El Punt. La punxa d'en Jap. Joan Antoni Poch...
.
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 15 d’agost del 2009
dimecres, 12 d’agost del 2009
Guineu (Vulpes vulpes) a l'estany de Cal Raba 11/8/09
Imatge captada per en Jose Moreno d'una guineu (Vulpes vulpes) a l'estany de Cal Raba (Tordera) la nit de dimarts a dimecres...
.
.
El vespre abans, amb en Jose i la seva família a l’estany...
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
1 ànec mut (Cairina moschata)
... i els de dies anteriors.
L’ajuntament de Malgrat de Mar penja fotografies obliqües del municipi a la seva web
Les trobareu aquí...
http://sites.google.com/site/srvmapes/
Entre altres, podeu veure fotografies aèries obliqües del Pla de Grau, les platges de Malgrat, el delta de la Tordera,...
Fotografia obliqua, 1961 - vista panoràmica
Fotografia obliqua, 1961 - nucli urbà
Fotografia obliqua, 1975 - vista panoràmica
Fotografia obliqua, 1991 - nucli urbà
Fotografies obliqües, 2009
http://sites.google.com/site/srvmapes/
Entre altres, podeu veure fotografies aèries obliqües del Pla de Grau, les platges de Malgrat, el delta de la Tordera,...
Fotografia obliqua, 1961 - vista panoràmica
Fotografia obliqua, 1961 - nucli urbà
Fotografia obliqua, 1975 - vista panoràmica
Fotografia obliqua, 1991 - nucli urbà
Fotografies obliqües, 2009
Algunes notícies més per llegir 12/8/09...
La Fundació CRAM posa en marxa el repartiment de perxes de tall per a reduir la mortalitat de les tortugues babaues al litoral mediterrani espanyol
CRAM 12/8/09
.
L'equip de la Fundació CRAM amb pescadors de Blanes
.
Pescador utilitzant una perxa de tall
La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) inicia el repartiment de perxes de tall entre els palangrers del litoral mediterrani espanyol, un dispositiu desenvolupat per la pròpia Fundació que, gràcies a la col·laboració activa dels pescadors pot ajudar a disminuir la mortalitat de les tortugues babaues (Caretta caretta) capturades incidentalment a les línies de palangre.
La perxa de tall és el dispositiu més efectiu desenvolupat a dia d'avui per a reduir la mortalitat de les tortugues babaues. Consisteix en una vara lleugera d'alumini amb una ganiveta en un dels seus extrems que permet tallar el sedal arran de boca de boca de forma fàcil, evitant així lesions que poden arribar a ser mortals per a les tortugues marines.
Es tracta d'un dispositiu de baix cost que es repartirà a palangrers de Catalunya, Illes Balears, València i Múrcia i al litoral mediterrani andalús a través de les organitzacions que treballen per a la conservació de les tortugues marines al costat dels pescadors de cada comunitat.
Utilitzant la perxa i tallant el sedal arran de boca els pescadors evitaran les gangrenes i ofegaments provocants per l'enredament del sedal; els estrips interns deguts a l'hissat a pes de l'animal a bord i els problemes digestius greus causats per la ingestió del sedal.
El desenvolupament d'aquest dispositiu és fruit de l'experiència pilot duta a terme amb palangrers al 2006 i dels estudis sobre els efectes dels hams J i circulars realitzats per la Fundació CRAM des de 2002 fins al 2008. Aquest projecte està cofinançat per Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
Més informació:
Àrea de premsa - Fundació CRAM
93 752 45 81 - com@cram.org
L'alcalde de Calella nega que l'equip de govern actuï amb opacitat per les obres de canalització
Diari Maresme 12/8/09
Sortint al pas per les recents crítiques de CiU, l'Alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha negat que l'equip de govern actuï amb opacitat i assegura que s'ha treballat per minimitzar l'impacte mediambiental de les obres de canalització de la xarxa Ter-Llobregat al municipi.
Fotografies
En declaracions a Ràdio Calella, l'alcalde també ha dit que les fotografies que Convergència i Unió (CiU) ha presentat per denunciar l'impacte mediambiental de les obres, no s'adiuen exactament amb la realitat i són "incorrectes i no exactes". Com exemple, Juhé ha comentat que algunes fotos corresponen a camps erms i alguna "és d'una antiga pista anterior a les obres". També, l'alcalde i regidor de Medi Ambient ha reconegut que no s'ha ofert la informació demanada pels regidors de CiU "perquè es va fer un informe sobre la qüestió, que es va traspaperar", però ha assegurat que la petició s'atendrà en les properes setmanes.
Impacte ambiental
Juhé també ha subratllat que des del consistori "s'ha treballat perquè l'impacte ambiental d'aquestes obres sigui el menor possible". A més, "s'ha fet un control molt estricte sobre l'empresa que realitza les obres", ha puntualitzat.
Informacions i documentacions
Cal recordar que el grup municipal de CiU a Calella ha tramès recentment una carta al Síndic de Greuges demanant empara davant el que considera "opacitat informativa" de l'equip de govern sobre l'impacte ambiental d'aquestes obres en el municipi, després de demanar en dues ocasions - el 7 d'octubre de 2008 i el 21 d'abril d'enguany - un seguit d'informacions i documentacions al govern municipal (PSC-ERC) sobre aquesta actuació. Segons els convergents, "aquestes obres transcorren masses boscoses de Calella i han comportat la tala de nombrosos arbres amb el consegüent impacte ambiental i paisatgístic".
CRAM 12/8/09
.
L'equip de la Fundació CRAM amb pescadors de Blanes.
Pescador utilitzant una perxa de tallLa Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) inicia el repartiment de perxes de tall entre els palangrers del litoral mediterrani espanyol, un dispositiu desenvolupat per la pròpia Fundació que, gràcies a la col·laboració activa dels pescadors pot ajudar a disminuir la mortalitat de les tortugues babaues (Caretta caretta) capturades incidentalment a les línies de palangre.
La perxa de tall és el dispositiu més efectiu desenvolupat a dia d'avui per a reduir la mortalitat de les tortugues babaues. Consisteix en una vara lleugera d'alumini amb una ganiveta en un dels seus extrems que permet tallar el sedal arran de boca de boca de forma fàcil, evitant així lesions que poden arribar a ser mortals per a les tortugues marines.
Es tracta d'un dispositiu de baix cost que es repartirà a palangrers de Catalunya, Illes Balears, València i Múrcia i al litoral mediterrani andalús a través de les organitzacions que treballen per a la conservació de les tortugues marines al costat dels pescadors de cada comunitat.
Utilitzant la perxa i tallant el sedal arran de boca els pescadors evitaran les gangrenes i ofegaments provocants per l'enredament del sedal; els estrips interns deguts a l'hissat a pes de l'animal a bord i els problemes digestius greus causats per la ingestió del sedal.
El desenvolupament d'aquest dispositiu és fruit de l'experiència pilot duta a terme amb palangrers al 2006 i dels estudis sobre els efectes dels hams J i circulars realitzats per la Fundació CRAM des de 2002 fins al 2008. Aquest projecte està cofinançat per Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
Més informació:
Àrea de premsa - Fundació CRAM
93 752 45 81 - com@cram.org
L'alcalde de Calella nega que l'equip de govern actuï amb opacitat per les obres de canalització
Diari Maresme 12/8/09
Sortint al pas per les recents crítiques de CiU, l'Alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha negat que l'equip de govern actuï amb opacitat i assegura que s'ha treballat per minimitzar l'impacte mediambiental de les obres de canalització de la xarxa Ter-Llobregat al municipi.
Fotografies
En declaracions a Ràdio Calella, l'alcalde també ha dit que les fotografies que Convergència i Unió (CiU) ha presentat per denunciar l'impacte mediambiental de les obres, no s'adiuen exactament amb la realitat i són "incorrectes i no exactes". Com exemple, Juhé ha comentat que algunes fotos corresponen a camps erms i alguna "és d'una antiga pista anterior a les obres". També, l'alcalde i regidor de Medi Ambient ha reconegut que no s'ha ofert la informació demanada pels regidors de CiU "perquè es va fer un informe sobre la qüestió, que es va traspaperar", però ha assegurat que la petició s'atendrà en les properes setmanes.
Impacte ambiental
Juhé també ha subratllat que des del consistori "s'ha treballat perquè l'impacte ambiental d'aquestes obres sigui el menor possible". A més, "s'ha fet un control molt estricte sobre l'empresa que realitza les obres", ha puntualitzat.
Informacions i documentacions
Cal recordar que el grup municipal de CiU a Calella ha tramès recentment una carta al Síndic de Greuges demanant empara davant el que considera "opacitat informativa" de l'equip de govern sobre l'impacte ambiental d'aquestes obres en el municipi, després de demanar en dues ocasions - el 7 d'octubre de 2008 i el 21 d'abril d'enguany - un seguit d'informacions i documentacions al govern municipal (PSC-ERC) sobre aquesta actuació. Segons els convergents, "aquestes obres transcorren masses boscoses de Calella i han comportat la tala de nombrosos arbres amb el consegüent impacte ambiental i paisatgístic".
dilluns, 10 d’agost del 2009
Martinet ros (Ardeola ralloides) a l'estany de Cal Raba (Tordera) 10/8/09
Aquest vespre hi havia un martinet ros (Ardeola ralloides) a l'estany de Cal Raba (Tordera) a més dels martinets de nit (Nycticorax nycticorax), pescant a la riba fangosa de la bassa principal.
Algunes notícies més per llegir 10/8/09...
L'ACA adjudica el terciari de la depuradora de l'Alt Maresme i només Pineda farà ús de l'aigua tractada
El Punt 10/8/09
L'obra servirà per traslladar l'aigua depurada fins als aqüífers del riu Tordera
Imatge d'arxiu de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme. Foto: T.M.
La construcció de la gran depuradora que ha de tractar les aigües residuals dels cinc municipis de l'Alt Maresme –Calella, Pineda, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat– ha prosperat. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha confirmat l'adjudicació del tractament terciari de la planta que permetrà reutilitzar el 100% de l'aigua. La major part d'aquesta aigua es canalitzarà als aqüífers del riu Tordera i només Pineda en farà ús directe per regar carrers i zones verdes.
L'obra del tractament terciari la durà a terme la mateixa empresa que actualment treballa en la construcció de la planta, ubicada en l'antiga pedrera de Montpalau –a tocar de Pineda, però en terme municipal de Tordera–. Copisa afronta el projecte que costa uns tres milions d'euros i que s'afegeix als més de 50 que finalment ha costat la planta depuradora. El terciari servirà per poder aprofitar el 100% de l'aigua tractada, però la major part es destinarà a recarregar els aqüífers del riu Tordera. Tan sols Pineda, aprofitant que les obres incideixen directament en el municipi, ha acceptat la utilització d'una part de l'aigua tractada pel rec de places i carrers i pel manteniment de zones verdes, especialment la que es preveu en la zona de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) prevista en els terrenys que uneixen el centre amb el barri del Poblenou.
La resta de municipis que es beneficiaran de la depuradora van decidir fa temps rebutjar la proposta de reutilització de l'aigua ja que l'ACA no es feia càrrec del cost de la canalització. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), que s'havia mostrat interessat en el reaprofitament, va confirmar fa pocs dies que l'obra era «inassumible» pel consistori. «D'altra banda, la recàrrega dels aqüífers de la Tordera és la solució més equilibrada per a la zona, perquè indirectament ens en beneficiarem tots els municipis que fem ús del riu en la nostra xarxa d'aigua potable», va precisar.
Obres a bon ritme
La construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme segueix els terminis previstos. L'obra, amb un cost que supera els 50 milions d'euros i que disposa d'una subvenció de 14,4 milions dels Fons Europeus, ja ha enllestit la construcció dels dos digestors i ara treballa en la cimentació de la nau que ha d'acollir el tractament de fangs i una aula mediambiental. Pineda ha patit i pateix encara les obres de canalització, que han d'enllaçar l'actual decantadora al costat del cementiri municipal amb la nova planta. Fonts de l'Ajuntament van confirmar ahir que abans d'acabar l'any les canonades depassin la carretera N-II i que al principi del 2010 arribin fins a la pedrera. L'objectiu prioritari és que la depuradora funcioni l'any vinent
Tordera, espera
D'altra banda, l'Ajuntament de Tordera continua a l'espera que l'ACA acompleixi el conveni signat mitjançant el qual compensava el municipi per ubicar la depuradora dins el seu terme. L'acord preveia la construcció de set depuradores a les urbanitzacions de la població perquè es poguessin tractar adequadament les aigües residuals. Tot i que l'acord es va signar al final del 2007, segons fonts de l'Ajuntament «de moment tot està parat».
Sant Pol tanca una de les seves platges per un vessament
Diari Maresme 10/8/09
L'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha decidit tancar l'accés i prohibir el bany a la platja de les Escaletes, com a mesura de protecció, després d'haver detectat un vessament d'origen fecal.
Trencament
El trencament d'una canonada del clavegueram ha obligat al consistori a tancar la platja als volts de les 11 h. d'aquest matí. Segons fonts municipals, es tracta d'una zona que s'havia d'arranjar el passat mes de juliol amb els Fons Especials Inversió Local (FEIL) però que "els veïns van demanar ajornar per poder gaudir d'una temporada de platja sense obres", asseguren les mateixes fonts.
Accessos tancats
Malgrat l'alerta, en cap moment el líquid fecal ha arribat a la mar ja que la brigada de serveis ha muntat un operatiu per aïllar-lo i extreure el líquid, mentre que la Policia Local, com a mesura de protecció, ordenava el tancament dels accessos a la platja i els socorristes hi prohibien el bany.
Inici d'obres
Per la seva banda, el govern municipal ha acordat començar el proper 24 d'agost les obres que preveuen l'adequació i reforma del clavegueram de la zona afectada, amb un pressupost d'uns 350.000 euros.
Adif instal·la els 26 quilòmetres de vies de la línia del TAV pel Baix Montseny
L’Actualitat del Baix Montseny 10/8/09
Adif ha completat el muntatge de les vies en el tram de 26 quilòmetres del Tren d'Alta Velocitat (TAV) que recorre la comarca del Baix Montseny entre Llinars i Riudellots. Segons ha informat el gestor d'infrastructures estatal, s'ha instal·lat via doble entre Llinars i la base de muntatge que ha estat situada a Sant Feliu de Buixalleu. Això ha suposat l'estesa de 180.000 metres cúbics de balast, la instal·lació de més de 86.000 travesses i la col locació de 104.000 metres lineals de carril. També s'han col·locat 1.300 pals de catenària i s'han estès 306,7 quilòmetres de cablejat del sistema d'electrificació dels trens, així com sis aparells de dilatació en diferents viaductes.
Adif també ha començat les obres per al muntatge de les instal·lacions de seguretat i comunicacions. Entre aquestes destaquen la construcció d'edificis tècnics per a les comunicacions mòbils així com dels diferents emplaçaments que acolliran les casetes i les antenes del sistema GSM-R de comunicació. També s'han fet altres treballs previs per als dispositius de telecomunicacions fixes i de senyalització i control de trànsit centralitzat.
Aquestes operacions es realitzen mitjançant maquinària especialitzada des de la base de muntatge de Sant Feliu de Buixalleu, que ocupa una superfície aproximada de 9,2 hectàrees. La base està connectada amb la nova línia d'alta velocitat i amb la línia d'ample convencional i concentra la descàrrega, apilament, transferència del material i el muntatge de la via. La instal·lació disposa de lloses d'apilament per a vies i travesses, espais per a la càrrega, descàrrega i apilament de balast i una nau en la qual s'allotja un intercanviador d'eixos per als vagons.
La instal·lació, on també s'hi està construint l'edifici d'oficines, servirà com a base de manteniment de la línia de tren una vegada que la nova infraestructura es trobi en situació d'explotació comercial.
De forma complementària, s'ha construït un pas superior per a vehicles que connecta la carretera C-35 amb el nucli de Gaserans i que salva les dues línies ferroviàries, la de Rodalies i la del TAV, mitjançant un pont de 81 metres de longitud distribuït en 3 vans amb llums de 27 metres cadascun. Aquest pas superior, que disposa d'un accés específic a la base de muntatge, incrementarà la seguretat dels vehicles i les circulacions ferroviàries.
Durant quatre mesos, la construcció d'aquest pont ha afectat els accessos a Gaserans així com també a l'entorn de la zona de l'ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu. Juntament amb aquestes obres, l'Ajuntament ha estat executant els treballs dels accessos als terrenys de l'escola, que es preveu que s'acabin del tot en els propers dies.
Així, segons l'alcalde, Josep Roquet, pràcticament ja s'ha enllestit tant el carrer d'accés a l'escola com la depuradora i s'espera que ben aviat s'obri el vial. Una de les infrastructures pendents serà la instal·lació de les pantalles acústiques que han de protegir de l'impacte del pas del ferrocarril a la zona. En aquest sentit, fa unes setmanes, Adif també va licitar la instal·lació d'aquestes pantalles en el tram entre del Baix Montseny entre Llinars i Massanes i amb una inversió especial a la zona del càmping de Gualba.
Tot i la celeritat amb què s'executen aquests treballs, el TAV no circularà fins a la Catalunya Nord fins al 2012. Fins a aquesta data no està previst que s'enllesteixin les obres de les estacions i al traçat a les ciutats de Barcelona i Girona. A partir del moment que aquestes obres estiguin acabades, però, el govern francès no disposa encara d'un calendari per fer la part de l'obra que permetria enllaçar i anar més enllà de la Catalunya Nord.
El govern deixa en mans d'ERC la tria d'un espai de la platja on practicar el nudisme
El Punt 10/8/09
ERC, el principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Malgrat de Mar, no va aconseguir dijous que la seva proposta d'habilitar un espai per als nudistes a la platja del municipi prosperés al ple.Tot i això, des del govern del PSC i el PP, se li va demanar que deixés la moció sobre la taula a canvi de triar un lloc del litoral i dur-lo al ple perquè fos debatut. Els republicans, encapçalats per la portaveu Teresa Verdaguer, van acceptar tot entenent que la creació d'un espai en condicions pel col·lectiu naturista és més a prop. Verdaguer va retreure a l'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), que l'ordenança de civisme aprovada fa pocs mesos prevegi la sanció a la pràctica nudista en aquells espais no habilitats. «El fet és que no en tenim, d'espais habilitats», va destacar.
El Punt 10/8/09
L'obra servirà per traslladar l'aigua depurada fins als aqüífers del riu Tordera
Imatge d'arxiu de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme. Foto: T.M.La construcció de la gran depuradora que ha de tractar les aigües residuals dels cinc municipis de l'Alt Maresme –Calella, Pineda, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat– ha prosperat. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha confirmat l'adjudicació del tractament terciari de la planta que permetrà reutilitzar el 100% de l'aigua. La major part d'aquesta aigua es canalitzarà als aqüífers del riu Tordera i només Pineda en farà ús directe per regar carrers i zones verdes.
L'obra del tractament terciari la durà a terme la mateixa empresa que actualment treballa en la construcció de la planta, ubicada en l'antiga pedrera de Montpalau –a tocar de Pineda, però en terme municipal de Tordera–. Copisa afronta el projecte que costa uns tres milions d'euros i que s'afegeix als més de 50 que finalment ha costat la planta depuradora. El terciari servirà per poder aprofitar el 100% de l'aigua tractada, però la major part es destinarà a recarregar els aqüífers del riu Tordera. Tan sols Pineda, aprofitant que les obres incideixen directament en el municipi, ha acceptat la utilització d'una part de l'aigua tractada pel rec de places i carrers i pel manteniment de zones verdes, especialment la que es preveu en la zona de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) prevista en els terrenys que uneixen el centre amb el barri del Poblenou.
La resta de municipis que es beneficiaran de la depuradora van decidir fa temps rebutjar la proposta de reutilització de l'aigua ja que l'ACA no es feia càrrec del cost de la canalització. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), que s'havia mostrat interessat en el reaprofitament, va confirmar fa pocs dies que l'obra era «inassumible» pel consistori. «D'altra banda, la recàrrega dels aqüífers de la Tordera és la solució més equilibrada per a la zona, perquè indirectament ens en beneficiarem tots els municipis que fem ús del riu en la nostra xarxa d'aigua potable», va precisar.
Obres a bon ritme
La construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme segueix els terminis previstos. L'obra, amb un cost que supera els 50 milions d'euros i que disposa d'una subvenció de 14,4 milions dels Fons Europeus, ja ha enllestit la construcció dels dos digestors i ara treballa en la cimentació de la nau que ha d'acollir el tractament de fangs i una aula mediambiental. Pineda ha patit i pateix encara les obres de canalització, que han d'enllaçar l'actual decantadora al costat del cementiri municipal amb la nova planta. Fonts de l'Ajuntament van confirmar ahir que abans d'acabar l'any les canonades depassin la carretera N-II i que al principi del 2010 arribin fins a la pedrera. L'objectiu prioritari és que la depuradora funcioni l'any vinent
Tordera, espera
D'altra banda, l'Ajuntament de Tordera continua a l'espera que l'ACA acompleixi el conveni signat mitjançant el qual compensava el municipi per ubicar la depuradora dins el seu terme. L'acord preveia la construcció de set depuradores a les urbanitzacions de la població perquè es poguessin tractar adequadament les aigües residuals. Tot i que l'acord es va signar al final del 2007, segons fonts de l'Ajuntament «de moment tot està parat».
Sant Pol tanca una de les seves platges per un vessament
Diari Maresme 10/8/09
L'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha decidit tancar l'accés i prohibir el bany a la platja de les Escaletes, com a mesura de protecció, després d'haver detectat un vessament d'origen fecal.
Trencament
El trencament d'una canonada del clavegueram ha obligat al consistori a tancar la platja als volts de les 11 h. d'aquest matí. Segons fonts municipals, es tracta d'una zona que s'havia d'arranjar el passat mes de juliol amb els Fons Especials Inversió Local (FEIL) però que "els veïns van demanar ajornar per poder gaudir d'una temporada de platja sense obres", asseguren les mateixes fonts.
Accessos tancats
Malgrat l'alerta, en cap moment el líquid fecal ha arribat a la mar ja que la brigada de serveis ha muntat un operatiu per aïllar-lo i extreure el líquid, mentre que la Policia Local, com a mesura de protecció, ordenava el tancament dels accessos a la platja i els socorristes hi prohibien el bany.
Inici d'obres
Per la seva banda, el govern municipal ha acordat començar el proper 24 d'agost les obres que preveuen l'adequació i reforma del clavegueram de la zona afectada, amb un pressupost d'uns 350.000 euros.
Adif instal·la els 26 quilòmetres de vies de la línia del TAV pel Baix Montseny
L’Actualitat del Baix Montseny 10/8/09
Adif ha completat el muntatge de les vies en el tram de 26 quilòmetres del Tren d'Alta Velocitat (TAV) que recorre la comarca del Baix Montseny entre Llinars i Riudellots. Segons ha informat el gestor d'infrastructures estatal, s'ha instal·lat via doble entre Llinars i la base de muntatge que ha estat situada a Sant Feliu de Buixalleu. Això ha suposat l'estesa de 180.000 metres cúbics de balast, la instal·lació de més de 86.000 travesses i la col locació de 104.000 metres lineals de carril. També s'han col·locat 1.300 pals de catenària i s'han estès 306,7 quilòmetres de cablejat del sistema d'electrificació dels trens, així com sis aparells de dilatació en diferents viaductes.
Adif també ha començat les obres per al muntatge de les instal·lacions de seguretat i comunicacions. Entre aquestes destaquen la construcció d'edificis tècnics per a les comunicacions mòbils així com dels diferents emplaçaments que acolliran les casetes i les antenes del sistema GSM-R de comunicació. També s'han fet altres treballs previs per als dispositius de telecomunicacions fixes i de senyalització i control de trànsit centralitzat.
Aquestes operacions es realitzen mitjançant maquinària especialitzada des de la base de muntatge de Sant Feliu de Buixalleu, que ocupa una superfície aproximada de 9,2 hectàrees. La base està connectada amb la nova línia d'alta velocitat i amb la línia d'ample convencional i concentra la descàrrega, apilament, transferència del material i el muntatge de la via. La instal·lació disposa de lloses d'apilament per a vies i travesses, espais per a la càrrega, descàrrega i apilament de balast i una nau en la qual s'allotja un intercanviador d'eixos per als vagons.
La instal·lació, on també s'hi està construint l'edifici d'oficines, servirà com a base de manteniment de la línia de tren una vegada que la nova infraestructura es trobi en situació d'explotació comercial.
De forma complementària, s'ha construït un pas superior per a vehicles que connecta la carretera C-35 amb el nucli de Gaserans i que salva les dues línies ferroviàries, la de Rodalies i la del TAV, mitjançant un pont de 81 metres de longitud distribuït en 3 vans amb llums de 27 metres cadascun. Aquest pas superior, que disposa d'un accés específic a la base de muntatge, incrementarà la seguretat dels vehicles i les circulacions ferroviàries.
Durant quatre mesos, la construcció d'aquest pont ha afectat els accessos a Gaserans així com també a l'entorn de la zona de l'ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu. Juntament amb aquestes obres, l'Ajuntament ha estat executant els treballs dels accessos als terrenys de l'escola, que es preveu que s'acabin del tot en els propers dies.
Així, segons l'alcalde, Josep Roquet, pràcticament ja s'ha enllestit tant el carrer d'accés a l'escola com la depuradora i s'espera que ben aviat s'obri el vial. Una de les infrastructures pendents serà la instal·lació de les pantalles acústiques que han de protegir de l'impacte del pas del ferrocarril a la zona. En aquest sentit, fa unes setmanes, Adif també va licitar la instal·lació d'aquestes pantalles en el tram entre del Baix Montseny entre Llinars i Massanes i amb una inversió especial a la zona del càmping de Gualba.
Tot i la celeritat amb què s'executen aquests treballs, el TAV no circularà fins a la Catalunya Nord fins al 2012. Fins a aquesta data no està previst que s'enllesteixin les obres de les estacions i al traçat a les ciutats de Barcelona i Girona. A partir del moment que aquestes obres estiguin acabades, però, el govern francès no disposa encara d'un calendari per fer la part de l'obra que permetria enllaçar i anar més enllà de la Catalunya Nord.
El govern deixa en mans d'ERC la tria d'un espai de la platja on practicar el nudisme
El Punt 10/8/09
ERC, el principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Malgrat de Mar, no va aconseguir dijous que la seva proposta d'habilitar un espai per als nudistes a la platja del municipi prosperés al ple.Tot i això, des del govern del PSC i el PP, se li va demanar que deixés la moció sobre la taula a canvi de triar un lloc del litoral i dur-lo al ple perquè fos debatut. Els republicans, encapçalats per la portaveu Teresa Verdaguer, van acceptar tot entenent que la creació d'un espai en condicions pel col·lectiu naturista és més a prop. Verdaguer va retreure a l'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), que l'ordenança de civisme aprovada fa pocs mesos prevegi la sanció a la pràctica nudista en aquells espais no habilitats. «El fet és que no en tenim, d'espais habilitats», va destacar.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Estany de Cal Raba (Tordera) 9/8/09
Aquesta tarda a l’estany de Cal Raba (Tordera), com a més destacat...
1 tortuga d’estany (Emys orbicularis)
6 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
4 tortugues d’aigua americanes – de Florida – (Trachemys scripta)
14 martinets de nit (Nycticorax nycticorax), almenys 6 joves de l’any
6 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
6 cabussets (Tachybaptus ruficollis) joves de l’any
1 rascló (Rallus aquaticus) jove de l’any
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus), almenys 5 joves de l’any
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 xivites (Tringa ochropus)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
1 picot verd (Picus viridis)
1 oriol (Oriolus oriolus)
4 puputs (Upupa epops)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
gaigs (Garrulus glandarius)
... entre altres.
1 tortuga d’estany (Emys orbicularis)
6 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
4 tortugues d’aigua americanes – de Florida – (Trachemys scripta)
14 martinets de nit (Nycticorax nycticorax), almenys 6 joves de l’any
6 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
6 cabussets (Tachybaptus ruficollis) joves de l’any
1 rascló (Rallus aquaticus) jove de l’any
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus), almenys 5 joves de l’any
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 xivites (Tringa ochropus)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
1 picot verd (Picus viridis)
1 oriol (Oriolus oriolus)
4 puputs (Upupa epops)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
gaigs (Garrulus glandarius)
... entre altres.
tortuga d'estany (Emys orbicularis)...
.
tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...
.
tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)...
.
tortuga d'aigua americana híbrida (Trachemys scripta scripta X elegans)...
.
d'esquerra a dreta... Trachemys scripta s X e, Trachemys scripta elegans, Mauremys leprosa i Emys orbicularis...
.
martinets de nit (Nycticorax nycticorax)...
.
Gaig blau (Coracias garrulus) al Pla d’Anyells (Tordera) 8/8/09. David Caballé
Aquest dissabte, en David Caballé ha vist un gaig blau (Coracias garrulus) al Pla d’Anyells (Tordera).
Pas de ballesters (Apus melba) sobre Riells i Viabrea 8/8/09. David Caballé
Aquest dissabte en David Caballé observa uns 100 ballesters (Apus melba) en pas sobre Riells i Viabrea.
Desembocadura del riu Tordera 7/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 Territ menut (Calidris minuta)
3 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Cuereta groga (Motacilla flava)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
2 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
19 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Caderneres (Carduelis carduelis)
1 Tórtora (Streptopelia turtur)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.
1 Territ menut (Calidris minuta)
3 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Cuereta groga (Motacilla flava)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
2 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
19 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Caderneres (Carduelis carduelis)
1 Tórtora (Streptopelia turtur)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
