Serp negre (Zamenis longissimus) a Can Maresme (Sant Iscle de Vallalta) 20/6/08. Enric Badosa

Fotografies fetes per l’Enric Badosa d’una serp negre – o serp d’Esculapi – (Zamenis longissimus) a Can Maresme (Sant Iscle de Vallalta), a la serra del Montnegre.

Es tracta d’una serp arborícola molt ben distribuïda pel Montnegre però en poca densitat i de difícil observació, ja que gairebé sempre passa inadvertida entre les branques i fulles on viu, i essent el Montnegre el seu límit meridional a la Península Ibèrica.

Molí d’en Puigvert (Palafolls) 20/6/08

En control a les caixes niu instal·lades a la freixeda del Molí d’en Puigvert (Palafolls)...

1 amb un xot (Otus scops) femella covant
1 amb 5 ous de mallerenga carbonera (Parus major)
1 amb una bola de tiges i fulles d’on salta un petit rosegador sense identificar.

.

xot (Otus scops) covant a una caixa niu

.

A les basses, freixeda i voltants...

1 mussol comú (Athene noctua)
1 rossinyol (Luscinia megarhynchos) duent becada (aliment al bec per alimentar als polls del niu)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
1 cogullada vulgar (Galerida cristata)
... entre altres.

.

martinet de nit (Nycticorax nycticorax) entre les branques dels freixes on tenen el niu.

gravera de Palafolls i voltants 20/6/08

.
Aquest divendres a la gravera de Palafolls...

2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
5 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
68 ànecs collverd (Anas platyrhynchos) entre adults i joves ja crescuts
6 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
7 picots verds (Picus viridis), almenys 2 joves de l’any
1 puput (Upupa epops)
2 ballesters (Apus melba)
>40 falciots negres (Apus apus)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum)
1 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
3 gratapalles (Emberiza cirlus)
trist (Cisticola juncidis)
bitxac comú (Saxicola torquata)
caderneres (Carduelis carduelis)
gafarrons (Serinus serinus)
verdums (Carduelis carduelis)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
rossinyol bord (Cettia cetti)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Merla (Turdus merula)
tudons (Columba palumbus)
garses (Pica pica), 1 poll creuant el camí entre el terciari i les hortes
tórtores comuns (Streptopelia turtur) i turques (Streptopelia decaocto)
.

martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

.

poll de garsa (Pica pica)
.

jove de l'any de picot verd (Picus viridis). No s'aprecia bé a la fotografia, però els joves tenen la cara i el pit blanc amb moltes taques negres.
.
Impressionant esclat d’amfibis i rèptils amb l’arribada de la calor desprès de tants dies amb tempestes i temperatures suaus...

4 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
8 llangardaixos ocel·lats (Timon lepidus) de grans dimensions
>40 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
1 sargantaner gros (Psammodromus algirus)
5 serps verdes (Malpolon monspessulanus)
2 serps blanques (Rhinechis scalaris)
2 serps d’aigua (Natrix maura)
6 vidriols (Anguis fragilis)
1 dragó comú (Tarentola mauritanica)

>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)
>1000 petits de reineta (Hyla meridionalis)
>1000 petits de gripau corredor (Epidalea calamita)
>100 petits de granota pintada (Discoglossus pictus)
.

llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)

.

vidriols (Anguis fragilis)
.

serp verda (Malpolon monspessulanus)

.

petit de reineta (Hyla meridionalis)

petit de granota pintada (Discoglossus pictus)

1 musaranya comuna (Crocidura russula)
2 conills (Oryctolagus cuniculus)
i centenars de rat-penats.

Pantà de Mas Mora (Tordera) i voltants 19/6/08

Aquest dijous en visita ràpida al Pantà de Mas Mora (Tordera)…

Es tracta d’un petit pantà totalment envoltat de pinedes, matolls i sureres, amb aigües estables tot l’any, i amb taques de bosc de ribera, canyar i bogar a les ribes.

Entre altres observacions...

3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
8 abellarols (Merops apiaster)
bruel (Regulus ignicapillus)
raspinell comú (Certhia brachydactyla)
gaig (Garrulus glandarius)
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
merla (Turdus merula)

17 tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta) prenent el sol o surant a l’aigua
3 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) surant a l’aigua i cabussant-se
>1000 petits de gripau comú (Bufo bufo) per les ribes
>50 granotes verdes (Pelophylax perezi)
4 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
>10 sargantaners grossos (Psammodromus algirus)
1 serp blanca (Rhinechis scalaris) de grans dimensions
.

tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta)
.

A la bassa propera de Mas Miquel, amb una mica d’aigua gràcies a les pluges dels darrers dies...

>200 granotes verdes (Pelophylax perezi), centenars de cap-grossos en tots els seus estats i mides, i >20 postes d’ous noves.

Petit de granota verda (Pelophylax perezi) encara amb cua de cap-gros i postes...
.

i una serp de collar (Natrix natrix)...
.

A una excavació d’una obra propera amb aigua de pluja, centenars de cap-grossos de gripau corredor (Epidalea calamita).

Notícia 20/6/08… Sobre el Braç esquerre del riu, el Life de Tordera i la sega del canyissar de l’estany de Can Torrent

La llacuna artificial del parc Prudenci Bertrana amb l'església de Tordera al fons. Foto: Q. PUIG. El Punt

.
Maresme. Netegen de residus un dels marges de l'illa de la Tordera i l'aigua hi torna a baixar trenta anys després
El Punt 20.06.2008 TERESA MÁRQUEZ

Forma part d'un projecte més gran que permetrà augmentar la biodiversitat

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Ajuntament de Tordera han col·laborat en una important actuació al riu Tordera que ha permès recuperar una funcionalitat perduda des de feia trenta anys. La neteja i desbrossament del marge esquerra de l'illa fluvial ha provocat que l'aigua hi torni a passar després dels aiguats dels últims dies. La iniciativa és només una part d'una inversió més ambiciosa a l'espai natural per augmentar la riquesa paisatgística i el valor ambiental de la zona.

Pel braç esquerra del riu Tordera feia trenta anys que no hi passava aigua. Segons explica el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet (CiU), l'acumulació de residus naturals i de llots havia embossat el curs natural. Com a conseqüència de la col·laboració conjunta entre l'administració local, l'ACA i l'àrea de Medi Natural, es va engegar un procés per recuperar la funcionalitat del tram, d'uns tres quilòmetres i mig. «Principalment el que s'ha fet ha estat netejar la zona i reconstruir de forma natural el tram, incidint sobretot en la seva profunditat i longitud», recorda el regidor. Aulet precisa que un cop enllestits els treballs, el dia 11 de maig es va poder veure córrer l'aigua pel braç esquerra de l'illa de la Tordera «després de molts anys». L'episodi es va tornar a repetir dimarts passat com a conseqüència dels aiguats que van caure. Un cop consolidat l'espai, les properes actuacions aniran orientades a incrementar la biodiversitat amb espècies de flora i fauna autòctones característiques dels rius mediterranis. La inversió total ha estat de 200.000 euros i s'emmarca dins un projecte més ambiciós conegut com a Espai Fluvial de Tordera.

Es dóna el cas que l'actuació s'ha desenvolupat en el Parc Prudenci Bertrana, on el 2004 es va engegar el projecte Life.

EL LIFE, ATURAT

Pressupostat en més d'1,4 milions d'euros, el Life contemplava el reaprofitament de l'aigua a través d'un circuït tancat que començava a la depuradora. Les aigües anaven a parar a una zona d'aiguamolls que depuraven de manera natural el líquid resultant a través d'un filtratge de plantes i grava. Un cop sanejada l'aigua es bombava cap a la part alta del municipi a través d'un sistema d'energia solar i anava a omplir la llacuna artificial del parc Prudenci Bertrana. Allà es barrejava amb el nivell freàtic de l'aqüífer, fet que permetia que es mantingués el nivell del llac i que el circuit es tornés a posar en marxa. Problemes amb el nivell de qualitat de l'aigua que sortia de la depuradora des de l'Ajuntament es va aturar la iniciativa, agreujada també pel robatori de les plaques solars que bombaven l'aigua cap al poble.

El regidor de Medi Ambient va aprofitar per sortir al pas de la denúncia feta fa unes setmanes pel PSC sobre la destrucció del canyís de l'estany de Can Torrent, un espai natural del poble. «Cert que el pagès que va tallar les canyes no va actuar adequadament, però ja se l'ha advertit i a hores d'ara l'espai presenta un bon aspecte perquè les plantes han començat a brotar i amb vista a l'any vinent hi podran nidificar les aus sense cap problema», aventura Carles Aulet.

Notícia 19/6/08... Sobre els carrils laterals de l’autopista C-32 al Maresme...

La Generalitat anuncia un estudi «a fons» de la mobilitat al Maresme
El Punt 19/6/08

Inclourà, entre d'altres, la tan reclamada anàlisi sobre el volum de vehicles que pot suportar la C-32

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) engegarà aviat l'estudi més acurat que s'ha fet fins ara sobre la mobilitat al Maresme. Aquest document inclourà, entre altres punts, la controvertida anàlisi sobre el volum de vehicles que podrà suportar l'autopista C-32 quan l'actual N-II es transformi en un carrer més. En ple debat sobre les infraestructures a la comarca, des del Consell Comarcal es crearà una comissió amb representants de tots els grups polítics que farà d'interlocutora amb la Generalitat per resoldre la construcció o no de la polèmica via alternativa a la carretera N-II.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va confirmar ahir l'encàrrec que assumeix el seu departament per conèixer a fons la mobilitat del Maresme. En aquest sentit, Nadal va enumerar els aspectes més importants que inclourà el document. «S'estudiarà el nombre màxim de vehicles que pot i podria suportar l'autopista C-32, així com el nombre de cotxes que passen ara per l'N-II i quants en podrien passar per la via alternativa prevista», va assenyalar. Nadal, però, va voler precisar que l'estudi «ho ha de preveure tot en matèria d'infraestructures». Així, també tindran cabuda en el document marc aspectes bàsics com ara el transport públic ferroviari i per carretera amb l'objectiu d'establir les necessitats de dotar la comarca de serveis òptims.

NO A LA GRATUÏTAT

El secretari de Mobilitat va voler precisar ahir que el plantejament defensat per alguns sectors de fer gratuïta l'autopista C-32 «ara no és viable». «Si no es pagués peatge, correríem el risc que els camions que habitualment utilitzen l'AP-7, que també és de peatge, utilitzessin l'autopista del Maresme, fet que podria col·lapsar-la», va comentar Manel Nadal. Tot i això, el secretari de Mobilitat va admetre que aquest supòsit també s'ha de preveure dins l'estudi general sobre mobilitat a la comarca. Manel Nadal considera que l'interlocutor principal del Maresme amb la Generalitat «ha de ser el Consell Comarcal». «En cap cas el govern deixarà de parlar amb la gent del territori, però el nostre nexe principal serà la comissió que es creï des de l'organisme comarcal», va assenyalar.

Maresme. Una comissió de tots els colors polítics

El consell d'alcaldes celebrat dimarts al vespre va ser el fòrum escollit per aprovar la creació d'una comissió que s'encarregarà de vetllar pels interessos de la comarca en matèria de mobilitat. El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo (PSC), va remarcar que el nou ens l'integrarà un membre de cada grup polític amb representació a l'administració comarcal i que serà presidit per ell. «Garantirem un coneixement directe de qualsevol decisió que es prengui en aquest àmbit», apunta Jo. Segons el president del Consell Comarcal, totes les formacions polítiques han de fer «un esforç per pensar en clau comarcal i de país, i superar els límits dels interessos purament locals». Josep Jo confia que l'actual divorci entre els diferents partits pel que fa a la construcció d'una via alternativa a l'N-II a tocar de la C-32 «se superarà». «No podem encallar-nos eternament en un debat sense sortida, i ara és el moment propici perquè les decisions que es prenguin en infraestructures al Maresme siguin les més beneficioses, encara que no obtinguin el consens total», comenta.

Maresme. ERC no vol «pedaços»

ERC del Maresme, el partit més crític contra la proposta de creació d'una altra via al costat de l'autopista C-32, reclama que les decisions sobre el territori que prengui la Generalitat «no siguin pedaços». El president dels republicans i alcalde d'Alella, Andreu Francisco, celebra la decisió de la Generalitat d'estudiar a fons la mobilitat a la comarca. «Necessitem dades i informes clars sobre el camí que cal seguir i, des d'ERC, estem disposats a variar la nostra posició si se'ns demostra objectivament que és la millor per al Maresme i no pas perquè hi hagi 400 milions que cal invertir», especifica el president d'ERC.

Maresme. Els alcaldes d'ICV, en contra de fer carrils al costat de la C-32
18.06.2008 EL PUNT

Els tres alcaldes ecosocialistes del Maresme –Llorenç Artigas (Vilassar de Dalt), Carles Móra (Arenys de Munt) i Emili Muñoz (Tiana)– han signat un manifest conjunt per expressar la seva opinió respecte a l'N-II i les alternatives proposades. Els tres alcaldes deixen molt clar que s'oposen «al traçat de dues vies de dos carrils paral·leles a l'actual C-32». Per als alcaldes d'ICV-EUiA és «absurd parlar de la necessitat de construir carrils addicionals a una autopista que va força buida» i aposten per «la gratuïtat de l'autopista», a més de la implantació d'un carril VAO (per al transport públic). Finalment, els ecosocialistes també es mostren partidaris de «la possibilitat d'un peatge troncal Barcelona-Tordera per a la gent que no sigui de la comarca com a mesura dissuasiva de la C-32».

Anellament de xots (Otus scops) al Pla d’Anyells (Tordera) 19/6/08. José Moreno i Enric Badosa

dues postes de xot (Otus scops) amb 7 i 3 ous

.
Avui en control a les caixes niu del Pla d’Anyells (Tordera) en Josè Moreno i l’Enric Badosa han anellat dues femelles de xot (Otus scops) que eren covant 7 i 4 ous respectivament a dues caixes niu (a menys de 100m una de l’altre).

Algunes imatges de l’anellament...
.

.

Fotografies de l'Enric de les les dues femelles...

.

També per la zona un mussol comú (Athene noctua) i un aligot comú (Buteo buteo) entre molts altres.

Cames llargues (Himantopus himantopus) sobrevolant Santa Susanna 18/6/08. David Caballé

Aquest dimecres nit en David Caballé ha pogut escoltar un estol indeterminat de cames llargues (Himantopus himantopus) sobrevolant Santa Susanna.

Polls d’astor (Accipiter gentilis) al niu del Montnegre 11/6/08. José Moreno

Fotografia dels tres polls d’astor (Accipiter gentilis) al niu del Montnegre feta per en José Moreno abans d’anellar-los.

Trobareu les imatges de l’anellament del passat dimecres 11/6/08 aquí...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/06/anellament-de-polls-dastor-accipiter.html

Control de caixa niu amb xot (Otus scops) a Can Tió (Tordera) 18/6/08. José Moreno i Enric Badosa

xot (Otus scops)

fotografia d'Enric Badosa

.

Posta de 4 ous a la caixa niu

fotografia d'en José Moreno

.
Avui en José Moreno i l’Enric Badosa han fet un control a unes caixes niu de Can Tió (Tordera), i en una d’elles hi havia la femella de xot amb una posta de 4 ous.

Es tracta de la mateixa femella anellada al mateix territori l’any passat, el 26/6/07.

El xot (Otus scops) és el més petit dels nostres mussols, hiverna a l’Àfrica tropical i ara nia a les nostres terres. S’alimenta bàsicament d’insectes, i habitat majoritàriament a camps amb alternança de bosc i camp obert, conreus amb arbrat, jardins, bosc de ribera,...

Control de caixes niu al Pla de Sant Esteve (Tordera) 18/6/08. José Moreno i Enric Badosa

Avui en control d’en José Moreno i l’Enric Badosa a caixes niu, a una roureda mixta amb camp obert del Pla de Sant Esteve (Tordera)...

Una caixa ha estat ocupada per mussol comú (Athene noctua) i a altre s’han anellat els 7 polls de mallerenga blava (Parus caeruleus)...
.