Sobre l’ampliació del Port de Blanes, 19/12/09...

Dues imatges del port de Blanes (podeu ampliar-les clicant a sobre), actual i plànol d’obres...
.

I trobareu més informació aquí...

http://www.portsgeneralitat.org/Flash/MapaCatalunya.html

http://www.portsgeneralitat.org/docs/premsa/Noticies/2009/AdjuBlanes.pdf

Desembocadura del riu Tordera 19/12/09

Aquest matí a primera hora en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, sota 0ºC i amb el terra gelat, com a més destacat...

2 ànecs xiuladors (Anas penelope) mascles
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
43 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
6 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
26 gavines vulgars (Larus ridibundus) sedimentades

Al mar, en ullada ràpida...

7 ànecs xiuladors (Anas penelope) nedant junts, tots mascles.
Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

ànecs xiuladors (Anas penelope) amb els collverds (Anas platyrhynchos)...

xarxet comú (Anas crecca)...

ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

bernat pescaire (Ardea cinerea)...

martinet blanc (Egretta garzetta)...

gavines vulgars (Larus ridibundus)...

Pla de Can Jalpí (Tordera) 19/12/09

En recorregut ràpid pel Pla de Can Jalpí (Tordera) d’aquest matí, com a més destacat…

Unes 50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
Titelles (Anthus pratensis)
Mínim 4 cogullades vulgars (Galerida cristata)
3 puputs (Upupa epops)
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
Tudons (Columba palumbus)
... entre altres.

Un article per llegir... Distribució i conservació del Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus) a Catalunya. RCO 22, 2006

Article publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia 22, de 2006, sobre la distribució i conservació del Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus) a Catalunya…

Montalvo, T. & Figuerola, J. The distribution and conservation of the Kentish Plover Charadrius alexandrinus in Catalonia (638Kb). Revista Catalana d’Ornitologia 22:1-8, 2006

En anglès, però trobareu un resum en català i altre en castellà.

Disponible el tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. ICO

Ho trobareu aquí...

Tercer informe: hivern 2008-2009 (PDF, 3346Kb)
ICO. 2009. Tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.
Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

I els dos anteriors aquí...

http://www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern9.htm

Algunes notícies més per llegir 18/12/09...

El Maresme, en alerta perquè les temperatures podrien arribar aquest cap de setmana als -5 graus
Diari Maresme 18/12/09

El servei de meteorologia del Consell Comarcal (Meteomar), ha informat avui divendres que la previsió del temps indica que durant el cap de setmana es podrien registrar temperatures entre els 0 i els -5 graus.

Alerta

Segons les previsions, les temperatures més baixes es podrien produir durant les nits de divendres a dissabte i de dissabte a diumenge. Segons informa el Consell Comarcal de maresme, aquesta alerta ha estat enviada als ajuntaments i policies locals del Maresme "perquè puguin prendre les mesures de prevenció adients".


ES PREVEU UN CAP DE SETMANA DE FRED IMPORTANT
Nota informativa elaborada divendres 18-12-09 a les 14:00 h pel Servei Meteorològic de Catalunya
.
Els propers 3 dies destacaran per les baixes temperatures, que afectaran tot Catalunya de manera generalitzada.

Es preveuen mínimes per sota dels 0 ºC a punts del litoral i per sota de -10 ºC a l’interior.

(cliqueu l’enllaç per llegir-ho sencer)


Costa Brava Vídeo-denúncia de l´estat del mar
Diari de Girona 18/12/09
.


El col·lectiu ecologista Salvem el Crit-Aritjol ha penjat al portal Youtube un resum d'un reportatge videogràfic de gairebé quatre hores amb imatges del fons marí inclòs a la futura Reserva Marina amb un estat "lamentable" i "degradat". Si fa uns anys les aigües envaïen les platges fins a primera línia d'aigua (com es veu a la fotografia superior), en l'actualitat és molt diferent. Els blocs de formigó i les cadenes provoquen la regressió de la posidònia.

Podeu veure aquest resum (vídeo) aquí…

http://www.youtube.com/watch?v=r-zGWAa5M0g&feature=player_embedded

Desembocadura del riu Tordera 17/12/09. David Caballé i Àlex Giménez

Observacions de David Caballé i Àlex Giménez...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 gavians foscos (Larus fuscus)
Mínim 15 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
5 ànecs xiuladors (Anas penelope), 3 mascles 2 femelles
10 xarxets comuns (Anas crecca)
uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 mascarells (Morus bassanus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 fredeluga (Vanellus vanellus)
Mínim 2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.

Algunes notícies més per llegir 17/12/09...

Sobre com “ordenem” el territori, perdó, “omplim”...

Acesa pagarà la nova carretera des de l'autopista de la costa fins a Lloret de Mar
Diari de Girona 17/12/09

La companyia explotarà la C-32 fins al 2021 i rebrà compensacions de la Generalitat si no obté prou beneficis
.

VARIANT DE BLANES A LLORET
El Govern de la Generalitat va aprovar ahir un conveni de col·laboració amb l'empresa Acesa -que explotarà l'autopista C-32 fins a Blanes- mitjançant el qual la concessionària invertirà 100 milions d'euros en diverses obres. Entre aquestes, hi ha la construcció d'un ramal de connexió de l'autopista des de Blanes fins a Lloret i que tindrà un traçat de set quilòmetres.

LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
Una part dels beneficis que generi l'empresa Acesa amb la concessió de l'autopista C-32 (de la costa) fins a Blanes revertiran en diverses obres previstes especialment a la comarca de la Selva. En el conveni signat ahir entre el Govern i la companyia gestora de peatges s'estipula que aquesta darrera podrà explotar la carretera fins a l'any 2021 a canvi de reinvertir fins a 100 milions en projectes d'obres diverses.
D'aquesta manera Acesa es responsabilitzarà de la construcció de la futura carretera segregada que unirà Blanes amb Lloret. En l'actualitat, la Generalitat ja està redactant el projecte de traçat, que serà una via de 7 quilòmetres de llargada, amb un carril per sentit, que donarà continuïtat a la C-32 en direcció Lloret i descongestionarà l'actual carretera d'accés a la Costa Brava (GI-682), que transcorre per l'interior de les poblacions de Blanes i Lloret. Aquest fet possibilitarà la reconversió de la GI-682 en un carrer i facilitarà la creació d'un doble carril bus que discorrerà pel centre de la calçada i unirà les dues viles.
Si es manté el darrer projecte d'enllaç previst entre Blanes i Lloret, és segur que la futura carretera segregada creuarà Sant Pere del Bosc mitjançant un túnel de 160 metres, modificarà el nus d'enllaç a l'Àngel i només es construirà una rotonda a les Alegries.
L'esmentat conveni també obliga Acesa a finalitzar i posar en servei les obres de perllongament de l'autopista C-32 entre Palafolls i Tordera que s'estan executant en l'actualitat i s'inauguraran el juny de 2010. De fet, al voltant de la girola que s'està cimentant a la carretera que uneix Blanes i Tordera (GI-600), ja es poden veure els pilars damunt els quals es col·locaran els carrils de circulació. Precisament, aquesta girola està concebuda com un punt de confluència que permetrà distribuir el trànsit en direcció l'autopista, la futura carretera segregada, la N-II i la GI-682.
La concessionària dels peatges també haurà de modernitzar els enllaços i barreres de protecció, a part de realitzar altres millores a l'autopista. No obstant això, el conveni té una clàusula per compensar l'empresa en cas que l'afluència de trànsit no sigui suficientment voluminosa com per generar benefici. Davant d'aquesta situació hi ha uns mecanismes de compensació econòmica -similiars als que utilitza el Ministeri de Foment amb l'AP-7- per indemnitzar Acesa. Des de la Generalitat valoren positivament aquest acord perquè permetrà potenciar les comunicacions i l'accés a la Costa Brava Sud.

Traspàs de la N-II

La Generalitat també va subscriure ahir un altre conveni de col·laboració amb l'Estat pel traspàs de la N-II al seu pas pel Maresme. Concretament, entre Montgat i Tordera. Si el Consell de Ministres ho aprova el canvi de titularitat serà efectiu el 2010.
El pacte va acompanyat d'una aportació de 400 milions per a la construcció d'un vial alternatiu que evitarà el pas per l'interior dels nuclis urbans; realitzar diverses obres a l'entorn de la ronda de Mataró (C-32); i desenvolupar una variant a Arenys de Mar (B-511) que es licitarà l'any vinent. Paral·lelament, el Govern està treballant en la redacció de l'estudi informatiu de la ronda del Baix Maresme entre Montgat i Mataró.
A banda d'aquests projectes, el Ministeri de Foment està estudiant la creació d'una nova carretera al Maresme per al trànsit de llarg recorregut.


Acesa pagarà els 70 milions que val la prolongació de l'autopista fins a Lloret
El Punt 17/12/09

La concessionària no apujarà el peatge de Palafolls i preveu recuperar-ho amb l'augment del trànsit
.

La Generalitat i Acesa han signat un conveni de col·laboració en virtut del qual la concessionària es farà càrrec de la construcció de la prolongació de l'autopista C-32 fins a Lloret, amb una inversió d'aproximadament 70 milions d'euros. Acesa i la Generalitat asseguren que no es preveu apujar el peatge de Palafolls, sinó que la concessionària calcula recuperar la inversió amb l'augment de trànsit que preveu que hi hagi un cop estigui construïda. Aquesta nova carretera, a més de donar continuïtat a la C-32 cap a la Costa Brava, servirà de variant o alternativa a la GI-682, la carretera que enllaça els municipis de Tordera i Blanes.

El govern català va aprovar ahir un conveni amb Acesa per afavorir les comunicacions viàries a la Costa Brava sud i la connexió futura amb l'autovia A-2. El document estableix les condicions per a la reinversió de fins a 100 milions d'euros procedents de beneficis que té Acesa amb la concessió de l'autopista. D'aquests 100 milions, Acesa en destinarà 70 a la construcció de la prolongació de l'autopista C-32 fins a Lloret de Mar. Aquesta prolongació té uns set quilometres de longitud i es planteja com una via d'un carril per sentit. Ajudarà a treure trànsit del centre de Lloret, però hi ha un sector de la societat lloretenca preocupada per l'impacte ambiental que pugui tenir a Sant Pere del Bosc. El projecte de traçat encara s'està redactant, però la construcció podria començar l'any vinent. Aquesta carretera, a més de donar continuïtat a la C-32 cap a la Costa Brava, servirà de variant o alternativa a la GI-682, que enllaça Tordera amb Blanes.

Acesa preveu recuperar la inversió gràcies a l'augment de trànsit i destaca que el model és el mateix que a l'AP-7. S'espera haver recuperat la inversió el 2021, però s'inclou un mecanisme de compensació en cas que no fos així. «És un mecanisme que funciona». afirmen.



Condemnen l'Estat a pagar a Fogars de la Selva 524.646 ? per l'IBI de l'autopista
Diari de Girona 17/12/09

Amb aquesta, són 3 les sentències favorables a municipis de la Selva que van contra Economia
.

L'autopista AP-7 al pas pel municipi de Fogars de la Selva, en una imatge d'arxiu. marc martí

FOGARS DE LA SELVA E.BATLLE/DDG
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condemnat el Ministeri d'Economia i Hisenda a pagar a l'Ajuntament de Fogars de la Selva 524.646 euros com a compensació dels beneficis fiscals, que haurà d'haver cobrat entre els exercis 2004 i 2007 en concepte de bonificacions de quotes tributàries de l'IBI concedits a la concessionarsària de l'autopista AP-7, Acesa.
Fins ara, les autopistes de pagament rebien una bonificació de l'IBI del 95 per cent i, per aquest motiu, els municipis per on transcorre l'autopista no recaptaven els diners d'aquest impost. La sentència del 25 de novembre que ha resolt a favor de l'Ajuntament de Fogars de la Selva assegura que, si bé s'hauran d'abonar els més de 524.000 euros al consistori, no es condemna l'Estat a pagar els interessos dels anys que han passat fins ara, ni a exercicis futurs, ni tampoc les despeses del procés.
Entre els arguments expressats pel jutge a l'hora de resoldre a favor de l'Ajuntament, hi ha que "l'ordenació d'un sistema financer està encaminat a l'efectiva realització dels principis d'autonomia i suficiència financera dels ens locals" i que entre aquestes vies de finançament hi ha, per tant, "els tributs propis i la participació en els tributs de l'Estat", entre d'altres.
Tot i que la sentència estima parcialment el recurs contenciós administratiu presentat per aquest consistori contra el Ministeri d'Economia i Hisenda, aquesta no és ferma perquè encara l'Estat té la possibilitat de presentar un recurs de cassació en els dies posteriors a la sentència.
Precedents a la comarca
A la Selva, ja hi ha dos ajuntaments que han creat precedent pel que fa al cobrament de l'IBI de l'AP-7. Són el cas de Maçanet de la Selva i Sils, que van conèixer la decisió del jutge el mes d'octubre. En concret, pel que fa a aquests dos pobles selvantans, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va decidir condemnar el Ministeri d'Economia a pagar prop d'1,1 milions d'euros a ambdós ajuntaments com a compensació dels beneficis fiscals que haurien d'haver cobrat ambdós ajuntaments per les bonificacions de quotes tributàries de l'IBI concedits a la concessionària. Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva també van interposar demandes contra l'Estat i també han de conèixer en breu la decisió del jutge. En el seu cas reclamen uns 101.000 euros i uns 184.000 euros, respectivament.


La Generalitat dóna llum verd al conveni amb l'Estat pel traspàs de l'N-II al Maresme
El Punt 17/12/09

L'acord confirma els 400 milions d'euros per a la creació d'una via alternativa a la carretera que ara esdevindrà carrer
.
La carretera N-II al seu pas pel Baix Maresme on la intensitat del trànsit és habitual. Foto: QUIM PUIG.

El govern de la Generalitat va anunciar ahir l'aprovació del conveni amb l'Estat perquè li sigui traspassada la gestió de la carretera N-II al pas pel Maresme. El traspàs d'aquests 50 quilòmetres entre Montgat i Tordera que ha trigat vint mesos a fer-se efectiu, vindrà acompanyat per una partida de 400 milions d'euros per a la construcció d'una via alternativa que assumeixi el trànsit de l'N-II i permeti que aquest es converteixi en «el carrer del Maresme». Segons va explicar ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, d'aquests 400 milions, l'Estat n'aportarà ara 97,4 per iniciar les primeres obres de millora. El conveni, que ha de subscriure el Consell de Ministres abans de final d'any, es farà efectiu el primer semestre del 2010.

La Generalitat ja ha fet el primer pas per aconseguir la plena gestió de la carretera N-II al Maresme. Aquest és un tràmit imprescindible per tirar endavant el projecte de pacificació de la via i la reconversió en un carrer més de la comarca. El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que el conveni, que haurà de ser ratificat pel Consell de Ministres, preveu una partida de 400 milions d'euros que han de servir per construir una via alternativa que permeti assumir el trànsit intens que ara circula per la carretera N-II. Nadal va precisar que dels 400 milions, l'Estat ja preveu un primera aportació de 97,4 milions d'euros. «Aquests diners, els destinarem d'una banda, a les obres del primer tram de la nova via a l'entorn de la ronda de Mataró (C-32) i de l'altra, als treballs de la variant d'Arenys de Mar (B-511), que es posaran a licitació l'any vinent», va precisar el titular del Departament de PTOP.

Paral·lelament, el govern treballa en la redacció de l'estudi informatiu de la ronda del Baix Maresme, en el tram entre Montgat i Mataró que ha de resoldre els greus problemes de mobilitat que arrossega la comarca i que es concentren especialment en aquest tram. Precisament el disseny de la nova via, que se situarà al costat de l'autopista C-32, haurà de tenir en compte tots els estudis elaborats per les diferents administracions i demostrar que és absolutament necessària, segons es va acordar en el si del Consell Comarcal del Maresme entre totes les forces polítiques. Històricament s'han mantingut posicions enfrontades sobre si el territori podria assumir o no les conseqüències d'una nova infraestructura atesa la densitat urbanística en especial de la zona sud de la comarca, a tocar de Barcelona.

La millor proposta

El president de Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo (PSC), es felicitava ahir que finalment la Generalitat hagués oficialitzat la part de l'acord del traspàs de l'N-II que li pertoca. Jo va qualificar l'anunci de «notícia més que bona, excel·lent», i va recordar que el debat sobre el futur d'aquesta carretera a la comarca fa massa anys que dura. En qualsevol cas, pel president de l'administració comarcal tan valuós és l'acord entre Generalitat i Estat com el conveni que signarà pròximament el govern català amb el Consell Comarcal del Maresme un cop s'hagi oficialitzat el traspàs. «El document que hem elaborat recull tots els aspectes vinculats a la mobilitat a la comarca, possibilita els estudis més aprofundits que mai s'han fet sobre el futur a mitjà termini i disposa del consens de totes les forces polítiques», va apuntar Josep Jo, que, a més, va afegir que «es tracta de la millor proposta pel territori i no es pot badar».


I una del temporal “que es porta les platges” i sobre el clima...

Sota zero
El Punt 17/12/09 (LA CONTRA)

Per al cap de setmana s'anuncia una onada de fred que posarà de nit els termòmetres sota zero a la costa
.

El primer temporal d'hivern s'ha endut la sorra de les platges de la comarca que es van regenerar a l'estiu, com es pot veure a la imatge feta dilluns des del cementiri d'Arenys de Mar.

Fa el fred que toca, perquè som a l'hivern, però les baixes temperatures han arribat de cop. Com ha passat sempre, les llevantades també han fet acte de presència a la costa. Dilluns al port d'Arenys només una de les barques, la Synera, es va atrevir a sortir a la mar. Al cap d'una estona ja tornava a ser a port perquè amb el temporal no podia treballar. La subhasta de les quatre caixes de la jornada aviat va estar enllestida. Segons comentaven els pescadors, les onades tampoc eren de les més fortes, però sí que tenien prou embranzida per deixar les platges inexistents.

La sorra del fons marí abocada aquest estiu amb vaixells ha desaparegut, i s'espera que més endavant la mar en retorni alguna cosa. Fent memòria, va ser per Sant Esteve, ara farà un any, que un temporal es va endur la sorra de les platges i va malmetre molts dels passejos. La inversió milionària de l'Estat per reposar la sorra ha servit de ben poc. Només ha aguantat la temporada per tenir contents els banyistes i els ajuntaments afectats. Ara, però, ja no hi ha res de res i tot plegat, un cop més, ha portat a malgastar diner públic.

Per al cap de setmana els homes del temps han anunciat una segona tongada de fred. El meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra, pronostica que aquesta sí que serà de «veritat». Els termòmetres baixaran sota zero la nit de dissabte a diumenge a tots els pobles de la línia de la costa. Fins ara només els d'interior, que ja hi estan acostumats, han registrat temperatures tan baixes. Ahir al matí els veïns d'Arenys de Munt es van llevar amb el terra blanc. Una glaçada que no es va arribar a fondre fins al migdia. També a Tordera i Sant Andreu de Llavaneres les temperatures baixaven per sota els zero graus. La davallada de temperatures el cap de setmana es notarà a tota la comarca. «Fins i tot a Mataró tindran graus negatius la nit de dissabte», apuntava el meteoròleg.

Els pagesos de la Tordera i dels pobles del voltant esperen aquest fred amb cautela. Fins ara els conreus d'hivern no n'han sortit malparats. El que els ha ocasionat més danys, explicava ahir Pep Riera, de la Unió de Pagesos, han estat les ventades, que han trencat plàstics dels hivernacles els últims dies. Des de la cooperativa agrícola Progrés-Garbí, Xavier Castells comentava que han aguantat bé l'entrada del fred perquè els cultius de finals de tardor que són a l'aire lliure, com ara les tomaqueres, ja estan a les acaballes.

Si les previsions es compleixen i les temperatures baixen en picat, no tindran més remei que tapar amb mantes tèrmiques els cultius o fer anar les calefaccions dels hivernacles. «És el que toca a l'hivern, que faci fred», apuntava Riera. Els qui per la feina, però, depenen de les inclemències del temps, tant pagesos com pescadors, estaran més que ningú a l'aguait del termòmetre les properes hores.

De la previsió anunciada per als propers dies, el mateix Joaquim Serra diu que no s'han de repetir temporals ni ventades. Així, com a mínim podran respirar més tranquils els qui hagin d'anar a mar. I també les platges es mantindran ara per ara estables amb la poca sorra que els queda. Com a mínim fins al proper temporal.

Desembocadura del riu Tordera 16/12/09

Aquest matí en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera...

La llacuna s’ha omplert d’aigua amb el temporal de mar d’aquests dies, part de la sorra que ha perdut s’Abanell s’ha acumulat a la barra de sorra, i tot i que no fa tant vent com dies enrere, el fred impedia entretenir-se mirant molt.

Com a més destacat...

2 ànecs xiuladors (Anas penelope) mascles
Uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Unes 10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 titella (Anthus pratensis)
>20 cueretes blanques (Motacilla alba) per tota la platja
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella, empaitat per garses (Pica pica)
Un estol compacte de >40 tudons (Columba palumbus) aixecat per l’esparver
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Gavines vulgars (Larus ridibundus) a l’interior de la llacuna
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) pescant dintre de la llacuna, la primera vegada que ho veig.
... entre altres.

ànecs xiuladors (Anas penelope)...

.

bernat pescaire (Ardea cinerea)...

cueretes blanques (Motacilla alba)...

tudons (Columba palumbus)...

gavines vulgars (Larus ridibundus)...

I algunes imatges de la zona de càmpings de Blanes, junt a la desembocadura del riu...