El TAV a Riells preveu un túnel que es nega i un pont massa baix per un camió de bombers Diari de Girona 25/5/08
L'Ajuntament vol que s'esmenin punts del traçat perquè el poble quedaria aïllat en casd'inundacions. Es vol vincular el tren a un nucli urbà "real" on es puguin posar botigues
DdeG, Riells i Viabrea.
El traçat del tren d'alta velocitat (TAV) passa pel centre urbà de Riells i Viabrea i, arran un estudi de detecció de deficiències que l'Ajuntament ha realitzat, el municipi demanarà a Adif i el Ministeri de Foment que es facin càrrec de diversos aspectes que, sota el parer municipal, es poden millorar. No són simples detalls: l'estudi, elaborat a partir d'un informe de la Diputació de Girona, indica que el municipi podria quedar aïllat dels serveis d'emergència en cas de fortes tempestes a causa de la ?inundabilitat d'un dels túnels d'accés a la població. També s'ha descobert que els camions de bombers no passen per sota del nou pont del barri de l'Estació: és massa baix.
Tant el regidor d'Urbanisme, Manel Orti (PSC), com l'alcalde del municipi, Josep Maria Bagot (ERC), han vinculat la proposta amb la construcció d'un centre urbà "real" per al municipi, que esdevingui punt de trobada i on s'hi puguin instal·lar comerços. La proposta "marca el futur desenvolupament del nostre municipi", assegura Orti, que considera que "si no tenim solucionats aquests temes quedem ofegats pel TAV i per Renfe".
La proposta presentada per l'Ajuntament de Riells contempla un total d'11 correccions pensades tant per corregir l'impacte que suposa el pas de la infraestructura com per compensar la seva ocupació de sòl urbà. Les mesures suposaran una inversió de 2.785.000 euros i el consistori manté converses amb Adif perquè aquesta assumeixi el cost de les actuacions, segons va informar L'Actualitat del Baix Montseny. Una de les primeres actuacions reclamades fa referència al pont de la carretera GI-5523 d'accés a Riells. S'hi reclama l'obertura d'un nou pont al costat de l'existent que permeti la circulació de tots els vehicles, els d'emergències inclosos,
i la restauració i canalització de la riera de Breda per evitar desbordaments. Un altre dels puntals de la proposta el constitueix el trasllat de la nova estació de Renfe a la zona més pròxima possible al nucli urbà i que estigui situada de la banda de la zona habitada. Riells vol a més que l'estació incorpori un pas soterrat a les andanes que tingui també ascensors perquè sigui accessible a tothom, i dues zones d'aparcaments, a banda i banda de l'estació, per Riells i el nucli -pertanyent ja a Sant Celoni- de la Batllòria.
Obres milionàries a RiellsEl Punt 22.05.2008 ANNA PUIG
L'Ajuntament de Riells i Viabrea reclama a Adif que inverteixi prop de 2,8 milions d'euros per resoldre les deficiències urbanístiques que han causat les obres del TAV. Un estudi fet per la Diputació concreta que cal fer onze actuacions. Una és construir un pont nou a la Gi-5523 que permeti el pas de vehicles d'emergències i millorar la canalització de la riera de Breda per evitar desbordaments. També es reclama el trasllat de l'estació de tren a una situació més a la vora del nucli urbà. I construir dues rotondes al sector central del municipi que permetin desviar el trànsit fins al costat de les vies i convertir la carretera de Breda en un sector comercial i de prioritat per a vianants. Segons el regidor d'Urbanisme, Manel Ortí, aquestes actuacions són bàsiques per al futur del municipi i sosté que, si s'esgoten totes les vies de diàleg, no descarten fer mobilitzacions.
El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) va celebrar ahir dissabte a Santa Coloma de Farners la seva assemblea general anual.
Els silvicultors catalans van reclamar una vegada més l'atenció del Govern perquè no exclogui de les seves prioritats "un sector que s'ocupa de la gestió del 60% del territori català", segons va explicar el president del CFC Josep Maria Vila. És per això que des del Consorci Forestal s'ha demanat que les ajudes destinades a la gestió dels boscos privats s'incrementin de forma progressiva durant els propers deu anys i que passin dels 9 MEUR actuals "fins als 32 o 35 MEUR a l'any que seran necessaris perquè el sector forestal tiri endavant". "Això revertirà no tan sols en la preservació de la principal infraestructura del país -els boscos- sinó també en la creació de llocs de treball, nous productes, noves empreses i riquesa en l'entorn natural", va considerar Vila, que va posar l'exemple del suport del govern gallec en l'aprofitament de l'eucaliptus per aconseguir fusta de qualitat. "Tenen els recursos i han fet la investigació necessària perquè l'eucaliptus serveixi per fer moble i fusteria de construcció", va explicar el president del Consorci Forestal de Catalunya. "Això fa pujar el valor de la fusta i també permet la conservació d'altres boscos més naturals que no poden ser tan talats", va apuntar el president del CFC.
La canonada fins a Cardedeu també portaria aigua a Blanes Diari de Girona 24/5/08
Medi Ambient assegura que la infraestructura també servirà per garantir l'abastament a la zona del Tordera en cas que faci falta
E.Padilla, Blanes.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat assegura que la canonada prevista per derivar aigua de les plantes dessaladores de Blanes fins a la conducció que porta l'aigua del Ter a Barcelona serviria també per garantir l'abastament a la zona de la Tordera en cas que es donés una emergència que així ho requerís. Això sí, sempre i quan Barcelona tingui garantit el servei. Així ho reconeixia el departament quan el passat mes de març es va anunciar l'ampliació de la planta que ja funciona a Blanes: amb les obres d'ampliació, que es preveu estaran llestes a finals de 2009, es dessalarà el doble d'aigua (es passarà de 10 a 20 hectòmetres cúbics l'any) i l'increment de producció es destinarà inicialment a l'abastament de l'àrea metropolitana, fins el moment en què sigui necessari en el propi àmbit.
L'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat ha iniciat els tràmits per construir una canonada que menarà aigua dessalada fins a Cardedeu i, un cop allà, mesclar-la amb l'aigua que baixa de la conducció del Pasteral. L'objectiu és rebaixar les captacions sobre la conca del riu Ter, una de les principals déus d'aigua de Barcelona. A tal efecte, s'ampliarà també la dessaladora de Blanes, i es preveu encara fer-ne una altra. Segons Medi Ambient, la captació d'aigua dessalada per portar-la a Barcelona es vincularà amb la segona planta dessaladora i en cap moment es rebaixarà el volum d'aigua disponible per a la zona que actualment alimenta la planta dessalinitzadora (la Selva marítima i diverses poblacions de l'alt Maresme).
El volum que captarà aquesta canonada per derivar-lo a Barcelona no està clar i dependrà, segons Medi Ambient, de les necessitats de Barcelona, després que s'hagi satisfet la demanda de la zona propera a la planta.
El projecte de les dessaladores inclou també una millora dels pous de captació, les infraestructures que prenen l'aigua del mar per transportar-la a la planta i tractar-la. Fins fa ben poc, aquestes estructures s'espatllaven cada vegada que hi havia un temporal fort de mar. El novembre passat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja hi va actuar per reforçar-los, però ara, davant l'ampliació de la planta, els pous esdevenen insuficients i caldrà fer-los més potents. Amb les noves infraestructures, s'extraurà un total de 80 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any i, una vegada es construeixi la segona dessaladora, es potablitizaran 60 hectòmetres l'any.
Blanes posa al dia s'Abanell davant la passivitat de costesDiari de Girona 23/5/08
Tres màquines aplanen el barranc obert pel temporal i que partia la platja per la meitat
E.B, Blanes.
El temporal de llevant que va patir ara fa dues setmanes la Costa Brava va tenir efectes especialment devastadors a Blanes. Els veïns van assistir, impotents, a l'enèsima destrucció de la platja de s'Abanell, que anava perdent sorra a cada onada. La situació va ser especialment greu perquè tot just feia dos dies que l'Estat havia acabat una actuació valorada en 1,2 milions d'euros, consistent en la reconstrucció de la platja amb arena dragada del fons marí del delta de la Tordera.
Des de llavors, el Ministeri de Medi Ambient no ha mogut un dit per revertir la situació i ha estat l'Ajuntament qui ha decidit actuar per condicionar la platja de s'Abanell, davant l'inici imminent de la temporada turística. Ahir, tres màquines ?excavadores aplanaven el ?barranc de dos metres que la força de les onades de l'últim temporal va obrir al bell mig de la platja. La inversió d'aquesta actuació provisional s'apropa als 10.000 euros. Fonts municipals lamentaven ahir no haver tingut notícia de cap representant de la Direcció General de Costes que s'hagi apropat fins a s'Abanell per avaluar els danys causats per l'últim temporal.
Les màquines que aplanaven s'Abanell ahir van començar a treballar, fa uns dies, a la platja Gran, entre Sa Palomera i el Port. En aquest context, el regidor de Medi Ambient i Platges, Celestino Lillo (PP), explica que és habitual que a aquestes alçades de l'any comencin els treballs de manteniment de les platges, "per tal de millorar la imatge de la platja de cara a la temporada d'estiu".
Despesa imprevista
Ara bé, l'Ajuntament no tenia prevista la despesa addicional que suposa haver d'arranjar el barranc de s'Abanell: "No comptàvem haver-nos de gastar diners per aplanar tota la platja", es lamenta Lillo.
El regidor explica que si l'Ajuntament ha optat per ocupar-se de s'Abanell sense esperar que Costes mogués fitxa és perquè l'objectiu més immediat passa per tenir les platges a punt per acollir turistes, amb dutxes, i tots els serveis instal·lats, "el dia 1 de juny". Les pressions del ?sector turístic per tenir una platja en condicions van acabar de convèncer l'Ajuntament de la intervenció a s'Abanell.
En aquest context, Celestino Lillo ha explicat que per ahir estava prevista una primera visita dels tècnics de la Direcció General de Costes per avaluar la situació a s'Abanell, però que finalment no es va produir per "problemens d'agenda" dels representants dels Ministeri.El sector turístic de Blanes està molt molest amb les actuacions que Costes ha dut a terme a s'Abanell. Hotelers, càmpings, restauradors i comerciants, entre d'altres, consideren que el Ministeri eludeix buscar una solució definitiva al problema i opta per anar "col·locant pedaços" a la platja de s'Abanel, ubicada al barri dels Pins, que concentra bona part dels establiments hotelers del municipi.
Fonts del Ministeri apunten la possibilitat que es produeixi una "actuació d'urgència" a la platja, sense concretar en què con?sistirà.
Maresme. Gairebé el 40% d'animals abandonats que arriben a la gossera de la comarca són de Tordera i Argentona
El Punt 21.05.2008 ADELA GENÍS
El centre d'acollida està preocupat per l'augment perquè encara no s'ha arribat a l'estiu
Tordera i Argentona són les dues localitats de la comarca on hi ha més animals abandonats. El 40% del total dels gossos i gats que arriben a les instal·lacions són d'aquestes poblacions. L'extens territori que té Tordera –amb un gran nombre d'urbanitzacions– i el fet que el centre estigui situat a Argentona –molta gent deixa cadellades a les portes de la gossera– són els principals handicaps que tenen aquestes poblacions. Actualment, hi ha uns 200 gossos i 40 gats que esperen una adopció.
El Centre d'Acollida d'Animals Domèstics ha registrat un lleuger augment del nombre de gossos i gats abandonats respecte a l'any passat. Ara ja hi ha un 5% més d'animals i Tordera i Argentona són els municipis que més animals hi han aportat, amb una cinquantena cada un. Tordera té un territori molt ampli i segons expliquen des del centre d'acollida molts gossos són abandonats al mercat que cada diumenge es fa en aquest poble. A Argentona, també es compten els gossos que s'abandonen davant de la gossera. Després ja vénen Malgrat de Mar, Pineda, Arenys de Munt, Calella i Sant Cebrià de Vallalta. Des del centre d'acollida es veuen amb preocupació aquestes dades perquè encara no ha arribat la temporada d'estiu, que és quan hi ha més abandonaments. Les entrades d'animals del gener fins a l'abril han estat 269, mentre que les recuperacions d'animals pel seu propietari han arribat a les 45. En aquest sentit, l'any 2007 els animals que van arribar van ser 755 i les recuperacions per part dels amos van ser 131 i hi va haver 350 adopcions. Fa uns mesos, el centre d'acollida del Maresme va signar convenis de col·laboració amb dues entitats protectores d'animals d'Alemanya per facilitar l'adopció de gossos.
La crida a Alemanya està sent força satisfactòria i ja hi ha animals que han viatjat a aquest país per trobar-se amb la seva nova família. Els animals viatgen en avió com a «equipatge especial», però les companyies aèries només accepten aquest equipatge si va associat a un bitllet de passatger. Per això, des del centre es va fer una crida a la ciutadania per trobar padrins de vol que poguessin transportar els animals.
Els 5 polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) un cop anellats, en posició defensiva, i moments abans de ser retornats al niu
Localització del niu
flamenc (Phoenicopterus ruber) fotografies d'Enric Badosa
.jpg)
