts del litoral tarragoní, que podrien ser Segur de Calafell i els caps de Salou i Tortosa, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre. Per poder comprendre una superfície marítima ben delimitada –el senyal del radar té un abast de fins a 200 quilòmetres en relació amb la costa– «es necessiten sempre dues antenes, que entrecreuen les dades», afirmen fonts de l'empresa Qualitas Remos, que comercialitza radars HF. Per tant, un hipotètic radar a l'àrea del Delta podria complementar-se amb un altre al nord de la costa castellonenca.
De moment, Qualitas Remos té signat un conveni amb el Departament de Política Territorial de la Generalitat, l'organisme Ports de l'Estat, l'Autoritat Portuària de Barcelona, l'ACA, el Servei Meteorològic de Catalunya i Clabsa, empresa mixta de l'Ajuntament de Barcelona, que ha permès enguany instal·lar dues estacions de radar HF als ports de Barcelona i el Masnou per fer un assaig sobre la nova tecnologia, sobre una àrea d'observació d'uns 1.000 km². Dels resultats obtinguts dependrà la implantació a tot el litoral català i mediterrani.
Fàcils d'implantar
Les antenes del radar, segons el disseny patentat per la firma californiana Codar Ocean Sensors (COS), fan poc més de 2 metres de llarg. S'instal·len a terra, en llocs escarpats com els que acostumen a envoltar els fars, i no necessiten cap més element a l'aigua, per la qual cosa és un sistema relativament senzill d'implantar –des de fa quatre anys també hi ha en funcionament dues estacions COS a la costa gallega– que ha d'impulsar la lluita contra la contaminació per part dels vaixells. No es pot ignorar, però, que la major part de la contaminació marítima prové d'emissions des de terra.
«Més coordinació»
La multitud de signants del conveni per a la prova pilot de Barcelona, on un dels dos radars és actualment inservible arran d'un temporal i el podrien reparar aquesta setmana mateix, és simptomàtica de la multilateralitat de què depèn el futur del projecte de vigilància i gestió de la costa a través dels radars HF. El cap de la Capitania Marítima de Tarragona, però, afirma que «algú ha d'estirar el carro» i advoca per tenir més coordinació no només entre els agents que operen a Catalunya sinó també entre els estats: «La nostra aspiració és que si un vaixell fa una infracció en una zona sota jurisdicció espanyola, quan arribi a un port francès el puguin retenir i sancionar, i a l'inrevés.» Actualment, les coses no van així, i la descoordinació afavoreix els que embruten.
.jpg)
