La Natura a la Baixa Tordera: 2007-10-21

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Les llobateres (Sant Celoni) 27/10/07

Entre l’àrea de descans de l’AP-7 i el riu Tordera, al municipi de Sant Celoni, hi ha una zona humida en procés de restauració... Les Llobateres.

Aquesta setmana, tant en David Caballé com en Joan Borrell, han pogut veure un corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 2 bernats pescaires (Ardea cinerea), abundant presència de blauet (Alcedo atthis), aligots comuns (Buteo buteo), un parell de cornelles (Corvus corone), alguns ànecs collverd (Anas platyrhynchos) i polles d’aigua (Gallinula chloropus), les dues oques egípcies (Alopochen aegytiacus), alguns visons americans (Mustela vison),... entre altres. En David comenta la ja gran quantitat de repicatalons (Emberiza schoeniclus) hivernants a la llacuna.

Aquesta tarda en visita ràpida... MOLTA GENT pescant, passejant-se per les ribes, quads, gossos deslligats a la bassa,... una autèntica llàstima per un indret tan interessant i amb tant potencial.
.

Continuen les dues oques egípcies, mínim 5 aligots comuns, i una concentració d’unes 150 orenetes cuablanques (Delichon urbica) en migració cap al sud, entre altres.

Les dues oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)...

Dos aligots comuns (Buteo buteo)...

Desembocadura del riu Tordera 27/10/07

Aquest matí a la desembocadura del Tordera amb en David Caballé…

Continuen les dues fotges (Fulica atra), el xarxet comú (Anas crecca), el morell de cap roig (Aythya ferina),... entre els habituals de sempre, i un ànec cullerot femella (Anas clypeata) com a novetat.

Pas continu de mascarells (Sula bassana) cap al nord, entre 20 i 25, i s’observa un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) amb un ham clavat, vist dies enrere per Enric Badosa, i que primer era al mar i més tard va entrar a la llacuna per pescar.

Abundant presència de passerells comuns (Carduelis cannabina) entre el pit-roig (Erithacus rubecula), mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), pardals de bardissa (Prunella modularis), etc...

Abundant cuereta blanca (Motacilla alba) i 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea) sobre la brossa acumulada a prop de la barra de sorra.

Xarxet comú (Anas crecca) femella...

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) amb l'ham clavat...

Pel que fa als efectes de l’onatge dels dies anteriors...

El pagès dels camps propers a la desembocadura visita la barra de sorra amb un maquinista per mirar si s’obre per evacuar l’aigua marina acumulada a la llacuna perquè diu que li entra als pous.

La llacuna plena d’aigua de mar...

El que queda de l’illa de canyís...

El que queda de la banda de Blanes...

La sorra empassant-se més canyís...

El càmping evacuant l’aigua i omplint amb terres i runes...

Una pausa?...

Sortida herpetològica nocturna 26/10/07

Aquesta nit, aprofitant la pluja, en un recorregut per la Riera de Vallmanya (Tordera)...

Més de 100 salamandres (Salamandra salamandra), molt abundants.

Més de 50 gripaus corredors (Epidalea calamita).

Més de 25 gripaus comuns (Bufo bufo).

9 granotes pintades (Discoglossus pictus).

2 granotetes de punts (Pelodytes punctatus).

I un petit gripau d'esperons (Pelobates cultripes).

Per altre banda... més de 25 conills (Oryctolagus cuniculus).

Xavi.

divendres, 26 d’octubre del 2007

més sobre el retrocés de la costa. 25/10/07... a TV3

Si no heu pogut veure el Telenotícies Comarques, podeu accedir a aquest enllaç...

http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/video.htm?ID=72219&CAT_ID=tvcat

dijous, 25 d’octubre del 2007

Desembocadura del riu Tordera i retrocés de la costa. Algunes imatges de Marc Monguilod

Imatges d'en Marc Monguilod Fornes...

La desembocadura del Tordera als anys 70, amb el càmping als seus orígens envoltat d'aiguamolls i d'una àmplia platja amb dunes, i aigua baixant pel riu tot l'any...

Dragues i alteracions efectuades a la zona posteriorment... una de les causes principals de l'actual retrocés de la costa...
.

Moltes gràcies Marc per aquest document gràfic... Molt important!!!

Desembocadura del riu Tordera 25/10/07

.
Aquesta tarda a la desembocadura del Tordera amb l’Enric Badosa…

Com a novetat... un morell de cap roig (Aythyla ferina), dues fotges vulgars (Fulica atra), un xarxet comú (Anas crecca) femella, i dos corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) entre els avui molt abundants ànecs collverds (Anas platyrhynchos).

La llacuna s’ha omplert d’aigua de mar per l’onatge i ha crescut fins arribar uns 500m riu amunt. Per cert... encara el riu ple de brutícia sense recollir...

Al mar molt mogut... alguns corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), un gros (Phalacrocorax carbo), xatracs becllarg (Sterna sandvicensis) i uns 4-5 mascarells (Sula bassana) a més a més dels gavians argentats (Larus michahellis) i les gavines vulgars (Larus ridibundus)... tot cap al nord.

Una de les fotges (Fulica atra) seguit continuament per un juvenil de polla d'aigua (Gallinula chloropus)...

Morell de cap roig (Aythya ferina) entre els collverds (Anas platyrhynchos)...

Xarxet comú (Anas crecca) femella...

Cadernera (Carduelis carduelis)...

Avui... una mar molt moguda que ha fet retrocedir encara més la sorra i ha omplert la llacuna d’aigua de mar, impossible accedir a la platja per Blanes i encara tallat l’accés per Malgrat per les obres de perforació que s’hi fan...

Camí d'accés a la platja per la banda de Blanes inundat d'aigua de mar.

Obres dels pous de captació de la dessaladora de Blanes sota els efectes de l'onatge.

Accés a la barra de sorra per la banda de Blanes... inaccessible.

Treball de perforació al camí d'accés per la banda de Malgrat... camí tallat.

Aspecte de la barra de sorra des de la banda de Malgrat... inaccessible.

La sorra de la barra empassant-se el que quedava de l'illa de canyís.

Opinió... Com ser un naturalista compromés envoltat de ciment, totxo i cenutrios i no perdre els nervis. Per Alfons Delgado

Val la pena llegir, almenys un cop, aquest article de l'Alfons Delgado...

http://natura-selva.blogspot.com/2007/10/con-ser-un-naturalista-comproms-envolat.html

Les zones inundables a la Baixa Tordera

Si voleu conèixer les zones inundables (i les seves característiques) de la Baixa Tordera, podeu accedir a aquests enllaços...

Delimitació de zones inundables per modelització hidràulica...

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/365m.pdf

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/394m.pdf

Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables...

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/365g.pdf

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/394g.pdf

Punts crítics. Ponts…

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/tordera.pdf

Geomorfologia...

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/geomorfologia.pdf

i val la pena aquesta pàgina web...

Criteris per a la regulació d'usos en zones inundables...

http://mediambient.gencat.net/aca/ca//agencia/publicacions/urbanistic.jsp#E

Sobre la EDAR de l'Alt Maresme i les EDARs de les urbanitzacions de Tordera... Resposta per part de l'ACA

RESPOSTA CORREU SRA. DE DIEGO MITJANS

En resposta a les qüestions plantejades al correu electrònic tramés al Sr. Pagés en data 2 d’octubre de 2007, ens complau informar-vos del següent:

1. EDAR de Montpalau

L’Agència Catalana de l’Aigua, una vegada analitzades les opcions en estudi i escoltades les parts implicades i atesa la necessitat urgent de trobar el consens institucional, polític i social per tirar endavant aquesta infraestructura tan necessària, amb l’objectiu d’assolir el mandat de la Directiva en matèria de sanejament i no perdre el finançament dels fons de cohesió atorgats per a aquest projecte, ha proposat als municipis de Tordera, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat, i al Consell Comarcal la ubicació de la depuradora i les seves instal·lacions connexes a la pedrera de Montpalau (Tordera).

Aquesta és l’alternativa més possible a curt termini des del punt de vista administratiu, tècnic i urbanístic (Tordera), ja que és l’únic expedient vigent i amb bona part de la tramitació ja iniciada per part de l’ACA.

És per això que l’ACA planteja la recuperació del projecte iniciat en el seu dia, mantenint el pretractament actualment existent a la façana litoral, amb el seu corresponent projecte de millora, i proposant millores del projecte a desenvolupar en l’àmbit de la pedrera, amb l’objectiu de garantir els mateixos nivells de qualitat tècnica, hidràulica, d’integració paisatgística i sostenibilitat que es preveien en el darrer projecte proposat, incloent la creació del centre d’interpretació ambiental així com la incorporació progressiva del tractament terciari amb l’objectiu d’afavorir la reutilització de l’aigua tractada (inicialment prevista per a usos urbans de Pineda de Mar) i contribuir a garantir la disponibilitat d’aigua a través de la recàrrega de l’aqüífer profund de la Tordera, com a valors afegits a l’expedient actualment en tràmit.

En aquest sentit, s’ha decidit reprendre i millorar aquest projecte per ser l’alternativa amb majors possibilitats de desenvolupament a curt termini des del punt de vista administratiu tècnic, hidràulic i urbanístic. El projecte disposa de la declaració d’impacte ambiental favorable; el contracte de concessió d’obra pública encara és vigent i jurídicament el projecte és viable. Igualment incorpora ja la modificació del traçat dels col·lectors per fora de la riera tal com es demanava per part del municipi de Pineda de Mar i té construïts en la part del passeig Marítim uns 1.000 metres de col·lectors lineals.

Pel que fa al calendari d’actuacions, no es poden encara concretar dates d’inici de les obres, ja que s’acaben d’iniciar els treballs de redacció dels projectes constructius definitius (col·lectors i planta depuradora), el que suposa tramitacions paral·leles d’aixecament d’actes prèvies d’ocupació de terrenys, informacions públiques, expropiacions etc. que no estan subjectes a un calendari concret.

2.- Programació d’actuacions candidates al PSARU 2005 a les urbanitzacions de Tordera

En relació a la planificació del sanejament en alta a l’àmbit del municipi de Tordera que es recull al PSARU 2005 i a l’actualització aprovada pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua en data 20 de juny de 2007, hi figuren les següents actuacions relacionades amb urbanitzacions:

Escenari 2006-2008

· EDAR i col·lectors de la urbanització Les Farreres (Id. 11214)
· EDAR i col·lectors de la urbanització Sant Daniel (Id. 11218)
· EDAR i col·lectors de la urbanització Terra Brava (Id. 11219)

Candidates a la programació

· EDAR i col·lectors de la urbanització Àgora Parc (vessant Nord) (Id. 11211)
· EDAR i col·lectors de la urbanització Àgora Parc (vessant Oest) (Id. 11212)
· EDAR i col·lectors de la urbanització Roca-rossa (Id. 11217)
· EDAR i col·lectors de la urbanització Can Domènec (Id. 10969)

Les actuacions programades a l’escenari 2006-2008, disposaran de projectes constructius abans de 31 de desembre de 2008.

D’altra banda, pel que fa a les EDAR candidates a la programació, atenent a la proposta de l’Ajuntament de Tordera en data 8 d’agost de 2007, es considera possible el canvi de solució tècnica que suposa agrupar en una única EDAR el sanejament de les urbanitzacions Àgora Parc (dues vessants) i Rossa-roca. Aquesta nova actuació serà incorporada a l’escenari 2006-2008 de la programació dins del PSARU 2005, a fi i efectes de què es disposi del projecte constructiu abans de 31 de desembre de 2008.

Finalment, pel que fa referència al sanejament de Can Domènec, atès que aquesta urbanització pertany parcialment al municipi de Sant Cebrià de Vallalta, es requerirà des de l’ACA l’acreditació de recepció d’aquesta per part dels dos municipis abans de programar-la.

El Molí d'en Puigvert (Palafolls) 24/10/07

Al Pla de Palafolls, entre els camps de conreu, hortes, vivers i naus industrials, hi ha un conjunt de dues basses i una freixeda inundable anomenat Molí d’en Puigvert, la única zona humida reconeguda i inclosa al catàleg de zones humides del DMAH (que no la millor, ni de lluny) de Palafolls, i un clar exemple de com no s'ha de gestionar una zona humida (com una zona ajardinada afavorint les espècies al·lòctones).
.

Bassa petita

Bassa gran

Freixeda inundable

.

Aquest migdia, a les basses amb molt poca aigua, unes 18 polles d’aigua (Gallinula chloropus), 1 bernat pescaire (Ardea cinerea), abundants rossinyols bords (Cettia cetti), cueretes blanques (Motacilla alba) i trist (Cisticola juncidis), 1 blauet (Alcedo atthis) a la bassa petita que amb la meva arribada fuig cap a la gran i és empaitat per altre, i més de 50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild), presents a tota la vall del Tordera però especialment abundants a tots els racons de Palafolls.

Blauet (Alcedo atthis)
.

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
.
Una parelleta...

Sobrevolant les basses un xoriguer comú (Falco tinnunculus).

Prenent el sol al llit sec de la bassa gran... 5 tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans).

Tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) mascle i femella.

.
A l’interior de la freixeda... mínim 5 raspinells comuns (Certhia brachydactyla), tudons (Columba palumbus), cargolets (Troglodytes troglodytes), merles (Turdus merula), desenes de tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), mallerengues blaves (Parus caeruleus), carboneres (Parus major), cuallargues (Aegithalos caudatus),...

Als camps de conreu adjacents... fins a 4 aligots comuns (Buteo buteo), centenars d’estornells vulgars (Sturnus vulgaris), pardals (Passer domesticus), alguns pit-roig (Erithacus rubecula) i bitxacs comuns (Saxicola torquata), almenys 5 titelles (Anthus pratensis),...