L’ANG presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català
Naturalistes de Girona 16/2/2017
L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que l’Avantprojecte té deficiències pel que fa a la protecció de la costa contra el canvi climàtic, la degradació i gestió de sediments i la vigilància i millora ambiental. Aquest document busca mantenir un model turístic de temporada, i no preveu la participació del tercer sector dins els òrgans de gestió.
Des de l’ANG, es considera que l’elaboració de la Llei ha estat, en certa manera, condicionada per la idea de que el litoral és un recurs amb un potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat. Així doncs, s’hauria de tenir en compte que el litoral no és només un recurs, i caldria que la Llei incorpores la gestió ambiental com a element clau.
L’organització destaca el fet que no es contemplin els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com tampoc el canvi d’usos que es puguin derivar de l’augment del nivell del mar. En aquest sentit, l’ANG considera que la Llei hauria d’analitzar els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com aplicar mesures urgents d’adaptació als efectes del canvi climàtic en el sistema costaner.
Tampoc es consideren aspectes com la degradació i el dèficit de sediments, a més de la gestió d’aquests per a la regeneració dels espais litorals, ja que es tracta d’un dels molts serveis ecosistèmics que el litoral disposa i que s’han d’avaluar per tal de garantir-ne preservació i conservació al llarg del temps.
Des de l’entitat també es plantegen millores de gestió en les diferents classificacions de platges, com dotar a les urbanes d’un sistema de gestió ambiental tipus EMAS desenvolupat als Plans municipals. Pel que fa a les platges naturals, cal implantar mesures de conservació que garanteixin el seu valor ecològic, natural i paisatgístic, i en concret en tot allò que té a veure amb el fondeig.
Un altre factor a tenir en compte és que en l’Avantprojecte presentat no es recullen mesures de desestacionalització del sector turístic vinculat al turisme de platja, tot i que en els darrers anys s’hagi evidenciat un augment dels impactes i alteracions patits pel medi natural derivats en major part, pel fet de centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d’estiu.
Així doncs, en aquest aspecte, l’ANG considera oportú encaminar la seva gestió cap a una desestacionalització i compatibilitzar un allargament de la temporada turística amb la possibilitat de recuperació dels recursos naturals, intentant reforçar també l’accés del ciutadà al recurs platja tot l’any i no només durant els mesos d’estiu. En aquest sentit, l’ANG demana que s’analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaner, i s'hi apliquin mesures restrictives en cas que es superi aquesta capacitat.
L’ANG remarca que a l’Avantprojecte hi ha una escassa incidència en aspectes ambientals com la biodiversitat i les espècies protegides, i l’entitat ecologista considera que cal fer-hi menció específica, així com també als serveis ecosistèmics del sistema costaner.
Des de l’ANG, es planteja la possibilitat de crear un observatori de posidònia que monitoritzi l’estat d’aquesta comunitat bentònica i proporcioni informació referent a mesures per la seva preservació.
En aquest sentit, l’ANG reclama limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, ja que la Llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera.
Finalment, l’entitat reclama la presència d’entitats ecologistes en les figures creades per tal d’establir nous mecanismes de coordinació i participació en la gestió del litoral, així com el Consell Rector i la Comissió d’Ordenació del Litoral.
Els Naturalistes alerten que la nova llei costanera prioritza els usos turístics
Diari de Girona 17/2/2017
L'ANG presenta al·legacions a l'avantprojecte de la Generalitat perquè hi troba a faltar mesures proteccionistes i anàlisi dels riscos del canvi climàtic
Una barca netejant la badia de Roses, en una imatge d´arxiu. rosana vidal
L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) critica que l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català, del Departament de Territori i Sostenibilitat, sigui un document més regulador dels usos turístics i urbanístics actuals que un marc legal per protegir la costa.
Per aquest motiu, l'entitat acaba de presentar una sèrie d'al·legacions amb les quals demana a la Generalitat que la llei prioritzi la gestió ambiental, analitzi els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis costaners i apliqui mesures urgents per tal d'adaptar-se als seus efectes.
Espècies protegides
El portaveu de l'ANG, Enric Cortiñas, va argumentar que «la llei no ha prestat prou atenció a la part de canvi climàtic, perquè l'articulat fa moltes més referències als usos turístics que a com prevenir l'augment del nivell del mar, l'acció de les llevantades o la realització d'informes i estudis periòdics». També hi han trobat a faltar més incidència en la biodiversitat i les espècies protegides.
Els Naturalistes lamenten que l'avantprojecte de llei no tingui en compte ni la degradació ni el dèficit de sediments o la possibilitat de gestionar-los per a la reutilització de les platges.
Tal com especifiquen en el document presentat a la Conselleria, la redacció de la llei està «condicionada per la idea que el litoral és un recurs amb potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat». En canvi, l'organització proteccionista defensa el tractament de la costa com alguna cosa més que un recurs amb possibilitats de ser explotat.
Després d'analitzar l'avantprojecte, l'ANG ha comprovat que no recull mesures per desestacionalitzar l'activitat turística vinculada a la platja, ignorant el fet que al llarg dels últims anys s'ha evidenciat «un augment dels impactes i les alteracions del medi natural», causat pel fet de «centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d'estiu».
Desestacionalitzar el turisme
Per corregir aquesta tendència, l'entitat demana que la gestió del litoral contempli la desestacionalització i la prolongació de la temporada turística. En relació amb aquest punt, a les al·legacions reclamen que s'analitizi la capacitat de càrrega del sistema costaner i, quan s'hagi determinat, s'apliquin mesures restrictives quan s'excedeixi.
Des del seu punt de vista, i tal com va subratllar Cortiñas, un altre fet significatiu de l'enfocament de la futura llei és que no preveu cap tractament específic per a la posidònia. Per preservar aquesta alga, l'ANG considera que seria bo crear un observatori de posidònia que permeti controlar el seu estat i aporti informació útil per a la seva protecció. Amb aquest objectiu, l'associació creu que cal limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, «ja que la llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera» –remarquen.
D'altra banda, els Naturalistes demanen al Departament de Territori millores de gestió en els diferents tipus de platges. Pel que fa a les urbanes, proposen dotar-les d'un sistema d'auditoria ambiental EMAS desenvolupat en els plans municipals. Mentre que per les naturals, plantegen la implantació de mesures de conservació que en garanteixin el valor ecològic i paisatgístic; tot especificant que es presti una especial atenció a tot allò que tingui a veure amb el fondeig.
Per últim, l'ANG reclama que tant el Consell Rector com la Comissió d'Ordenació del Litoral, previstes a la nova llei, comptin amb la representació d'entitats del territori i ecologistes.
Este vegetal és un gran protector de l'erosió que provoca l'onatge a la costa. | Mireia Curto
http://www.aguaita.cat/noticia/8361/plantes/marines/salvat/litoral/ampolla/durant/temporal
https://twitter.com/gepecedc/status/832552197091127296
GEPEC 16/2/2017
Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent.
Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre.
Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que es duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.
Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges.
Les restes marines naturals no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar la gran quantitat de sorra que es perd en superfície o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.
Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes, o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.
El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera intel·ligent de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.
Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral... si volem ser part de la solució i no del problema.
A la imatge podem observar com aquests filaments contribueixen a fixar milers de tones de sorra que altrament marxarien al rerepaís d’aquesta platja
.jpg)
