Un estudi detecta la presència de gairebé 600 espècies marines a la Costa Brava El Punt 5/3/10
La Fundació Mar ha presentat les conclusions del projecte Silmar, una iniciativa que amb el suport de 30 voluntaris ha servit per diagnosticar l'estat ecològic del fons marí de la Costa Brava. S'hi han instal·lat sis estacions de control, a Cadaqués, l'Escala, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Tossa, amb les quals s'ha detectat la presència de prop de 600 espècies diferents, algunes de les quals, protegides o en perill d'extinció, com la posidònia o el cavallet de mar. Tot i això, l'estudi remarca els impactes que ha anat rebent el fons marí durant les últimes dècades, que n'han alterat la composició. Els motius són sobretot, i segons les conclusions de l'estudi, l'alta sobrepesca –que ha afectat la biodiversitat–, així com la contaminació que ha afectat la costa. També s'esmenta la freqüentació humana bàsicament durant l'estiu, així com processos globals com ara el canvi climàtic. Per tot plegat es detecta en general una regressió de la qualitat ambiental i de la biodiversitat en totes les estacions analitzades, «tot i que algunes espècies sensibles es resisteixen a desaparèixer», i es proposen diverses accions per frenar aquesta tendència. Les més destacades són augmentar els nivells de protecció de les àrees marines litorals més sensibles i amb més valor ecològic i que tenen més capacitat de recuperació i augmentar la sensibilització social.
El nivell de qualitat varia segons l'estació. A Cadaqués es considera òptim en la part submergida, mentre que a l'Escala, Tossa i Begur és acceptable, tenint en compte el seu turisme intensiu. A Mont-ras es valora amb un excel·lent, i a Sant Feliu de Guíxols es considera bo.
La geologia gironina, amb detall El Punt 5/3/10. LA CONTRA
Un llibre de Lluís Pallí i Carles Roqué recull el patrimoni geològic de les comarques gironines i en mostra i explica els 300 elements més singulars
El pròleg del llibre recull una frase dels autors que és tota una declaració d'intencions del motiu d'aquesta obra magna: «Tot i els esforços esmerçats per molts, a casa nostra el patrimoni geològic continua essent infravalorat dins el patrimoni natural, entès massa sovint com a sinònim de patrimoni biològic.» I per demostrar-ho, repassen amb fotografies a tot color i breus textos explicatius els 300 elements geològics més singulars de les comarques gironines. Des del modelat glacial de Núria fins a sa Palomera de Blanes, passant per la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, els volcans de la Garrotxa, la muntanya de Rocacorba, els aiguamolls de l'Empordà, les coves i els penya-segats de la Costa Brava, la pedra de Pedralta a Sant Feliu de Guíxols i les mines d'Osor. De fet, el llibre es converteix en una ruta per la diversitat de paisatges que es poden veure a les comarques gironines i que corresponen també a una diversitat geològica que ha donat forma a tot tipus de paratges i elements.
Els autors són el catedràtic de la UdG Lluís Pallí i el doctor també de la UdG Carles Roqué, i el llibre ha estat editat recentment per la mateixa Universitat de Girona i també la Diputació. Destaquen que alguns dels elements descrits tenen un valor prou elevat per ser reconeguts com a singularitats també a àmbit internacional i apel·len a la seva conservació. De fet, i recordant el pròleg, donen a través dels textos una altra visió de molts dels espais més característics del territori, que tan i tan sovint només s'han valorat per les seves virtuts ecològiques i paisatgístiques. Expliquen quin és i d'on ve aquest substrat, amb una nomenclatura més aviat tècnica per als poc avesats a la geologia, però que resumeix en un sol paràgraf les característiques que fan singular cadascun dels espais. Han separat tots els elements per comarques, amb una introducció que descriu el seu esquema geològic i l'evolució temporal que s'hi ha anat produint, i també hi han inclòs accidents geogràfics, fòssils i fonts d'aigua.
Un exhaustiu i extens volum que serveix per explicar per què les comarques gironines són com són.
Salvaguarda del Montseny vol que el POUM protegeixi la roureda de Riells Diari de Girona 5/3/10
Critica el "sobredimensionament" d'equipaments i vol un nou informe de sostenibilitat ambiental
RIELLS I VIABREA E.B./DDG
Després que aquest dissabte es decidís seguir amb la tramitació del "polèmic" Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Riells i Viabrea en un ple extraordinari demanat per l'oposició (CiU-Entesa) ara és l'hora de les al·legacions, i la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny n'ha presentat una dotzena i, a més, fa diverses peticions perquè s'incloguin al nou Pla General.
La Coordinadora destaca que cal que s'atorgui protecció a la roureda més destacada de l'espècie roure glaner de Riells, una arbreda que al seu parer seria "la més representativa de tot el terme municipal i creiem de tot el Montseny", que a més és un Hàbitat d'Interès Comunitari. També reclamen igual protecció per als prats de dalt i que aquests es cataloguin i es fomenti l'interès per aquests així com per la biodiversitat local.
Des d'aquesta entitat ecologista també critiquen l'informe de sosteniblitat ambiental perquè consideren que "conté informació que no és correcta i que desqualifica l'avaluació feta", i per això demanen l'elaboració d'un de nou. I afegeixen que, a més, el Pla General des del seu punt de vista presenta "nombroses mancances" en l'àmbit del Parc Natural del Montseny per "la manca de coneixement de qui fa la redacció, esmenta, genèricament elements del Parc Natural".
.
Massa equipaments
Un dels altres aspectes que destaca aquesta Coordinadora en les seves al·legacions és el "sobredimensionament" d'equipament sprevistos en el Pla General. Al seu parer caldria ajustar-ne "al nombre real que necessitaria aquesta població" i afegeix que caldria mancomunar-ne alguns amb el nucli de la Batllòria. El POUM preveu dotze equipaments de nova creació i set que s'haurien de remodelar, entre escoles bressols, escoles, pavellons, espais socioculturals, entre d'altres.
Riells i Viabrea és un municipi de la Selva Interior conegut per la seva diversitat de nuclis i urbanitzacions així com el naixment d'un nucli urbà recent. Davant d'això, la Coordinadora critica que el POUM "preveu l'articulació d'un nucli del poble des del no res" i que al seu parer caldria considerar també els nuclis de població permitreals, com és el de la Batllòria, que està comsolidat i on molts riellencs utilitzen els serveis.
Dimecres de la setmana vinent s'acaba el termini per presentar les al·legacions al nou POUM de Riells i els contraris a aquest Pla General, en el seu grup de la xarxa social Facebook, inciten la gent perquè les presentin ben aviat.
Al·legacions de la Coordinadora al POUM de RiellsCoordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 3/3/10
.
.
.
.
.jpg)
