Ha començat el procés per reomplir d’aigua la Bassa de Sa Riera de Tossa
la Selva TV 12/1/2018
Javier Romera Retwitteó Javier Romera
Javier Romera Retwitteó Javier Romera
Barcelona es prepara per fer front a la sequera
El Punt Avui 12/1/2018
El consistori ja té a punt les mesures de contenció inicials per la falta de pluja
El pla preveu mesures restrictives en punts com ara les fonts Foto: J.L.
F.E - BARCELONA
L’Ajuntament de Barcelona ja té redactat un pla d’actuació per fer front a episodis de menys a més greus de sequera com ara el que, ara mateix, està vivint el país. El dispositiu no preveu, en principi, talls en el subministrament corrent a la població, ja que aquesta és una potestat d’àmbit metropolità, i concentra les mesures de contenció previstes en l’espai públic –com ara la neteja de carrers–, en equipaments o instal·lacions esportives. Amb aquest document a la mà, el govern d’Ada Colau ja treballa en la hipòtesi que en les pròximes setmanes haurà de passar del nivell actual de prealerta, al de prealerta II. Això no implica res més que començar a fer accions de sensibilització a la ciutadania perquè limiti el seu consum, o una actuació més concreta, com ara disminuir un 10% la freqüència de buidatge i neteja de les fonts ornamentals de la ciutat. Si la situació actual persevera i no arriben pluges significatives que facin augmentar les reserves dels embassaments –el mesurador clau a l’hora de decretar un augment dels nivells de risc–, pels volts de la primera ja s’entrarà en una fase d’alerta. Això implicaria, entre d’altres, limitar el reg en jardins privats a dos dies per setmana o limitar l’ús d’aigua potable en la neteja viària. En cas que la sequera s’allargui, ja s’aniria a escenaris d’excepcionalitat, i emergència I, II i III, en què, per exemple, no es regarien els camps d’esports o les fonts públiques deixarien de brollar.
Javier Romera Retwitteó Ramon Suñé Farré
Las reservas subterráneas se activan para combatir la sequía
La Vanguardia 12/1/2018
Los acuíferos del delta del Llobregat y del Besòs deben frenar la caída de los caudales en los ríos
Actuaciones contra la sequía (La Vanguardia / ACA)
ANTONIO CERRILLO, Barcelona
Primero, se incrementó la producción de agua potable en las desalinizadoras; luego, se decidió poner en servicio la planta regeneradora de aguas residuales en la desembocadura del Llobregat, y ahora llega la hora de las aguas subterráneas. La Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decidido echar mano a todos los recursos disponibles para mantener el volumen de agua en los embalses del Ter y Llobregat y ralentizar la pérdida de estas reservas para afrontar la sequía. De hecho, se aprovechará “hasta la última gota” para conservar el agua disponible en los ríos, que es siempre la opción más importante.
Cuando los niveles de los embalses se han situado en el 45,7% de su capacidad máxima –y no dan muestras de recuperación, tras las últimas lluvias–, la Agència de l’Aigua da una nueva vuelta de tuerca para obtener caudales extra. La alerta por la sequía podría estar a la vuelta de la esquina: cuando los embalses estén por debajo del 40%. Podría decretarse a finales de marzo.
Por eso ha comenzado a extraer agua del acuífero profundo del delta del Llobregat mediante la captación de agua en los pozos de Cornellà. Es una de las previsiones del plan de sequía de la Generalitat.
El acuífero del delta es una reserva estratégica que se activa ante situaciones de grave pérdida de recursos en los ríos. Se estima que alberga un volumen unos 80 hm3, equivalente a la capacidad de un embalse como el de la Llosa del Cavall en la cuenca del Llobregat. En el máximo de explotación permitirá extraer agua situada hasta 17 metros por debajo del nivel del mar.
El acuífero profundo dispone de un caudal equivalente al de un embalse medio
Las aguas del delta son conducidas hasta la potabilizadora de Sant Joan Despí, y, como tienen mejor calidad que las del río Llobregat, son sometidas a un nivel de tratamiento de potabilización menos exigente en la planta de Agbar.
Este aprovechamiento excepcional supone recoger el fruto de haber mantenido intactas estas reservas, precisamente porque han sido conservadas para las situaciones de emergencia. “Cuando hay suficiente agua en los embalses, las empresas suministradoras tienen que limitar la extracción de agua subterránea. Esto hace que ahora, cuando llega
la sequía, los acuíferos estén llenos”, dice Jordi Molist, responsable del área de abastecimiento de ACA. Sin embargo, no se puede emplear de manera sistemática esta opción. El acuífero del delta del Llobregat está en contacto con el mar y si se explotara de manera continua se estaría extrayendo agua de una cota por debajo del nivel del mar. De ese modo, entraría agua marina salinizada y se echaría a perder el recurso.
Además, también ha comenzado la captación de aguas del acuífero del Besòs, otra embalse subterráneo de importancia estratégica y que no se había utilizado desde la sequía del 2007-2008. Las caudales del este acuífero, situado en Santa Coloma de Gramenet, habían sido explotados habitualmente hasta los años sesenta del siglo pasado pero debieron dejar de ser aprovechados por su alta contaminación. Sin embargo, ahora ofrece agua de calidad. Además, dispone de sistemas de potabilización muy sofisticados (ósmosis inversa) que ya fueron puestos en marcha por Aigües de Barcelona hace diez años. Inicialmente, se extraerán 200 litros por segundo (que, de ser una explotación continua, permitirían obtener 6 hm3al año), aunque se quieren hacer mejoras para lograr aumentar su producción un 50%.
Igualmente, la ACA va a establecer una línea de subvenciones a los ayuntamientos (sobre todo, en la cuenca del Llobregat) que permitirá reabrir mas de 200 pozos de suministro local. Estos pozos fueron abandonados en su día cuando el suministro local fue conectado a las redes generales, pero no fueron cerrados y ahora constituyen una nueva reserva valiosa.
No se extraía agua del Besòs desde hace 10 años, pero ahora es imprescindible
De la misma manera, se ha intensificado el control de los aprovechamientos de agua en los regadíos (comunidades de regantes, canales…) y de manera sistemática se están haciendo recomendaciones a sus responsables para reducir las dotaciones cuando se considera necesario. “Pedimos que reduzcan el consumo como una colaboración voluntaria, pero no son restricciones obligatorias, puesto que no estamos en fase de alerta sino de prealerta”, añade Molist.
Otras muchas medidas han sido activadas par frenar el descenso del nivel de los embalses; por ejemplo, se ha incrementado la explotación de las desalinizadoras. La de El Prat de Llobregat funciona al 70% de su capacidad máxima (habitualmente trabaja al 20%), y la del Tordera (Blanes), que también abastece Barcelona desde hace un mes y medio, rinde al 75% de su potencial y lo hará al 100% la semana que viene.
“La anterior sequía nos dio algunas lecciones. Hemos ido optimizando la gestión para no esperar a actuar en el último momento”, dice Jordi Agustí, director de la ACA. Eso explica que ahora no haya sido necesario efectuar grandes obras extraordinarias urgentes.
En comparación a la situación de hace 10 años, la lista de nuevas infraestructuras es amplia. Se cuenta con la desalinizadora de El Prat, con los recursos de la desalinizadora ampliada del Tordera y está a punto de entrar en funcionamiento la planta regeneradora de aguas residuales de El Prat. ¿Cómo funciona esta instalación? Una vez regenerados los caudales en El Prat, estos serán impulsados con bombas para remontar el río, a través de una conducción de 15 kilómetros paralela al Llobregat, de forma que serán vertidos a la altura de Molins de Rei. Al descender por el curso fluvial podrán ser captados y potabilizados en la potabilizadora de Sant Joan Despí, de Aigües de Barcelona.
Mientras tanto, la ACA, con vistas al futuro, ha iniciado los trabajos previos para disponer de una tercera desalinizadora, que estaría recogida en la nueva planificación del plan de la cuenca fluvial de Catalunya 2022-2027. La nueva planta estaría situada junto a la actual (Tordera-Blanes).
Nou impuls al pla de recuperació del delta de la Tordera
El Punt Avui 12/1/2018
Ajuntaments i els sectors científic, hostaler, mediambiental i pagès col·laboren en una taula per recuperar aquest espai
Quatre ajuntaments impulsen la taula de treball pel delta de la Tordera Foto: AJ. BLANES.
REDACCIÓ - E.C
L’objectiu principal de la Taula de Treball del Delta de la Tordera és fomentar una planificació integrada, participada i capaç de fer front als reptes urgents d’aquest espai natural. Fruit d’aquesta inquietud, s’ha impulsat la redacció i l’estudi d’un pla d’actuació integral de recuperació del delta de la Tordera, la platja i el delta de Malgrat de Mar, i també de la platja de s’Abanell i el delta de Blanes. Ahir, la sala d’actes del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) va ser escenari de la segona trobada d’aquesta taula de treball impulsada pels ajuntaments de Malgrat, Tordera, Blanes i Palafolls, i que té també la implicació d’altres administracions, científics, pagesos, hostaleres i entitats mediambientals. La investigadora en cap del projecte Isacc (que dona suport tècnic al desenvolupament de la taula), Annelies Boekman, conjuntament amb la regidora de l’Ajuntament de Malgrat de Mar Núria Casajoana, han conduït la reunió d’aquest dijous, que ha servit bàsicament per posar-se al dia respecte a l’estat actual del procés després que ha passat mig any de la primera reunió.
Per la seva banda, el científic del CEAB Rafel Sardà, ha intervingut per explicar la metodologia que s’està emprant per elaborar l’estudi científic previ, que servirà per acordar les mesures del pla d’actuació integral.
En la reunió també participaven l’alcalde de Blanes, Mario Ros, l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Carme Ponsa, a més de diversos regidors i tècnics de Tordera i Palafolls. S’ha acordat que la III Trobada de la Taula de Treball tindrà lloc el 19 de juny, altre cop a Blanes.
Es reuneix a Blanes la Taula de Treball del Delta de la Tordera
Ràdio Tordera 12/1/2018
Ahir va tenir lloc a la Sala d’Actes del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) la segona trobada de la Taula de Treball del Delta de la Tordera. L’òrgan de treball està impulsat pels Ajuntaments de Malgrat, Tordera, Blanes i Palafolls a través d’acords aprovats en sengles sessions plenàries dels respectius municipis, així com la implicació d’altres actors relacionats.
L’objectiu principal dels ajuntaments, altres administracions territorials, agents i entitats del territori és fomentar una planificació integrada, participada i capaç de fer front als reptes urgents d’aquest espai natural. Fruit d’aquesta inquietud, s’ha impulsat la redacció i estudi d’un Pla d’Actuació Integral de Recuperació del Delta de la Tordera, la Platja i el Delta de Malgrat de Mar, així com la Platja de S’Abanell i el Delta de Blanes.
El projecte ha d’aplegar les mesures necessàries per retornar l’equilibri a aquest espai natural, coordinant alhora les figues de planejament i protecció conjunta del Delta. Una de les responsables del projecte, Annelies Broekman parla dels reptes que té el delta.
Àudio
De cara a la propera trobada del 19 de juny es portaran els estatuts per a la seva aprovació definitiva i, si és necessari, abans d’aquesta reunió se’n convocaria una d’extraordinària per consensuar el seu contingut. En aquest darrer sentit, l’esborrany de la reglamentació que s’ha lliurat en mà estableix la definició, els objectius generals i específics, l’estructura i funcions, els membres i participants i la periodicitat de les sessions.
Es celebra la segona taula de treball per la recuperació del Delta de la Tordera
Ràdio Pineda 12/1/2018
Foto de l'Ajuntament de Blanes.
La segona reunió de la taula de treball sobre el Delta de La Tordera s'ha celebrat al Centre d’Estudis Avançats de Blanes. La trobada ha aplegat entitats, organitzacions i persones interessades per la recuperació de l’espai del Delta. La taula del Delta de La Tordera és una voluntat de quatre municipis: Blanes, Palafolls, Tordera i Malgrat de Mar. Vol ser un espai de diagnosi, deliberació i consens que té per objectiu la redacció i execució d'un Pla Integral de Recuperació del Delta de La Tordera.
La manca de pluges i la sobre-explotació dels aqüífers de la Tordera ha posat al límit La Tordera. Cal tenir el compte a més, que fa molts mesos que no baixa aigua per la llera del riu. La sequera també obliga a la dessaladora a treballar més del compte i s'ha posat a treballar al 75% de la seva capacitat quan habitualment hauria de treballar al 25%. Recordem que aquesta planta envia l'aigua tracta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’altra meitat es queda pel consum domèstic del Maresme i La Selva.
L’informe sobre la situació de La Tordera no estarà enllestit fins a mitjans d’any
Ràdio Palafolls 12/1/2018
Ahir al matí es va fer la 2a reunió de la taula de treball de la Tordera al CEAB amb la presencia dels ajuntaments i agents implicats en la conservació del tram final del riu Tordera. El calendari marcat en la primera trobada preveia que en la segona reunió d’aquesta Taula ja es tingués sobre la taula l’estudi científic preliminar sobre la situació d’aquest espai natural que impulsa el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).
Tot i això ahir es va poder avançar en alguns aspectes d’aquest informe, com ara les administracions i entitats que hi ha de ser presents així com definir com es pot afrontar el seu finançament.
Els resultats finals de l’informe, però, es preveuen poder presentar en la tercera reunió de la taula prevista pel 19 de juny d’aquest any. Ahir, però, sí que s’han presentat les primeres conclusions d’un estudi de caire més social sota el nom ‘ISACC TorDelta’.
Un cop totes aquestes tasques prèvies estiguin fetes, l’objectiu és poder redactar un Pla d’Actuació Integral de Recuperació del Delta i les platges de Blanes i Malgrat. Actualment, el delta del Tordera ja és un espai natural protegit. La zona està considerada com a punt estratègic per hivernar i pas migratori d’aus.
En aquesta taula hi ha quatre municipis implicats (Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls) a més d’administracions com el ministeri de Medi Ambient o l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitats ecologistes o empresaris entre d’altres.
acn/ Ràdio Palafolls/ Premsa AJ Blanes
Segona taula de treball del Delta de la Tordera per impulsar un Pla integral de Recuperació de l’espai
Ona Malgrat 12/1/2018
Ahir al matí es va celebrar la segona trobada de la Taula de Treball del Delta de la Tordera al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). L’òrgan està impulsat pels Ajuntaments de Malgrat de Mar, Tordera, Blanes i Palafolls i compta amb la implicació d’altres administracions, científics, pagesos, hostaleria i entitats mediambientals. L’objectiu principal és la redacció i estudi d’un Pla d’Actuació Integral de Recuperació del Delta de la Tordera, la Platja i el Delta de Malgrat de Mar, així com la Platja de S’Abanell i el Delta de Blanes.
Amb la finalitat de fomentar una planificació integrada, participada i capaç de fer front als reptes urgents d’aquest espai natural, el projecte vol aplegar les mesures necessàries per retornar l’equilibri al paratge, coordinant alhora les figues de planejament i protecció conjunta del Delta.
La investigadora en cap del projecte ISACC, Annelies Boekman, conjuntament amb la regidora de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, Núria Casajuana, van conduir la reunió d’ahir, que va servir bàsicament per posar-se al dia de l’estat del procés. Per la seva banda, el científic del CEAB Rafel Sardà va intervenir per explicar la metodologia que s’està emprant per elaborar l’estudi previ científic que servirà per acordar les mesures del Pla d’Actuació.
La regidora Núria Casajuana ha manifestat que “és molt important que a nivell dels municipis obrim el Delta de la Tordera a la ciutadania. Cal entendre i explicar que és un espai natural que ha de ser protegit”. “Entenem que la solució per recuperar l’espai ha de provenir de baix cap a dalt”, ha afegit.
El cronograma que es va acordar estableix que la III Trobada de la Taula de Treball tindrà lloc el 19 de juny a la tarda, i serà de nou al Centre d’Estudis Avançats de Blanes.
Diari Maresme 12/1/2018
La població de la comarca del Maresme continua augmentant i les darreres xifres oficials indiquen que el ritme de creixement maresmenc és superior a la mitjana catalana. Actualment, la xifra oficial de població del Maresme és de 444.046 habitants. En el darrer any el Maresme ha guanyat 2.541 persones, una xifra suposa un increment del 0,58% respecte a l’any anterior. Aquest percentatge supera el 0,44% registrat per la mitjana catalana.
L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, basat en dades publicades el 29 de desembre de 2017, destaca que l’increment demogràfic del Maresme s’ha intensificat els darrers tres anys en la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. En el darrer any, només han perdut habitants cinc municipis.
Actualment, el Maresme és la vuitena comarca que ha registrat un ritme de creixement més intens. Només la superen el Baix Penedès, Gironès, Barcelonès, Anoia, Vallès Occidental, Alt Penedès i Osona. Per altra banda, segons es desprèn de l’anàlisi, La població del Maresme és força equitativa, tot i que les dones mantenen un pes superior i és el col·lectiu que ha augmentat més el darrer any. Del total de població a la comarca, el 50,64% (224.844) són dones i el 49,36% (219.202) homes.
Els canvis del darrer any no han fet variar el pes poblacional dels municipis. Es mantenen els cinc que superen els 20 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar. Tot i que aquest darrer és un dels cinc municipis que han registrat pèrdua de població. Junt a Vilassar de Mar, han perdut habitants: Alella, Òrrius, Premià de Dalt i Sant Cebrià de Vallalta.
El municipi amb un creixement absolut més destacat ha estat Mataró, amb 610 habitants més, seguit de Tordera (184), Premià de Mar (183), El Masnou (169) i Calella (164). En variacions relatives, els increments més intensos s’han produït a Sant Pol de Mar (+2,24%), Caldes d’Estrac (+2,06%), Sant Vicenç de Montalt (+1,46%), Teià (+1,26%) i Tordera (+1,12%).
.jpg)
