dissabte, 15 d’octubre del 2016

Tallareta cuallarga (Sylvia undata) i Piules dels arbres (Anthus trivialis) al riu Tordera (Sant Celoni) 14/10/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà ahir al riu Tordera (Sant Celoni)...

1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata) mascle
Comentari : 1ra observació personal a la llera del riu.
mínim 13 Piules dels arbres (Anthus trivialis)...


2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
unes 20 Titelles (Anthus pratensis)
uns 10 Passerells comuns (Carduelis cannabina)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà

Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) i Aloses vulgars (Alauda arvensis) al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 14/10/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) ahir 14/10/2016...

1 Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)
Comentari : Reclamant en plantació de plàtans.
uns 25 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 32 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
Comentari :1r estol de la tmp.
4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Cotolius (Lullula arborea)
1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
unes 75 Titelles (Anthus pratensis)
2 Cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus)
unes 15 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
uns 7 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 25 Pardals roquers (Petronia petronia)
unes 30 Cornelles negres (Corvus corone)
2 Grives (Turdus viscivorus)
uns 150 Tords comuns (Turdus philomelos)
2 Esparvers vulgars (Accipiter nisus)
mínim 4 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
Aligots comuns (Buteo buteo)
uns 50 Ballesters (Apus melba)
unes 30 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
unes 20 Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
9 Perdius roges (Alectoris rufa)
1 Puput (Upupa epops)
mínim 4 Picots verds (Picus viridis)
3 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
2 Xivites (Tringa ochropus)
Comentari :A un bassal.
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tudons (Columba palumbus)
unes 50 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Trist (Cisticola juncidis)
uns 40 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 10 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
2 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
mínim 3 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

"Isla de los pájaros"... La Pilona de Malgrat de Mar 14/10/2016 Font: youtube.com



Malgrat de Mar 2016 - DRONE- DJI PHANTOM 4K HD
thomassgold.com

Publicat el 14 oct. 2016
DJI PHANTOM 4K hd playa Malgrat de Mar " Isla de los Pájaros " vuelo dron.
DJI PHANTOM hd 4k Malgrat de Mar beach "Bird Island" flying drone.


La Pilona serà catalogada com a bé cultural d'interès local
Ajuntament de Malgrat de Mar 14/10/2016

Tots els grups municipals del consistori malgratenc van aprovar anit en la sessió plenària del mes d'octubre incorporar urgentment La Pilona al catàleg de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) com a bé cultural d'interès local. ERC, PDC i CUP van presentar una moció per catalogar La Pilona, així com perquè sigui consolidada i conservada per aturar el procés de degradació dels suports de la plataforma marítima, que és testimoni del passat miner de Malgrat de Mar.
La Pilona és una antiga plataforma de pedra i formigó de 107 anys d'antigüitat que s'utilitzava perquè els vaixells hi carreguessin el ferro que s'extreia de les Mines de Can Palomeres. Un sistema telefèric feia arribar el mineral en vagonetes des de les mines i a mar. Un cable aeri d'uns 1.400 metres de llarg -de fet eren dos cables en cada sentit unia l'estació de càrrega de les mines amb la plataforma receptora a dins de mar. 
 
La moció aprovada ahir és una proposta estudiada i formulada pels historiadors malgratencs Sònia Garangou, Núria Arís, Joan Piña i Joan Bosch. Aquesta moció afirma que "en els darrers anys un gran nombre de malgratencs han mostrat la seva preocupació pel que es veu com un procés de degradació evident de la Pilona, fins el punt que s'ha creat un grup a les xarxes socials demanant que aquesta icona malgratenca sigui preservada". 

La moció aprovada per govern municipal -PSC i JXM- i per l'oposició -ERC, PDC, CUP i PP- acorda que s'incorporarà urgentment La Pilona al catàleg de béns protegits del pla d’ordenació urbanística municipal com a bé cultural d’interèslocal pel seu interès "com a excepcional vestigi arqueològic del nostre passat miner i el seu significat actual com a tret identitari de la població".
La moció també proposa dur a terme "les accions necessàries amb totes les administracions competents per tal de garantir la seva consolidació i adequada conservació, assumint els costos, si és necessari". A més, "que la consolidació i adequada conservació es prenguin amb la màxima celeritat possible donat l’estat de degradació dels suports de la plataforma, en un termini màxim d'un any". En aquest sentit, tots els grups municipals van acordar que aquest termini inicialment serà d'un any, però que es podrà prorrogar 1 any més si es justifica el motiu. 
La regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JXM), va defensar que el govern municipal comparteix la voluntat de la moció presentada "de protegir i donar valor a La Pilona com a símbol del poble". 
La portaveu del PDC, en nom dels partits que van presentar la moció, Neus Serra, va recordar que "fent una cerca a les hemeroteques, es pot veure que aquest és un tema recurrent que sempre ha sortit en aquest plenari". "1998, 2000, 2001... sempre ha estat un tema que el govern ha dit que calia posar en valor però no s'ha concretat mai", va explicar. 

NOU PAS PER CONSERVAR LA PILONA
elmalgratenc.com 14/10/2016

foto: Josep Comas Alemany

Malgrat de Mar ha fet un nou i reiterat pas per conservar l’element històric de La Pilona, la base de formigó que es troba a uns 500 metres de la platja mar endins i que forma part del “passat miner” del municipi.

Durant el ple d’aquest dijous al vespre, per unanimitat dels partits polítics municipals, s’ha acordat qualificar La Pilona com a Bé Cultural d’Interès Local. També es desenvoluparan les accions necessàries per a la seva conservació i s’integrarà com a “vestigi més visible” en el projecte de les Mines de Can Palomeres.

Tot plegat, segons han acordat els grups al consistori, es farà “amb la màxima celeritat possible donat l’estat de degradació dels suports de la plataforma”. El termini inicial per fer-ho és d’un any. En cas que sigui necessari, però, aquest termini s’ampliarà un any més.

Senglars (Sus scrofa) al Port de Blanes 15/10/2016 Pere Alzina. Font: Twitter.com

Accediu al tuit per veure el vídeo...

Senglars/Wild boars at Port de Blanes (Catalonia)


La població de senglars creix al Montseny tot i l’increment de captures
el9nou.cat 14/10/2016

Els caçadors abaten més senglars però la població d’aquest animal no para de créixer al massís del Montseny i al Montnegre i el Corredor. Les dades de seguiment de senglars de la Diputació i la Generalitat revelen que s’ha superat el rècord de població a la zona.


El rècord històric de captures de senglar al Montseny que van aconseguir les 18 colles que actuen al massís durant la temporada 2015/2016 no va impedir un nou creixement de la població de porcs salvatges. Es van caçar 3.107 senglars, i se superava així per primer cop la xifra de 3.000. Són un 39% més d’animals morts que la temporada anterior (2.233). Tot i aquesta xifra, s’estima que la densitat va pujar fins als 16 exemplars per cada quilòmetre quadrat. Són quatre senglars més que la temporada anterior, un 33% més. Aquest és el cinquè augment consecutiu de la població, que no para de créixer des de la temporada 2010/2011, quan era de set porcs per cada quilòmetre quadrat. L’actual, per tant, és més del doble de la que hi havia fa només cinc anys. És, també, la xifra més alta des que es va iniciar el programa de seguiment.
Amb la densitat actual es calcula que en les 48.000 hectàrees del Montseny hi ha uns 7.680 senglars. Tot i que l’activitat cinegètica n’ha mort més de 3.000 –un 40% de la població total– aquesta no minva. L’alta capacitat reproductiva d’aquests animals i la facilitat per trobar menjar en zones periurbanes –als camps de blat de moro, per exemple– permeten explicar aquest fenomen.

30
La situació és paral·lela al parc del Montnegre i el Corredor. La temporada passada la densitat de senglars també va augmentar. Ara se situa en 13 exemplars per cada quilòmetre quadrat, tres més dels que hi havia la temporada anterior (un 30% més). Això vol dir que en les 33.000 hectàrees hi viuen uns 4.290 senglars. Aquí, les 14 colles de caçadors que hi actuen també van fer el seu rècord històric de captures amb 1.255 animals morts durant la temporada 2015/2016, que representarien un 29% de la població. La temporada anterior n’havien caçat 947. Per tant, l’augment de l’activitat de les colles de caçadors és del 32%, una mica per sota del creixement al Montseny.

Els problemes que provoquen els senglars també arriben a zones urbanes. Els veïns de la Terrera, a l'Ametlla, han vist com l'entrada de senglars al barri és cada cop més habitual

Algunes notícies per llegir 13-15/10/2016...

Demanen que s’aturi l’allargament de la C-32 a Blanes
ariet.cat 14/10/2016

La plataforma Aturem la C-32 ha presentat una petició al Tribunal Superior de Justícia perquè s'aturin de forma cautelar les obres, al·legant que el projecte inicial ha estat modificat diverses vegades

Moment d'una de les accions reivindicatives contra l'allargament de la C-32 /Aturem C-32

La plataforma Aturem la C-32 ha presentat una petició al Tribunal Superior de Justícia perquè se suspengui de forma cautelar l’allargament de l’Autopista C-32. El projecte, impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, preveu que la via, que actualment creua el Maresme de Montgat a Palafolls, s’ampliï fins arribar a Lloret de Mar passant per Blanes, a la Selva. Està previst que l'empresa encarregada d’executar l'obra sigui Abertis, per mitjà de la concessionària Invicat, que també en faria la conservació i el manteniment.

Des d’Aturem la C-32 consideren que el traçat de la nova via comportaria un important greuge ambiental als boscos de la zona. Joan Mora, ambientòleg i membre de Pinya de Rosa –una de les associacions que formen part de la plataforma-, explica que “el tram passa per un lloc no urbanitzat que és la única zona forestal entre Blanes i Lloret en bon estat, per això defensem que hi ha alternatives com desdoblar la N-II”.

La plataforma demana la suspensió cautelar per evitar que comenci l’execució durant la tramitació del recurs. “Hi ha pressió d’Abertis perquè la concessió de la C-32 acaba el 2021. Invertir aquí pot ser una manera de renovar la concessió. La Generalitat diu que la inversió estarà amortitzada abans del 2021 i que per tant no s’haurà de renovar, però és fals. L’autopista s’acabaria el 2019 i en dos anys no hi ha temps d’amortitzar”, denuncia Mora.

El projecte es va aprovar l'any 2001, però des d'aleshores ha sofert diverses modificacions

Una obra que ve de lluny

Per trobar els orígens del projecte cal anar fins l’any 2001. Llavors es va aprovar l’ampliació, però no és fins el 2015 que “el conseller Santi Vila va a Lloret i presenta el projecte fet i firmat i un conveni amb Abertis que el finançarà”, explica Mora. Entre 2001 i 2015, però, el projecte es va modificar diverses vegades. És aquí on es fonamenta el recurs presentat per Aturem la C-32.

L’estudi d’impacte ambiental que dóna viabilitat al projecte va ser aprovat l’any 2000 i era vàlid durant 5 anys. Des de la Generalitat, però, s’han anat fent ponències ambientals, la darrera de les quals el desembre 2014, per certificar i ampliar el període de vigència. Des de Territori i Sostenibilitat afirmen que són “petites variacions en el traçat que no suposen diferències substantives respecte de l’inicialment proposat i que havia servit de base per a l’avaluació d’impacte ambiental”.

Mora explica que des de la plataforma denuncien que si “agafes tots els canvis fets durant 15 anys, individualment no són rellevants, però sumats fan que el projecte sigui molt diferent”.

Territori i Sostenibilitat considera que els canvis són “millores mediambientals”. Entre aquestes modificacions hi hauria la de passar de l’original calçada de doble via a una de simple; mesures per millorar la revegetació dels talussos; l’ampliació del pont que creua la riera de Sant Daniel; la reforestació de les antigues vies elèctriques; la modificació del traçat de la rieres de Sant Simó i Sant Daniel o la construcció d’un viaducte de 126 metres de llarg en substitució del túnel que hi havia previst.

“Tots aquests canvis són per reduir gairebé a la meitat el pressupost inicial de 100 milions d’euros”, exposa Mora, ja que segons Territori i Sostenibilitat l’actual pressupost és de 59 milions. El portaveu d’Aturem la C-32 es mostra especialment preocupat per l’afectació de la construcció del viaducte “que tindria més impacte sobre la muntanya que no un túnel, en què no toques la coberta vegetal. El fals túnel és més econòmic, però més agressiu ambientalment”.

L'allargament de la C-32 fragmentarà els espais naturals entre Blanes i Lloret i impedirà el pas de la fauna

L’impacte

Més enllà de les modificacions del projecte, des de la plataforma denuncien l’impacte global que podria tenir la construcció del traçat. L’ambientòloga i membre d’Aturem la C-32, Xènia Illas, explica que suposaria “un impacte paisatgístic descomunal, fragmentant la part nord de Blanes i Lloret”.

El traçat previst passa pels espais naturals de Sant Daniel i el Vilar de Blanes i els Àngels de Lloret de Mar. Tot i que aquests no tenen una protecció específica, Illas explica la seva importància com a connectors naturals amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa (Blanes): “els boscos fan que no quedi aïllat, l’autopista tallaria els passos de fauna i acabaria creant endogàmies que afectarien la biodiversitat”.


Queixes a Lloret per la construcció de dos negocis turístics a Cala Canyelles
El Punt Avui 13/10/2016

Els amos de la urbanització reclamen que s'anul·li una modificació del POUM

L'Ajuntament sosté que la redistribució del sector no fa pujar l'edificabilitat


JORDI FERRER - LLORET DE MAR
Un canvi en el planejament de Lloret de Mar per autoritzar la construcció de dos negocis turístics a Cala Canyelles ha provocat queixes de la comunitat de propietaris de la zona residencial i de l'entitat ecologista SOS Lloret. Els opositors creuen que l'hotel i la casa de turisme rural afecten un corredor biològic que uneix els boscos del Montgròs i el massís de Cadiretes amb el mar. L'equip de govern (PDC, ERC-Avancem i PSC) sosté que la redistribució feta “fa més viable el sector”, segons diu el regidor d'Urbanisme, Joan Bernat (ERC-Avancem).

La modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) es va aprovar en el ple del 22 de setembre del 2015. La comunitat de propietaris, que presideix Lluís Picart, veu deficiències greus en el projecte, com ara que inclouen els estudis d'impacte ambiental i de mobilitat generada o les “coordenades exactes dels dos establiments”.

Els propietaris de Cala Canyelles sostenen que la modificació urbanística farà que s'augmenti l'ocupació (de 6.157,97 a 8.066,90 m²) i que afecta la delimitació de zones verdes, cosa que només pot fer la Generalitat i no la comissió territorial d'Urbanisme. SOS Lloret demana, fins i tot, que es desclassifiqui el sector com a urbanitzable i que s'eviti que hi hagi els negocis.

Bernat assenyala que els establiments turístics s'han redistribuït en dos sectors en lloc d'un, més a prop de les edificacions ja existents, però que en cap cas s'ha augmentat la superfície edificable, diu. A més, el projecte inclou l'asfaltatge de l'antiga carretera de Lloret a Tossa.

LES FRASES

Sol·licitem l'anul·lació íntegra i total del projecte de modificació del POUM a Costa Marcona

Part de les al·legacions dels propietaris de la zona residencial de Canyelles

No se'ls dóna més edificabilitat sinó que, en lloc d'haver-hi un sector, n'hi ha dos [un per a l'hotel i un per a la casa rural]

Joan Bernat
REGIDOR D'URBANISME DE LLORET

Un any amb les al·legacions pendents

La comunitat de propietaris de la zona residencial de Cala Canyelles de Lloret i l'entitat SOS Lloret van presentar al·legacions poc després que el ple del 22 de setembre del 2015 aprovés, de manera inicial, la modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). SOS Lloret va presentar l'escrit el 28 d'octubre i els amos ho van fer el 4 de novembre. Les al·legacions encara no han estat resoltes.


Lamentable a més que darrera la C32 projecten hotels i ports esportius a Tossa de Mar i Costa Brava Sud. Aturem-los!


L’ACA inspecciona rius i rieres per reduir el risc de desbordaments
Diari maresme 14/10/2016

Tram de Torrent Roig (Cabrils) | ACA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està inspeccionant rius i rieres del Maresme i Vallès Oriental pels danys ocasionats durant l’episodi de pluges intenses d’aquesta setmana. Inspectors de la demarcació territorial de Barcelona estan realitzant un seguiment dels àmbits afectats, en col·laboració amb els consistoris dels municipis afectats, per avaluar els trams fluvials que requeriran actuacions extraordinàries urgents per recuperar la correcta dinàmica fluvial dels rius.
Aquestes actuacions, que es duran a terme de manera coordinada amb els ajuntaments, van encaminades a detectar possibles acumulacions de vegetació que puguin alterar la lliure circulació de l’aigua en cas de noves pluges. L’objectiu és reduir el risc de desbordaments en cas que es tornin a produir tempestes com les dels darrers dies.
L’ACA ha informat que un cop s’hagi fet un inventari dels danys actuarà en aquells llocs que es defineixin tècnicament com a prioritaris. Les mateixes fonts han explicat que el finançament d’aquestes actuacions seràextraordinari i es farà amb càrrec al pressupost de contingència de l’Agència.


I per quan les inspeccions per denunciar estretament de lleres? No seria més lògic per evitar problemes en cas de crescudes?





Blanes viu una nit de fort temporal, que no ha tingut conseqüències greus
Blanesaldia.com


La segona nit consecutiva de fort temporal marítim no ha causat cap conseqüència greu al litoral blanenc, afectat per la borrasca que va començar a manifestar-se la tarda-nit de dimecres arreu de Catalunya.

A diferència de l’anterior jornada de dimecres a dijous, aquesta passada matinada la mala mar ha anat guanyant en força, de manera que les onades han arrossegat la sorra i l’han dipositat sobre el pas de vianants en alguns trams del Passeig de Mar.


On s’ha amuntegat més sorra és en un dels trams del Passeig Cortils i Vieta situat al costat de la Plaça Catalunya. També ho ha fet en algunes parts més puntuals del Passeig de S’Abanell, tot i que l’afectació en aquesta altra zona ha estat gairebé residual. Operaris del servei de neteja municipal s’han encarregat des de quarts de sis de la matinada de fer la neteja manual i mecanitzada amb l’ajuda de maquinària de la sorra dipositada sobre el passeig.

Paral·lelament, efectius de la Policia Local de Blanes han tancat l’accés a la zona de Sa Palomera per seguretat. Es tractava que els vianants no accedissin dalt de la roca ni a la platja, on les onades arribaven a saltar en algun moment per sobre de la zona de passeig. S’han instal·lat tanques dissuassòries en les diferents entrades d’accés que hi ha a través de la platja i des del passeig.


Una altra mesura que s’ha hagut d’implementar avui al matí ha estat la neteja de la sortida de la riera situada a tocar de la Plaça Catalunya, que havia quedat taponada per l’acumulació de sorra. Això amenaçava que no hi hauria una via lliure per la sortida d’aigua en cas que tornés a haver un nou episodi de pluja forta, per això s’ha procedit a deixar neta amb l’ajut d’una excavadora.


En fase de Prealerta l’INUNCAT per pluges i el PROCICAT per onatge

Durant les properes hores, els efectius de la Policia Local i Protecció Civil continuaran amatents a haver d’actuar per qualsevol nova incidència. La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha tancat l’Alerta del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT), que ha quedat en fase de prealerta.


Aquest darrer extrem és perquè les previsions de pluges del Servei Meteorològic de Catalunya anuncia que poden ser fortes aquesta tarda i vespre al quadrant nord-est del país, i que podran superar els 20 l/m2 en 30 minuts de forma local i generar incidències, sobretot al litoral de l’Empordà i de la Selva.


D’altra banda, també es manté en fase de prealerta el Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT per onatge, atesa la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya que es puguin produir onades superiors a 2’5 metres des del Barcelonès fins a l’Alt Empordà durant el dia d’avui. Per això, Protecció Civil de la Generalitat ha recomanat extremar les precaucions a l’entorn del litoral afectat pel fort onatge i no accedir als llocs on les onades trenquin amb força.

Fotos: Ajuntament de Blanes


El temporal de llevant s'endú platges
Diari de Girona 15/10/2016


Blanes va tancar l´accés a sa Palomera, la riera de Cadaqués es va inundar i hi va haver una vintena d´incidències per la pluja durant la nit


L´episodi d´ahir a la tarda no va ser, però, l´única tanda de xàfecs, ja que, la matinada de dijous a dinvendres van deixar fins a 84 litres per metre quadrat a Portbou i a punts de l´Empordà es van superar el llindar d´intensitat, més de 20 litres per metre quadrat en mitja hora.

El temporal de llevant va deixar imatges d´onades d´entre tres i quatre metres que van fer desaparèixer algunes platges a punts com Roses, Llançà i Blanes. En el cas de Roses, l´aigua es va tornar a menjar la platja de la Punta i Nova, mentre que a Llançà el mar saltava el port. A Cadaqués com també és habitual, el mar va entrar amb molta força per la riera a la badia deixant inutilitzada per al trànsit i l´estacionament.

Pel que fa a Blanes, la segona nit de fort temporal marítim va fer que ls onades arrosseguessin la sorra de la platja i la dipositessin sobre el pas de vianants en alguns trams del passeig de Mar. Els operaris del servei de neteja ho van netejar i els efectius de la Policia Local de Blanes van tancar l´accés a la zona de Sa Palomera per seguretat. A més, també es va netejar la sortida de la riera situada a tocar de la plaça Catalunya, taponada per l´acumulació de sorra.

Malgrat la intensitat de l´aigua, la caiguda d´un mur a Figueres o una petita esllavissada a la carretera de Cadaqués va ser un dels pocs incidents registrats la nit de dijous. La llevantada ha permès fer preveure que en breu s´aixecaran les restriccions del Port de la Selva per la salinització dels aqüífers.
Sant Pere Pescador va ser un dels llocs on van caure amb força, 31 litres; o Torroella de Montgrí amb 24 i Portbou, amb 24,5. La forta pluja va deixar rius d´aigua en molts punts de l´Alt i el Baix Empordà.

A la demarcació de Girona, els Bombers van haver de fer una vintena de serveis durant la nit de dijous a divendres. Torroella de Montgrí en va concentrar una bona part, una desena d´actuacions. Totes elles centrades sobretot en inundacions i filtracions d´aigua.

A banda, segons va informar la Guàrdia Urbana de Figueres, va caure un mur de quatre metres al mig de la calçada de la ronda Carril, a tocar la via del tren. A més, es va produir un esvoranc al carrer Pi i Margall, a l´altura del número 56 i un tram del carrer es va haver de tallar al trànsit.

A causa de les precipitacions i l´alt aparell elèctric, va haver-hi problemes en el subministrament d´electricitat. Hi va haver unes 3.000 persones ?1.951 abonats a Vidreres i 1.021 a Llagostera? que van quedar-se sense llum, tot i que ahir al matí les incidències ja estaven resoltes.

El telèfon 112 va atendre durant la nit 1.267 trucades per les pluges arreu de Catalunya, la gran majoria amb origen al Maresme (845) i al Barcelonès (183). Les trucades van ser majoritàriament per inundacions, filtracions, rescats de vehicles (urbà), clavegueram, incidències trànsit.


La majoria d´avisos, que es van concentrar fins a la mitjanit, van ser a les comarques de Girona, especialment a l´Alt i al Baix Empordà, segons va informar Protecció Civil.


La llevantada afecta tot el litoral sense fer estralls
El Punt Avui 14/10/2016

Els registres de precipitació més importants van ser al nord de la demarcació, amb uns 32 mm a Roses i 40 a Portbou

Una avaria en el subministrament elèctric afecta 1.950 abonats a Vidreres


ESTEVE CARRERA - GIRONA
El fort temporal de pluja i vent marítim va travessar ahir les comarques de Girona de sud a nord amb espectaculars imatges de la llevantada al litoral i importants precipitacions, sense provocar greus incidències. A l'hora en què es tancava aquesta edició, però, Endesa confirmava que una avaria en el subministrament elèctric afectava 1.950 abonats de la zona de Vidreres i que es treballava en la localització de l'incident.

El temporal, que es va reactivar i intensificar entre la tarda i el vespre amb episodis curts però intensos de pluja, va deixar els registres més importants de precipitació acumulada a Portbou (40 mm) i entorn del cap de Creus en punts com Cadaqués (27,6 mm en una hora) i Roses (32 mm). A Roses precisament, l'Ajuntament i els serveis d'emergència van tancar a les set de la tarda l'accés a l'espigó de Santa Margarida pel fort onatge, i municipis del litoral com el Port de la Selva van tancar l'accés a les rieres.

Pel que fa als avisos als serveis d'emergència, ahir fins al vespre la major part de les trucades que s'havien atès procedien del Baix Empordà (15) i la Selva. A la Selva marítima, el fort temporal de pluja i marítim també va ser la constant durant el dia d'ahir, tot i que no es van haver de lamentar més
danys dels que s'havien produït la nit anterior, quan, a causa de la caiguda d'un llamp, 6.219 abonats, la majoria pertanyents a Blanes i la resta, a Lloret de Mar i Tordera, van quedar sense fluid elèctric. Aquesta avaria va quedar reparada al cap de dues hores i tres quarts.

Protecció Civil de la Generalitat manté el pla Procicat en fase de prealerta per la previsió d'onades superiors als 2,5 metres des del nord del Barcelonès fins a l'Empordà. Es preveu que el fort onatge s'allargui fins avui i els punts on és més probable que se superi el llindar de fort onatge són la costa del Baix Empordà i la de l'Alt Empordà. Protecció Civil recorda la importància de seguir les indicacions de les autoritats i no creuar les vies, els túnels i els accessos tancats. A més, recalca que a la demarcació de Girona la pluja s'afegeix ara a les precipitacions caigudes des de dimecres, sobretot a l'entorn de les rieres.

No, no és broma... Els ajuntaments de Tordera, Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls demanen una ajuda a la Unió Europea per poder fer un estudi sobre l’estat del riu Tordera que justifiqui carregar-se'l (XN2000)

Per pixar-se de riure si no fos perquè és un tema seriós...

Els ajuntaments de Tordera, Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls demanen una ajuda a la Unió Europea per poder fer un estudi sobre l’estat del riu Tordera que justifiqui carregar-se'l (XN2000) ja que l'ACA no els deixa!!!

Aquesta és la pedagogia de l'alcalde de Tordera davant els ciutadans (Recomano escoltar els àudios a l'enllaç de Ràdio Tordera)...

Els ajuntaments de Tordera, Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls demanen una ajuda a la Unió Europea per poder fer un estudi sobre l’estat del riu Tordera
Ràdio Tordera 6/10/2016


A l’últim programa del Línia Directa amb l’Alcalde, una veïna del municipi va preguntar a Joan Carles Garcia per l’estat actual del riu Tordera, al seu pas pel nostre poble. La dona es mostrava preocupada per les nombroses plantes i arbres que han crescut al mig de la llera. Responent la qüestió, l’Alcalde diu que l’Ajuntament no hi pot fer res, ja que el riu depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, per tant, de la Generalitat; de manera que són ells els que no permeten al consistori fer cap tipus d’actuació. Escoltem Joan Carles Garcia.
Vm
estat-riu-1
00:21
R
P

Ara, juntament amb Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, Garcia explica que han demanat una ajuda a la Unió Europea, per poder fer un estudi de com tractar la Tordera.
Vm
estat-riu-2
01:11
R
P

Aquesta és la segona vegada que un veí de Tordera pregunta per l’estat del riu. Fa pocs dies, també dins un programa del Línia Directa amb l’Alcalde, una altra persona li va traslladar la mateixa qüestió.

.....................................................

Interessant saber qui hi ha darrera de la Tourdera!!!...

Avui hem fet reunió de seguiment amb tots els municipis del projecte . Seguim treballant per fer-lo possible entre tots!