Desembocadura de la Tordera 24/6/2016 Pere Abelló i Sala. Font: ornitho.cat

Observacions de Pere Abelló i Sala aquest divendres 24/6/2016 a la desembocadura de la Tordera...

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Falciot negre (Apus apus)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
mínim 1 Merla (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Trists (Cisticola juncidis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)

1 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Font: www.ornitho.cat
Observadro: Pere Abelló i Sala

La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes. Blanesaldia.com 23/6/2016

La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes
Blanesaldia.com 23/6/2016

 Arxiu / Xavier Pou

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha emès un informe favorable a l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes, que adapta el creixement residencial previst al descens de l’activitat constructiva registrat els darrers anys. Així ho ha dictaminat en la sessió de la comissió que ha tingut lloc aquest matí, on també s’han tractat altres temes relacionats amb aquest municipi.

L’actual POUM vigent a Blanes, que es va aprovar l’any 2010, va ser declarat nul per una sentència emesa el 2015, que considerava insuficient l’estudi d’inundabilitat que incorporava. L’Ajuntament de Blanes va recórrer a aquesta sentència però, en previsió que pugui esdevenir ferma, va iniciar la revisió del POUM. Durant els mesos de març i abril el consistori va organitzar tres sessions obertes a la participació ciutadana formant part dels treballs de revisió del POUM.

La revisió refarà les deficiències detectades en l’estudi d’inudabilitat, però mantindrà els mateixos criteris i objectius que ja es recollien en el planejament urbà aprovat al 2010. També incorporarà les modificacions legislatives urbanístiques que s’han anat produint durant aquests darrers sis anys, actualitzant les previsions que s’hi havien inclòs.

Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és que el desenvolupament residencial s’adaptarà a l’actual context d’estancament del sector immobiliari. Durant el període 1002-2007 es va construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, mentre que del 2008 al 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, Blanes encara té pendents de construcció 10 sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.

D’altra banda, l’avanç del POUM qüestiona la necessitat que s’hagi de disposar de tant d’espai per a sòl urbanitzable delimitat preparat per ser construït a curt termini, i proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials –al nord de la Carretera de Lloret i en l’àmbit de S’Abanell- se supeditin a que l’Ajuntament de Blanes així ho decideixi, en funció de les necessitats de cada moment. Per això, fins que no es programin, tindran la regulació de sòl no urbanitzable.

Regularització dels càmpings del Delta de la Tordera

El nou POUM de Blanes també incorpora les modificacions de planejament que ha impulsat el consistori des de l’any 2010, així com totes aquelles que consideri adients per resoldre determinats conflictes. Dins aquesta mateixa categoria es troba la regularització dels càmpings del Delta de la Tordera. No obstant, atès que el nou POUM encara s’està treballant, l’Ajuntament de Blanes ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament.

La Comissió Territorial d’Urbanisme d’aquest dimecres ha emès un informe favorable a l’avanç d’aquesta modificació, que afectarà més concretament els càmpings El Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana de la Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d’aquest mateix àmbit: els càmpings La Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.

La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests establiments, perquè l’activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s’acull a la modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Es tracta de l’instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització.

L’any 2014, però, es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings: el manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. La modificació del POUM, doncs, regularitzarà l’existència d’aquests càmpings costaners, que podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions. Així serà sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d’autoprotecció en cas d’inundació.

La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes. Blanesaldia.com 23/6/2016

La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes
Blanesaldia.com 23/6/2016

 Arxiu / Xavier Pou

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha emès un informe favorable a l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes, que adapta el creixement residencial previst al descens de l’activitat constructiva registrat els darrers anys. Així ho ha dictaminat en la sessió de la comissió que ha tingut lloc aquest matí, on també s’han tractat altres temes relacionats amb aquest municipi.

L’actual POUM vigent a Blanes, que es va aprovar l’any 2010, va ser declarat nul per una sentència emesa el 2015, que considerava insuficient l’estudi d’inundabilitat que incorporava. L’Ajuntament de Blanes va recórrer a aquesta sentència però, en previsió que pugui esdevenir ferma, va iniciar la revisió del POUM. Durant els mesos de març i abril el consistori va organitzar tres sessions obertes a la participació ciutadana formant part dels treballs de revisió del POUM.

La revisió refarà les deficiències detectades en l’estudi d’inudabilitat, però mantindrà els mateixos criteris i objectius que ja es recollien en el planejament urbà aprovat al 2010. També incorporarà les modificacions legislatives urbanístiques que s’han anat produint durant aquests darrers sis anys, actualitzant les previsions que s’hi havien inclòs.

Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és que el desenvolupament residencial s’adaptarà a l’actual context d’estancament del sector immobiliari. Durant el període 1002-2007 es va construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, mentre que del 2008 al 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, Blanes encara té pendents de construcció 10 sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.

D’altra banda, l’avanç del POUM qüestiona la necessitat que s’hagi de disposar de tant d’espai per a sòl urbanitzable delimitat preparat per ser construït a curt termini, i proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials –al nord de la Carretera de Lloret i en l’àmbit de S’Abanell- se supeditin a que l’Ajuntament de Blanes així ho decideixi, en funció de les necessitats de cada moment. Per això, fins que no es programin, tindran la regulació de sòl no urbanitzable.

Regularització dels càmpings del Delta de la Tordera

El nou POUM de Blanes també incorpora les modificacions de planejament que ha impulsat el consistori des de l’any 2010, així com totes aquelles que consideri adients per resoldre determinats conflictes. Dins aquesta mateixa categoria es troba la regularització dels càmpings del Delta de la Tordera. No obstant, atès que el nou POUM encara s’està treballant, l’Ajuntament de Blanes ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament.

La Comissió Territorial d’Urbanisme d’aquest dimecres ha emès un informe favorable a l’avanç d’aquesta modificació, que afectarà més concretament els càmpings El Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana de la Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d’aquest mateix àmbit: els càmpings La Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.

La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests establiments, perquè l’activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s’acull a la modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Es tracta de l’instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització.

L’any 2014, però, es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings: el manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. La modificació del POUM, doncs, regularitzarà l’existència d’aquests càmpings costaners, que podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions. Així serà sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d’autoprotecció en cas d’inundació.

Urbanisme aprova regularitzar els càmpings situats al delta de la Tordera. Diari de Girona 23/6/2016

Urbanisme aprova regularitzar els càmpings situats al delta de la Tordera
Diari de Girona 23/6/2016

Aprova també els tràmits per ampliar una granja de porcs a Peralada però atura la sol·licitud d'una explotació avícola a Foixà

GIRONA | F.B./ACN
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar aquest dimecres un canvi en el planejament urbanístic de Blanes per regularitzar els càmpings situats al delta del riu Tordera.

Atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La Comissió va emetre un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes. La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada.

Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings.

El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. Un dels canvis més importants és que els sis sectors residencials que es preveien en aquests dos àmbits només tiraran endavant si hi ha necessitat de nous habitatges. Sinó, seran sòl no urbanitzable.

Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà. Gencat.cat 23/6/2016

Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà
Gencat 23/6/2016

Les actuacions es faran davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar

Es retiraran morts de fondeig abandonats dels camps de boies de temporada que malmeten aquestes fanerògames marines

 Maniobra de reflotament d'un bloc de formigó, aquesta setmana.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme aquesta setmana la restauració de les praderies de posidònia a l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva). Els treballs consisteixen en la retirada de morts de fondeig dels camps de boies de temporada que afecten aquestes plantes marines.

 

Els blocs es reubicaran o s’extrauran per conservar aquest hàbitat protegit i s’instal·laran fondejos de baix impacte. Un cop enllestida tota l’actuació, es farà un seguiment de la recuperació de la posidònia.

 

Paral·lelament a aquest projecte, s’està treballant perquè que les autoritzacions administratives dels camps de boies incloguin criteris més restrictius per evitar o minimitzar els impactes dels camps de fondeig sobre aquests hàbitats.

 

Restauracions a la Xarxa Natura 2000

 

Aquest és el segon any consecutiu que es retiren blocs de formigó abandonats dins dels espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000. La temporada passada ja es van executar els treballs al Litoral del Baix Empordà, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Begur, Palafrugell i Palamós.

 

La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que es troba preferentment sobre substrat tou. Forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Aquesta espècie juga un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients –en reduir l’hidrodinamisme-, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.

  

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=VUR7yGs7K5E

Nou cas de furtivisme de fauna salvatge amb presumpte enverinament al Maresme. Gencat 23/6/2016

Nou cas de furtivisme de fauna salvatge amb presumpte enverinament al Maresme
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 23/6/2016

 Fotografia de la geneta enverinada

Agents Rurals van comissar un important arsenal d’arts prohibits de caça

 

Membres del cos d’Agents Rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han culminat una nova actuació de lluita contra el furtivisme i mort de fauna salvatge presumptament relacionada amb l’ús de verins al municipi de Vilassar de Dalt (Maresme).

 

L’actuació es va iniciar a principis de setmana, arran de l’obertura d’una incidència de trobada d’unes restes cadavèriques de fauna salvatge presumptament enverinada, pertanyents a un exemplar de geneta. Davant la sospita que aquests fets poguessin estar relacionats amb la finalitat d’eliminar diversos animals depredadors a la zona mitjançant la caça furtiva, es va establir un operatiu d’investigació i vigilància. Tanmateix, davant la possibilitat que aquests fets poguessin estar relacionats amb l’ús de verins, el servei de vigilància es va incrementar, ja que aquesta zona està situada a prop del poble i és freqüentada per ciutadans que hi passegen gossos. En aquest servei de vigilància es va poder identificar el presumpte enverinador.

 

Finalment, els agents van recollir, precintar i custodiar l’exemplar mort, juntament amb d’altres proves trobades a la zona. També es van intervenir diversos esquers presumptaments enverinats i tot un important arsenal per a la pràctica del furtivisme: 20 ballestes, 4 gàbies trampa per a la captura d’ocells, 1 gàbia trampa per a mamífers, 5 xarxes japoneses invisibles més 1 escopeta de balins. Tots són arts de caça prohibits i van ser retirats de la zona a fi d’evitar la mort tant de fauna silvestre com de gossos dels veïns. A part, es va efectuar una inspecció ocular a les instal·lacions en presència de la persona, que va ser identificada, fet que va permetre localitzar i recollir més proves indiciàries de l’ús de verins contra la fauna salvatge.

 

Es dóna el cas que el lloc dels fets es troba localitzat molt a prop de l'Espai d'Interès Natural protegit del Parc de la Serralada Litoral, cosa que podia comportar que la fauna salvatge que hi habita es veiés afectada per aquesta pràctica delictiva.

 

D'aquests fets, presumptament delictius i un cop comprovada la toxicitat del producte utilitzat com a esquer mitjançant les analítiques toxicològiques corresponents, se'n presentarà el corresponent atestat a la Fiscalia de Medi Ambient.

Aturem la C-32 iniciarà noves accions a principis de juliol a Tossa. Diari de Girona 23/6/2016

Aturem la C-32 iniciarà noves accions a principis de juliol a Tossa
Diari de Girona 23/6/2016

Després es traslladaran a Lloret i Blanes

BLANES | R.A.
La Plataforma Aturem la C-32 té previst iniciar noves accions a principis de juliol i ho farà primer, a Tossa de Mar. Així ho va avançar ahir el portaveu de l'entitat, Jordi Gaitán qui va precisar que seguiran al llarg del mes amb un acte a Lloret de Mar i un altre a Blanes. «La nostra intenció és començar per Tossa on presentarem la Plataforma i seguir per la Lloret i Blanes coincidint amb les seves Festes Majors» va puntualitzar Gaitán qui va remarcar que les dates «dependran dels permisos dels Ajuntaments».

Segons el portaveu de la Plataforma, es tractarà d'actes festius a través dels quals es vol «retornar a la ciutadania el suport que ens han donat, ens donen i que esperem que mantinguin» va explicar Gaitán, qui va avançar que quan les dates estiguin confirmades s'anunciaran a través de cartells informatius, entre d'altres.

L'estat de l'alguer de Mataró és “en general” estable. El Punt Avui 23/6/2016

L'estat de l'alguer de Mataró és “en general” estable
El Punt Avui 23/6/2016

Tot i la regressió de la presència de posidònia en alguns punts, la salut del conjunt d'aquesta zona aquàtica es manté

Fa 20 anys que es porten a terme estudis periòdics per establir-ne les condicions de conservació

LLUÍS ARCAL - MATARÓ
“L'estat de l'alguer de Mataró és en general estable.” Amb aquesta frase tranquil·litzadora, Gregori Muñoz, coordinador de l'estudi de l'alguer de Mataró, va resumir la salut d'un element natural de primer ordre que es troba davant de les costes de Mataró.

Aquesta diagnosi coincideix amb el vintè aniversari de les sessions d'estudi que es fan periòdicament d'aquestes praderes marines on la protagonista absoluta és la planta aquàtica coneguda com a posidònia. Muñoz va explicar que l'estudi de l'estat de les 700 hectàrees d'alguer es fa a partir de les dades que es recullen en les tres estacions repartides per aquesta superfície, situades en diversos punts de fondària. “Tot i la regressió detectada en alguns punts –dues de les tres estacions–, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat”, va comentar el coordinador de l'estudi. Concretament, aquesta regressió afecta dues de les tres estacions d'estudi, i s'ha calculat que representa uns 130 centímetres. Per contra, la tercera estació presenta un avanç en el límit de quasi 8 centímetres de mitjana.

Tot i això, Muñoz va voler subratllar que “Mataró pot estar ben orgullosa del litoral que té” i va comentar que “la situació general respecte a les dades del 2014 indica que ha millorat”. En aquest sentit, el coordinador va posar com a exemple la zona d'alguer que hi ha davant del restaurant Pins Mar, a tocar de Llavaneres: “En aquesta franja s'hi han arribat a detectar nacres –el molusc més gran del Mediterrani– i això és una bona notícia”, va dir.

De cara al futur manteniment d'aquesta zona aquàtica, Muñoz va apel·lar a “tenir cura de la qualitat del medi” i va posar com a exemple el tractament de les aigües abans de llençar-les al mar. “Si la planta hi és això indica que la qualitat és bona”, va reblar el coordinador.

Per la seva banda, la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Mataró, Núria Calpe (CiU), va manifestar la voluntat de continuar l'estudi de l'alguer. “Tenim un tresor aquí davant que és comparable al de les illes Medes”, va assenyalar la regidora, que va recordar que la praderia aquàtica està catalogada per la Generalitat com a zona d'especial conservació. Calpe també es va mostrar partidària de “donar a conèixer més aquest alguer, ja que per a molts és desconegut”.

LA FRASE

Tot i la regressió detectada en alguns punts, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat
Gregori Muñoz
COORDINADOR DE L'ESTUDI DE L'ALGUER DE MATARÓ

Camps de Can Cassola (Pineda de Mar) 21/6/2016

Fa un parell de dècades els llistonars, prats sabanoides d'abellatge, brolles, safaretjos, parets de pedra, ametllers i garrofers dominaven el paisatge dels vessants costaners dels turons litorals del Maresme, fent de trànsit entre els conreus litorals i les formacions forestals interiors.

Avui aquest paisatge ha estat substituit majoritàriament per urbanitzacions, vies de comunicació com la C-32 o s'han transformat en pinedes joves de pí pinyer. Malgrat tot, encara resten alguns racons on els prats d'abellatge i els llistonars encara perduren i dominen el paisatge. Els Camps de Can Cassola són un exemple perfecte dels que podem trobar arreu de la costa del Maresme.

Aquest dimarts, com a més destacat...

1 Serp de collaret (Natrix astreptophora) juvenil al viver
1 Serp verda (Malpolon monspessulanus)
3 serps sense identificar entre la vegetació
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
desenes de Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
desenes de Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

desenes de Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Mussol comú (Athene noctua) i niu
3 Abellerols (Merops apiaster) i nius
1 Puput (Upupa epops)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Gaig (Garrulus glandarius) jovenet
Trists (Cisticola juncidis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)  i nius
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Merles (Turdus merula)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Garses (Pica pica)
... entre molts altres.

Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)

Serp de collaret (Natrix astreptophora)

Dragons comuns (Tarentola mauritanica), arreu

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)

 Mussol comú (Athene noctua)

Tenia especial interès en visitar els punts d'aigua coneguts de fa anys, i la decepció a estat enorme... o secs o amb peixos...

Safereig de Can Roget...

Aquest safareig era ple de reinetes, granotes, gripaus,... i ara només hi ha carpins vermells (Carassius auratus).

Piques dels Camps de Can Cassola...

Pels voltants hi ha piques d'antics camps de conreu, ametllers i vinyes, i s'han convertit en el refugi per als Tòtils comuns (Alytes obstetricans). Avui vistos uns 50 capgrossos entre totes les piques (7).

Safaretjos de Sant jaume i Cal Reixac...

Tots els safaretjos propers estan abandonats, plens de brossa i completament secs.

Safaretjos de Can Cassola...

Els 2 safaretjos de Can Cassola estan secs i abandonats.

Bassa del Torrent de Sant Jaume...

Torrent amunt a l'altre costat de l'autopista C-32 hi ha una bassa enmig dels camps de conreu del propietari del Restaurant Reverter, amb qui he mantingut conversa i intercanvi d'experiències a la zona amb els bitxos. M'ha mostrat els llocs on s'amaguen els llangardaixos, les serps, els gripaus corredors,.... així com els nius d'orenetes vulgars que hi ha a la caseta.

Aquest dimarts hi havia un mínim de 2 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) i centenars de capgrossos de Gripau corredor (Epidalea calamita). Aquesta bassa sembla ser el refugi principal per als amfibis de la zona una vegada revisats la resta de punts d'aigua.

Algunes imatges dels Camps de Can Cassola...