Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)
Esparver cendrós (Circus pygargus)
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 17 de febrer del 2018
Aiguabarreig de la Riera de Vallmanya amb el riu (Tordera) 16/2/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 16/2/2018 a l'Aiguabarreig de la Riera de Vallmanya amb el riu (Tordera)...
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
Parella amb comportaments territorials.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
Parella amb comportaments territorials.
6 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
3 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 Xivita (Tringa ochropus)
2 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Les Llobateres (Sant Celoni) 16/2/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 16/2/2018 a Les Llobateres (Sant Celoni)...
14 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Dormidor
3 Rasclons (Rallus aquaticus)
1 Fotja vulgar (Fulica atra)
Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Dormidor
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Dormidor
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Dormidor
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
14 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Dormidor
3 Rasclons (Rallus aquaticus)
1 Fotja vulgar (Fulica atra)
Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Dormidor
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Dormidor
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Dormidor
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) 16/2/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 16/2/2018 al Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva)...
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Griva cerdana (Turdus pilaris)
uns 61 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
mínim 26 al Pla (heures) i uns 35 riera amunt
1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Griva cerdana (Turdus pilaris)
uns 61 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
mínim 26 al Pla (heures) i uns 35 riera amunt
1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Sant Feliu de Buixalleu 16/2/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 16/2/2018 a Sant Feliu de Buixalleu...
uns 10 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
mínim 20 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
uns 10 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
mínim 20 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
divendres, 16 de febrer del 2018
Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) a la costa del Maresme 24/1/2018 Just Blanquer. Font: Observadors del mar
Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), fotografia de l'Enric Badosa d'una filmació d'en Just Blanquer
1 Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), el segon peix més gran del món (després del Tauró balena), filmat per en Just Blanquer davant la costa del Maresme (prop d'Arenys de Mar) el passat 24/1/2018.
Comentari de l'Enric Badosa: Avistament fet per en Just Blanquer, jo n'he extret la imatge del vídeo que ell va filmar.
Observador: Just Blanquer
Fotografia: Enric Badosa
L'ACA definirà mesures per a la recuperació del comportament natural de les zones inundables de les conques del Ter, la Muga i la Tordera 16/2/2018 ACA
"A la conca de La Tordera, entre d’altres, es valorarà la recuperació de la zona inundable del meandre interior del Sot de les Granotes, l’antic braç secundari de la riera de Santa Coloma en el tram comprès entre el pont de l’AP-7 i la confluència amb La Tordera, i l’execució de noves basses de laminació que permetin la recuperació de les activitats extractives existents."...
L'ACA definirà mesures per a la recuperació del comportament natural de les zones inundables de les conques del Ter, la Muga i la Tordera
Agència Catalana de l'Aigua 16/2/2018
El pressupost de licitació és superior als 1,5 milions d’euros i es disposa fins el 4 d’abril per presentar ofertes
Les actuacions es definiran en els àmbits territorials de la Muga, el Ter i la Tordera amb un risc significatiu d’inundacions
Les mesures afavoriran la recuperació del comportament natural de les zones inundables, pel que es milloraran els hàbitats naturals i la recàrrega dels aqüífers
Més informació...
DEFINICIÓ DE LES ACTUACIONS PER A LA GESTIÓ DE MOTES I LA RECUPERACIÓ DE ZONES INUNDABLES A LES ÀREES AMB RISC SIGNIFICATIU D'INUNDACIONS DE LA CONCA DE LA MUGA I MUGUETA, DE LA CONCA DEL TER - DARÓ I DE LA CONCA DE LA TORDERA.
PLEC TECNIC LOT 3 CTN1701372.pdf
L'ACA definirà mesures per a la recuperació del comportament natural de les zones inundables de les conques del Ter, la Muga i la Tordera
Agència Catalana de l'Aigua 16/2/2018
El pressupost de licitació és superior als 1,5 milions d’euros i es disposa fins el 4 d’abril per presentar ofertes
Les actuacions es definiran en els àmbits territorials de la Muga, el Ter i la Tordera amb un risc significatiu d’inundacions
Les mesures afavoriran la recuperació del comportament natural de les zones inundables, pel que es milloraran els hàbitats naturals i la recàrrega dels aqüífers
Riu Tordera al seu pas per Sant Celoni.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a licitació un contracte destinat a la millora del coneixement del comportament hidràulic global de les conques del Ter, la Muga i la Tordera, i proposar l’execució d’actuacions estructurals concretes que permetin la recuperació del comportament natural de les zones inundables, que afavoreixin la recuperació dels hàbitats naturals i que millorin la recàrrega dels seus aqüífers, tot millorant la seguretat davant d’inundacions dels nuclis habitats. El pressupost de licitació és superior als 1,5 milions d’euros i es disposa fins el 4 d’abril per presentar ofertes.
En concret, les actuacions que s'ha previst estudiar es troben associades a la revisió, l’arranjament, el reforç, la remodelació i/o la reordenació de les motes existents amb la finalitat de recuperar el comportament natural de les zones inundables i protegir millor zones urbanes consolidades, però també es preveu l’estudi associat de l’efecte derivat de l’execució de noves estructures de laminació d’avingudes. En tot cas, es prioritzaran aquelles actuacions que permetin l’ús de tècniques de bioenginyeria i que garanteixin la recuperació dels valors ambientals associats.
A la conca de la Muga es definiran actuacions entre Figueres i Peralada, als municipis de Fortià i Cabanes on actualment existeixen motes de defensa perimetrals i als trams inundables de l’Orlina, el Llobregat i l’Anyet.
En relació amb la conca del Ter, l’àmbit d’estudi es centrarà en el riu Onyar al seu pas per Camps d’Onyar i el Daró a la Bisbal d’Empordà, al tram del riu Ter que discorre per Girona (a l’alçada de l’illa del Ter, a la zona dels Socs i la Devesa), i al tram del riu Terri comprès entre Mas Riera i Borgonyà.
A la conca de La Tordera, entre d’altres, es valorarà la recuperació de la zona inundable del meandre interior del Sot de les Granotes, l’antic braç secundari de la riera de Santa Coloma en el tram comprès entre el pont de l’AP-7 i la confluència amb La Tordera, i l’execució de noves basses de laminació que permetin la recuperació de les activitats extractives existents.
Més informació...
DEFINICIÓ DE LES ACTUACIONS PER A LA GESTIÓ DE MOTES I LA RECUPERACIÓ DE ZONES INUNDABLES A LES ÀREES AMB RISC SIGNIFICATIU D'INUNDACIONS DE LA CONCA DE LA MUGA I MUGUETA, DE LA CONCA DEL TER - DARÓ I DE LA CONCA DE LA TORDERA.
PLEC TECNIC LOT 3 CTN1701372.pdf
Sobre el Ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) 9/2/2018 Xarxa Parcs Diba
El ratolí lleonat, un 'nouvingut' a la Xarxa de Parcs Naturals
Xarxa de Parcs Diba 9/2/2018
La seva presència era encara desconeguda a finals del segle passat
Ratolí lleonat. Autor: Ignasi Torre / Museu CN Granollers
El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) és el cosí germà del més abundant i ubic ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Ambdues espècies comparteixen l’hàbitat, tot i que el primer és més forestal i té requeriments eurosiberians, preferint ambients més humits de muntanya mitjana (generalment coberts per boscos caducifolis). No obstant això, les dues espècies són gairebé idèntiques externament, tant que la presència del lleonat va passar totalment desapercebuda fins fa ben pocs anys. No va ser fins al 1996 que va ser certificada per primer cop a la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) i, de fet, a tot Catalunya.
Des d’aleshores, l’equip de mastozoologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers treballa en el desenvolupament de claus de determinació específica que permetin la identificació visual dels exemplars del gènere Apodemus capturats -mitjançant els caràcters externs- amb un elevat grau de certesa. L’anàlisi de mig centenar de mostres genètiques d’individus capturats al Montseny ha permès esbrinar quins caràcters externs es poden considerar discriminants.
Aquests són la presència d’una taca gran de coloració ataronjada a l’alçada del coll, una coloració dorsiventral molt contrastada (més fosca dorsalment i més blanca ventralment) i una cua proporcionalment més llarga que el ratolí de bosc, entre d’altres caràcters.
La utilització d’aquests criteris s’ha mostrat eficient en la determinació específica, identificant correctament el 98% dels individus del gènere Apodemus capturats l’estiu del 2017 al Montseny (un cop validada la identificació a visu per l’anàlisi genètica).
D’altra banda, el seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE) a la XPN està demostrant que el ratolí lleonat no és una espècie rara. Ans al contrari, des de l’any 2008 semblaria estar patint un lleuger increment poblacional i el 2017 s’ha batut el rècord de captures d’aquesta espècie a una parcel·la dins de la XPN (18 individus a l’avetosa de Passavets, Parc Natural del Montseny).
Igualment, durant l’estiu del 2017 s’han observat repunts poblacionals en indrets molt allunyats del Montseny com la Vall d’Aran. El ratolí lleonat sembla trobar cada vegada més ambients on viure i prosperar gràcies al procés d’aforestació que està patint el paisatge de la XPN.
El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i, en el cas del SEMICE, petits mamífers.
Font de la informació: Ignasi Torre / Museu de Ciències Naturals de Granollers
Recursos
Museu de Ciències Naturals de Granollers
© Ignasi Torre
L’any 1996, en el marc del pla de seguiment de petits mamífers del Montseny (Diputació de Barcelona), es va confirmar la presència del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) en diverses parcel·les de seguiment d’aquest espai naural. Aquesta va ser la primera cita verificada científicament sobre la presència d’aquest rosegador a Catalunya.
Actualment, es considera que el ratolí lleonat és una espècie de rosegador freqüent en boscos caducifolis i perennifolis humits, constiuint-se com la segona espècie més abundant desprès del més ubiqüista ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus).
La troballa d’una nova espècie de mamífer per la fauna del Montseny posa de manifest la necessitat d’intensificar la recerca en els espais naturals, doncs és força clar que encara resta molt per descobrir.
Per saber-ne més...
- Arrizabalaga, A. & Torre, I. (2007). Ratón leonado (Apodemus flavicollis Melchior, 1834), Pp 445-448. inclós en: L.J. Palomo, J. Gisbert, J.C. Blanco (eds.), Atlas y Libro Rojo de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU, madrid, 588 pp.
- Torre, I., A. Ribas, C. Flaquer, A. Arrizabalaga (2007). Distribució i abundància del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) a la Xarxa de Parcs Naturals. I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central, V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.
- Arrizabalaga, A., Torre, I., Catzeflis, F., Renaud, F., & Santalla, F. (1999). Primera cita d’Apodemus flavicollis(Melchior, 1834) al Montseny. Determinació morfològica i genètica. III i IV Trobada d’Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, pgs. 193-195.
La Tordera... Turdaria, lloc de tords
La Tordera no es diu així perquè sí.
El topònim 'Tordera' deriva del llatí turdaria, «lloc de tords».
Diferenciar entre Griva (Turdus viscivorus) i Tord comú (Turdus philomelos) en vol...
Griva cerdana (Turdus pilaris) i Tord ala-roig (Turdus iliacus), molt fàcils de distingir de les anteriors...
El topònim 'Tordera' deriva del llatí turdaria, «lloc de tords».
Diferenciar entre Griva (Turdus viscivorus) i Tord comú (Turdus philomelos) en vol...
Sobre el terreno, diferenciar entre zorzal común y charlo no es fácil; hay diferencias sutilces entre ambos (tamaño y canto especialmente), pero en vuelo son inconfundibles, la parte inferior de las alas:
Si es blanca: zorzal charlo
Si es ocre anaranjada: zorzal común
Griva cerdana (Turdus pilaris) i Tord ala-roig (Turdus iliacus), molt fàcils de distingir de les anteriors...
En la P.Ibérica podemos disfrutar de la presencia del zorzal charlo y del común todo el año, en invierno además se nos suman zorzales real y alirrojo
Làmina bàsica per diferenciar en vol als rapinyaires 16/2/2018
Els propers dies (més que ara, que també) hi haurà pas de rapinyaires de tornada a les zones de cria.
dijous, 15 de febrer del 2018
Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 15/2/2018
Aquesta tarda passejant per la platja de Poblenou (Pineda de Mar)... dia primaveral...
més de 50 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
a tot arreu i molt actives, algunes menjant formigues.
Molta activitat d'invertebrats, entre altres...
uns 15 Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
desenes de Borinots (Bombus terrestris)
... i molts himenòpters per tot arreu.
1 Bruna boscana (Pararge aegeria)
3 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
I pel que fa als ocells, no gaires però menjant com bojos...
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Tudó (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
unes 10 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
4 Garses (Pica pica)
unes 15 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
6 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 10 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 20 Pardals comuns (Passer domesticus)
8 Pardals xarrecs (Passer montanus)
més de 25 Gafarrons (Serinus serinus)
unes 20 Caderneres (Carduelis carduelis)
Bufaforats (Macroglossum stellatarum)...
Bruna boscana (Pararge aegeria)...
Blanqueta de la col (Pieris rapae)...
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...
Algunes imatges de la Platja de Poblenou (Pineda de Mar)...
Sobre la dessaladora i l'aqüífer de la Tordera 15/2/2018
Hi ha una ampliació al final
L’ACA creu que l’aqüífer de la Tordera tornarà a una certa normalitat després de les últimes pluges
Ràdio Tordera 15/2/2018
La pluja d’aquests últims dies ha ajudat a recuperar una mica la situació dels embassaments i rius a Catalunya. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es mostren optimistes i creuen que l’aqüífer de la Tordera podrà tornar a una certa normalitat després d’haver patit molt des de la darrera tardor. El passat mes de gener es va haver d’incrementar per primera vegada el treball de la dessalinitzadora de la Tordera més de 75% per tal de pal·liar la situació de sequera. Fins fa poc, els embassaments a Catalunya estaven al 44%. El responsable de recursos hídrics de l’ACA, Enrique Velasco, ha destacat que amb les darreres pluges caigudes el riu ha crescut, així com també les aigües subterrànies. A més, s’ha trencat la barrera de sorra que s’havia generat a la desembocadura.
àudio
Tot i això, Enrique Velasco ha afirmat que l’aqüífer de la Tordera no estan tan sobreexplotat com altres, entre altres coses per l’acció de la dessalinitzadora. Velasco ha afegit que, encara que es pugui recuperar, cal tenir sempre present un consum responsable de l’aigua.
àudio
Actualment els embassaments a Catalunya estan al 48%, però la situació idònia seria que estiguessin al 60%.
L'aqüífer de la Tordera SÍ està sobreexplotat (no només està per abastir d'aigua) i no s'hauria de fer servir com excusa la seva recuperació per justificar deixar de potenciar la dessaladora...
No és que "l’aqüífer de la Tordera no està tan sobreexplotat com altres, entre altres coses per l’acció de la dessalinitzadora" sinó que la fan servir quan ja no hi ha més remei per culpa de la sobreexplotació d l'aqüífer en comptes de per evitar-ho. La producció per a BCN a part
Surt més car combatre els efectes negatius d'aquesta sobreexplotació (dragues de sorra per a les platges per manca de cabal i Torderades, per exemple) que qualsevol consum elèctric de la dessaladora en funcionament. Per no parlar dels efectes negatius per aquest espai XN2000.
Només amb el que es gasten els municipis en reposar el mobiliari urbà a les platges cada any per culpa de la manca de cabal a la Tordera, hi ha per mantenir en funcionament alt la dessaladora durant dècades (no només a mínims o per sequera). No tot és consum i abastament d'aigua.
Amb el preu d'una nova escullera al litoral per manca de cabal i sediments de la Tordera, i cada any es fa una nova, hauria per a dècades de consum elèctric per a la dessaladora (a més a més d'evitar l'erosió del litoral)... Quin és el veritable motiu per no fer-la servir a tope?
Ampliació 16/2/2018
Es recuperi o no després d'aquests episodis de pluges, l'aqüífer de la Tordera pateix una sobreexplotació molt important degut bàsicament a l'abastament doméstic (70% del total d'extraccions).A més, encara que es recuperi el nivell, els efecets nocius d'aquests mesos allà queden
S'està repetint molt aquests dies (a tots els mitjans locals) que el riu està recarregant l'aqüífer. I no s'explica que si hi ha aigua en superfície és gràcies al nivell alt dels aqüífers (per trams). El riu no alimenta l'aqüífer sinó que l'aqüífer alimenta el riu. Confonen
(1/2)Bé és un tema complex....Per poder tenir aigua en superfície prellongadament cal que el nivell de l'aqüífer estigui alt, previa recàrrega per infiltració de pluja al llarg de tota la conca i per transmisivitat entre Alta, mitja i baixa Tordera...
(2/2) Dit això., una vegada arriba el corrent d'aigua superficial al delta, aquesta s'infiltra cap a l'aqüífer multiplicant l'efecta recàrrega. És la situació que tenim ara (riu recarrega aqüífer); la de fa uns dies era aqüífer nodreix riu en superficie (juntament amb la pluja)
En definitiva, hi ha una relació de mutuo aport entre aigua superficial i aqüífer. L'aigua va tardar en arribar en superficie perque el nivell de l'aqüífer puja lent, quan arriba el suficient, l'aigua superficial s'infiltra i acaba d'omplir l'aqüífer.
Nodreix o llisca per sobre? No tinc clar que ara recarregui o dreni.
Ara mateix està recarregant aqüífer (nodrint). Així s'observa en el fet que el nivell de l'aqüífer segueix augmentant mentre el cabal superficial va descendint. (Encara no tenim el nivell de l'aqüífer en la situació normal d'aquesta època) segueix recarregant-se per infiltració
Habitualment, en moments en que hi ha una crescuda per fortes pluges, el riu és "Afluent" de l'aqüífer. En altres moments, quan tenim una crescuda de cabal superficial sense pluges, és l'aqüífer qui fa de "Afluent" del riu superficial. És una relació que va variant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
