Sobre l’urbanisme...LA GENERALITAT DE CATALUNYA APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE MILLORA D’URBANITZACIONS. TORDERA ES PODRÀ BENEFICIAR DE LA LLEI, QUE ENTRARÀ EN VIGOR AQUEST 2009.Ràdio Tordera 4/3/09
La generalitat de Catalunya ha aprovat el projecte de Llei de millora d’urbanitzacions. Aquesta estableix diverses mesures, entre elles, l’ordenació urbanística de l’àrea residencial, la dotació de serveis i infraestructures, en col·laboració amb els ajuntaments i els parcel·listes. També contempla la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.
Pel que fa al finançament de les actuacions, el projecte preveu crear un fons econòmic per ajudar als ajuntaments a elaborar els projectes d’adequació de les urbanitzacions així com dues línies de préstecs: una destinada als ajuntaments per finançar les obres i una altra per als parcel·listes, per assegurar el retorn del cost de les obres. En principi només es podran beneficiar de la llei, les obres d’urbanitzacions que comencin a partir de l’any 2009. En aquest sentit, l’Alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, ha confirmat que l’esmena presentada per el nostre municipi en aquesta llei, que demanava que els municipis que hagin realitzat obres d’urbanització des del 2005, com és el cas de Tordera, puguin acollir-se també al sistema de finançament que es proposa a la nova llei, ha estat acceptada per el parlament.
Escoltem Joan Carles Garcia.
Actualment, Tordera està immersa en les obres d’urbanització de diversos nuclis com Agora Park, Sant Daniel, Terrabrava, sector centre i sector ponent. D’altres ja estan urbanitzades com és el cas de Mas Mora o Niagara Park. Properament, s’iniciaran també treballs a les Farreres i Can Domenec.
TORDERA DIU NO A L’ARE DE SANT PERE. UN 88% DE LA POBLACIÓ ES VA POSICIONAR EN CONTRA DE L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA.Ràdio Tordera 3/2/09 (Vídeo)
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE ES MOSTRA SATISFETA AMB EL RESULTAT DE LA CONSULTA POPULAR.Ràdio Tordera 3/2/09
L’associació de veïns de Sant Pere ha valorat positivament el resultat de la consulta popular celebrada diumenge, sobre l’Àrea residencial Estratègica de Sant Pere. Un 88% de la població es va posicionar en contra a l’actuació urbanística, promoguda per la generalitat i prevista a la zona nord del veïnat.
El vice-president de l’associació de veïns, Josep Mediavilla es mostrava content amb el resultat de la consulta popular.
La participació global a la consulta popular va ser del 12%. En concret, el col·legi electoral situat al local de l’associació de veïns de Sant Pere va obtenir una participació del 28%. L’ARE de Sant Pere proposava la construcció de 380 habitatges, la meitat de protecció social, la construcció d’un institut d’ensenyament secundari, un nou local per l’associació de veïns i una zona de lleure de 17.000 metres quadrats.
El vice-president de l’associació de veïns, Josep Mediavilla confia que l’ajuntament buscarà noves formules per dotar al veïnat dels equipaments i zones de lleure que reclama.
L’ajuntament de Tordera ja va traslladar ahir mateix al departament de política territorial i obres públiques, el resultat de la consulta popular i li va demanar que aturi el procés per realitzar l’ARE de Sant Pere.
Sobre el desdoblament de l’N-II a l’Alt Maresme...
Els alcaldes de la zona creuen que es pot estudiar la proposta de desdoblament de la N2 de Valentí AgustíRàdio Palafolls 4/3/09
Divendres l’alcalde de PLF, proposava que es desdobles l’actual traçat de la N2 des de Pineda i fins a PLF per evitar així haver de fer una nova carretera nova com alternativa de la N2 al seu pas pel Maresme. Algunes de les alternatives presentades en el seu dia preveien la construcció d’una carretera de 4 carrils resseguint l’autopista del Maresme, passant per St Genís.
L’alcaldessa de Malgrat Conxita Campoy assegura que és una més de les propostes que existeixen sobre la taula per fer la via alternativa a la N2 al Maresme. Campoy creu que la proposta d’Agustí té diferents punts complicats a Malgrat, com la zona de la benzinera i el tram del veïnat de Can Palomeres, on seria dificil fer-hi carrils nous. Campoy, però, afirma que si es decideix majoritàriament aquesta proposta, per la seva part no hi hauria cap problema, ja que cada alcalde ha d’acceptar afectacions al seu territori pel bé comú de la mobilitat a la comarca.
Per la seva banda l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, valora com a positiu el fet de que es comenci a treballar en la mobilitat a la comarca. Amor creu que per a Pineda és prioritari treure la N2 del centre de la vila, evitant les afectacions a la Vall de la Riera, i que una de les possibilitats, que ja s’estan estudiant en el Pla de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de BCN, és similar a la proposta de l’alcalde de PLF, Valentí Agustí
Agustí també demanava veure els comptes que expliciten la impossibilitat de recuperar la concessió de l’Autopista C32, i fer-la gratuïta. Sobre això, l’alcaldessa de Malgrat ha explicat que ella és contrària a alliberar l’autopista del Maresme, perquè implicaria un augment de vehicles que faria desaparèixer la suposada via ràpida.
Sobre el desdoblament del tren a l’Alt Maresme...CiU de Malgrat de Mar rebutja el desdoblament de la via del trenMalgrat confidencial 4/3/09
Després de valorar positivament la intenció del Ministeri de Foment de millorar la infraestructura ferroviària del servei de rodalies Renfe, Convergència i Unió de Malgrat de Mar ha expressat el seu desacord sobre el desdoblament de la via del tren entre Blanes i Arenys de Mar. A través d’un comunicat, la formació basa les seves manifestacions argumentant que no s’ha tingut en compte “el valor paisatgístic de la línia costanera del municipi i que no s’aprofiti per treure l’important barrera que suposa la via del tren al seu pas per Malgrat de Mar”.
CiU presentarà, durant el plenari municipal d’aquest dijous, una moció per instar al Ministeri a buscar solucions alternatives, com l’eliminació o el trasllat de la via.Convergència i Unió demana també el suport de la ciutadania, “per sumar esforços que garanteixin solucions adequades al futur del nostre poble”.
Els alcaldes de Malgrat i Pineda creuen que el desdoblament de la via del tren és necessari, sense tancar la porta a un futur trasllat.Ràdio Palafolls 3/3/09
L’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, s’ha felicitat per la decisió del govern espanyol, inclosa al pla de Rodalies de BCN, de desdoblar la via del tren entre les estacions d’Arenys i Blanes.
Campoy recorda que fa 15 anys que ella reclamava aquesta opció que permetrà una més fluida comunicació ferroviaria amb BCN, que reduirà el temps de viatge actual amb la capital, que actualment és d’hora i mitja.
Campoy diu que aquesta actuació de desdoblament és el primer pas, necessari, i després ja es podrà parlar del seu trasllat cap a l’interior per deixar lliure la façana marítima. L’alcaldessa explica que les accions futures poden trigar molts anys i que mentrestant cal millorar el servei actual.
D’una opinió similar és l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, que creu que els polítics han de solucionar els problemes d’avui i també de futur, pel que valorà positivament el desdoblament, sense oblidar futures actuacions.
Una situació que no comparteix CiU de Malgrat, qui ja ha manifestat el seu desacord i oposició el desdoblament de la línia del tren a l’Alt Maresme.
Els nacionalistes creuen que la inversió prevista pel Pla de Rodalies hauria de servir per eliminar la via del tren o el seu trasllat cap a l’interior.
És per això que CIU presentarà una Moció al Ple de l’Ajuntament instant al Ministeri a cercar altres solucions i alternatives que passin per l’eliminació o trasllat de la via.
Sobre la indústria...El Grup Ferrer inverteix 25 milions en un centre logístic a St. Feliu de BuixalleuDiari de Girona 4/3/09
Les instal·lacions de l'empresa farmacèutica estaran operatives el 2010 i ocuparan 40 persones.
Ja han començat els moviments de terres a la zona on Ferrer construirà el seu centre logístic. carles colomerSANT FELIU DE BUIXALLEU ORIOL PUIG
El Grup Ferrer, tercera companyia farmacèutica de capital espanyol, invertirà 25 milions d'euros en la construcció d'un centre logístic al polígon industrial de Sant Feliu de Buixalleu. El magatzem, de 25.000 metres quadrats, estarà en funcionament a partir de l'agost de l'any vinent i donarà feina a uns 30 o 40 treballadors.
Així ho va confirmar ahir Josep Maria Umbert, coordinador de l'obra, qui va explicar que es tractarà d'un "magatzem autoportant, amb capacitat per a 15.000 palets". També va explicar que la ubicació del centre logístic a la localitat selvatana obeïa a la seva situació, propera a grans infraestructures. Des d'allà, el grup propietat de la família Ferrer-Salat abastirà els seus distribuidors, hospitals i també prepararà les comandes per exportar.
L'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet, va expressar ahir la seva satisfacció per la construcció de la plataforma logística i, especialment per a la creació de desenes de llocs de treball. Així mateix va constatar el dinamisme del polígon de la localitat tot i l'actual crisi econòmica.
Recentment, el Grup Ferrer ha aconseguit el finançament necessari per a construir un centre d'investigació de 23.000 metres quadrats a Barcelona en el que pretén invertir 50 milions d'euros.Ferrer Internacional ha signat un crèdit de 70 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), per cobrir el 66,7% del cost total de la construcció i equipament del nou laboratori, així com el finançament del desenvolupament de nous medicaments ansiolítics, antibiòtics i antiinflamatoris entre 2008 i 2011. El termini d'amortització del préstec és de deu anys.
Segons el BEI, l'interès per aquest projecte respon a "la voluntat d'animar les tasques de recerca i desenvolupament tecnològic com la de Ferrer, un laboratori reconegut en el sector farmacèutic que ha participat en diversos programes d'R+D". La companyia calcula que el pressupost per a activitats d'investigació fins a 2011 serà de 120 milions d'euros.
La Boehringer de Malgrat aconsegueix una certificació ISO de gestió Ambiental.Ràdio Palafolls 4/3/09
Aquesta és la segona ISO que aconsegueix aquesta planta farmacèutica de Malgrat , juntament amb la de Sistema de Qualitat i segons l’empresa respon a la política de la companyia de millora continua i compromís amb el medi ambient.La planta de la multinacional ha reduït el seu consum d’aigua potenciant la refrigeració en circuit tancat i apostant per un consum responsable. A més, des del 97 compta amb una depuradora d’aigües residuals, i està elaborant projectes per reduir la producció de residus i alhora reaprofitar-los
L’empresa destaca que ara fa 2 anys la planta va posar en marxa una centre de tractament de compost orgànic, que ha permès reduir les emissions a l’atmosfera
Boehringer que va arribar a Espanya fa més de 50 anys, té la seu a St. Cugat i una planta a Malgrat de mar, a tocar de la platja, i és una de les companyies farmacèutiques més importants del món.
Boehringer Ingelheim de Malgrat de Mar rep un reconeixement per contribuir a millorar el medi ambientMalgrat confidencial 4/3/09
La planta que l’empresa farmacèutica Boehringer Ingelheim té a Malgrat de Mar ha rebut la certificació ISO 14001 per al seu Sistema de Gestió Ambiental.
Boehringer Ingelheim ha reduït el consum d’aigua de manera continuada durant els darrers 10 anys, potenciant la refrigeració a través d’un circuit tancat, augmentant l’eficiència de les circuits de tractament d’aigües i apostant pel consum responsable.
Amb aquesta certificació, es reconeix el treball que l’empresa realitza per a contribuir de manera sostenible a la millora del medi ambient.
La planta de Boehringer Ingelheim a Malgrat de Mar compte des de 1997 amb la seva pròpia estació depuradora d’aigües residuals. En l’actualitat s’estan portant a terme diferents projectes per a millorar el seu rendiment, reduint d’aquesta manera la carga de les aigües que s’aboquen al mar.
Sobre la dessaladora...La Generalitat impulsa les obres de connexió de la dessaladora de Tordera amb la potabilitzadora del Ter.Ràdio Palafolls 4/3/09
Aquesta nova canalització, que es divideix en tres trams, té un cost total de 85 milions d’euros i beneficiarà 4,5 milions d’habitants que s’abasteixen del sistema Ter-Llobregat, així com diversos municipis de les comarques gironines.
El Govern ha declarat aquests dimarts l’ocupació urgent dels béns afectats per aquest projecte constructiu per tal de poder engegar-ne les obres.
La nova connexió forma part del llistat de projectes que l’Estat s’ha compromès a finançar a Catalunya durant aquest 2009 per valor de més de 800 milions d’euros i que van ser acordats en l’última Comissió Bilateral Estat-Generalitat de la setmana passada, en compliment de l’Estatut d’Autonomia.
L’aposta per a la dessalinització ha estat una de les línies principals de la nova gestió de l’aigua impulsada pel Govern per a garantir la disponibilitat d’aigua en el futur i per evitar la repetició de períodes de sequera com els viscuts els darrers anys. En aquest sentit, l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, que doblarà la seva capacitat, de 10 a 20 hm3 l’any i la nova planta del Prat del Llobregat, que està previst que es posin en marxa aquest any, garantiran l’abastament a bona part de la població catalana així com la reducció de l’ús de les aigües del Ter i del Llobregat.
La connexió de la dessalinitzadora de Tordera amb la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat és una de les obres previstes en el Pla d’Acció de l’Agència Catalana de l’Aigua, que s’ha accelerat durant el període de sequera 2007-2008. Les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que tenen un cost de més de 60 milions d’euros, està previst que finalitzin el darrer trimestre d’aquest any.
La dessalinitzadora es connectarà amb Cardedeu Diari de Girona 4/3/09
El Govern de la Generalitat impulsarà les obres per connectar la dessalinitzadora de la Tordera fins a la planta potabilitzadora del Ter, al terme municipal de Cardedeu. La nova canalització tindrà un cost de 85 milions d'euros i beneficiarà 4,5 milions de persones que viuen a l'àmbit metropolità. La connexió estarà tres trams on s'instal·laran una estació de bombament i un dipòsit de 10.000 metres cúbics.