Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 20 d’agost del 2016
De veraneo con "Sir Cormoran" (moñudo) 20/8/2016 Sant Pol de Mar. Bimbones Team. Font: youtube.com
De veraneo con "Sir Cormoran" (moñudo)
Bimbones Team
Publicado el 20 ago. 2016
Salida para contemplar Cormoranes moñudos en Sant Pol de Mar
Martinet ros (Ardeola ralloides), Territ variant (Calidris alpina) i Corriol petit (Charadrius dubius) a la desembocadura de la Tordera 20/8/2016 Héctor Andino Pol. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Héctor Andino Pol d'aquest dissabte 20/8/2016 a la desembocadura de la Tordera...
1 Martinet ros (Ardeola ralloides) inmadur
1 Territ variant (Calidris alpina)
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
mínim 2 Blauets (Alcedo atthis)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Héctor Andino Pol
divendres, 19 d’agost del 2016
Pas d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) a Sant Celoni 19/8/2016 Marta Miralles. Font: ornitho.cat
Avui divendres 19/8/2016 la Marta Miralles ha observat mínim 300 Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) a Sant Celoni.
Comentari :Gran estol d'oreneta cuablanca que sobrevolen i s'aturen a les cornises i les mateixes parets superiors d'un parell d'edificis d'habitatges de 3 plantes, al davant de la plaça de la Biblioteca.
Font: www.ornitho.cat
Observadora: Marta Miralles
Comentari :Gran estol d'oreneta cuablanca que sobrevolen i s'aturen a les cornises i les mateixes parets superiors d'un parell d'edificis d'habitatges de 3 plantes, al davant de la plaça de la Biblioteca.
Font: www.ornitho.cat
Observadora: Marta Miralles
Cabirols (Capreolus capreolus) a Palafolls 19/8/2016 Mónica Armada. Font: twitter.com
#Palafolls un pueblo en el que tenemos de todo, hasta a #Bambi y su hermano 
a cien metros de casa #MeEncanta
a cien metros de casa #MeEncanta
Algunes notícies per llegir 17-19/8/2016...
ELS CÀMPINGS DE MALGRAT DE MAR ES VOLEN EXPANDIR PEL PLA DE GRAU
Elmalgretenc.com 19/8/2016
Una desena de càmpings de Malgrat de Mar han presentat un projecte a l’ajuntament en el que demanen poder expandir-se cap a l’interior, a la zona agrícola. Segons Marc Monguilod, propietari d’un d’aquests càmpings, es tracta de recuperar l’espai que el mar els ha anat prenent a alguns d’ells. Per aconseguir-ho, els amos dels càmpings comprarien els terrenys que tenen al darrere. Per poder-ho fer caldria que el consistori canviés el pla d’usos d’aquestes parcel·les per permetre la nova activitat.
El projecte també proposa la creació d’un vial, que uniria l’avinguda de la Pomereda fins a la desembocadura del riu.
Monguilod assegura que els nous terrenys servirien per oferir més i millors serveis als campistes. Subratlla que, en cap cas, s’hi edificaria. Tampoc s’augmentaria el nombre de parcel·les de càmping.
Marc Monguilod ha aprofitat per reclamar “més ambició política, que ara no hi és” per fer front a la reordenació del delta de La Tordera. Proposa la constitució d’un grup de treball amb totes les parts implicades per “desencallar una problemàtica que fa massa anys que dura”.
Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme ha manifestat la bona predisposició que hi ha des del govern local per tirar endavant el projecte d’ampliació. Un dels aspectes positius de la proposta, segons Mireia Castellà, és que “permetria alliberar part de la costa actualment ocupada pels càmpings”. La regidora remarca que no es vol canviar la qualificació dels terrenys, que continuaran essent agrícoles, sinó que només es proposa modificar-ne el pla d’usos. Castellà també ha volgut deixar clar que el cost econòmic de desenvolupar el projecte hauria d’anar íntegrament a càrrec dels interessats. A més, ha assenyalat que, des del consistori, se’ls ha demanat la creació d’un pla d’autoprotecció ja que es tracta d’una zona declarada com a inundable.
El projecte d’ampliació dels terrenys dels càmpings, però, es topa amb l’oposició d’una part dels pagesos de la zona, que no veuen amb bons ulls la proposta ja que la situació, segons alguns agricultors, està provocant que s’especuli amb els terrenys de cultiu de la zona afectats pel projecte.
La collita de cereal ha crescut un 32%, però els preus han baixat
el9nou.cat 17/8/2016
El Vallès Oriental s’ha lliurat d’un fong que ha minvat molt els rendiments en altres comarques
EL 9 NOU
Segons l’Associació de Joves Agricultors (ASAJA), la collita de cereal aquest 2016 ha augmentat a tot Catalunya un 32% de mitjana respecte a l’any 2015, tot i que els preus han baixat un 35%.
Ha anat més bé l’ordi que el blat, especialment al Vallès Oriental, on s’han lliurat del fong que ha castigat els rendiments obtinguts en altres comarques com Osona i el Bages. En el cas de l’ordi, els rendiments han estat molt bons, entre els 6.000 i els 9.000 quilos per hectàrea, cosa que és tot un rècord, i l’augment amb relació al 2015 és del 38%. El blat ha augmentat un 24,5% i ha rendit entre 2.000 i 4.000 quilos per hectàrea, segons les xifres que presenta Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA. Es dóna la circumstància que, a causa de la collita excepcional de la temporada, s’ha produït molta palla i fins i tot s’ha establert un preu d’aproximadament 27 euros per tona.
Tot i les bones dades, la producció de tones és semblant a la que hi va haver l’any 2014 i inferior a la de l’any 2013, un any molt bo especialment per al blat i l’ordi. En total, el 2016 s’han collit 1.335.586 tones de cereals com blat, ordi, civada i blat de moro. No hi ha comptabilitzada la colza, que ha crescut els darrers anys.
Aquesta bona collita pal·lia una mica la baixada de preus del cereal que hi ha hagut i que ASAJA comptabilitza en un 35% menys respecte a la temporada passada. En aquest cas, aquest preu baix va bé al ramader per compensar el cost de producció dels animals. El juliol del 2016 el preu del blat ha estat de 167 euros per tona, per sota dels 202 de l’any 2015 i el més baix dels darrers sis anys. Amb l’ordi, situat en 155 euros per tona, passa una cosa semblant, tot i que el 2010 encara era més baix (136), i també el blat de moro registra el preu més baix, de 180 euros la tona.
Des d’ASAJA creuen que en la baixada de preus hi intervenen factors locals, com l’especulació en el sector, i d’altres de mundials. Per exemple, Rússia, Ucraïna i els Estats Units han tingut una de les millors collites de la història més recent.
S’obre el període de la mitja veda de caça menor. A Tordera, els caçadors també fan batudes especials de senglars, per combatre les destrosses que provoquen als camps de conreu
Ràdio Tordera 18/8/2016
Aquest passat dilluns, 15 d’agost, es va obrir el període de la mitja veda de caça a Catalunya. Ara, durant uns dies concrets, es podrà caçar, entre altres espècies, la tórtora, la guatlla, el tudó, la garsa, el colom roquer, l’estornell vulgar, la gavina riallera, el gavià de potes grogues o la guineu. En Joaquim Vinardell, de l’Associació de Caçadors de Tordera, ha explicat quins d’aquests animals es poden caçar per la nostra zona.
Joaquim Vinardell comenta el número d’exemplars que es poden caçar. Diu que fan una assemblea entre tots els membres de l’associació per decidir quins dies surten de caça.
Durant aquest període de mitja veda de la caça menor, també es duen a terme batudes especials de senglar (caça major). Des del mes de juliol, els caçadors comencen a rebre queixes dels pagesos, de les destrosses que aquests animals provoquen als camps. A través de la societat de caçadors, doncs, han de demanar els permisos corresponents per sortir de caça: informar de la zona exacta on fan mal i notificar el dia i hora que sortiran a caçar. Escoltem Ramon Dalmau, membre de l’Associació de Caçadors de Tordera
A Tordera són entre 35 i 40 caçadors els que es dediquen a la caça del senglar. Tenen un local de trobada, on es reuneixen a primera hora del matí el dia que surten de cacera. Dalmau diu que no es fan grans batudes i comenta quants exemplars poden arribar a matar.
Ramon Dalmau comenta que els caçadors més sacrificats són aquells que tenen gossos, perquè tarden llargues estones fins que els reuneixen altra cop a tots, un cop acabada l’hora de caça
Des de l’Associació de Caçadors de Tordera recorden que a l’estiu, quan tot està més sec i el risc d’incendi forestal és més elevat, si s’activa el Pla Alfa de prevenció d’incendis en el nivell 3, no es pot sortir a caçar.
El Govern vol una moratòria dels permisos per buscar petroli davant la costa
Diari de Girona 18/8/2016
La Generalitat demana a la Comissió Europea i a l'Estat protecció immediata pel corredor de cetacis del Mediterrani que passa per la Costa Brava - La mesura impediria les prospeccions projectades davant del cap de Roses
GIRONA | PILI TURON
La Generalitat demanarà a la Comissió Europea i al Govern de l'Estat que aprovin una moratòria immediata dels permisos per buscar i explotar hidrocarburs al Mediterrani Occidental; és a dir, davant les costes gironines. Aquesta petició d'impedir les prospeccions de gas i petroli va lligada amb declarar la zona com a corredor de cetacis, ja que així se'n garantiria la protecció.
Aquesta és una reivindicació de grups ecologistes per evitar que prosperi cap dels projectes petroliers que, des de fa anys, tenen l'ull posat al Golf de Lleó i que afectarien el litoral empordanès. Segons informa l'Aliança Mar Blava -que engloba entitats mediambientals, socials i dels sectors de la pesca i el turisme, sindicats, institucions públiques i privades de les Illes Balears-, l'acord que la Generalitat va aprovar al juliol té molt a veure amb una reunió que a l'abril van mantenir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Precisament, és a proposta seva que el Govern català instarà la Comissió Europea a declarar el corredor de cetacis que circula entre les costes balear i gironina, baixant pel litoral català fins al llevant, com a Zona d'Especial Protecció d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Tal com argumenta la resolució de la Generalitat, un dels principals beneficis d'aquesta mesura seria combatre els «punts negres de soroll submarí» que s'han identificat, justament, en llocs claus per a la migració de balenes, dofins i altres cetacis.
L'acord de la Generalitat alerta del «greu impacte ambiental» que tindrien les prospeccions d'hidrocarburs projectades en aquesta zona, sobretot «en la seva part més nord» -i que afectarien Girona- i per a la fauna marina.
Però el Govern no restringeix els perjudicis a la zona directament afectada, sinó també a les àrees marines protegides que estan a la vora. I en aquest punt cita específicament els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; així com també fa un toc d'alerta sobre diversos espais de la xarxa Natura 2000, com ara la costa baixempordanesa.
L'Estat arxiva un projecte
Per a l'Aliança Mar Blava, el recent arxivament del projecte de l'empresa Services Petroliers Schlumberger per buscar hidrocarburs davant la Costa Brava no significa que s'hagi d'abaixar la guàrdia, ja que el Golf de Lleó continua amenaçat per altres permisos demanats per la petroliera Cairn Energy, que encara s'estan tramitant. L'organització balear remarca, mitjançant un comunicat, que aquestes actuacions afecten el corredor de migració de cetacis del Mediterrani que passa davant la costa gironina i que, en cas de tirar-se endavant, provocarien «un impacte ambiental crític i irreversible» a les espècies que hi viuen.
A principis de juliol, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va arxivar l'expedient de Schlumberger, que preveia buscar i extreure hidrocarburs en una àrea marina que s'estén de les Illes Balears fins a tan sols 13 quilòmetres del Cap de Creus.
D'aquesta manera, l'Estat va atendre una petició de l'Aliança Mar Blava, que va denunciar l'incompliment del termini legal per presentar la documentació necessària per fer l'avaluació d'impacte ambiental. Aquesta es va reiniciar a principis d'any, després que diverses entitats ecologistes denunciessin irregularitats i defectes en l'estudi d'impacte anterior.
Al llarg dels últims anys, organitzacions gironines integrades a la Plataforma Aturem les Prospeccions, com l'Associació de Naturalistes de Girona, la Iaeden-Salvem l'Empordà i el Projecte Ninam -que estudia el món dels cetacis des de Roses- han presentat al·legacions contra diferents projectes empresarials per buscar gas i petroli en aquesta zona del Mediterrani.
Jarc demana que els caçadors facin més batudes de senglars a la nit
Diari de Girona 18/8/2016
L'organització agrària creu que les actuacions de les últimes setmanes són «insuficients» i que s'haurien d'ampliar
Elmalgretenc.com 19/8/2016
Una desena de càmpings de Malgrat de Mar han presentat un projecte a l’ajuntament en el que demanen poder expandir-se cap a l’interior, a la zona agrícola. Segons Marc Monguilod, propietari d’un d’aquests càmpings, es tracta de recuperar l’espai que el mar els ha anat prenent a alguns d’ells. Per aconseguir-ho, els amos dels càmpings comprarien els terrenys que tenen al darrere. Per poder-ho fer caldria que el consistori canviés el pla d’usos d’aquestes parcel·les per permetre la nova activitat.
El projecte també proposa la creació d’un vial, que uniria l’avinguda de la Pomereda fins a la desembocadura del riu.
Monguilod assegura que els nous terrenys servirien per oferir més i millors serveis als campistes. Subratlla que, en cap cas, s’hi edificaria. Tampoc s’augmentaria el nombre de parcel·les de càmping.
Marc Monguilod ha aprofitat per reclamar “més ambició política, que ara no hi és” per fer front a la reordenació del delta de La Tordera. Proposa la constitució d’un grup de treball amb totes les parts implicades per “desencallar una problemàtica que fa massa anys que dura”.
Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme ha manifestat la bona predisposició que hi ha des del govern local per tirar endavant el projecte d’ampliació. Un dels aspectes positius de la proposta, segons Mireia Castellà, és que “permetria alliberar part de la costa actualment ocupada pels càmpings”. La regidora remarca que no es vol canviar la qualificació dels terrenys, que continuaran essent agrícoles, sinó que només es proposa modificar-ne el pla d’usos. Castellà també ha volgut deixar clar que el cost econòmic de desenvolupar el projecte hauria d’anar íntegrament a càrrec dels interessats. A més, ha assenyalat que, des del consistori, se’ls ha demanat la creació d’un pla d’autoprotecció ja que es tracta d’una zona declarada com a inundable.
El projecte d’ampliació dels terrenys dels càmpings, però, es topa amb l’oposició d’una part dels pagesos de la zona, que no veuen amb bons ulls la proposta ja que la situació, segons alguns agricultors, està provocant que s’especuli amb els terrenys de cultiu de la zona afectats pel projecte.
La collita de cereal ha crescut un 32%, però els preus han baixat
el9nou.cat 17/8/2016
El Vallès Oriental s’ha lliurat d’un fong que ha minvat molt els rendiments en altres comarques
EL 9 NOU
Segons l’Associació de Joves Agricultors (ASAJA), la collita de cereal aquest 2016 ha augmentat a tot Catalunya un 32% de mitjana respecte a l’any 2015, tot i que els preus han baixat un 35%.
Bales de palla en un camp de blat de la Roca, un cop acabada la collita
RAMON FERRANDIS
Ha anat més bé l’ordi que el blat, especialment al Vallès Oriental, on s’han lliurat del fong que ha castigat els rendiments obtinguts en altres comarques com Osona i el Bages. En el cas de l’ordi, els rendiments han estat molt bons, entre els 6.000 i els 9.000 quilos per hectàrea, cosa que és tot un rècord, i l’augment amb relació al 2015 és del 38%. El blat ha augmentat un 24,5% i ha rendit entre 2.000 i 4.000 quilos per hectàrea, segons les xifres que presenta Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA. Es dóna la circumstància que, a causa de la collita excepcional de la temporada, s’ha produït molta palla i fins i tot s’ha establert un preu d’aproximadament 27 euros per tona.
Tot i les bones dades, la producció de tones és semblant a la que hi va haver l’any 2014 i inferior a la de l’any 2013, un any molt bo especialment per al blat i l’ordi. En total, el 2016 s’han collit 1.335.586 tones de cereals com blat, ordi, civada i blat de moro. No hi ha comptabilitzada la colza, que ha crescut els darrers anys.
Aquesta bona collita pal·lia una mica la baixada de preus del cereal que hi ha hagut i que ASAJA comptabilitza en un 35% menys respecte a la temporada passada. En aquest cas, aquest preu baix va bé al ramader per compensar el cost de producció dels animals. El juliol del 2016 el preu del blat ha estat de 167 euros per tona, per sota dels 202 de l’any 2015 i el més baix dels darrers sis anys. Amb l’ordi, situat en 155 euros per tona, passa una cosa semblant, tot i que el 2010 encara era més baix (136), i també el blat de moro registra el preu més baix, de 180 euros la tona.
Des d’ASAJA creuen que en la baixada de preus hi intervenen factors locals, com l’especulació en el sector, i d’altres de mundials. Per exemple, Rússia, Ucraïna i els Estats Units han tingut una de les millors collites de la història més recent.
S’obre el període de la mitja veda de caça menor. A Tordera, els caçadors també fan batudes especials de senglars, per combatre les destrosses que provoquen als camps de conreu
Ràdio Tordera 18/8/2016
Aquest passat dilluns, 15 d’agost, es va obrir el període de la mitja veda de caça a Catalunya. Ara, durant uns dies concrets, es podrà caçar, entre altres espècies, la tórtora, la guatlla, el tudó, la garsa, el colom roquer, l’estornell vulgar, la gavina riallera, el gavià de potes grogues o la guineu. En Joaquim Vinardell, de l’Associació de Caçadors de Tordera, ha explicat quins d’aquests animals es poden caçar per la nostra zona.
Joaquim Vinardell comenta el número d’exemplars que es poden caçar. Diu que fan una assemblea entre tots els membres de l’associació per decidir quins dies surten de caça.
Durant aquest període de mitja veda de la caça menor, també es duen a terme batudes especials de senglar (caça major). Des del mes de juliol, els caçadors comencen a rebre queixes dels pagesos, de les destrosses que aquests animals provoquen als camps. A través de la societat de caçadors, doncs, han de demanar els permisos corresponents per sortir de caça: informar de la zona exacta on fan mal i notificar el dia i hora que sortiran a caçar. Escoltem Ramon Dalmau, membre de l’Associació de Caçadors de Tordera
A Tordera són entre 35 i 40 caçadors els que es dediquen a la caça del senglar. Tenen un local de trobada, on es reuneixen a primera hora del matí el dia que surten de cacera. Dalmau diu que no es fan grans batudes i comenta quants exemplars poden arribar a matar.
Ramon Dalmau comenta que els caçadors més sacrificats són aquells que tenen gossos, perquè tarden llargues estones fins que els reuneixen altra cop a tots, un cop acabada l’hora de caça
Des de l’Associació de Caçadors de Tordera recorden que a l’estiu, quan tot està més sec i el risc d’incendi forestal és més elevat, si s’activa el Pla Alfa de prevenció d’incendis en el nivell 3, no es pot sortir a caçar.
El Govern vol una moratòria dels permisos per buscar petroli davant la costa
Diari de Girona 18/8/2016
La Generalitat demana a la Comissió Europea i a l'Estat protecció immediata pel corredor de cetacis del Mediterrani que passa per la Costa Brava - La mesura impediria les prospeccions projectades davant del cap de Roses
GIRONA | PILI TURON
La Generalitat demanarà a la Comissió Europea i al Govern de l'Estat que aprovin una moratòria immediata dels permisos per buscar i explotar hidrocarburs al Mediterrani Occidental; és a dir, davant les costes gironines. Aquesta petició d'impedir les prospeccions de gas i petroli va lligada amb declarar la zona com a corredor de cetacis, ja que així se'n garantiria la protecció.
Aquesta és una reivindicació de grups ecologistes per evitar que prosperi cap dels projectes petroliers que, des de fa anys, tenen l'ull posat al Golf de Lleó i que afectarien el litoral empordanès. Segons informa l'Aliança Mar Blava -que engloba entitats mediambientals, socials i dels sectors de la pesca i el turisme, sindicats, institucions públiques i privades de les Illes Balears-, l'acord que la Generalitat va aprovar al juliol té molt a veure amb una reunió que a l'abril van mantenir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Precisament, és a proposta seva que el Govern català instarà la Comissió Europea a declarar el corredor de cetacis que circula entre les costes balear i gironina, baixant pel litoral català fins al llevant, com a Zona d'Especial Protecció d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Tal com argumenta la resolució de la Generalitat, un dels principals beneficis d'aquesta mesura seria combatre els «punts negres de soroll submarí» que s'han identificat, justament, en llocs claus per a la migració de balenes, dofins i altres cetacis.
L'acord de la Generalitat alerta del «greu impacte ambiental» que tindrien les prospeccions d'hidrocarburs projectades en aquesta zona, sobretot «en la seva part més nord» -i que afectarien Girona- i per a la fauna marina.
Però el Govern no restringeix els perjudicis a la zona directament afectada, sinó també a les àrees marines protegides que estan a la vora. I en aquest punt cita específicament els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; així com també fa un toc d'alerta sobre diversos espais de la xarxa Natura 2000, com ara la costa baixempordanesa.
L'Estat arxiva un projecte
Per a l'Aliança Mar Blava, el recent arxivament del projecte de l'empresa Services Petroliers Schlumberger per buscar hidrocarburs davant la Costa Brava no significa que s'hagi d'abaixar la guàrdia, ja que el Golf de Lleó continua amenaçat per altres permisos demanats per la petroliera Cairn Energy, que encara s'estan tramitant. L'organització balear remarca, mitjançant un comunicat, que aquestes actuacions afecten el corredor de migració de cetacis del Mediterrani que passa davant la costa gironina i que, en cas de tirar-se endavant, provocarien «un impacte ambiental crític i irreversible» a les espècies que hi viuen.
A principis de juliol, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va arxivar l'expedient de Schlumberger, que preveia buscar i extreure hidrocarburs en una àrea marina que s'estén de les Illes Balears fins a tan sols 13 quilòmetres del Cap de Creus.
D'aquesta manera, l'Estat va atendre una petició de l'Aliança Mar Blava, que va denunciar l'incompliment del termini legal per presentar la documentació necessària per fer l'avaluació d'impacte ambiental. Aquesta es va reiniciar a principis d'any, després que diverses entitats ecologistes denunciessin irregularitats i defectes en l'estudi d'impacte anterior.
Al llarg dels últims anys, organitzacions gironines integrades a la Plataforma Aturem les Prospeccions, com l'Associació de Naturalistes de Girona, la Iaeden-Salvem l'Empordà i el Projecte Ninam -que estudia el món dels cetacis des de Roses- han presentat al·legacions contra diferents projectes empresarials per buscar gas i petroli en aquesta zona del Mediterrani.
Jarc demana que els caçadors facin més batudes de senglars a la nit
Diari de Girona 18/8/2016
L'organització agrària creu que les actuacions de les últimes setmanes són «insuficients» i que s'haurien d'ampliar
Un camp de blat de moro destrossat pels porcs senglars al Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà jarc
GIRONA | F.B.
Jarc-Coag demana que els caçadors també ampliïn les batudes nocturnes per combatre la plaga de porcs senglars. En un comunicat, l'organització agrària creu que aquest col·lectiu hauria d'intensificar la seva activitat més enllà de moments puntuals, «amb el vistiplau i el control dels Agents Rurals».
Jarc valora la feina que està portant a terme l'administració i els caçadors, però considera que les batudes que s'han fet durant les últimes setmanes han estat insuficients per mantenir a ratlla l'excessiva proliferació d'aquests mamífers.
Per aquest motiu, assegura que veu bé les batudes nocturnes amb tot terreny dels Rurals i creu que s'hauria de fer un pas més enllà i augmentar el nombre de sortides durant la nit.
L'entitat alerta que els pagesos de les comarques gironines estan patint grans pèrdues a l'agriculturaper l'efecte massiu dels ungulats.
En aquest sentit, recorden que «segons Agricultura, la cabanya d'aquests animals a Girona és d'uns 60.000 exemplars; amb aquest nombre els senglars no són una espècie cinegètica, sinó una plaga».
Jarc recorda també que el problema dels senglars no només és cosa dels agricultors. «A més de perjudicar les collites, produexien greus accidents a les carreteres», afirmen, en la línia del que ja va defensar la setmana passada l'altre sindicat agrari, Unió de Pagesos.
Més sinistralitat
Les xifres de sinistralitat a les carreteres provocades per la fauna salvatge, (senglars majoritàriament) són clares: Durant el mes de juliol a les vies gironines hi va haver prop d'una seixantena d'accidents provocats per senglars. I en tot el 2015 se'n van registrar gairebé 594 sinistres, dada que representa el doble que fa cinc anys.
Aquesta setmana els caçadors avançaven a Diari de Girona que en el que va de 2016 ja han abatut prop de 18.000 senglars, prop d'un centenar cada dia. Unes xifres molt elevades que, tanmateix, no aconsegueixen frenar la plaga. Les Federacions de Caça recorden que són els caçadors els que suporten la responsabilitat principal de frenar la plaga amb les seves batudes, tot i feinejar per afició i no per obligació.
Les batudes nocturnes amb tot terreny han demostrat ser eficaces però també han aixecat polèmica. La portaveu de la Comissió de Protecció de Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Gironaconsidera que les batudes nocturnes de senglars són «il·legals», emparant-se en la Llei de Caça. Feta als anys 70, aquesta normativa prohibeix les actuacions nocturnes amb armes de foc, gas o aire comprimit, i que vagin ajudades amb llums artificials.
Els advocats aposten per combinar la caça «tradicional» amb mètodes anticonceptius, de la mateixa manera que es fa amb les colònies de coloms, gats o altres mamífers.
De moment però, la proposta no acaba de convèncer ni a agricultors ni caçadors, que opten per mesures més contundents.
La Seseña d'Arenys 19/8/2016
La Seseña d'Arenys
La Vanguardia 19/8/2016
Les administracions no es posen d’acord per netejar un abocador il·legal de pneumàtics
FEDE CEDÓ, Arenys de Mar 19/08/2016 01:20
Ningú no en sap res, però hi són, i provoquen una pol·lució constant per la seva degradació química i un greu perill per al medi ambient. Des de fa deu anys una finca del terme municipal d’Arenys de Mar, a tocar de la riera de Torrentbò, acumula milers de pneumàtics que al seu dia s’havien de fer servir per construir talussos. Els veïns no s’atreveixen a aixecar la veu, però tenen molt present l’incendi de l’abocador il·legal de pneumàtics de Seseña (Toledo), on el maig passat van cremar 90.000 tones de residus de cautxú. Aquell
incendi va provocar una greu contaminació que va superar en 86 vegades els límits de benzopirè i benzè a l’aire, dos compostos cancerígens.
Els dos casos disten en magnitud, però tenen en comú el fet que les administracions no hi intervenen tot i que són conscients del risc. A Arenys de Mar són més de 5.000 els pneumàtics que s’apilen en una finca del polígon. I allunyat del nucli urbà. O “al darrere del terme municipal”, com diuen els veïns, que es queixen de la falta de serveis municipals com la recollida d’escombraries. Es tracta d’una zona de fàcil accés, ja que al solar, tot i que està delimitat, amb prou feines li queda tancat. Allà, en un enclavament boscós limítrof amb el parc natural del Montnegre-Corredor, a la zona del Remei, a tocar de la riera de Torrentbò, continuen abandonats els pneumàtics sense que les autoritats facin res.
Tot va començar fa 15 anys, quan Pepín Gil, un empresari local, va comprar aquesta finca per construir-hi un habitatge que va acabar sent pastura de les flames el 2006. Anys després el propietari va comprar uns 5.000 pneumàtics, que no va utilitzar mai, i van convertir la zona en un abocador. Són masses de cautxú que des del carrer passen inadvertides, ja que la finca és al final d’un camí sense sortida, al capdamunt d’una urbanització de creixement desordenat.
L’ Agència de Residus de Catalunya admet que té constància d’aquesta situació, però desvia les competències de “la gestió dels espais degradats” a l’Ajuntament, amb uns tècnics que fa deu anys que esquiven les actuacions tot i les queixes dels residents. Els veïns ja s’han entrevistat amb quatre alcaldes. La Generalitat assegura que ha instat el Consistori a prendre mesures cautelars, com el tancament de la parcel·la, i diu que manté un control periòdic de la zona amb agents forestals, que també senyalitzen el lloc amb cintes de plàstic de la policia.
La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Laia Martín, que fa poc més de 100 dies que ocupa el càrrec, informa que es va obrir expedient el 2007, que es va seguir el protocol i que es van enviar diversos requeriments als hereus del propietari. Però aquests hereus es neguen a acceptar el llegat, “de manera que no tenim ningú a qui puguem reclamar”, explica Martín, que ara busca la complicitat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’ Agència de Residus per costejar els 35.000 euros que costaria la neteja de la finca.
“Estem espantats des d’allò de Seseña”, reconeixen els veïns. I tenen motius, ja que, a banda del risc d’un incendi, aquest cementiri de pneumàtics provoca mil problemes addicionals. Els pneumàtics acumulen aigua a dins i contribueixen a l’expansió de plagues, com la del mosquit tigre. Segons Ecologistes en Acció, un pneumàtic té més de 200 components, com ara cautxú, carboni, òxid de zinc, sofre i metalls pesants. A l’aire lliure les rodes es degraden i alliberen lentament contaminants com el bifenil policlorat, molt tòxic.
Tones de pneumàtics abandonats s'acumulen en una finca d'Arenys de Mar http://bit.ly/2biL7Gj
Tones de pneumàtics abandonats s'acumulen en una finca d'Arenys de Mar
Telenotícies TV3 19/8/2016
Més de 5.000 pneumàtics abocats en uns terrenys d'Arenys de Mar, al Maresme. L'Ajuntament no pot assumir el cost de treure'ls i ningú se'n fa càrrec.
Arenys de Mar (Barcelona) solicita ayuda a la Fiscalía y Agencia Residuos para acabar con un vertedero de neumáticos
EFEVerde 19/8/2016
Unos 5.000 neumáticos se acumulan en una parcela del municipio
Efeverde.- El Ayuntamiento de Arenys de Mar (Barcelona) ha pedido la colaboración de la Fiscalía de Medio Ambiente y de la Agencia de Residuos de Cataluña para clausurar el vertedero que, desde hace diez años, acumula unos 5.000 neumáticos en una finca privada de la localidad.
El consistorio ha informado hoy de que en 2007 ya envió diversos requerimientos a los herederos de la finca en la que se encuentra el vertedero para que limpiaran la zona, pero éstos han renunciado a la herencia, por lo que no existe un propietario legal de la parcela.
Un decenio
Según publica hoy el periódico La Vanguardia, unos 5.000 neumáticos se acumulan en la parcela, situada junto a la riera de Torrentbó, en un enclave boscoso en el límite con el parque natural del Montnegre-Corredor, desde que hace 10 años su entonces propietario, el empresario local Pepín Gil, los compró para construir taludes.
Tras su muerte, sus familiares no quisieron hacerse cargo de la herencia, que incluía la parcela en la que se encuentran los neumáticos y cuya retirada, según un presupuesto pedido los últimos meses por el ayuntamiento, tiene un coste de 70.000 euros.
El ayuntamiento asegura ser consciente del problema ambiental que implica el vertedero y del peligro de que se produzca un incendio y, puesto que no hay un heredero al que pasarle la factura del coste de su clausura y el ayuntamiento no puede hacerse cargo de ella, ha pedido ayuda para la resolución del caso a la Fiscalía de Medioambiente y a la Agencia de Residuos de Cataluña. Efeverde
La Vanguardia 19/8/2016
Les administracions no es posen d’acord per netejar un abocador il·legal de pneumàtics
Prop d'un espai protegit. Els pneumàtics estan en una zona boscosa limítrofa amb el parc natural del Montnegre-Corredor
Ningú no en sap res, però hi són, i provoquen una pol·lució constant per la seva degradació química i un greu perill per al medi ambient. Des de fa deu anys una finca del terme municipal d’Arenys de Mar, a tocar de la riera de Torrentbò, acumula milers de pneumàtics que al seu dia s’havien de fer servir per construir talussos. Els veïns no s’atreveixen a aixecar la veu, però tenen molt present l’incendi de l’abocador il·legal de pneumàtics de Seseña (Toledo), on el maig passat van cremar 90.000 tones de residus de cautxú. Aquell
incendi va provocar una greu contaminació que va superar en 86 vegades els límits de benzopirè i benzè a l’aire, dos compostos cancerígens.
Els dos casos disten en magnitud, però tenen en comú el fet que les administracions no hi intervenen tot i que són conscients del risc. A Arenys de Mar són més de 5.000 els pneumàtics que s’apilen en una finca del polígon. I allunyat del nucli urbà. O “al darrere del terme municipal”, com diuen els veïns, que es queixen de la falta de serveis municipals com la recollida d’escombraries. Es tracta d’una zona de fàcil accés, ja que al solar, tot i que està delimitat, amb prou feines li queda tancat. Allà, en un enclavament boscós limítrof amb el parc natural del Montnegre-Corredor, a la zona del Remei, a tocar de la riera de Torrentbò, continuen abandonats els pneumàtics sense que les autoritats facin res.
Tot va començar fa 15 anys, quan Pepín Gil, un empresari local, va comprar aquesta finca per construir-hi un habitatge que va acabar sent pastura de les flames el 2006. Anys després el propietari va comprar uns 5.000 pneumàtics, que no va utilitzar mai, i van convertir la zona en un abocador. Són masses de cautxú que des del carrer passen inadvertides, ja que la finca és al final d’un camí sense sortida, al capdamunt d’una urbanització de creixement desordenat.
L’ Agència de Residus de Catalunya admet que té constància d’aquesta situació, però desvia les competències de “la gestió dels espais degradats” a l’Ajuntament, amb uns tècnics que fa deu anys que esquiven les actuacions tot i les queixes dels residents. Els veïns ja s’han entrevistat amb quatre alcaldes. La Generalitat assegura que ha instat el Consistori a prendre mesures cautelars, com el tancament de la parcel·la, i diu que manté un control periòdic de la zona amb agents forestals, que també senyalitzen el lloc amb cintes de plàstic de la policia.
La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Laia Martín, que fa poc més de 100 dies que ocupa el càrrec, informa que es va obrir expedient el 2007, que es va seguir el protocol i que es van enviar diversos requeriments als hereus del propietari. Però aquests hereus es neguen a acceptar el llegat, “de manera que no tenim ningú a qui puguem reclamar”, explica Martín, que ara busca la complicitat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’ Agència de Residus per costejar els 35.000 euros que costaria la neteja de la finca.
“Estem espantats des d’allò de Seseña”, reconeixen els veïns. I tenen motius, ja que, a banda del risc d’un incendi, aquest cementiri de pneumàtics provoca mil problemes addicionals. Els pneumàtics acumulen aigua a dins i contribueixen a l’expansió de plagues, com la del mosquit tigre. Segons Ecologistes en Acció, un pneumàtic té més de 200 components, com ara cautxú, carboni, òxid de zinc, sofre i metalls pesants. A l’aire lliure les rodes es degraden i alliberen lentament contaminants com el bifenil policlorat, molt tòxic.
Tones de pneumàtics abandonats s'acumulen en una finca d'Arenys de Mar http://bit.ly/2biL7Gj 
Tones de pneumàtics abandonats s'acumulen en una finca d'Arenys de Mar
Telenotícies TV3 19/8/2016
Més de 5.000 pneumàtics abocats en uns terrenys d'Arenys de Mar, al Maresme. L'Ajuntament no pot assumir el cost de treure'ls i ningú se'n fa càrrec.
Arenys de Mar (Barcelona) solicita ayuda a la Fiscalía y Agencia Residuos para acabar con un vertedero de neumáticos
EFEVerde 19/8/2016
Unos 5.000 neumáticos se acumulan en una parcela del municipio
Fotografía de archivo de un vertedero de neumáticos. EFE
El consistorio ha informado hoy de que en 2007 ya envió diversos requerimientos a los herederos de la finca en la que se encuentra el vertedero para que limpiaran la zona, pero éstos han renunciado a la herencia, por lo que no existe un propietario legal de la parcela.
Un decenio
Según publica hoy el periódico La Vanguardia, unos 5.000 neumáticos se acumulan en la parcela, situada junto a la riera de Torrentbó, en un enclave boscoso en el límite con el parque natural del Montnegre-Corredor, desde que hace 10 años su entonces propietario, el empresario local Pepín Gil, los compró para construir taludes.
Tras su muerte, sus familiares no quisieron hacerse cargo de la herencia, que incluía la parcela en la que se encuentran los neumáticos y cuya retirada, según un presupuesto pedido los últimos meses por el ayuntamiento, tiene un coste de 70.000 euros.
El ayuntamiento asegura ser consciente del problema ambiental que implica el vertedero y del peligro de que se produzca un incendio y, puesto que no hay un heredero al que pasarle la factura del coste de su clausura y el ayuntamiento no puede hacerse cargo de ella, ha pedido ayuda para la resolución del caso a la Fiscalía de Medioambiente y a la Agencia de Residuos de Cataluña. Efeverde
Los vecinos de Arenys de Mar están preocupados.Al lado de sus casas hay este vertedero de neumáticos. Hay + de 5.000
dijous, 18 d’agost del 2016
140 nens d'un casal d'estiu visiten el lloc de l'incendi que hi va haver a Blanes fa un mes en una jornada educativa 18/8/2016 TV3
Xerrada col·loquial amb la mainada al Santuari del Vilar de Blanes.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/140-nens-dun-casal-destiu-visiten-el-lloc-de-lincendi-que-hi-va-haver-a-blanes-fa-un-mes-en-una-jornada-educativa/video/5615689/ …
140 nens d'un casal d'estiu visiten el lloc de l'incendi que hi va haver a Blanes fa un mes en una jornada educativa
Telenotícies Comarques TV3 18/8/2016
L'@adflloret ha participat en una xerrada amb la mainada al Santuari el Vilar de Blanes @bomberscat @agentsruralscat
dimecres, 17 d’agost del 2016
Quatre gotes més a la Baixa Tordera 17/8/2016
Quatre gotes més en aquest darrer episodi de pluges del 17/8/2016 a la Baixa Tordera... 1.8 mm a Tordera, 2.4 mm a Calella, 1.6 mm a Vallgorguina, 1.6 mm a Sant Celoni, 1.4 mm a Blanes, i gràcies.
Pas de Ballesters (Apus melba) i abellarols (Merops apiaster) a Niàgara Parc (Fogars de la Selva) 15/8/2016 Ernest Garcia. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Ernest Garcia a Niàgara Parc (Fogars de la Selva) aquest dilluns 15/8/2016...
uns 50 Ballesters (Apus melba)
uns 25 Abellerols (Merops apiaster)
unes 25 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
4 Cornelles negres (Corvus corone)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ernest Garcia
uns 50 Ballesters (Apus melba)
uns 25 Abellerols (Merops apiaster)
unes 25 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
4 Cornelles negres (Corvus corone)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ernest Garcia
Algunes notícies per llegir 17/8/2016...
Per desgràcies, totes dolentes per al Medi Natural...
L’Ajuntament de Tordera finançarà les actuacions de la ruta de la Tourdera al seu pas pel municipi gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona. La millora més destacada és la construcció d’un pont al final del passeig fluvial
Ràdio Tordera 17/8/2016
Des del passat mes de juliol està actiu el primer tram de la ruta Tourdera, la via verda que resseguirà tot el riu Tordera i que ha d’unir, a peu o en bicicleta, el mar i la muntanya, és a dir, la Mediterrània i El Montseny. De moment es pot fer el tram més alt, el que va de la Font Bona de Sant Marçal (on neix el riu) fins a la vila de Montseny. Fa més de cinc anys que una quinzena de municipis de La Selva, el Vallès Oriental i el Maresme van sumar esforços per posar les bases d’aquesta ruta cicloturista i de senderisme de 100 quilòmetres, seguint el riu Tordera.
Ara, l’Ajuntament del nostre municipi, a través de la Diputació de Barcelona, ha aconseguit el finançament necessari per executar les actuacions d’aquest projecte en el tram de Tordera, les quals hauran d’estar enllestides el setembre de 2017. Marc Unió és el regidor de Promoció Econòmica.
El més rellevant de la ruta de la Tourdera és poder fer un camí continu. Per Tordera, l’actuació més important serà al final del passeig fluvial, just abans d’arribar a l’empresa Torho. Per aquest tram hi passa molta gent a diari, per anar caminant a les urbanitzacions d’Àgora i Niàgara Parc i també per enfilar cap al camí de Sant Tou. Marc Unió diu que és un punt negre pel que fa a la seguretat i que per això s’hi farà un pont.
La senyalització de la ruta i l’explicació dels diferents punts són altres de les actuacions que s’han previst. Per altra banda, la voluntat és intentar adequar, també, el tram del passeig fluvial entre el Parc de la Sardana i l’Esplai. Unió apunta que es millorarà el carrer Puigvert, entre el Parc de la Sardana i el Pont de Ferro.
ecordem que les actuacions per posar a punt la ruta de la Tourdera al tram que passa pel nostre municipi estaran finançades per la Diputació de Barcelona. La voluntat de l’Ajuntament és poder licitar el projecte a finals d’estiu i començar les millores abans que s’acabi el 2016. La previsió és enllestir els treballs en el termini d’un any, per tal que estiguin acabats a finals de 2017.
La Diputació impulsa les Vies Blaves
Diputació de Barcelona
Publicat el 26 jul. 2016
Un projecte pioner al sud d'Europa que farà transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener.
Les Vies Blaves passaran per 65 municipis i se'n beneficiaran més de 5 milions de persones.
·El pressupost del projecte és de 25 milions d'euros i estarà acabat el 2020.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells, han presentat aquest dilluns el projecte de les Vies Blaves, per recuperar la llera del riu Llobregat i els seus principals afluents, l'Anoia i el Cardener.
http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/la-diputacio-impulsa-les-vies-blaves-un-projecte-pioner-al-sud-d%E2%80%99europa-que-fara-transitables-les-lleres-dels-rius-llobregat-anoia-i-cardener
Santa Susanna acollirà la Festa al Cel de cara a l’edició de l’any que ve
Ràdio Palafolls 17/8/2016
Després de la cancel·lació de Mataró i el rebuig de Calella i Pineda de Mar a acollir-la, finalment serà Santa Susanna el municipi que albergarà la Festa del Cel, però serà el 2017.
Fa dues setmanes que l’organització va proposar a l’Ajuntament de Santa Susanna ser la nova ubicació de la ja consolidada Festa del Cel. La voluntat inicial era que l’exhibició aèria es fes aquest mateix mes de setembre a la platja de la localitat. Des de llavors el consistori ha treballat a contrarellotge, però degut al poc marge de maniobra han hagut de renunciar a fer-la enguany.
S’havia aconseguit resoldre tot el tema econòmic, fins i tot abaratint el pressupost que fins ara tenia Mataró. El que no ha permès, però, que la festa se celebri aquest any ha estat el dispositiu de seguretat. Fer-ho de forma tan precipitada suposava que no es pogués garantir la seguretat del multitudinari esdeveniment amb un desplegament de Mossos d’Esquadra suficient.
El suport del sector hoteler i dels espònsors ha estat clau a l’hora de donar el vistiplau a la festa. No obstant, ells també ho veien precipitat, sobretot tenint en compte que per a la data que es proposava l’ocupació hotelera era complerta.
Per aquest motiu, s’ha proposat canviar la data de l’esdeveniment i fer-ho fora de temporada alta, al maig o la primera setmana d’octubre del 2017. D’aquesta forma s’aconseguiria potenciar i consolidar el sector turístic i no hi hauria problemes per acollir els participants i visitants tenint en compte les 15.000 places hoteleres amb les que compta el municipi. La decisió es prendrà demà mateix en una reunió entre els representants de l’ajuntament i els del sector turístic
La Festa del Cel no marxarà finalment del Maresme. Segons Campolier, aquesta és una bona notícia, ja que es tracta d’un esdeveniment important a nivell europeu, que capta molts turistes i això s’havia de continuar mantenint a la comarca.
El Maresme registra 21 focs durant la segona quinzena de juliol
Ràdio palafolls 17/8/2016
D’aquests focs, 16 van afectar a zones forestals, amb un total de 118,2 ha afectades. Aquestes xifres se situen per sota de la mitjana dels darrers 15 anys (2001-2015) per aquesta mateixa quinzena, que és de 217 ha afectades pel foc.
Hi ha contribuït el fet que a comarques com el Maresme, el Vallès Oriental Osona i el Baix Llobregat, les incidències en incendis hagin estat mínimes i amb uns valors acumulats al llarg de l’estiu que no superen una hectàrea les zones afectades pel foc.
A l’altra cara de la moneda, la comarca més afectada és el Bages, seguida de l’Anoia, la zona Penedès-Garraf, i el Vallès Occidental amb 14,2 ha i 12 incendis.
Els informadors del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona (PVI) han dissuadit 157 accions d’infracció i detectant 503 punts de risc en el conjunt dels 268 municipis de la demarcació de Barcelona que participen en la campanya. A banda, també han aconsellat i informat d’accions preventives a un total de 33.864 persones des de l’inici de la campanya, el 17 de juny.
El Pla d’informació i Vigilància contra incendis forestals per aquest estiu 2016, compta amb un equip de 262 persones que fan tasques d’informació i vigilància en 472.979 ha forestals de 268 municipis de Barcelona. Per a la realització d’aquest treball, els diferents equips disposen de 91 vehicles 4X4 per recórrer els diferents itineraris d’especial vigilància, espacialment els llocs freqüentats per excursionistes , com zones d’esplai i lleure, per informar i controlar de possibles negligències, detectar punts de risc i dissuadir d’infraccions a la reglamentació contra incendis.
Aquest Pla finalitzarà l’1 de setembre, amb l’excepció de tres unitats de període reduït situades al nord d’Osona i el Berguedà, que finalitzaran la campanya el 16 d’agost.
L’Ajuntament de Tordera finançarà les actuacions de la ruta de la Tourdera al seu pas pel municipi gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona. La millora més destacada és la construcció d’un pont al final del passeig fluvial
Ràdio Tordera 17/8/2016
Des del passat mes de juliol està actiu el primer tram de la ruta Tourdera, la via verda que resseguirà tot el riu Tordera i que ha d’unir, a peu o en bicicleta, el mar i la muntanya, és a dir, la Mediterrània i El Montseny. De moment es pot fer el tram més alt, el que va de la Font Bona de Sant Marçal (on neix el riu) fins a la vila de Montseny. Fa més de cinc anys que una quinzena de municipis de La Selva, el Vallès Oriental i el Maresme van sumar esforços per posar les bases d’aquesta ruta cicloturista i de senderisme de 100 quilòmetres, seguint el riu Tordera.
Ara, l’Ajuntament del nostre municipi, a través de la Diputació de Barcelona, ha aconseguit el finançament necessari per executar les actuacions d’aquest projecte en el tram de Tordera, les quals hauran d’estar enllestides el setembre de 2017. Marc Unió és el regidor de Promoció Econòmica.
El més rellevant de la ruta de la Tourdera és poder fer un camí continu. Per Tordera, l’actuació més important serà al final del passeig fluvial, just abans d’arribar a l’empresa Torho. Per aquest tram hi passa molta gent a diari, per anar caminant a les urbanitzacions d’Àgora i Niàgara Parc i també per enfilar cap al camí de Sant Tou. Marc Unió diu que és un punt negre pel que fa a la seguretat i que per això s’hi farà un pont.
La senyalització de la ruta i l’explicació dels diferents punts són altres de les actuacions que s’han previst. Per altra banda, la voluntat és intentar adequar, també, el tram del passeig fluvial entre el Parc de la Sardana i l’Esplai. Unió apunta que es millorarà el carrer Puigvert, entre el Parc de la Sardana i el Pont de Ferro.
ecordem que les actuacions per posar a punt la ruta de la Tourdera al tram que passa pel nostre municipi estaran finançades per la Diputació de Barcelona. La voluntat de l’Ajuntament és poder licitar el projecte a finals d’estiu i començar les millores abans que s’acabi el 2016. La previsió és enllestir els treballs en el termini d’un any, per tal que estiguin acabats a finals de 2017.
Passem d'urbanitzar platges (passejos) a urbanitzar ribes (vies blaves) legalitzant ocupacions del medi https://youtu.be/ewDcYDz_n_I?list=PLktlOkMIU3E1jyi6Cr2TrwyVYvhyjYhFz … vía @YouTube
La Diputació impulsa les Vies Blaves
Diputació de Barcelona
Publicat el 26 jul. 2016
Un projecte pioner al sud d'Europa que farà transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener.
Les Vies Blaves passaran per 65 municipis i se'n beneficiaran més de 5 milions de persones.
·El pressupost del projecte és de 25 milions d'euros i estarà acabat el 2020.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells, han presentat aquest dilluns el projecte de les Vies Blaves, per recuperar la llera del riu Llobregat i els seus principals afluents, l'Anoia i el Cardener.
http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/la-diputacio-impulsa-les-vies-blaves-un-projecte-pioner-al-sud-d%E2%80%99europa-que-fara-transitables-les-lleres-dels-rius-llobregat-anoia-i-cardener
Santa Susanna acollirà la Festa al Cel de cara a l’edició de l’any que ve
Ràdio Palafolls 17/8/2016
Després de la cancel·lació de Mataró i el rebuig de Calella i Pineda de Mar a acollir-la, finalment serà Santa Susanna el municipi que albergarà la Festa del Cel, però serà el 2017.
Fa dues setmanes que l’organització va proposar a l’Ajuntament de Santa Susanna ser la nova ubicació de la ja consolidada Festa del Cel. La voluntat inicial era que l’exhibició aèria es fes aquest mateix mes de setembre a la platja de la localitat. Des de llavors el consistori ha treballat a contrarellotge, però degut al poc marge de maniobra han hagut de renunciar a fer-la enguany.
S’havia aconseguit resoldre tot el tema econòmic, fins i tot abaratint el pressupost que fins ara tenia Mataró. El que no ha permès, però, que la festa se celebri aquest any ha estat el dispositiu de seguretat. Fer-ho de forma tan precipitada suposava que no es pogués garantir la seguretat del multitudinari esdeveniment amb un desplegament de Mossos d’Esquadra suficient.
El suport del sector hoteler i dels espònsors ha estat clau a l’hora de donar el vistiplau a la festa. No obstant, ells també ho veien precipitat, sobretot tenint en compte que per a la data que es proposava l’ocupació hotelera era complerta.
Per aquest motiu, s’ha proposat canviar la data de l’esdeveniment i fer-ho fora de temporada alta, al maig o la primera setmana d’octubre del 2017. D’aquesta forma s’aconseguiria potenciar i consolidar el sector turístic i no hi hauria problemes per acollir els participants i visitants tenint en compte les 15.000 places hoteleres amb les que compta el municipi. La decisió es prendrà demà mateix en una reunió entre els representants de l’ajuntament i els del sector turístic
La Festa del Cel no marxarà finalment del Maresme. Segons Campolier, aquesta és una bona notícia, ja que es tracta d’un esdeveniment important a nivell europeu, que capta molts turistes i això s’havia de continuar mantenint a la comarca.
El Maresme registra 21 focs durant la segona quinzena de juliol
Ràdio palafolls 17/8/2016
D’aquests focs, 16 van afectar a zones forestals, amb un total de 118,2 ha afectades. Aquestes xifres se situen per sota de la mitjana dels darrers 15 anys (2001-2015) per aquesta mateixa quinzena, que és de 217 ha afectades pel foc.
Hi ha contribuït el fet que a comarques com el Maresme, el Vallès Oriental Osona i el Baix Llobregat, les incidències en incendis hagin estat mínimes i amb uns valors acumulats al llarg de l’estiu que no superen una hectàrea les zones afectades pel foc.
A l’altra cara de la moneda, la comarca més afectada és el Bages, seguida de l’Anoia, la zona Penedès-Garraf, i el Vallès Occidental amb 14,2 ha i 12 incendis.
Els informadors del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona (PVI) han dissuadit 157 accions d’infracció i detectant 503 punts de risc en el conjunt dels 268 municipis de la demarcació de Barcelona que participen en la campanya. A banda, també han aconsellat i informat d’accions preventives a un total de 33.864 persones des de l’inici de la campanya, el 17 de juny.
El Pla d’informació i Vigilància contra incendis forestals per aquest estiu 2016, compta amb un equip de 262 persones que fan tasques d’informació i vigilància en 472.979 ha forestals de 268 municipis de Barcelona. Per a la realització d’aquest treball, els diferents equips disposen de 91 vehicles 4X4 per recórrer els diferents itineraris d’especial vigilància, espacialment els llocs freqüentats per excursionistes , com zones d’esplai i lleure, per informar i controlar de possibles negligències, detectar punts de risc i dissuadir d’infraccions a la reglamentació contra incendis.
Aquest Pla finalitzarà l’1 de setembre, amb l’excepció de tres unitats de període reduït situades al nord d’Osona i el Berguedà, que finalitzaran la campanya el 16 d’agost.
dimarts, 16 d’agost del 2016
Recupero unes poques cites herpetològiques interessants de l'any passat 2015
1 Dragó rosat (Hemidactylus turcicus) a Calella el 20/9/2015, entre el far i l'autopista a un tall de carrer.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=3016715
1 Dragó rosat (Hemidactylus turcicus) a Poble Nou (Pineda de Mar) el 1/9/2015, a la borera, s'amaga a un local abandonat quan el deixo anar.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2978258
1 Tortuga d'estany (Emys orbicularis) femella adulta al riu Tordera (Fogars de la Selva) el 28/6/2015 a l'alçada de la Rocassa. 1a captura a aquest tram de riu, 14a a tot el riu.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2908819
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) juvenil al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 5/8/2015, a la verneda.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2946622
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) de grans dimensions al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 3/6/2015.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2874611
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) de 127 cms al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 15/5/2015, prop del gorg principal amb abundant vegetació.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2836227
1 Serp llisa meridional (Coronella girondica) a Pineda de Mar el 25/10/2015, sota Can Carreres, Sota pedra al costat del camí entre llistonars, prat d'abellatge i ametllers.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=3068159
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=3016715
1 Dragó rosat (Hemidactylus turcicus) a Poble Nou (Pineda de Mar) el 1/9/2015, a la borera, s'amaga a un local abandonat quan el deixo anar.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2978258
1 Tortuga d'estany (Emys orbicularis) femella adulta al riu Tordera (Fogars de la Selva) el 28/6/2015 a l'alçada de la Rocassa. 1a captura a aquest tram de riu, 14a a tot el riu.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2908819
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) juvenil al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 5/8/2015, a la verneda.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2946622
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) de grans dimensions al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 3/6/2015.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2874611
1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) de 127 cms al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) el 15/5/2015, prop del gorg principal amb abundant vegetació.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=2836227
1 Serp llisa meridional (Coronella girondica) a Pineda de Mar el 25/10/2015, sota Can Carreres, Sota pedra al costat del camí entre llistonars, prat d'abellatge i ametllers.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=3068159
Més sobre el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) com atractiu turístic aquest estiu 16/8/2016...
Com ja vaig comentar ahir...
Aquest estiu del 2016, el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) triomfa al Twitter
... el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) s'ha convertit en tota una atracció turística gràcies a la seva adaptació i tolerància als banyistes respectuosos...
Corb marí &friends #alesroques costabrava #vacances2016 #mamiericsergi #enjoy #live #smiles
Publicat el 14/8/2016
Aquest estiu del 2016, el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) triomfa al Twitter
... el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) s'ha convertit en tota una atracció turística gràcies a la seva adaptació i tolerància als banyistes respectuosos...
ÈRIC BATLLE SUBILS
@ericbatllemj
Publicat el 14/8/2016
Enllaços d'interès: 3 tuits, una publicació recomanable i un acudit sobre la Mitja Veda 15/8/2016
Avui primer dia hàbil (darrer dia 15/09) caça mitja veda a totes les comarques de #Catalunya #cacera
Demà s’inicia la caça en mitjà veda a Catalunya. Molta prudència a caçadors i usuaris del medi natural #cacera
Dos especies condenadas con la media veda
VIENTOS DEL BOSQUE 15/8/2016
por Víctor J. Hernández
15/08/2016. Madrugada del 15 de agosto. Las primeras luces tiñen de cálidos los herbazales dorados de estío, que exhalan un aroma a pan recién hecho. Las arboledas se llenan de trinos que aprovechan el frescor pasajero. Corretean los conejos por la linde. Aquí y allá reclaman, recién estacionados para reponer fuerzas, algunos pájaros migrantes tempranos como papamoscas, currucas estivales o aún pocos mosquiteros musicales. La bandada de palomas torcaces se agrupa en torno al abrevadero. Solamente una tórtola europea, cada vez más excepcional, acude también...
 |
| Arriba: tórtola europea (foto: Mike Pennington). Aquí: codorniz (foto: Guérin Nicolas) |
De repente, el estallido de un disparo acompañado de un fogonazo rompe la canción de las aves del alba. Y otro, y otro más. Como si fuese la señal que un ejército civil armado y ampliamente repartido por los campos hubiera estado esperando, comienza el tiroteo. Y, salvo el estruendo de los disparos, el silencio de la vida. Ya no habrá paz en los campos hasta finales de mes o mediados de septiembre, según la Comunidad Autónoma.
Con autorización de las Administraciones, los objetivos de esta temporada de caza veraniega conocida como la "media veda" son el zorro, la paloma torcaz, la bravía y la zurita, el estornino pinto, la urraca, la grajilla y la corneja (según Comunidades, también gaviota patiamarilla y reidora), y, nada menos que como piezas reinas, la tórtola europea y la codorniz. Dos especies en acusado declive según han demostrado los estudios científicos para el seguimiento de sus poblaciones a largo plazo.
Como pone de manifiesto el Programa SACRE de SEO/BirdLife, la tórtola europea ha sufrido un declive del 25,4% entre 1998 y 2014, y la codorniz un 61,78% entre 1998 y 2013. Por ello, ambas especies cumplen sobradamente los requisitos para ser catalogadas como Casi Amenazada la primera y En Peligro la segunda y, en consecuencia, es necesario planificar y aplicar medidas de conservación y recuperación de sus poblaciones, entre ellas la prohibición total de su explotación cinegética, como así han solicitado buen número de asociaciones y personalidades científicas y conservacionistas.
 |
| Tendencias poblacionales de la tórtola europea y la codorniz en España. Fuente: Programa SACRE de SEO/BirdLife. |
Sin embargo, el todopoderoso lobby de la caza y de los propietarios de las grandes fincas cinegéticas especializadas en ofrecer a sus clientes estas especies reinas de la caza menor, han logrado hasta ahora que las Administraciones hagan caso omiso en su mayoría a las peticiones de los científicos respaldadas por la sólida evidencia documental aportada, y que sigan permitiendo la explotación cinegética de unas especies en grave declive que resulta totalmente anacrónica en el contexto europeo. Si bien es cierto que alguna Administración regional ha aplicado moratorias o medidas como retrasar una semana la apertura de la veda para ambas especies o la disminución de cupos, pero se trata de excepciones que quedan lejos de afrontar y resolver el problema a escala estatal.
Pero es que además, durante la media veda, es sobradamente conocido, como ponen en evidencia cada año las estadísticas de los centros de recuperación de fauna silvestre, que son muchas más las especies de fauna afectadas por los disparos de las escopetas. A las especies legalmente autorizadas se suman gran cantidad de otras especies no cinegéticas o estrictamente protegidas por la ley, incluso amenazadas y en peligro de extinción, que no se libran del disparo si tienen el atrevimiento de ponerse a tiro de la escopeta de turno. El cazador legal no disparará y aun amonestará a otros compañeros si lo pretenden, pero los datos anuales de la gran cantidad de especies protegidas tiroteadas muestran que hay muchos que no lo son. Que hay muchos que no se cortan, que disparan a lo que ven porque son tan pocas, y a menudo escasas, las especies permitidas que debe aburrirles la espera o bien porque disparan a especies que erróneamente consideran sus competidoras por las presas, como lo demuestra el que más de dos terceras partes de las especies tiroteadas que entran en los centros de recuperación sean aves rapaces.
 |
| Radiografía de águila tiroteada. Los puntos son perdigones de plomo. |
Y no solo se dispara a rapaces y otras especies protegidas durante la media veda (no entraremos hoy el lo que sucede en el periodo convencional de caza), sino que está demasiado extendida, como parte de la gestión (mala gestión, por ser precisos) de cotos de caza, la persecución legal e ilegal a depredadores durante el resto del año, sustentada en una mal entendida y anacrónica creencia en que así habrá mayor disponibilidad de piezas para cazar. De este modo, junto a las trampas y lazos con tope que se autorizan para el zorro y perros asilvestrados, campan a sus anchas también métodos ilegales no selectivos y sumamente peligrosos como cebos envenenados, cepos y otras trampas, destrucción de pollos, nidos y camadas, etc.
 |
| Milano negro atrapado en un cepo dispuesto ilegalmente para rapaces en un coto de Madrid. |
Fuera de toda duda, y con el peso de la evidencia científica de este lado,actualmente debería prohibirse la caza de la codorniz y de la tórtola común en toda España. Si además ponemos en la balanza el resto de perturbaciones y graves afecciones a especies protegidas y amenazadas y al conjunto de las comunidades faunísticas de nuestros campos que sigue provocando la media veda y a las que se continúa sin poner remedio, lo que además hay que plantearse muy seriamente es la prohibición total y definitiva de la propia media veda.
Sabeu la difència entre un caçador i un escopeter? El primer identifica i dispara, l'altre dispara i identifica..oi?
Com cada any, l'esport de risc de la temporada ara és cercar bitxos al camp, uns per veure'ls i altres per matar-los
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
