Nou niu de #VespaVelutina impresionant com deconstrueixen i amplien el niu sense obrir-lo a l'exterior, #construcció perfecte, @vespapp
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 30 de setembre del 2017
Algunes notícies per llegir 28-30/9/2017...
Troben mort a Blanes un silur de fora del riu Tordera
El Punt Avui 30/9/2017
Se sospita que pescadors furtius haurien abandonat el peix, que tenia un gran tall, a la platja, prop dels càmpings
JORDI FERRER - BLANES
Un exemplar de silur, un peix d’aigua dolça, va ser localitzat mort dijous a les nou del matí a la platja de s’Abanell de Blanes, a prop dels càmpings. Fonts consultades per aquest diari sospiten que l’exemplar, d’un metre de llargada, hauria estat pescat de manera furtiva fora del riu Tordera i abandonat a Blanes.
Enric Sagristà, coneixedor de la Tordera, afirma que el cabal del riu –d’una altura màxima de mig metre actualment– no hauria permès al silur viure en condicions perquè “la làmina d’aigua és molt petita”. El peix, d’entre 30 i 40 quilos, no havia estat vist per amants de la natura i investigadors. Per tant, segons el mateix Sagristà, el peix hauria pogut ser capturat fora de la conca del riu, transportat, tallat i abandonat al mar.
Ben conservat
El geòleg sosté que el silur (Silurus glanis) hauria estat llançat feia pocs dies, ja que presentava “un bon estat de conservació”. Sagristà planteja la possibilitat que pescadors furtius l’abandonessin prop de la desembocadura.
El silur és un peix d’aigua dolça de la família dels silúrids, de cap ample, una mica aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l’inferior, segons es pot llegir al diccionari d’Institut d’Estudis Catalans.
D’altra banda, el 6 de maig va aparèixer morta una balena de 15 metres a la platja Gran de Lloret, a l’altura de l’escultura a la Dona Marinera. En aquella ocasió, la balena va ser traslladada a l’abocador de Lloret, després de la necròpsia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) de Blanes.
LA DATA
28.09.17 és el dia que el servei de Protecció Civil de Blanes va rebre l’avís que havia estat localitzat a la platja el silur mort.
LA XIFRA
30 quilos és el pes mínim del silur de Blanes, segons calcula el veí que el va trobar dijous a les nou del matí, Toni Gallart.
L’exemplar, enterrat a Lloret
El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puoy, diu que personal de l’empresa de neteja de l’Ajuntament es va cuidar dijous de carregar l’animal a un vehicle i endur-se’l cap a l’abocador de Lloret, on va ser enterrat. Puoy descarta que el silur fos pescat en alta mar i abandonat a la platja. Justifica el trasllat a l’abocador pel fet que “no és un espècie protegida i estava fora del seu entorn”. Segons el responsable de Protecció Civil, l’animal “tenia un tall al llom, fet possiblement amb un ganivet, molt ben fet”. Puoy diu que és el primer cop que troben a Blanes un peix d’aquestes característiques.
Segons explica el biòleg Antoni Garcia Rubies, que treballa al CEAB de Blanes, el silur és un peix invasor, originari del Danubi i introduït il·legalment fa anys a l’Ebre. El silur de Blanes podria haver estat pescat a l’embassament de Sau o Susqueda, escorxat i llançat al mar. “A la Tordera no hi ha prou aigua.”
MALGRAT DE MAR URBANITZA L’AVINGUDA BARCELONA
Elmalgratenc.com 29/9/2017
Si res ho impedeix a última hora, aquest dilluns dia 2 d’octubre està previst que es posi en marxa el projecte d’urbanització de l’avinguda Barcelona de Malgrat de Mar. En concret, el tram entre el carrer Ausiàs March i l’avinguda Colom.
Les obres duraran uns tres mesos i costen més de 2 milions d’euros. Una part d’aquests diners serviran per a indemnitzar propietaris de la zona que han resultat afectats pel projecte, ja que han hagut de cedir obligatòriament part dels seus terrenys per poder-lo tirar endavant.
Els treballs per urbanitzar el tram pendent de l’avinguda comencen amb un any de retard.
La urbanització d’aquest tram de l’avinguda Barcelona hauria d’haver començat la tardor de 2016. Així es va assegurar des de l’anterior govern local. Diversos “tràmits administratius”, però, ho van impedir.
Es localitza i documenta l’antic baluard de Blanes, que data d’entre el 1544 i 1545
Blanesaldia.com 28/9/2017
Avui dijous han culminat els treballs iniciats ahir per localitzar i documentar l’antic baluard defensiu que hi havia a Blanes, construït entre 1544 i 1545 davant de la platja. Es tracta d’un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables que hi havia, adossada a la muralla que antigament rodejava la vila de la Costa Brava.
El baluard està situat a la banda del Passeig de Dintre que hi ha a tocar del Carrer Ample, i era un reducte fortificat que es projectava cap a l’exterior del cos principal d’una fortalesa com a punt fort de la defensa contra l’assalt de tropes enemigues. L’estructura va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX. Per poder identificar amb el màxim rigor la troballa, des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes s’han volgut aprofitar les obres que s’estan fent des de dimarts passat al Passeig de Dintre, que inclouen la presència d’un arqueòleg.
En aquesta tasca han participat el director de l’arxiu, Toni Reyes, amb el suport de l’arqueòloga territorial, Susanna Manzano, i de l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament en aquests treballs, Joan Llinàs. D’altra banda, operaris de les Brigades Municipals de l’Ajuntament de Blanes s’han encarregat d’obrir les rases que han ajudat a dibuixar i localitzar millor els dos braços del baluard.
Rigor científic i històric per datar una oportunitat única
Avui al matí s’ha acabat de deixar al descobert l’angle del baluard defensiu, una oportunitat única i irrepetible, ja que fins ara només s’havia pogut veure un dels seus costats. Es tracta de dos murs de grans dimensions de més dos metres d’amplada, aixecats al segle XVI per reforçar l’antiga muralla que rodejava la vila marinera.
Després que s’efectuïn tots els treballs arqueològics, es decidirà com es conserven les restes. Aquesta decisió dependrà en bona mesura de la visita que farà demà divendres a Blanes l’arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya, Susanna Manzano. Un dels principals avantatges és que les obres que s’estan fent per canviar el terra no incidiran en les restes arqueològiques, que a més a més es troben a pocs centímetres de la superfície.
La recerca arqueològica no ha suposat ni l’aturada ni l’endarreriment de les obres d’instal·lació del nou terra que s’està fent al Passeig de Dintre. Això és perquè mentre s’ha estat incidint en l’extrem que dóna al Carrer Ample, l’empresa especialitzada que ha de substituir la sorra pel sauló sòlid ha estat treballant a l’altra costat, de manera que se segueix amb la previsió inicial.
Un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’època medieval Blanes va esdevenir en el gran port comercial del vescomtat de Cabrera. Durant molts segles, aquest va ser el principal motor econòmic de la vila. Ja al segle XIV la universitat d ela vila, amb el suport dels vescomtes de Cabrera va decidir començar a construir unes defenses estables per Blanes. Així va ser com varen sorgir les muralles que rodejaven el municipi. Dos segles més tard, davant els constants atacs que es patien dels genovesos –en guerra amb la Corona Catalano-Aragonesa-, així com de corsaris, pirates i altres perills, es va decidir ampliar la defensa de l’antiga vila.
Va ser llavors, entre el 1544 i 1545, quan es va aixecar un formidable baluard defensiu adossat a la muralla i la porta de mar, on s’emplaçaven els canons per repel·lir els atacs que es poguessin acabar patint a la badia. Segons el director de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, el baluard és un dels elements defensius més importants que s’ha fet mai al llarg de la història de la vila.
Anterior descoberta de restes arqueològiques
Entre els anys 2002 i 2003, quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i vials adjacents, ja es va poder localitzar i documentar un tram del baluard travessant el subsòl. Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant, la punta de l’angle que dibuixaven els dos murs de grans dimensions. Per aquest motiu, l’arxiver-director considera molt important haver pogut documentar i datar ara amb tanta exactitud on estava situat.
El baluard es va enderrocar durant la primera meitat del segle XIX perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Al desaparèixer aquest element defensiu va anar sorgint el Passeig de Dintre i el Passeig de Mar. Abans que desaparegués definitivament, ja s’havia enderrocat bona part de la muralla, de la qual encara en queden en l’actualitat alguns vestigis visibles.
Un dels indicis amb què compta l’arxiu per documentar l’existència del baluard defensiu és una il·lustració que data del segle XVIII. Es tracta d’uns plànols d’abastiment d’aigua del convent dels caputxins on es veu la mena de cunya que representa el baluard a la banda central que dóna a mar.
Fotos: Ajuntament de Blanes
Vergonya aliena és poc per descriure-ho... lo d'aquest "agent rural" és de traca... bàsicament diu que no sap qui o per què s'ha fet la tallada de l'estany de Cal Raba (Tordera), que no només és tallada, però ho justifica donant criteris de gestió que res tenen a veure aquí i mentint descaradament per tapar vergonyes... no perdré el temps desmuntant (punt per punt) a aquest pocavergonya (porto dies mossegant-me la llengua -cada dia em costa més- i de moment ho continuaré fent), el referent de tot un Cos a Tordera, vaja...
Descobrim Tordera, avui l’estany de cal Raba
Ràdio Tordera 28/9/2017
Acompanyats d’en Sergi Fontseca visitem l’espai protegit dels estanys de Cal Raba.
També el podeu escoltar aquí... http://radiotordera.cat/radio/?p=58345
El Punt Avui 30/9/2017
Se sospita que pescadors furtius haurien abandonat el peix, que tenia un gran tall, a la platja, prop dels càmpings
Una imatge del silur mort, trobat dijous al matí a la platja de Blanes. Foto: TONI GALLART.
Un exemplar de silur, un peix d’aigua dolça, va ser localitzat mort dijous a les nou del matí a la platja de s’Abanell de Blanes, a prop dels càmpings. Fonts consultades per aquest diari sospiten que l’exemplar, d’un metre de llargada, hauria estat pescat de manera furtiva fora del riu Tordera i abandonat a Blanes.
Enric Sagristà, coneixedor de la Tordera, afirma que el cabal del riu –d’una altura màxima de mig metre actualment– no hauria permès al silur viure en condicions perquè “la làmina d’aigua és molt petita”. El peix, d’entre 30 i 40 quilos, no havia estat vist per amants de la natura i investigadors. Per tant, segons el mateix Sagristà, el peix hauria pogut ser capturat fora de la conca del riu, transportat, tallat i abandonat al mar.
Ben conservat
El geòleg sosté que el silur (Silurus glanis) hauria estat llançat feia pocs dies, ja que presentava “un bon estat de conservació”. Sagristà planteja la possibilitat que pescadors furtius l’abandonessin prop de la desembocadura.
El silur és un peix d’aigua dolça de la família dels silúrids, de cap ample, una mica aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l’inferior, segons es pot llegir al diccionari d’Institut d’Estudis Catalans.
D’altra banda, el 6 de maig va aparèixer morta una balena de 15 metres a la platja Gran de Lloret, a l’altura de l’escultura a la Dona Marinera. En aquella ocasió, la balena va ser traslladada a l’abocador de Lloret, després de la necròpsia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) de Blanes.
LA DATA
28.09.17 és el dia que el servei de Protecció Civil de Blanes va rebre l’avís que havia estat localitzat a la platja el silur mort.
LA XIFRA
30 quilos és el pes mínim del silur de Blanes, segons calcula el veí que el va trobar dijous a les nou del matí, Toni Gallart.
L’exemplar, enterrat a Lloret
El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puoy, diu que personal de l’empresa de neteja de l’Ajuntament es va cuidar dijous de carregar l’animal a un vehicle i endur-se’l cap a l’abocador de Lloret, on va ser enterrat. Puoy descarta que el silur fos pescat en alta mar i abandonat a la platja. Justifica el trasllat a l’abocador pel fet que “no és un espècie protegida i estava fora del seu entorn”. Segons el responsable de Protecció Civil, l’animal “tenia un tall al llom, fet possiblement amb un ganivet, molt ben fet”. Puoy diu que és el primer cop que troben a Blanes un peix d’aquestes característiques.
Segons explica el biòleg Antoni Garcia Rubies, que treballa al CEAB de Blanes, el silur és un peix invasor, originari del Danubi i introduït il·legalment fa anys a l’Ebre. El silur de Blanes podria haver estat pescat a l’embassament de Sau o Susqueda, escorxat i llançat al mar. “A la Tordera no hi ha prou aigua.”
MALGRAT DE MAR URBANITZA L’AVINGUDA BARCELONA
Elmalgratenc.com 29/9/2017
Si res ho impedeix a última hora, aquest dilluns dia 2 d’octubre està previst que es posi en marxa el projecte d’urbanització de l’avinguda Barcelona de Malgrat de Mar. En concret, el tram entre el carrer Ausiàs March i l’avinguda Colom.
Les obres duraran uns tres mesos i costen més de 2 milions d’euros. Una part d’aquests diners serviran per a indemnitzar propietaris de la zona que han resultat afectats pel projecte, ja que han hagut de cedir obligatòriament part dels seus terrenys per poder-lo tirar endavant.
Els treballs per urbanitzar el tram pendent de l’avinguda comencen amb un any de retard.
La urbanització d’aquest tram de l’avinguda Barcelona hauria d’haver començat la tardor de 2016. Així es va assegurar des de l’anterior govern local. Diversos “tràmits administratius”, però, ho van impedir.
Es localitza i documenta l’antic baluard de Blanes, que data d’entre el 1544 i 1545
Blanesaldia.com 28/9/2017
Avui dijous han culminat els treballs iniciats ahir per localitzar i documentar l’antic baluard defensiu que hi havia a Blanes, construït entre 1544 i 1545 davant de la platja. Es tracta d’un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables que hi havia, adossada a la muralla que antigament rodejava la vila de la Costa Brava.
El baluard està situat a la banda del Passeig de Dintre que hi ha a tocar del Carrer Ample, i era un reducte fortificat que es projectava cap a l’exterior del cos principal d’una fortalesa com a punt fort de la defensa contra l’assalt de tropes enemigues. L’estructura va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX. Per poder identificar amb el màxim rigor la troballa, des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes s’han volgut aprofitar les obres que s’estan fent des de dimarts passat al Passeig de Dintre, que inclouen la presència d’un arqueòleg.
En aquesta tasca han participat el director de l’arxiu, Toni Reyes, amb el suport de l’arqueòloga territorial, Susanna Manzano, i de l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament en aquests treballs, Joan Llinàs. D’altra banda, operaris de les Brigades Municipals de l’Ajuntament de Blanes s’han encarregat d’obrir les rases que han ajudat a dibuixar i localitzar millor els dos braços del baluard.
Rigor científic i històric per datar una oportunitat única
Avui al matí s’ha acabat de deixar al descobert l’angle del baluard defensiu, una oportunitat única i irrepetible, ja que fins ara només s’havia pogut veure un dels seus costats. Es tracta de dos murs de grans dimensions de més dos metres d’amplada, aixecats al segle XVI per reforçar l’antiga muralla que rodejava la vila marinera.
Després que s’efectuïn tots els treballs arqueològics, es decidirà com es conserven les restes. Aquesta decisió dependrà en bona mesura de la visita que farà demà divendres a Blanes l’arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya, Susanna Manzano. Un dels principals avantatges és que les obres que s’estan fent per canviar el terra no incidiran en les restes arqueològiques, que a més a més es troben a pocs centímetres de la superfície.
La recerca arqueològica no ha suposat ni l’aturada ni l’endarreriment de les obres d’instal·lació del nou terra que s’està fent al Passeig de Dintre. Això és perquè mentre s’ha estat incidint en l’extrem que dóna al Carrer Ample, l’empresa especialitzada que ha de substituir la sorra pel sauló sòlid ha estat treballant a l’altra costat, de manera que se segueix amb la previsió inicial.
Un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’època medieval Blanes va esdevenir en el gran port comercial del vescomtat de Cabrera. Durant molts segles, aquest va ser el principal motor econòmic de la vila. Ja al segle XIV la universitat d ela vila, amb el suport dels vescomtes de Cabrera va decidir començar a construir unes defenses estables per Blanes. Així va ser com varen sorgir les muralles que rodejaven el municipi. Dos segles més tard, davant els constants atacs que es patien dels genovesos –en guerra amb la Corona Catalano-Aragonesa-, així com de corsaris, pirates i altres perills, es va decidir ampliar la defensa de l’antiga vila.
Va ser llavors, entre el 1544 i 1545, quan es va aixecar un formidable baluard defensiu adossat a la muralla i la porta de mar, on s’emplaçaven els canons per repel·lir els atacs que es poguessin acabar patint a la badia. Segons el director de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, el baluard és un dels elements defensius més importants que s’ha fet mai al llarg de la història de la vila.
Anterior descoberta de restes arqueològiques
Entre els anys 2002 i 2003, quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i vials adjacents, ja es va poder localitzar i documentar un tram del baluard travessant el subsòl. Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant, la punta de l’angle que dibuixaven els dos murs de grans dimensions. Per aquest motiu, l’arxiver-director considera molt important haver pogut documentar i datar ara amb tanta exactitud on estava situat.
El baluard es va enderrocar durant la primera meitat del segle XIX perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Al desaparèixer aquest element defensiu va anar sorgint el Passeig de Dintre i el Passeig de Mar. Abans que desaparegués definitivament, ja s’havia enderrocat bona part de la muralla, de la qual encara en queden en l’actualitat alguns vestigis visibles.
Arxiu Municipal de Blanes
Fotos: Ajuntament de Blanes
Una màquina ha tombat un pal d’Alta Tensió a Ciutat Jardi i deixa sense llum part de #Palafolls. L'accident ha provocat un petit incendi
Vergonya aliena és poc per descriure-ho... lo d'aquest "agent rural" és de traca... bàsicament diu que no sap qui o per què s'ha fet la tallada de l'estany de Cal Raba (Tordera), que no només és tallada, però ho justifica donant criteris de gestió que res tenen a veure aquí i mentint descaradament per tapar vergonyes... no perdré el temps desmuntant (punt per punt) a aquest pocavergonya (porto dies mossegant-me la llengua -cada dia em costa més- i de moment ho continuaré fent), el referent de tot un Cos a Tordera, vaja...
Descobrim Tordera, avui l’estany de cal Raba
Ràdio Tordera 28/9/2017
Acompanyats d’en Sergi Fontseca visitem l’espai protegit dels estanys de Cal Raba.
També el podeu escoltar aquí... http://radiotordera.cat/radio/?p=58345
divendres, 29 de setembre del 2017
Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 29/9/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui 29/9/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
mínim 4 Pònties comunes (Pontia daplidice)
mínim 10 Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
2 Arpelles vulgars (Circus aeruginosus)
1 Astor (Accipiter gentilis)
Empaitant cornelles.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
mínim 4 Pònties comunes (Pontia daplidice)
mínim 10 Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
2 Arpelles vulgars (Circus aeruginosus)
1 Astor (Accipiter gentilis)
Empaitant cornelles.
4 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 Corbs (Corvus corax)
Aturats a la filera de radiata.
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
uns 35 Ballesters (Apus melba)
unes 100 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
1ra cita postnupcial al lloc.
3 Cueretes grogues (Motacilla flava)
mínim 1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
2 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
2 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
1 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
mínim 3 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
mínim 1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
mínim 20 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1ra entrada.
uns 65 Verdums (Carduelis chloris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Els excrements de llúdriga varien, en textura i fragància, segons el seu últim àpat. Cranc a l'esquerra i peix a la dreta, Riera d'Arbúcies.
esquerra...
dreta...
Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) 29/9/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui 29/9/2017 a la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva)...
1 Milà reial (Milvus milvus)
Vol baix riera avall
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Milà reial (Milvus milvus)
Vol baix riera avall
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
mínim 4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
mínim 1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mínim 4 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Escanyapolls petit (D. parallelipipedus), Maçanet de la Selva. Poblacions malmeses per les explotacions forestals. Requereix arbres vells.
dijous, 28 de setembre del 2017
Uns Silur (Silurus glanis) a la platja de la desembocadura de la Tordera 28/9/2017 Antoni Garcia Rubies. Font: Twitter.com
Un silur (Silurus glanis) apareix mort a la desembocadura del Tordera. És tracta d'una espècie invasora d'aigua dolça. Com hi ha arribat?
Recomanable llegir els comentaris al tuit
dimecres, 27 de setembre del 2017
Roca Grossa (Calella) 24/9/2017 Àlex Domec. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Àlex Domec d'aquest diumenge 24/9/2017 a Roca Grossa (Calella)...
10 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
A les roques de la Petona. 3 exemplars anellats amb els codis E33, E38 i E85
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
10 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
A les roques de la Petona. 3 exemplars anellats amb els codis E33, E38 i E85
1 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
12 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Lloret de Mar 24/9/2017 Àlex Domec. Font: ornitho.cat
12 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per l'Àlex Domec el passat diumenge 24/9/2017 a Lloret de Mar.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Algunes notícies per llegir 26 i 27/9/2017...
Així s'urbanitzen els espais naturals del Delta de la Tordera...
Adjudiquen les obres per fer l’itinerari del tram de Malgrat de la Ruta de la Tordera
Blanesaldia.com 27/9/2017
La junta de govern de Malgrat de Mar va adjudicar ahir els treballs del projecte del tram de Malgrat de Mar de la Ruta de la Tordera, impulsada pel Consell Comarcal de la Selva en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i els 17 municipis implicats. Els treballs s’han adjudicat per poc més de 104.000 euros a l’empresa Catalana d’Infraestructures i Serveis Associats CISA i es portaran a terme en 45 dies.
Els treballs inclouen la senyalització de la ruta per tot el municipi i diverses actuacions sobre el vial i els seus marges per la creació del dos trams de carril bici segregats del trànsit al camí de la Pomareda i sobre la mota de la Tordera.
El tram de Malgrat de Mar de la Ruta de la Tordera s’iniciarà al mateix nucli urbà, concretament a l’estació de trens, i gran part del seu recorregut discorrerà en paral·lel a la línia de costa, primer pel passeig de mar i després per la zona de reraduna del Camí de la Pomereda. Una altra gran part del traçat anirà en paral·lel al curs del riu de La Tordera, des de la desembocadura fins al municipi de Palafolls.
La major part del recorregut actual es troba barrejat amb el trànsit rodat i és per aquest motiu que el projecte proposa realitzar una segregació del trànsit amb l’objectiu de millorar la seguretat dels usuaris i fer que l’experiència de la ruta sigui molt més agradable. Així, es preveu segregar el trànsit al tram que passa pel camí de la Pomereda amb una barana de fusta que separarà el carril bici del camí i dels aparcaments que hi ha a tota la rereduna.
També se segregarà el trànsit al camí asfaltat que connecta la carretera BV-6001 amb els càmpings i tota la zona agrícola de Malgrat. Per fer-ho es desbrossarà tot el marge d’aquesta carretera i es crearà un camí paral·lel per on circularan les bicicletes i els senderistes.
Amb l’adequació d’aquesta ruta per al senderisme i el cicloturisme, L’Ajuntament pretén atraure visitants molt interessats pel territori i el seu patrimoni i diversificar l’oferta turística actual, contribuint a la desestacionalització.
La Ruta de la Tordera és un itinerari que enllaça el Montseny amb Malgrat de Mar de 66 km de longitud. En el projecte, a banda de Malgrat, hi participen els municipis de Blanes, Breda, Palafolls, Tordera, Fogars de la Selva, Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Gualba, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Fogars de Montclús, Vallgorguina i Montseny. El tram de Malgrat de la ruta en un futur s’integrarà al projecte Vies Braves de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte és una iniciativa per a condicionar antics camins* paral·lels als rius per a senderistes i ciclistes.
*Fals!!!!
Un terremoto de 2,3 grados sacude la Selva sin causar daños
La Vanguardia 27/9/2017
El epicentro del sismo, que se ha notado hacia la una del mediodía, se ha localizado en Santa Coloma de Farners
Comença el buidatge de la desembocadura de la riera
Ràdio Arenys 26/9/2017
Adjudiquen les obres per fer l’itinerari del tram de Malgrat de la Ruta de la Tordera
Blanesaldia.com 27/9/2017
La junta de govern de Malgrat de Mar va adjudicar ahir els treballs del projecte del tram de Malgrat de Mar de la Ruta de la Tordera, impulsada pel Consell Comarcal de la Selva en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i els 17 municipis implicats. Els treballs s’han adjudicat per poc més de 104.000 euros a l’empresa Catalana d’Infraestructures i Serveis Associats CISA i es portaran a terme en 45 dies.
Els treballs inclouen la senyalització de la ruta per tot el municipi i diverses actuacions sobre el vial i els seus marges per la creació del dos trams de carril bici segregats del trànsit al camí de la Pomareda i sobre la mota de la Tordera.
El tram de Malgrat de Mar de la Ruta de la Tordera s’iniciarà al mateix nucli urbà, concretament a l’estació de trens, i gran part del seu recorregut discorrerà en paral·lel a la línia de costa, primer pel passeig de mar i després per la zona de reraduna del Camí de la Pomereda. Una altra gran part del traçat anirà en paral·lel al curs del riu de La Tordera, des de la desembocadura fins al municipi de Palafolls.
La major part del recorregut actual es troba barrejat amb el trànsit rodat i és per aquest motiu que el projecte proposa realitzar una segregació del trànsit amb l’objectiu de millorar la seguretat dels usuaris i fer que l’experiència de la ruta sigui molt més agradable. Així, es preveu segregar el trànsit al tram que passa pel camí de la Pomereda amb una barana de fusta que separarà el carril bici del camí i dels aparcaments que hi ha a tota la rereduna.
També se segregarà el trànsit al camí asfaltat que connecta la carretera BV-6001 amb els càmpings i tota la zona agrícola de Malgrat. Per fer-ho es desbrossarà tot el marge d’aquesta carretera i es crearà un camí paral·lel per on circularan les bicicletes i els senderistes.
Amb l’adequació d’aquesta ruta per al senderisme i el cicloturisme, L’Ajuntament pretén atraure visitants molt interessats pel territori i el seu patrimoni i diversificar l’oferta turística actual, contribuint a la desestacionalització.
La Ruta de la Tordera és un itinerari que enllaça el Montseny amb Malgrat de Mar de 66 km de longitud. En el projecte, a banda de Malgrat, hi participen els municipis de Blanes, Breda, Palafolls, Tordera, Fogars de la Selva, Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Gualba, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Fogars de Montclús, Vallgorguina i Montseny. El tram de Malgrat de la ruta en un futur s’integrarà al projecte Vies Braves de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte és una iniciativa per a condicionar antics camins* paral·lels als rius per a senderistes i ciclistes.
*Fals!!!!
#Terremoto bastante fuerte en SE de Santa Coloma de Farners.Gi a las 13:06, magnitud 3.0. Detalles: http://weatheralert.overwall.es/terremotos/view/index.php?id=es2017lkhah&loc=se-santa-coloma-de-farners.gi?ref=twitter …
Un terremoto de 2,3 grados sacude la Selva sin causar daños
La Vanguardia 27/9/2017
El epicentro del sismo, que se ha notado hacia la una del mediodía, se ha localizado en Santa Coloma de Farners
El mapa que muestra el epicentro del terremoto registrado en la Selva (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Pasaban seis minutos de la una del mediodía cuando el Institut Cartogràfic de Catalunya, de la Generalitat, ha registrado un terremoto en la comarca de la Selva. El sismo, que no ha causado daños, ha tenido una intensidad de 2,3 grados en la escala de Richter.
El epicentro del seísmo se ha localizado al sur de la localidad de Santa Coloma de Farners, en Girona. No obstante, Protección Civil no ha recibido ninguna llamada de alerta ni desde este municipio ni tampoco desde Sils, Massanes, Arbúcies y Sant Hilari Sacalm.
El Institut Cartogràfic de Catalunya ha hecho un llamamiento a la ciudadanía que haya percibido el temblor que rellene este formulario. Catalunya es una zona con alto riesgo de sufrir terremotos. Sólo el año pasado se registraron una media de 800 temblores en diversas poblaciones catalanas.
Protección civil no ha recibido ninguna llamada de ciudadanos alertados por los temblores
Troben el baluard de la muralla a @Blanes_cat durant les obres del Passeig de dintre davant l'Ajuntament. Data del 1544-1545!
Comença el buidatge de la desembocadura de la riera
Ràdio Arenys 26/9/2017
Esl treballs es fan cada dos anys (foto: El Punt)
Divendres es van fer les cates de l'estat de la sorra que van confirmar que es podrà treure sense fer-ne un tractament posterior. L’actuació, que assumeix l’Ajuntament, es fa per aquestes dates coincidint amb l’arribada de la tardor i la temporada de pluges.
Aquests treballs permetran obrir un canal de tres metres d’amplada des del rial de sa Clavella fins a la desembocadura. D’aquesta manera, en cas de pluges intenses que provoquin rierades, hi haurà pas lliure al darrer tram de la riera que desemboca a mar, on normalment s’acumula la sorra. La regidora de Medi Ambient, Laia Martín, ha explicat que aquest any l’empresa Artea serà l’encarregada de fer el buidatge de la sorra de la riera.
El buidatge de sorra s’acostuma a fer cada dos anys. Segons la regidora, no es necessita fer més sovint ja que, aquests últims anys, no hi ha hagut fortes precipitacions. L’Ajuntament disposa d’una subvenció del PUOSC de la Diputació de Barcelona per millorar i estabilitzar rieres i rials. El cost del buidatge i el tractament de la sorra serà de 35.000 euros.
dimarts, 26 de setembre del 2017
Evolució de la desembocadura de la Tordera (2009-2017) amb fotografies cada 10 dies 26/9/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Evolució de la desembocadura de la Tordera (2009-2017) amb fotografies cada 10 dies!!!
Ruixats minsos de tarda 25/9/2017
Entre els registres d'aquest dilluns 25/9/2017...
1.6 mm a Sant Celoni
6.6 mm a Breda
3.8 mm a Fogars de la Selva
5.6 mm a Tordera
1.8 mm a Blanes
0.8 mm a Malgrat de Mar
0.6 mm a Calella
1.0 mm a Canet de Mar
1.5 mm a Arenys de Munt
0.8 mm a Vallgorguina
dilluns, 25 de setembre del 2017
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) entre Arenys de Mar i Calella 25/9/2017 Pedro Plans. Font: ornitho.cat
Observacions de Pedro Plans de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) avui 25/9/2017...
1 a Arenys de Mar
20 a Sant pol de Mar
4 a Calella
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
1 a Arenys de Mar
20 a Sant pol de Mar
4 a Calella
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
Sobre la darrera regeneració de platges a Malgrat de Mar 22 i 25/9/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
És questió de temps que tota aquesta sorra torni a posar-se sobre la carretera...la qüestió és quant tardarà? 1, 3, 5 mesos? #malgratdemar
#SabiesQue La sorra amb les que es va regenerar les platges de Malgrat de Mar és molt més fina que la que hi ha naturalment en aquesta zona
Algunes notícies per llegir 24-25/9/2017...
Quan a urbanitzar i artificialitzar li diuen "millorar"...
Aquesta setmana finalitzen els treballs de millora de Cala Sant Francesc de Blanes
Blanesaldia.com 25/9/2017
Aquesta setmana està previst que finalitzin els treballs de millora a Cala Sant Francesc, una tasca que s’ha reprès durant aquests dies, un cop ha passat el parèntesi estiuenc que les havia paralitzat momentàniament.
D’aquesta manera, la ciutadania gaudirà d’una de les parts del municipi més apreciades per la seva bellesa natural, a banda que es tracta de la primera cala de la Costa Brava, i això li confereix un valor afegit envejable.
Les obres tenen un cost de gairebé 178.000 euros, finançats al 50% per la Generalitat i al 50% per l’Ajuntament de Blanes . En aquest sentit, el govern català ho ha subvencionat a través del Fons del Foment del Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement, dins els Plans de Foment Territorial del Turisme. Per la seva banda, la part municipal prové del cànon de la concessió del restaurant que hi ha a la cala.
Paral·lelament, des de l’Ajuntament de Blanes s’ha continuat treballant durant aquests darrers mesos en els projectes que permetran la reobertura dels dos trams del Camí de Ronda que connecten pel nord i pel sud amb Cala Bona, el nom amb què es coneix a Blanes la Cala Sant Francesc. Aquests treballs previs permetran que molt properament es puguin començar a executar els dos projectes que permetrien recuperar els dos extrems.
Pel que fa als treballs de la cala que s’han reprès ara, quedaven pendents d’enllestir petits detalls, obres menors pendents, entre elles acabar d’instal·lar part del paviment de formigó colorejat que hi ha a la banda nord de la cala, i que enllaça amb l’accés al Camí de Ronda en direcció a Lloret, actualment tancat amb una reixa per major seguretat dels vianants. També s’ha instal·lat una columna de llum addicional a l’entrada de la platja, i s’ha treballat el muret de rocalla que hi ha al costat de l’escala d’accés al promontori.
Nova pavimentació, il·luminació i millora de l’escala d’accés
Una de les parts més destacades dels treballs que s’hi ha fet han consistit en pavimentar tota la banda del passeig que voreja la platja, millorant ostensiblement l’aparença d’aquest indret, ja que fins ara hi havia un terra de ciment. Igualment, s’han adequat els accessos, i en especial el que hi ha a l’entrada principal, que ara presenta una fesomia molt millorada.
D’altra banda, un dels indrets on també s’ha incidit en especial és a l’escala que connecta l’Ermita de Sant Francesc amb Cala Bona. La principal actuació ha consistit en reparar i modificar el tram final que dóna a la platja. Així, enlloc d’accedir-hi en línia recta com fins ara, s’ha retranquejat aquesta part i s’ha girat en direcció nord, fent-la menys agressiva.
En aquesta mateixa escala d’accés també s’ha millorat molt la seva utilització amb la instal·lació d’il·luminació al llarg de tot el seu recorregut. Això ha contribuït a reforçat la seguretat dels vianants que l’utilitzen, que quan feien el trajecte de nit el feien sovint ajudats pel llum que duen incorporats alguns telèfons mòbils, o bé amb una lot per evitar mals majors.
Altres actuacions que s’han fet han consistit en reparar el pas sobre la riera i ampliar els lavabos que hi ha com annexes al Bar Restaurant de Cala Bona, de manera que ara els poden utilitzar un major nombre d’usuaris. Els treballs s’han completat amb la instal·lació de mobiliari urbà i altres elements decoratius que harmonitzen amb tot l’entorn natural, com per exemple les siluetes que hi ha excavades al terra, amb forma de petxines, cavallets de mar i altres figures típicament marineres.
Per poder realitzar aquestes obres ha estat necessari fer moviments de terres, construcció de murs de contenció, així com la formació i reparació de paviments i canalitzacions diverses. El contracte es va adjudicar a l’empresa Aglomerats Girona S.A., en base al projecte redactat per l’arquitecte blanenc Ovidi Alum Gelabert, que s’ha encarregat de la coordinació conjuntament amb el Departament Tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament de Blanes.
A banda d’aquests treballs de millora a Cala Bona, les subvencions del Pla de Foment del Turisme de l’any 2016 també permetran que a Blanes es puguin realitzar cinc altres actuacions, finançant-ne part del cost. Dues d’elles són precisament els dos projectes pel sector nord i sud del Camí de Ronda, i la resta són treballs complementaris al Castell de Sant Joan, la creació d’una nova web municipal de turisme i una aplicació informàtica AAPP de Rutes.
Fotos: Ajuntament de Blanes
Quan es continuen fent pous a una conca que ja no pot abastir els ja existents...
Subvenció minsa de l’ACA per als pous de Santa Coloma
El Punt Avui 25/9/2017
L’Ajuntament i l’ens van acordar fer-ne dos de nous, però el projecte triplica la subvenció aprovada
NURI FORNS - SANTA COLOMA DE FARNERS
L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), veu clarament insuficient la subvenció que l’ACA ha destinat al projecte per obrir dos nous pous al municipi, i que puja a 150.000 euros. Martí va dir que el pressupost per fer els dos pous, que estarien allunyats de la conca de la riera per no contribuir al fet que s’eixugui encara més en períodes d’estiatge, puja a gairebé 600.000 euros. “Tenim un projecte amb un cost que triplica la subvenció donada”, va lamentar Martí, que va avançar també que presentaran al·legacions.
Els nous pous es farien a la zona situada entre el polígon industrial i la carretera de Girona. “El primer que farem és presentar al·legacions a la resolució”, va dir l’alcalde. L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i l’Agència Catalana de l’Aigua van acordar obrir els nous pous el mes de març. Aquesta solució es va adoptar atesa la falta d’aigua a la riera de Santa Coloma, i es basava en un estudi hidrogeològic de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
Durant l’estiu, la falta d’aigua per abastir la xarxa pública i l’excés de fluor localitzat van obligar l’Ajuntament de Santa Coloma a demanar a l’ACA que transvasés aigua del sifó del pantà del Pasteral dos cops: el 8 d’agost i el 9 de setembre. A més, l’alcalde, Joan Martí (ERC), va haver de fer un ban per restringir l’ús d’aigua potable.
LA FRASE
La subvenció que ens donen és clarament insuficient, presentarem al·legacions
Joan Martí
ALCALDE DE SANTA COLOMA DE FARNERS
Quan no se sap què fer amb la sorra de les platges...
A buidar de pressa abans no plogui
El Punt Avui 24/9/2017
El buidatge de sorra de la desembocadura de la riera d’Arenys que es fa cada dos anys durarà com a mínim una setmana
Les anàlisis determinen que la sorra és aprofitable i que no cal portar-la a una planta de tractament
Aquesta setmana finalitzen els treballs de millora de Cala Sant Francesc de Blanes
Blanesaldia.com 25/9/2017
Aquesta setmana està previst que finalitzin els treballs de millora a Cala Sant Francesc, una tasca que s’ha reprès durant aquests dies, un cop ha passat el parèntesi estiuenc que les havia paralitzat momentàniament.
D’aquesta manera, la ciutadania gaudirà d’una de les parts del municipi més apreciades per la seva bellesa natural, a banda que es tracta de la primera cala de la Costa Brava, i això li confereix un valor afegit envejable.
Les obres tenen un cost de gairebé 178.000 euros, finançats al 50% per la Generalitat i al 50% per l’Ajuntament de Blanes . En aquest sentit, el govern català ho ha subvencionat a través del Fons del Foment del Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement, dins els Plans de Foment Territorial del Turisme. Per la seva banda, la part municipal prové del cànon de la concessió del restaurant que hi ha a la cala.
Paral·lelament, des de l’Ajuntament de Blanes s’ha continuat treballant durant aquests darrers mesos en els projectes que permetran la reobertura dels dos trams del Camí de Ronda que connecten pel nord i pel sud amb Cala Bona, el nom amb què es coneix a Blanes la Cala Sant Francesc. Aquests treballs previs permetran que molt properament es puguin començar a executar els dos projectes que permetrien recuperar els dos extrems.
Pel que fa als treballs de la cala que s’han reprès ara, quedaven pendents d’enllestir petits detalls, obres menors pendents, entre elles acabar d’instal·lar part del paviment de formigó colorejat que hi ha a la banda nord de la cala, i que enllaça amb l’accés al Camí de Ronda en direcció a Lloret, actualment tancat amb una reixa per major seguretat dels vianants. També s’ha instal·lat una columna de llum addicional a l’entrada de la platja, i s’ha treballat el muret de rocalla que hi ha al costat de l’escala d’accés al promontori.
Nova pavimentació, il·luminació i millora de l’escala d’accés
Una de les parts més destacades dels treballs que s’hi ha fet han consistit en pavimentar tota la banda del passeig que voreja la platja, millorant ostensiblement l’aparença d’aquest indret, ja que fins ara hi havia un terra de ciment. Igualment, s’han adequat els accessos, i en especial el que hi ha a l’entrada principal, que ara presenta una fesomia molt millorada.
D’altra banda, un dels indrets on també s’ha incidit en especial és a l’escala que connecta l’Ermita de Sant Francesc amb Cala Bona. La principal actuació ha consistit en reparar i modificar el tram final que dóna a la platja. Així, enlloc d’accedir-hi en línia recta com fins ara, s’ha retranquejat aquesta part i s’ha girat en direcció nord, fent-la menys agressiva.
En aquesta mateixa escala d’accés també s’ha millorat molt la seva utilització amb la instal·lació d’il·luminació al llarg de tot el seu recorregut. Això ha contribuït a reforçat la seguretat dels vianants que l’utilitzen, que quan feien el trajecte de nit el feien sovint ajudats pel llum que duen incorporats alguns telèfons mòbils, o bé amb una lot per evitar mals majors.
Altres actuacions que s’han fet han consistit en reparar el pas sobre la riera i ampliar els lavabos que hi ha com annexes al Bar Restaurant de Cala Bona, de manera que ara els poden utilitzar un major nombre d’usuaris. Els treballs s’han completat amb la instal·lació de mobiliari urbà i altres elements decoratius que harmonitzen amb tot l’entorn natural, com per exemple les siluetes que hi ha excavades al terra, amb forma de petxines, cavallets de mar i altres figures típicament marineres.
Per poder realitzar aquestes obres ha estat necessari fer moviments de terres, construcció de murs de contenció, així com la formació i reparació de paviments i canalitzacions diverses. El contracte es va adjudicar a l’empresa Aglomerats Girona S.A., en base al projecte redactat per l’arquitecte blanenc Ovidi Alum Gelabert, que s’ha encarregat de la coordinació conjuntament amb el Departament Tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament de Blanes.
A banda d’aquests treballs de millora a Cala Bona, les subvencions del Pla de Foment del Turisme de l’any 2016 també permetran que a Blanes es puguin realitzar cinc altres actuacions, finançant-ne part del cost. Dues d’elles són precisament els dos projectes pel sector nord i sud del Camí de Ronda, i la resta són treballs complementaris al Castell de Sant Joan, la creació d’una nova web municipal de turisme i una aplicació informàtica AAPP de Rutes.
Fotos: Ajuntament de Blanes
Quan es continuen fent pous a una conca que ja no pot abastir els ja existents...
Subvenció minsa de l’ACA per als pous de Santa Coloma
El Punt Avui 25/9/2017
L’Ajuntament i l’ens van acordar fer-ne dos de nous, però el projecte triplica la subvenció aprovada
La riera de Santa Coloma de Farners , que redueix molt el seu cabal a l’estiu, en una imatge d’arxiu Foto: ARXIU.
L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), veu clarament insuficient la subvenció que l’ACA ha destinat al projecte per obrir dos nous pous al municipi, i que puja a 150.000 euros. Martí va dir que el pressupost per fer els dos pous, que estarien allunyats de la conca de la riera per no contribuir al fet que s’eixugui encara més en períodes d’estiatge, puja a gairebé 600.000 euros. “Tenim un projecte amb un cost que triplica la subvenció donada”, va lamentar Martí, que va avançar també que presentaran al·legacions.
Els nous pous es farien a la zona situada entre el polígon industrial i la carretera de Girona. “El primer que farem és presentar al·legacions a la resolució”, va dir l’alcalde. L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i l’Agència Catalana de l’Aigua van acordar obrir els nous pous el mes de març. Aquesta solució es va adoptar atesa la falta d’aigua a la riera de Santa Coloma, i es basava en un estudi hidrogeològic de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
Durant l’estiu, la falta d’aigua per abastir la xarxa pública i l’excés de fluor localitzat van obligar l’Ajuntament de Santa Coloma a demanar a l’ACA que transvasés aigua del sifó del pantà del Pasteral dos cops: el 8 d’agost i el 9 de setembre. A més, l’alcalde, Joan Martí (ERC), va haver de fer un ban per restringir l’ús d’aigua potable.
LA FRASE
La subvenció que ens donen és clarament insuficient, presentarem al·legacions
Joan Martí
ALCALDE DE SANTA COLOMA DE FARNERS
Quan no se sap què fer amb la sorra de les platges...
A buidar de pressa abans no plogui
El Punt Avui 24/9/2017
El buidatge de sorra de la desembocadura de la riera d’Arenys que es fa cada dos anys durarà com a mínim una setmana
Les anàlisis determinen que la sorra és aprofitable i que no cal portar-la a una planta de tractament
Les màquines excavadores van començar ahir a treure sorra de la part baixa de la riera Foto: E.F.
ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
Els sediments acumulats durant dos anys a sota el caixó de la canalització de la riera d’Arenys de Mar s’han de retirar per motius de seguretat. Els treballs, que assumeix el consistori, s’encarreguen en finalitzar la temporada de bany, amb el risc que al setembre és quan hi ha les temudes rierades.
Es calcula, però que amb una setmana es podrà fer part del buidatge dels metres cúbics de sorra que s’han de retirar amb camions. Segons va explicar la regidora de Platges i Rials, Laia Martín (ERC), arran de les primeres anàlisis que es van fer divendres, s’ha pogut certificar que la sorra està neta i que no caldrà transportar-la fins a una planta de tractament. De fet, la mateixa empresa ja s’ha posat en contacte amb un ajuntament de la comarca interessat en la sorra de la riera per al seu aprofitament i per poder fer-la servir al municipi per arreglar camins.
Els treballs es van adjudicar a l’agost a l’empresa Artea per un import de 35.000 euros. El fet que no calgui fer tractament n’abarateix el cost i, segons la regidora, es compensarà allargant el tram que es calculava buidar inicialment. L’actuació, que començarà dimarts, ha de servir per obrir una canal de tres metres d’amplada des del rial de sa Clavella fins a la desembocadura.
L’Ajuntament, més enllà de l’actuació de la riera, ha de portar a terme el manteniment dels rials, molts dels quals es converteixen en camins d’accés per als veïns. El consistori disposa aquest any d’una subvenció del Puosc de la Diputació de Barcelona, que va atorgar 60.000 euros per millorar i estabilitzar rieres i rials.
Sobre les Vespes asiàtiques (Vespa velutina) a Sant Celoni 25/9/2017 Antoni Armengol. Font: Twitter.com
A #SantCeloni els #Apicultors ompliran els pots amb #VespaVelutina en comptes de #Mel @ajsantceloni @vespapp molts #Polinitzadors en perill
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
