La Natura a la Baixa Tordera: 2017-12-10

dissabte, 16 de desembre del 2017

Sant Esteve de Palautordera 15 i 16/12/2017 Eva Rodellas. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Eva Rodellas d'ahir i avui a Sant Esteve de Palautordera...

Divendres 15/12/2017

1 Aligot comú (Buteo buteo)
En fase clara. Molt blanc sobre ub pi

1 Picot garser gros (Dendrocopos major)

Tudons (Columba palumbus)

1 Gaig (Garrulus glandarius)

1 Garsa (Pica pica)

1 Tord comú (Turdus philomelos)

1 Merla (Turdus merula)

mínim 10 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)

1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Pardals comuns (Passer domesticus)

1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Dissabte 16/12/2017

1 Aligot comú (Buteo buteo)
Aligot amb fase molt clara, molt blanc. Sobre un pi a mas forts.

1 Estornell negre (Sturnus unicolor)

1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 15/12/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 15/12/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

3 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
12 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
24 Fredelugues (Vanellus vanellus)
En un estol. Sedimentades.
1 Faisà (Phasianus colchicus)
1 Puput (Upupa epops)
mínim 20 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
mínim 1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
mínim 1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
3 Picots verds (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
8 Tudons (Columba palumbus)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mínim 4 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Garsa (Pica pica)
mínim 61 Grives cerdanes (Turdus pilaris)
Xifra conservadora. Nombre sense precedents a la regió.

mínim 12 Grives (Turdus viscivorus)

mínim 3 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)

uns 75 Tords comuns (Turdus philomelos)

mínim 10 Merles (Turdus merula)

6 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 9 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
unes 40 Titelles (Anthus pratensis)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
mínim 53 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 12 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mínim 10 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 11 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
1 Trist (Cisticola juncidis)
4 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
4 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 15 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
6 Gratapalles (Emberiza cirlus)
uns 220 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
uns 70 Lluers (Carduelis spinus)
47 en un sol grup.

mínim 11 Passerells comuns (Carduelis cannabina)

11 Rossinyols bords (Cettia cetti)
13 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
4 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
9 Mallerengues carboneres (Parus major)
uns 150 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
14 Pardals roquers (Petronia petronia)
uns 20 Pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 7 Pardals xarrecs (Passer montanus)
uns 15 Gafarrons (Serinus serinus)
uns 20 Verdums (Carduelis chloris)
unes 55 Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Riells i Viabrea 15/12/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 15/12/2017 a Riells i Viabrea...

1 Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
uns 63 Lluers (Carduelis spinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

divendres, 15 de desembre del 2017

Desembocadura de la Tordera i Pla de Grau (Malgrat de Mar) 15/12/2017 Sussss. Font: Twitter.com

https://twitter.com/fotosussss/status/941627162959982592

‏ @fotosussss

Fil by Sussss 
.
.
.
Desembocadura de la Tordera.
Molta gent, poques espècies.

‏ @fotosussss

Allà mateix, un mosquiter.
Un sol bitxo, una foto més bonica que l'anterior.

‏ @fotosussss

Als camps de la zona, una gentadaaaaaa...
Aquí només 4 espècies de 15-16 que vam veure en un ratet, parell de rapis inclosos.

4 gotes més 15/12/2017

Aquesta matinada i matí del 15/12/2017, 4 gotes i gràcies...

0.8 mm a Sant Celoni
0.2 mm a Breda
0.4 mm a Fogars de la Selva
0.6 mm a Blanes
1.1 mm a Malgrat de Mar
0.3 mm a Pineda de Mar
0.8 mm a Calella
0.4 mm a Canet de Mar
0.6 mm a Arenys de Munt
0.8 mm a Vallgorguina

dijous, 14 de desembre del 2017

Dies nefasts... Més colònies artificials de gats assilvestrats a Malgrat de Mar 13 i 14/12/2017

Fa només un parell de dies ja recomanava la lectura de Terminator té cara de gat, de l'Abel Julien, i és que les colònies artificials de gats assilvestrats a les proximitats o als espais naturals (platges, camps, hortes, riu, etc,...) de tot el país per part dels grups animalistes són un veritable i enorme problema per a la fauna autòctona protegida, i a nivell local (com per exemple el Delta de la Tordera, entre Palafolls, Malgrat i Blanes) ja són la principal causa d'extinció de moltes espècies a nivell local (aus, rèptils, amfibis, micromamífers,...), amb desenes de punts d'alimentació per a les mascotes a gairebé tots els racons, fins i tot a les zones de nidificació dels Corriols (Charadrius sp.) i fins i tot dins espais naturals protegits.

Ahir i avui, 2 notícies nefastes per a la fauna autòctona local de Malgrat de Mar, que no és un tema local sinó general a tot el territori, però que adquireix major rellevància als municipis amb espais naturals importants. Lo de menys és la gatera, i no... no realitzen una funció com a control de plagues, això ho fan els depredadors naturals que també són víctimes de les mascotes, sinó que l'exterminen tot...

El govern de Malgrat de Mar posa el "comptador a zero" amb l'Associació d'Amics dels Animals
Ona Malgrat 13/12/2017

L’Ajuntament de Malgrat de Mar concretarà en les properes setmanes una nova col·laboració amb l’Associació d’Amics dels Animals. Així ho ha anunciat aquest migdia el segon tinent d’alcalde i regidor de Salut Pública, Jofre Serret, durant una roda de premsa en què ha explicat els motius de la no renovació de cessió d’un espai municipal per acollir gats.

Segons Serret, aquesta nova col·laboració suposarà “ordenar un servei que fins ara no ha existit”. Tot i que encara s’ha de concretar, la nova col·laboració implicarà legalitzar les persones alimentadores per tal que vagin identificades a l’hora de posar els aliments als dispensadors dels carrers.

Entre altres, també es faran campanyes d’esterilització per controlar de forma exhaustiva les colònies de gats que hi ha al poble. A més, es faran campanyes de xipament i cens.

El regidor Serret ha garantit que els gats que han d’abandonar l’espai actual continuaran protegits sense quedar-se al carrer.

Jofre Serret ha denunciat durant la roda de premsa que la situació creada al voltant de l’espai per gats ha tingut un clar rerefons polític per part del PSC. Segons ell, el govern socialista va ser qui va crear l'espai tot i no cenyir-se a la legalitat, ja que una entitat no pot gestionar una gatera si no hi ha un ens públic o empresa professionalitzada al darrere.

A la part inferior, podeu escoltar l'entrevista d'Ona Malgrat al regidor de Salut Pública, Jofre Serret.

Àudios

El govern de Malgrat fa oficial el tancament de la gatera, responsabilitzant-ne l’anterior govern
Ràdio Palafolls 14/12/2017

Un dels espais de la gatera de Malgrat de Mar – (Associació Amics dels Animals de Malgrat de Mar)

Avui dimecres, l’equip de govern de Malgrat de Mar ha oficialitzat el tancament de la gatera que gestionaven els Amics dels Animals de Malgrat, un espai cedit des de fa uns anys a aquesta entitat per la cura d’aquests animals.

En declaracions a aquesta emissora, el regidor de Salut Pública de l’Ajuntament de Malgrat, Jofre Serret, ha volgut puntualitzar sobre la qüestió, i ha declarat que al municipi “no hi ha hagut mai cap gatera”, sinó que el que hi havia era una “instal·lació precària” per albergar animals, i que no reunia les condicions necessàries per aquesta activitat, per la qual cosa l’equip de govern malgratenc no ha volgut renovar el contracte a precari que hi havia de la cessió a l’Associació Amics dels Animals de Malgrat.

Són declaracions de Serret a aquesta emissora.

Àudio

Serret ha defensat que el fet que no s’hagi renovat la cessió de l’espai municipal respon a una voluntat d’ordenar un servei que fins ara no ha existit”, i que segons diu s’ha acordat amb la mateixa associació.

Tot i l’acord, el regidor ha dit que l’associació està “dolguda”, responsabilitzant l’antic equip de govern socialista de la mala gestió de la gatera i d’haver “utilitzat” a l’entitat per un tema que, diu, ha estat “polititzat”.

Àudio

En aquest sentit, el regidor ha explicat que la Fundació per l’Asessorament i Acció en Defensa dels Animals (FADA) va recomanar a l’anterior regidoria de Salut Pública que no s’obrís l’espai, ja que una manera més òptima era externalitzar el servei a nivell professional.

D’aquesta manera, Serret culpa “única i exclusivament”, ha dit, l’anterior govern socialista, d’una situació que ha qualificat de “desgavell”.

Serret també ha aclarit que el fet que es desallotgin les instal·lacions de l’actual gatera no implicarà deixar tots els gats al carrer. Per una banda, els gats domèstics seran acollits en altres centres des d’on se’n puguin fer càrrec, fins que algú els pugui acollir, mentre que els gats de carrer se’ls retornarà a l’espai on hagin estat recollits, identificats i esterilitzats, seran retornats al carrer. Allà, segons ha explicat el regidor, aquests gats realitzen una funció com a control de plagues.

Enquesta sobre La Pilona de Malgrat de Mar 12/12/2017 Marc Martin. Font: Twitter.com

https://twitter.com/marcmsola13/status/940673665359908866

‏ @marcmsola13

Bones, estic realitzant el treball de fi de grau, juntament amb l’entitat @Xatrac_org , sobre La Pilona de Malgrat de Mar. L'estudi inclou conèixer l'opinió de la ciutadania fent ús d'enquestes. Ens ajudes?
@turismemalgrat  @ajmalgrat 
Link de l'enquesta:

La Pilona de Malgrat de Mar

La Pilona és una estructura artificial ubicada a uns 450 metres de la costa de Malgrat de Mar, construïda a principis del 1900 i que a dia d’avui encara segueix en peu.

Responent aquesta enquesta participes en l’actual estudi: "La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d'un sistema natural aïllat". Amb l'objectiu de tenir una idea sobre els coneixements de la ciutadania envers La Pilona, així com també la vostra opinió i punt de vista de cara el futur d'aquest indret.

‏ @marcmsola13

*Responent aquesta enquesta participes en l’actual estudi: "La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d'un sistema natural aïllat". 
*Si la desitgeu en un altre idioma, aviseu-me i us la faré arribar.
*Gràcies per la vostra col·laboració!

[ÀUDIO] Entrevista amb Marc Martín, autor estudi "La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d'un sistema natural aïllat"
Ona Malgrat 14/12/2017

Marc Martín als estudis d'Ona Malgrat

“La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d’un sistema natural aïllat”. Aquest és el títol del treball de fi de Grau d’en Marc Martín Solà, un malgratenc que cursa quart de Ciències Ambientals.

El projecte, que el fa gràcies a diferents suports, es troba ja en una fase molt avançada i busca, sobretot, estudiar la Pilona des d’un punt de vista socioecològic. Ara en Marc està immers en una enquesta que vol que arribi al màxim de malgratencs i malgratenques possible. Ho explica en la següent entrevista que hem emès avui a l'Informatiu del Migdia.

Podeu accedir a l'enquesta a través d'aquest enllaç:

Enquesta

Àudio ... Entrevista amb Marc Martín sobre el seu estudi de la Pilona

Més sobre el desgavell de la costa 13 i 14/12/2017

https://twitter.com/EnricSagrista/status/941294357046616064

‏ @EnricSagrista

La sobreexplotació de la Baixa Tordera (entrevista a @radiocanetdemar )

La sobreexplotació de l'aqüífer de la Torder

Enric Sagristà 14/12/2017

Entrevista a Radio Canet de Mar on explico el perque i algunes conseqüències de la sobreexplotació de l'aqüífer de la Baixa Tordera

...................................................................

https://twitter.com/TempsIB3/status/941027420018216962

‏ @TempsIB3

L'arena que durant el temporal de llebeig va acabar a la carretera a la zona des Molinar ja ha tornat a la platja. Comença a ser un problema recurrent amb temporals de llebeig. Fotos: Esther Albertí i Mª Dolores Vázquez.

https://twitter.com/EnricSagrista/status/941222540860641280

‏ @EnricSagrista

En respuesta a @TempsIB3 @SHNB_BSHN

Aquest és el gran problema de construir infraestructures com carreteres i passeig literalment sobre l'espai platja! A la costa catalana també ens passa!

https://twitter.com/atrife/status/940918287965261825

‏ @atrife

Aquí un claro problema con la dinámica de las playas y la contrucción de espiones. Con el ejemplo de esta playa de #Viladecans, me gustaría dar a entender que si se construye un espigón,SI o SI se va a producir erosión en la cara inferior de la estructura

‏ @atrife

Esto no es ni más ni menos que DINÀMICA NATURAL!! Deberiamos intentar controlar mejor las intervenciones que hacemos en la costa, en algún momento la naturaleza nos lo devolverá el daño que le estamos haciendo #dinàmicanaturalplayas #dinamicadecostas

‏ @EnricSagrista

En respuesta a @atrife

Aquí un ejemple del antes y el después de un temporal marítimo en una zona modificada con escolleras. Claramente vemos la erosión inducida por estructuras artificiales. Te recomiendo la siguiente pagina: http://betaportal.icgc.cat/comparador-costa/#10/41.6479/2.7723 …

(...)

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/940936556885319680

‏ @XavierRomeraC

La Vanguardia 13/12/2017... Més del mateix sobre les platges. Pedagogia o contrast d'informació nul'la, simples portaveus municipals...

Malgrat y Pineda piden agilizar las inversiones para paliar el efecto de los temporales en la costa
La Vanguardia 13/12/2017

El último temporal volvió a afectar la costa norte del Maresme con la regresión de las playas y episodios de inundaciones

La playa de Pineda de Mar volvió a perder la arena a causa del temporal (Aj. Pineda de Mar)

La historia se repite. En esta ocasión la borrasca bautizada como Ana volvió a provocar la regresión de las playas del Maresme norte. Sólo han transcurrido seis meses desde que el Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (Mapama) interviniera en la costa de Pineda de Mar y Malgrat de Mar para reparar los desperfectos causados por otro temporal, a finales de octubre del 2016. Los más de 20.000 m³ que una draga vertió en la costa norte han desaparecido en gran parte. Una actuación en la que la administración española invirtió 2,1 millones de euros de una partida urgente para contingencias y que ahora ponen en liza los ayuntamientos para reclamar el resto de las ayudas prometidas.

“Esperemos que otro temporal devuelva la arena”, razona esperanzada la concejal responsable de Medio Ambiente de Malgrat de Mar, Mireia Castellà, pendiente de activar el proyecto de reparación del camino de la Pomereda, la zona donde se ubican los campings, que ayer volvió a quedar anegada a causa del intenso oleaje. En la zona del delta del Tordera se alcanzaron olas de hasta cinco metros de altura y rachas de viento de hasta 80 kilómetros por hora. En este punto, tres cuartas partes de los 800 metros de playa recién regenerada aguantaron gracias a la contención del espigón y la escollera recién construidos en el extremo norte del delta.

La playa ha quedado sin arena, esperamos que otro temporal la devuelva

MIREIA CASTELLÀ

Concejal de Medio Ambiente de Malgrat de Mar

El Ayuntamiento de Malgrat espera dar con una solución definitiva que evite el anegamiento de las instalaciones turísticas, provocado en parte por la obstrucción de un colector que impide desaguar el terreno. Pendientes de las ayudas prometidas por el ministerio, el Consistorio iniciará en breve las obras en el camino de la Pomereda devolviendo la arena a su lugar de origen.

En Pineda en cambio, la arena ha desaparecido totalmente de las playas de la Riera y de los Pescadors, por lo que deja la escollera que soporta el paseo marítimo recién remodelado a merced del oleaje que impacta en sus cimientos. En este punto, el búnker de la Guerra Civil que hasta hace tres días era accesible desde la playa apenas es visible y está completamente hundido en el mar . Más al sur, el oleaje llegó a impactar en la caseta de la cofradía de pescadores, que tuvo tiempo de retirar todas las embarcaciones hasta la zona peatonal.

Debemos seguir reclamando soluciones definitivas a la pérdida de arena en la costa norte

SÍLVIA BIOSCA

Concejal Portavoz Ayuntamiento de Pineda de Mar

En Pineda de Mar, si bien también lamentan no haber recibido la aportación económica prometida por el ministerio para reparar el paseo marítimo, tras este último temporal hacen una valoración positiva de las obras de la escollera.

“Seguiremos reclamando soluciones definitivas a la pérdida de arena”, insiste la portavoz del Consistorio, Sílvia Biosca, que reclama “un estudio para determinar las actuaciones integrales en toda la costa” y mantenerse alerta sobre la comprometida ubicación de la estación de bombeo de la depuradora.

La tardor de 2017 ha estat de les més seques de les darreres dècades 13/12/2017 Meteocat

La tardor de 2017 ha estat de les més seques de les darreres dècades
Servei Meteorològic de Catalunya 13/12/2017

Pluviomètricament ha estat seca a bona part de Catalunya, i molt seca a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de ponent

L’estació ha estat termomètricament normal a la major part del país, i càlida a amplis sectors del litoral i prelitoral Sud i Central, Pirineu i Prepirineu Oriental

La tardor de 2017 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha estat termomètricament normal al conjunt de Catalunya, si bé s’ha de qualificar de càlida a amplis sectors del litoral i prelitoral Sud i Central, a cotes altes del Pirineu i Prepirineu Oriental, Osona, al Montsec, àrea del Montseny, i freda a punts de Ponent i oest del territori.

El fet més destacat és l’escassa precipitació recollida a gairebé tot Catalunya, que ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica. L’estació fins i tot es pot qualificar de molt seca (precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans climàtics) als extrems sud i nord-est, i de forma més local a punts de les comarques de ponent. Al Montsià, bona part del Baix Ebre i extrem nord de l’Alt Empordà, i a l’Observatori de l’Ebre, amb més de cent anys de dades, ha estat la tercera més seca.

Continuar llegint...

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/304285/ca/tardor-2017-seques-darreres-decades.do

Delta de La Tordera, la immensa esponja 13/12/2017 Carles Gorini

DELTA DE LA TORDERA, LA IMMENSA ESPONJA
Per no dir res 13/12/2017 Carles Gorini

Fa temps que no plou. No hi ha els intensos xàfecs d’abans. On són els llevants? El delta de la Tordera, la immensa esponja, s’asseca. Potser li demanem massa. L’espremem fins que no dóna més. Cal prendre consciència que de l’esponja immensa bevem tots. D’aigua, en necessita l’àvia que vol escalfar-se un cassó. L’infant que la demana per fer bombolles de sabó. L’equip de futbol, després del partit. El turista, per remoure’s la sorra de la platja. El que neteja, per omplir la galleda amb què feineja. La indústria, per als processos de fabricació. El pagès, per regar els camps.

Llavors, quan ens adonem que en falta, primer, posem el crit al cel. Després, trobem solucions en la tècnica, posem en marxa la dessaladora. Els tècnics afirmen que no hem de patir per l’aigua. Però dessalar-la és una solució fàcil que surt molt cara. Inquiets, encara busquem explicacions en la ciència, que ens assegura que tot plegat és el resultat del canvi ambiental global. Què la situació tornarà a la normalitat així que plogui.

Però també hi ha el nostre sentit comú, que ens diu que són els camps de conreu els que faran possible que, quan plogui, tornem a disposar d’aigua. Perquè el fet que hàgim conservat una superfície agrícola important, que els pagesos hagin salvat de la urbanització el nostre delta, és el que fa permeable el paisatge i fa possible que la pluja torni a omplir l’esponja d’aigua. Sense aquesta reserva, fa temps que hauríem de beure només de la dessaladora i pagar l’aigua a un preu inabastable. Tinguem-ho present, mentre sumem dies sense pluja.