dissabte, 9 d’abril del 2016

Extreure biomassa per a usos energètics pot beneficiar les estratègies de prevenció d’incendis. CTFC 7/4/2016

Extreure biomassa per a usos energètics pot beneficiar les estratègies de prevenció d’incendis
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya 7/4/2016

Aquests resultats permetrien integrar la gestió forestal amb l’ús d’energies renovables, ajudant als gestors del territori a l’hora d’optimitzar els programes de lluita contra incendis forestals. L’estudi arriba en un context en que el canvi climàtic i l’èxode rural amenacen amb incrementar la intensitat en els focs dels boscos mediterranis

 Aprofitaments de biomassa. Autor: CTFC

Solsona, 29 de març de 2016. Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF, el CSIC i laUAB han predit que si s’extreu biomassa per a bioenergia, per produir estella o pèl·lets, es podria arribar a modificar de manera important el règim d’incendis. Els resultats de l’estudi permeten considerar aquest tipus d’extracció com una estratègia eficient i econòmica per tractar de reduir el combustible forestal.
L’estudi s’ha publicat a la revista Ecosystems i es basa en un model que reprodueix les interaccions entre el foc, la vegetació i l’extracció de biomassa en un paisatge mediterrani. Així han arribat a la primera avaluació quantitativa d’aquesta pràctica a mig termini (fins al 2050). Segons Adrián Regos, autor principal de l’article, l’extracció de biomassa pot arribar a ser una estratègia eficaç de prevenció d’incendis “sempre i quan es tinguin en compte la ubicació dels tractaments, la intensitat, i la capacitat del cos de bombers d’aprofitar les oportunitats creades”.
En aquest sentit, l’article apunta a que potencialment es podria “reduir la superfície cremada, especialment si l’extracció de biomassa s’ubica de manera estratègica en àrees d’alt risc d’incendi, i segons els models, podria arribar a suposar fins a un 60% de reducció”. A més, conclou que tota aquesta informació “serviria de pedra angular per a que els programes de prevenció d’incendis implementin i optimitzin els tractaments de reducció de combustible de la manera més eficient”.
Una oportunitat per fer convergir boscos, economia i energia
Aprofitaments de biomassa. Autor: CTFC

L’estudi també posa de manifest les sinergies que podria presentar aquesta estratègia amb les polítiques socioeconòmiques i energètiques, enfortint el vincle entre el sector forestal i l’energètic. L’ús de la bioenergia està creixent i vincular-lo amb una política de consum de proximitat podria afavorir la manca de gestió forestal en molts punts del territori. Incentivar aquesta gestió tant a nivell públic com privat implicaria nous models de governança a nivell local, especialment en aquelles polítiques vinculades als fons europeus de desenvolupament rural i regional (FEDER i FEADER), que són les que més potencial tenen.
Entre les consideracions que els autors fan al respecte, no només ressalta el benefici socioeconòmic de la biomassa en sí, sinó “l’efecte positiu d’aquesta activitat en una possible reducció del cost d’extinció dels incendis”, tal i com recorda Lluís Brotons, investigador del CTFC, CREAF i CSIC, i un dels impulsors de l’estudi. Per aquest motiu, també consideren oportú recordar que és necessari combinar pràctiques d’extracció de biomassa amb altres tractaments de reducció de combustible acumulat al sotabosc, ja siguin mecànics o mitjançant cremes prescrites, aquelles en que s’aplica foc intencionat i controlat al sotabosc amb aquest propòsit.

Més informació a:
A. Regos, N. Aquilué, I. López, M. Codina, J. Retana, L. Brotons (2016)  Synergies Between Forest Biomass Extraction for Bioenergy and Fire Suppression in Mediterranean Ecosystems: Insights from a Storyline-and-Simulation Approach. Ecosystems.DOI: 10.1007/s10021-016-9968-z

Vídeo d'un Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) juvenil, d'en Gerard Carbonell Morales 9/4/2016

Llargandaix ocel·lat (Timon lepidus) juvenil
Gerard Carbonell Morales

Publicat el 9 abr. 2016

Llangardaix gran i robust, fins a 60 cm les femelles i 75 cm els mascles, que tenen també el cap marcadament prominent. Dors cobert de petites escates llises, verd o verd groguenc, amb escates negres disperses que les encerclen. Tres o quatre sèries d'ocels blaus , més marcats prop de la regió axil·lar en els mascles. Ventre amb escates trapezoïdals blanquinoses o de color crema. Viu a matollars, roquissars, erms, marges de boscos i conreus i boscos oberts. Des de terra baixa fins al límit superior de l'estatge muntà

Font: Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya

Exposició FOTÒGRAFS QUE CAPTUREN LA NATURA. elmalgratenc.com 9/4/2016

FOTÒGRAFS QUE CAPTUREN LA NATURA
elmalgratenc.com 9/4/2016

foto: Quico Gavara

La fauna, la flora i aquells petits detalls que, sovint, passen desapercebuts a l’ull humà és el que han capturat les fotografies que es podran veure fins el 24 d’abril a Malgrat de Mar.

“Natura” és el nom d’aquesta mostra fotogràfica col·lectiva. Neix principalment amb la idea de posar en contacte diferents fotògrafs, aficionats i professionals. En aquesta ocasió hi participen autors com Alfred Farré, Toni Privat, Ció Vives, Antoni Santarén, Josep Comas Alemany, Margarida Nadal, Martí Busquets, Anna Malleu, Conchi Sasa, Cesc Garriga i Quico Gavara.

En total s’exposen 22 imatges que, segons els seus autors, s’han realitzat “sense més pressupòsits ni condicionants” que fixar-se en la naturalesa. Asseguren que l’han treballada amb “llibertat de plantejaments” i aprofitant l’oportunitat “per reflexionar sobre la relació entre natura i fotografia i, per extensió, entre natura i art”.

La inauguració de l’exposició es farà aquest dissabte dia 9 d’abril a les 12 h, a la biblioteca La Cooperativa.

Més ocells migradors a la desembocadura de la Tordera 8/4/2016. Sussss C. Font: ornitho.cat

Observacions de Sussss C. aquest divendres 8/4/2016 a la desembocadura de la Tordera...

1 Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
1 Cames llargues (Himantopus himantopus)
Unes 10 Gambes roges vulgars (Tringa totanus)
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
2 Ànecs blancs (Tadorna tadorna)
uns 6 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
uns 5 Martinets blancs (Egretta garzetta)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Cueretes grogues (Motacilla flava)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Orenetes de ribera (Riparia riparia)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
unes 5 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 5 Gavians argentats (Larus michahellis)

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Sussss C.

divendres, 8 d’abril del 2016

Avui 8/4/2016, quatre gotes més a la Baixa Tordera

Doncs això, quatre gotes més per pal·liar la falta d'aigua a les zones humides temporals de la Baixa Tordera...




https://twitter.com/meteotordera/status/718485284107776000
19h MeteoTordera: Temp. 11.3 °C, Hum. 65 %, Bar. 1009.8 hPa, Lluvia 12 mm, Viento 9 km/h OSO

https://twitter.com/meteoblanes/status/718484304947474434
meteoblanes.molner.com  Dades a les 19:01, 11.2ºC, 62%, 9.7Km/h del OSO, 1010.4hPa, 7.6mm

Gripau corredor (Epidalea calamita) a la platja de Pineda de Mar 7/4/2016

Aquest dijous 7/4/2016 hi havia un gripau corredor (Epidalea calamita) a una platja de Pineda de Mar, espècie abans molt abundant i cada vegada més rara a aquest municipi per la manca de llocs de posta per abandonament de safaretjos, ompliments de terres o per introducció de carpins vermells (Carassius auratus)...


També moltes sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis) i dragons comuns (Tarentola mauritanica)...

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)



Dragons comuns (Tarentola mauritanica)


Gamba roja (Tringa totanus) i Corriol gros (Charadrius hiaticula) a la desembocadura del la Tordera 7/4/2016. Enric Badosa. Font: Twitter

Ahir l'Enric Badosa va observar un mínim de 6 Gambes roges vulgars (Tringa totanusi un mínim d'1 Corriol gros (Charadrius hiaticula) a la desembocadura de la Tordera.

Observador: Enric Badosa
Font:
https://twitter.com/BirdingSelva/status/718068530621640705
https://twitter.com/BirdingSelva/status/718068235820728320

Els primers Xots (Otus scops) de l'any a Arenys de Munt 7/4/2016. Pere Alzina. Font: Ornitho.cat

Ahir 7/4/2016, en Pere Alzina va escoltar els 2 primers Xots (Otus scops) de l'any, a Arenys de Munt.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina

dimecres, 6 d’abril del 2016

Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) 6/4/2016


Aquesta tarda pel Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar), com a més destacat...

Mínim 3 tritons palmats (Lissotriton helveticus)
Larves de salamandra (Salamandra salamandra)
Capgrossos de tòtil (Alytes obstetricans)
2 granotes pintades (Discoglossus pictus)
1 vidriol (Anguis fragilis)
Unes 10 sargantanes roqueres (Podarcis muralis)

I per l'entorn proper, com a més destacat...

1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
Unes 15 sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Mínim 2 sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Mínim 3 dragons comuns (Tarentola maritanica)

Tritó palmat (Lissotriton helveticus) mascle


Larva de salamandra (Salamandra salamandra)

Capgrossos de tòtil (Alytes obstetricans)
 

Vidriol (Anguis fragilis) mascle de grans dimensions. Tot i tenir part de la cua perduda, fa més de 40cms
 

Sargantanes roqueres (Podarcis muralis), mascle i femella
 
 


Algunes imatges del Torrent de n'Avall...













Algunes imatges de l'entorn del torrent...







Tot i que ha plogut molt poc, només cal veure que no ha augmentat el cabal del torrent respecte fa uns dies, l'aigua comença a omplir "una miqueta" la bassa nova de n'Avall...



El primer gusano come huesos del Mediterráneo, descubierto en Blanes. La Vanguardia 6/4/2016

El primer gusano come huesos del Mediterráneo, descubierto en Blanes
La Vanguardia 6/4/2016

Los sorprendentes anélidos Osedax eran desconocidos para la ciencia hasta hace un par de décadas

El gusano come huesos se encontró en unos restos depositados a 50 metros de profundidad (UB)

Osedax significa “comedor de huesos” en latín y es el nombre asignado por los científicos a un género de anélidos o gusanos marinos especializados en alimentarse de huesos de animales muertos, depositados en el fondo marino.

Los primeros ejemplares de este tipo de gusanos fueron recogidos en 1996 pero el nombre Osedax y la correcta clasificación de estos gusanos no fue presentada hasta 2004, en un articulo científico publicado en la revista Science que causó un gran impacto.

Durante la última década han sido localizados en diversos puntos del planeta casi una treintena de especies de este nuevo género de gusanos pero hasta ahora no se conocía su existencia en aguas del Mediterráneo.

Restos de ballena con gusanos Osedax y otros negrófagos (DeepSea)

Finalmente, un equipo internacional de investigadores coordinado por expertos de la Universitat de Barcelona (UB) ha descubierto en las aguas de Blanes, por primera vez en el mar Mediterráneo, una nueva especie de Osedax , un gusano comehuesos que hasta ahora solo se había encontrado en aguas más frías y profundas.

Los resultados de esta investigación, publicados en la revista científica PLOS ONE (noviembre 2015) incluyen la descripción filogenética, morfológica y ultraestructural del Osedax deceptionensis, otra especie de Osedax que fue descubierta por el mismo grupo de investigadores en 2013 en la isla Decepción, en el archipiélago de las Shetland del Sur (Antártida).

El artículo científico está firmado por los investigadores Sergio Taboada, Ana Riesgo, Maria Bas, Miquel A. Arnedo y Conxita Àvila, del Departamento de Biología Animal y del Instituto de Investigación de la Biodiversidad de la UB (IRBio), así como por Javier Cristobo (Instituto Español de Oceanografía) y Greg Rouse (Instituto Scripps de Oceanografía, Estados Unidos), uno de los más destacados expertos mundiales en el estudio de estos organismos.

Especializado en huesos de vertebrados hundidos

Los Osedax, conocidos comúnmente como gusanos comehuesos, son anélidos marinos que constituyen un ejemplo notable de adaptación evolutiva a un hábitat especializado: los huesos de vertebrados hundidos en el mar. Hasta ahora, estos organismos solo se habían hallado en los océanos Pacífico, Atlántico norte y Antártico; por lo que haberlos encontrado en el Mediterráneo supone una novedad: “El hecho de que hayamos encontrado Osedax por primera vez en el Mediterráneo constata que estos organismos también pueden vivir en latitudes templadas, relativamente a poca profundidad, aunque en relación con aguas más profundas”, explica Sergio Taboada.

Tubo de hembra de 'Osedax deceptionensis', gusano marino come huesos descubierto en Blanes (UB)

En las aguas donde solemos encontrar Osedax, la temperatura es baja, de entre -1 y 15 °C; mientras que en el Mediterráneo, a poca profundidad, la temperatura es de entre 11,8 y 22,2 °C. “La descomposición rápida del contenido de lípidos en los huesos que se encuentran en aguas a temperaturas más cálidas podría estar detrás de la ausencia de Osedax en el Mediterráneo a profundidades menores de 50 metros”, apunta la investigadora de la UB Conxita Àvila. En la Antártida, en cambio, dado que la temperatura del agua es muy homogénea en toda la columna de agua, también se encuentran Osedax a muy poca profundidad.

Huesos en aguas poco profundas

“Cuando un cadáver de vertebrado llega al fondo marino del Mediterráneo y se queda a poca profundidad, son las bacterias de vida libre las que degradan los huesos, descomponiendo la materia orgánica. A más profundidad, hay menos presencia de este tipo de bacterias a causa de las temperaturas más bajas de las aguas; pero también encontramos Osedax que, mediante unas bacterias endosimbiontes, se alimentan de la materia orgánica retenida en los huesos y ayudan así a descomponerlos”, ha explicado Sergio Taboada.

"Nuevos estudios determinaran si la nueva especie, que todavía no tiene nombre, vive sólo en el Mediterráneo oriental”
CONXITA ÀVILA
IRBio-UB

Según los investigadores, la presencia de Osedax en estas latitudes podría tener relación con el contacto con las aguas más profundas y frías del cañón submarino de Blanes, una zona donde piensan que podrían vivir poblaciones más abundantes y estables de la nueva especie de Osedax.

“Necesitamos realizar más estudios para establecer si esta nueva especie, a la que todavía no le hemos dado nombre, solo vive en las aguas poco profundas del Mediterráneo occidental o también se encuentra en aguas profundas de otras cuencas, como por ejemplo el Mediterráneo oriental o el océano Atlántico”, resalta Conxita Àvila. En este sentido, pendientes de poder recoger más muestras de esta nueva especie para estudiar sus caracteres morfológicos, “las únicas diferencias que hemos podido constatar respecto a otras especies son de carácter genético”, aclara Sergio Taboada.

Alimentación en simbiosis con bacterias

Hasta ahora solo se habían descrito seis especies del género Osedax, aunque se ha constatado la existencia de más de veinticinco. Estos gusanos comehuesos, descritos por primera vez hace once años, tienen características muy particulares. Los machos son microscópicos (del orden de unas 100 a 500 micras) y viven dentro de un tubo que construyen las hembras, donde solo desempeñan una función reproductiva.

Las hembras, por su parte, presentan una simbiosis con bacterias que les permite degradar la materia orgánica retenida en los huesos. No tienen ni boca ni tracto digestivo, así que se alimentan directamente mediante estas bacterias. De este modo, estos pequeños organismos (de pocos milímetros a pocos centímetros) ayudan a devolver al ecosistema la materia orgánica que almacenan los huesos.

A grandes rasgos, las hembras presentan una parte del cuerpo que queda fuera del hueso, formada por un tronco y una parte cefálica de donde salen unos palpos, que suelen ser de color rosado por la presencia de vasos sanguíneos. Estos palpos actúan como branquias, y en ellos se produce el intercambio de gases. Las raíces, donde almacenan las bacterias endosimbiontes, se localizan en la parte interior del hueso.

Artículo científico de referencia:

Bone-eating worms spread: Insights into shallow-water Osedax (Annelida, Siboglinidae) from antarctic, subantarctic, and mediterranean waters. Taboada, S.; Riesgo, A.; Bas, M.; Arnedo, M. A.; Cristobo, J.; Rouse, G. W., y Àvila, C. PLOS ONE, November 18, 2015 http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0140341

Más informaciónDescubren en la Antártida un nuevo gusano devorador de huesos de ballena LVN 07-05-2015

Trobat (Anthus campestris) i Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 5/4/2016. Enric Badosa. Font: Ornitho.cat

Aquest dimarts 5/4/2016 l'Enric Badosa ha observat 1 Trobat (Anthus campestris) i 1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar).

També observa 53 Pòlits cantaires (Numenius phaeopus) en vol direcció NE

Font: www.ornitho.cat

Algunes notícies per llegir 4-6/4/2016

El Maresme vol aclarir d'on es traurà la sorra per a les platges
El Punt Avui 6/4/2016

Polítics i la plataforma Preservem el Litoral acorden que el Consell Comarcal lideri la gestió de la costa amb l'Estat i la Generalitat

Confien minimitzar l'impacte de les accions pendents als municipis del Baix Maresme

El passeig de Vilassar de Mar va ser un dels més afectats pels temporals de novembre que es van endur la sorra. Fotot: E.F.

ELENA FERRAN - MATARÓ
S'acosta l'estiu i alguns alcaldes ja temen la poca platja que hi haurà per encabir les guinguetes i els banyistes. Aquest no és un problema nou per als municipis maresmencs, sobretot els del Baix Maresme, que des de fa anys esperen solucions definitives que frenin la regressió de sorra a les seves platges que no recuperen de manera natural per la barrera que els suposa la construcció dels ports.

Fa tot just una setmana es va constituir al Consell Comarcal el comissionat per la preservació i la gestió del litoral amb representants de partits polítics (CiU, ERC, PSC, CUP, ICV, PP i C's) i la plataforma ciutadana Preservem el Litoral. Una primera trobada que reobre el debat del pla de regeneració de platges anunciat pel Ministeri l'any passat i que prometia la construcció d'espigons els propers quinze anys i amb una inversió mínima de trenta milions d'euros. Unes actuacions que juntament amb la que es va fer d'urgència a Malgrat de Mar amb un espigó geotèxtil, va posar en alerta la plataforma civil que es va mobilitzar per buscar el suport del territori i aprovar mocions per frenar i revisar el nou pla de regeneració. El seu representant, Enric Badosa, va deixar clar que no tenen cap pressa i que des de la plataforma no veuen amb bons ulls la construcció dels nous espigons. “Els municipis volen platges però en aquests estudis enlloc diu d'on es trauria la sorra per reomplir els espigons que es volen fer ni l'obligació dels ports de transvasar la sorra”, lamenta.

El nou comissionat va acordar que el Consell Comarcal lideri les gestions amb el Ministeri de Medi Ambient i amb la Generalitat sobre la regressió del litoral. El vicepresident del comissionat i conseller de Medi Ambient, Jordi Mir (CDC), reconeixia que “s'ha perdut un any” esperant respostes de Madrid. “Esperem que aviat hi hagi nous ministeris per avançar i concretar en el finançament i els terminis”, apuntava. Abans, però, el compromís és “revisar” el document de treball que es va presentar a partir dels estudis elaborats per la Universitat Politècnica i que apuntaven la construcció d'espigons i nous transvasaments de sorra entre la platja de Premià de Mar i el Masnou. “Coincidim que s'ha de buscar una solució que duri i que es faci preservant el medi ambient”, hi afegia Jordi Mir.

LA FRASE

Enlloc diu d'on es trauria la sorra per reomplir els espigons que es volen fer ni l'obligació dels ports
Enric Badosa
REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL LITORAL



Blanesaldia.com 4/4/2016

La C-32 direcció Blanes

L’Ajuntament de Blanes ha organitzat pel proper dijous 7 d’abril al punt de les 8 del vespre un debat monogràfic sobre el projecte de prolongació de la C-32. L’acte s’allotjarà al Teatre de Blanes perquè pugui participar-hi el major nombre possible de persones que estiguin interessades en el tema.


El debat forma part del procés participatiu que va posar en marxa el desembre passat el consistori blanenc, i que culminarà el proper diumenge 17 d’abril amb la consulta popular.

Comptarà amb quatre ponents que han estat escollits pel seu coneixement del territori. Es tracta de Pere Macias, Salvador Milà, Manel Nadal i Rafel Sardà. D’altra banda, per moderar el debat es comptarà amb la participació de la periodista gironina Nuri Forns.

Pere Macias i Arau (1956) va ser conseller de Medi Ambient entre els anys 1996 i 1997, i conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 1997 i el 2001. Salvador Milà i Solsona (1953) va ser conseller de Medi Ambient des del desembre de 2003 fins l’abril de 2006 i, anecdòticament, va treballar com assessor urbanístic extern per a l’Ajuntament de Blanes durant els primers anys de la restaurada democràcia.

Manel Nadal i Farreras (1953) va ser secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del 2003 al 2010, i de 2009 a 2012 coordinador de la Sectorial de Mobilitat. L’únic ponent del debat que no és polític és Rafel Sardà i Borroy (1957), científic sènior del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas (CSIC) des de l’any 1991, i investigador la Unitat de Sistemes Socio-ecològics costers del CEAB el Centre d’Estudis Avançats de Blanes.

Particiants en el debat

Model de país, característiques del projecte i conseqüències

El debat comptarà amb tres grans parts. Un cop la periodista Nuri Forns hagi donat la benvinguda i presentat als ponents, aquests faran una breu intervenció inicial i posteriorment s’entrarà en la segona part, que és la què ha d’ocupar l’eix central de l’acte. Durant aquest segon bloc, es proposaran als ponents tres grans temàtiques perquè exposin què en pensen.

La primera gran temàtica serà situar dins el model de país el projecte de prolongació de la C-32. És a dir, dins el marc de la xarxa d’infraestructures i la connectivitat entre municipis amb què compta Blanes; el tipus de mobilitat que hi ha (transport públic i privat); el desenvolupament econòmic de Blanes i el seu entorn; els peatges que han de pagar els veïns d’aquesta zona; i finalment la sostenibilitat a mig i llarg termini de l’actual model de mobilitat vigent al territori, la seva possible vigència o no en els propers anys.

El projecte de prolongació de la C-32 pròpiament dit serà la segona gran temàtica al debat: els antecedents i l’evolució; el traçat i principals característiques del projecte en sí; i el pressupost d’execució, així com el finançament. Finalment, el tercer tema obert que es proposarà són els impactes que tindrà el projecte des dels diversos punts de vista a tenir en compte: medi ambient; mobilitat interna i externa de Blanes; els sectors econòmics, etc.

Per últim, el tercer bloc de tancament del debat inclourà les conclusions que vulguin aportar cadascun dels ponents sobre tot el què s’ha estat tractant i el torn obert perquè el públic assistent pugui fer preguntes. Es tracta que tothom qui hagi assistit pugui tenir la possibilitat d’intervenir i preguntar als ponents sobre temes que no els hagin quedat prou clars, o sobre qüestions que no s’hagin tractat durant el debat.

Imatge virtual del projecte / Cedida per Ajuntament de Blanes

Consulta popular el diumenge 17 d’abril

La celebració del debat que tindrà lloc aquest proper dijous haurà estat un dels principals ingredients amb què haurà comptat el procés participatiu que va endegar l’Ajuntament de Blanes el passat desembre. Des de llavors, periòdicament hi ha hagut reunions de la Comissió de Seguiment encapçalada per l’alcalde de Blanes, i formada per representants de tots els grups polítics, la Plataforma Aturem la C-32, així com tècnics del Departament Participació Ciutadana i l’empresa que es va contractar com assessora de tot el procés, The Whatsons.

La culminació de tot el procés tindrà lloc d’aquí a poc menys de dues setmanes, el diumenge 17 d’abril, quan es farà la consulta popular sobre el projecte de prolongació de la C-32. L’Ajuntament de Blanes ha organitzat tots els aspectes a tenir en compte, des de la normativa fins els locals on es podrà votar.

Hi haurà vuit seus: a l’edifici mateix de l’Ajuntament, a l’Escola Pinya de Rosa, així com als locals socials de les Associacions de Veïns de La Plantera, Mas Moixa, Mas Enlaire, Mas Florit, Ca la Guidó i Mas Borinot.

Podran participar-hi totes les persones que estiguin empadronades a Blanes i que siguin majors de 16 anys, i per votar només caldrà presentar el DNI/NIE, passaport o permís de conduir. L’horari de votació serà des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, i la pregunta que haurà de contestar tota la ciutadania que hi participi, escrita a les paperetes, serà: Vostè està a favor o en contra de la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret ?.