El Gerió Digital 25/12/2018
L'Ajuntament confia en que s'acabi al gener
ACN, ALEIX FREIXAS / La Selva / Blanes
El 21 de novembre l'Ajuntament de Blanes (la Selva) va donar una pròrroga als propietaris del càmping Blanc d'Eivissa per desmantellar tota la superfície que es va ampliar fa molts anys en terrenys agrícoles. El govern local va donar 30 dies hàbils –que són 45 dies naturals– per retirar qualsevol estructura abans que no sigui la Policia Local qui s'encarregui del desmantellament.
L'alcalde del municipi ha avançat que la Policia Local fa inspeccions "periòdicament" per comprovar que s'hi treballa. Aquest control es deu a una de les condicions que va posar el consistori blanenc a la pròrroga atorgada als propietaris de l'establiment. El govern local va detallar que si la policia detectava que els propietaris no feien res per desmantellar la superfície, la pròrroga quedaria sense efecte i la policia precintaria tot el recinte.
De tota manera, l'alcalde del municipi, Mario Ros, ha assegurat que no preveu que es compleixi aquesta condició, perquè "a poc a poc es va desmantellant tot". Ros, ha explicat que la setmana passada "hi havia una gran grua traient instal·lacions", com ara mòduls prefabricats i altres estructures. A més, la policia ja ha pogut veure com hi ha "algunes parcel·les buides".
Per tot això, Ros creu que abans no s'acabi el mes i mig que van donar de marge ja hi haurà tota la superfície alliberada. El final de la pròrroga serà a principis d'aquest gener. Una vegada arribi el nou termini, "el que haurem de fer és tancar l'ampliació", ha sentenciat Ros.
Una vegada aquesta extensió quedi precintada pel cos policial local, els propietaris ja no podran recuperar res del que hi hagi i l'Ajuntament executarà la retirada de tot el que quedi i això "complica molt" la situació, en el cas en què quedi molt de material per treure. Ros ha afirmat que l'extensió ampliada de forma il·legal representa "el 60% de tot el càmping".
Decret de tancament dictat al mes d'octubre
L'Ajuntament de Blanes va dictar a finals d'octubre un decret de tancament d'aquesta ampliació. Des del consistori van recordar que es tractava d'una ampliació feta fa molts anys en sol no urbanitzable i sense tenir cap llicència. A més, durant tots aquests anys no s'ha corregit la situació. En aquest decret, es donava un mes de marge perquè els propietaris retiressin tot el material de la zona. Una vegada van passar aquests dies, però, no s'havia fet cap moviment. Per això els propietaris van demanar una pròrroga i el consistori hi va accedir.
Els clients demanen quedar-se
Davant de la notícia del tancament, alguns dels clients del càmping van manifestar-se a principis de novembre davant de l'Ajuntament. Demanaven al govern que actués per mantenir l'ampliació i explicaven que moltes famílies havien invertit molts diners en les seves parcel·les. A més, les famílies asseguraven que ells no sabien que es tractava d'una ampliació il·legal quan van arribar al càmping Blanc d'Eivissa.
De tota manera, l'alcalde ha afirmat mantenir el contacte amb aquestes famílies. De fet, un dels motius pels quals es va donar la pròrroga va ser perquè els afectats tinguessin més temps per treure les caravanes i tendes que tenien instal·lades, abans no fossin retirades per la Policia Local.
El Gerió Digital 27/12/2018
El TSJC denega a la Generalitat aixecar la suspensió cautelar de les obres
Dos dels membres de la plataforma Aturem la C-32 presentant el nou contenciós administratiu contra el nou estudi informatiu
ACN / La Selva / Blanes
El litigi judicial per evitar l'allargament de la carretera C-32 a Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar (la Selva) segueix més actiu que mai. La plataforma Aturem la C-32 ha presentat un nou recurs contenciós administratiu contra de l'estudi informatiu i l'estudi ambiental que el passat mes de març el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar.
Segons la plataforma, aquest nou estudi informatiu podria donar pas a un nou projecte de prolongació de la carretera, tot i que encara hi hagi vigent la suspensió cautelar de les obres. Per això obren una via judicial, a l'espera que es resolgui la primera.
En paral·lel, el nou recurs arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi anunciat que mantindrà la suspensió cautelar de les obres. La Generalitat havia demanat que s'aixequés aquesta mesura cautelar després d'aprovar un nou informe ambiental. Tot i així, el jutge ha denegat aquesta petició.
La plataforma Aturem la C-32 qualifica aquests moviments del govern català com una estratègia de desgast per tal d'aconseguir la prolongació de la carretera. Tot i així, la plataforma ja ha anunciat que seguiran defensant la sostenibilitat en matèria de mobilitat i turisme al territori.
El Punt Avui 28/12/2018
El tribunal desestima el recurs presentat pel govern contra la suspensió de l’inici dels treballs
Per la Generalitat, el nou projecte és menys perjudicial
Una imatge del mes de maig d’un cartell de la Generalitat que anuncia l’inici del ramal de la C-32, que encara no ha estat efectiu. JOAN SABATER.
J. FERRER / G. BUSQUETS - LLORET DE MAR / BESCANÓ
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que les obres d’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar encara no es poden començar. El tribunal ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat contra la suspensió de l’inici de les obres, que ja havia ordenat el TSJC el 19 de juliol del 2017.
La interlocutòria del TSJC sobre l’autopista del Maresme que arribaria a la Selva marítima és del dimecres 19 –fa nou dies–. Els magistrats de la secció tercera no valoren el nou projecte fet per la Generalitat i afirmen que la petició del govern ha de ser denegada. El TSJC no entra a valorar si el projecte revisat recentment per la Generalitat és o no el mateix que el primer.
El mateix dimecres 19, Aturem la C-32 va impugnar el nou projecte de ramal, que la Generalitat va aprovar al març. La impugnació és contra la declaració d’impacte ambiental i l’estudi informatiu, assenyala Jordi Palaudelmàs, de la plataforma Aturem la C-32, integrada a SOS Costa Brava. “Els traçats dels dos projectes no són diferents del tot”, hi afegeix. En el contenciós contra el segon projecte hi donen suport SOS Lloret, S’Agulla Educació Ambiental, Associació Salvem Pinya de Rosa, Amics de Tossa, Iaeden Empordà, Naturalistes de Girona, SOS Empordanet, SOM Tordera Entesa i la CUP nacional.
El 13 de març la Generalitat va publicar el projecte renovat mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ahir al migdia en la visita d’obres a l’N-141e a Bescanó (Gironès), el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, va afirmar que el nou projecte causa menys danys al medi ambient ja que conté “millores significatives, com ara l’allargament de túnels”. Gavín hi va afegir que els opositors no coneixen prou les millores d’una “obra estratègica”.
Dulsat, “tranquil”
L’Ajuntament de Lloret considera “necessari i d’interès públic” l’allargament del ramal de la C-32 (7,6 quilòmetres de carretera). “Estem tranquils. Si la Generalitat fa una ponència ambiental nova, vol dir que deixa sense efecte la primera [del projecte inicial”, diu l’alcalde, Jaume Dulsat (CiU).
LA XIFRA
7,6 quilòmetres fa el ramal entre Tordera i Lloret de la C-32 que projecta el govern i que va presentar el març del 2015.
LA DATA
19.12.18 Va ser el dia que el TSJC va denegar la petició de la Generalitat de deixar sense efecte la suspensió de les obres.
Tira enrere la Moció de la C-32
Ràdio Tordera 28/12/2018
Al passat Ple de l’Ajuntament de Tordera del 20 de Desembre, Som Tordera va presentar una moció que volia defensar un projecte informatiu i participatiu de la ciutadania sobre el projecte de la C-32 i l’impacte ambiental i econòmic a més d’organitzar una consulta popular a Tordera sobre l’ampliació de la C-32. Aquesta moció no va ser aprovada.
Salvador Giralt, des del partit polític que exposava la moció, defensava que amb aquesta no es busca, únicament, l’avaluació de del projecte. Amb això es refereix al fet d’aplicar la democràcia per conèixer si els torderencs i torderenques estan d’acord en un projecte que ha de facilitar el moviment dels transports als municipis d’accés directe, entre els qual hi ha Tordera. Aquest projecte, tal i com assegura Giralt, “és el mateix que el 2017 que va ser aturat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”, però amb les “modificacions superficials” que aquest cop hi ha implementat la Generalitat per tal de fer-lo efectiu. A més, critica el cost del projecte que ascendeix als 71 milions d’euros explicant que segons les condicions pot ser que “el pagarem entre tots per la via d’indemnització o per peatges”. També critica l’impacte ambiental que comporta. Ho explica Salvador Giralt.
àudio
La regidora no adscrita, Sílvia Mateos, defensava que estava sempre a favor de les consultes però no en aquest cas, per la falta de temps. El seu vot és d’abstenció.
àudio
El regidor no adscrit Xavier Pla, s’abstenia defensant el mateix argument.
àudio
Xavi Martin, del PP, va aportar diferents punts per millorar la moció, les quals des de Som Tordera els van incorporar. Tot i això, el regidor defensa que,¡ pel moment és necessària la posada en marxa del projecte de la C-32 malgrat “moltes coses s’hagin fet malament”, segons comentava, però és més urgent el desembús de trànsit que afecta als torderencs i torderenques. Amb això, el regidor ha votat en abstenció.
àudio
Des d’ERC i Gent de Tordera, Jordi Romaguera defensava la transparència que es busca amb la moció a més de conèixer quin és el procés i , amb això, saber i fer prevaldre el criteri de la població envers la qüestió. Malgrat això, el regidor votava a favor tot i saber que la moció “ve tard”, tal i com assegurava.
àudio
El socialista Rafa Delgado, a través del PSC, explicava que no volien entrar en “la qüestió de fons” de l’ús de l’autopista, sinó que se centrava en la qüestió de la consulta. En aquesta mesura, fa una comparativa amb les consultes populars de Lloret de Mar i Blanes, emfatitzant que èticament s’ha de preparar en un termini de tres mesos d’antelació. El “No” al projecte va dominar amb el 70% a les dues localitats però la participació no va arribar al 10%. Ho detalla Rafa Delgado.
àudio
Per altra banda, el regidor no adscrit Jose Carlos Villaro, defensava la dificultat del projecte i l’execució d’aquest, ja que ell hi va participar. Segons assegura, doncs, està a favor de la consulta però sempre que sigui en terminis reals.
àudio
Finalment, des del Pdecat, Josep Llorens criticava el desconeixement i les acusacions que s’han fet conjuntament amb aquesta moció per part dels grups polítics impulsors. El regidor Llorens explica que sí que hi ha hagut una consulta ciutadana i va ser en el període de temps adequat, a diferència del que es pretenia fer ara. El govern del Pdecat va crear una plataforma de participació ciutadana, concretament per aquesta qüestió. Per tant, una qüestió que es va tractar amb la “plataforma Salvem Jalpí” amb tots els agents afectats involucrats. Ho explica el mateix regidor Josep Llorens.
àudio
Així donc,s la moció no va quedar aprovada.
El tram de la N-II entre Tordera i Maçanet no serà desdoblat i només s’hi faran millores
Ràdio Palafolls 28/12/2018
Ara fa una setmana, Barcelona acollia el Consell de Ministres del Govern espanyol, que va anunciar la posada en marxa d’algunes mesures que afectaran al territori.
Entre elles, el desencallament del tram de la carretera N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva, un traçat de poc més de 7 quilòmetres que ha estat objecte de reivindicació de millora per la seva perillositat.
En una nota feta pública després de la reunió, el Govern espanyol anunciava que la intenció no és la de desdoblar aquest tram sinó que el que s’ha aprovat són millores de condicionament, amb una inversió de 27,5 milions d’euros.
Les millores plantejades per l’executiu espanyol, i que ara ja té damunt la taula el Ministeri de Foment, inclouen actuacions com ara la rectificació de revolts per aconseguir una velocitat de 80 km/h, la remodelació de les interseccions existents i l’adaptació de les vies i camins de servei per garantir la permeabilitat transversal del traçat i l’accessibilitat als diferents nuclis de població i propietats que comuniquen amb la carretera.
Les actuacions preveuen, entre d’altres, la construcció de dos nous viaductes dins del quilòmetre 687 de la carretera, i també i dues obres de drenatge a la riera de Valldemaria i de la riera de la Torderola.
Les obres de millora d’aquest tram de la N-II era una llarga demanda explicitada pel territori, i durant la visita del ministre de Foment José Luis Ábalos a la inauguració del tram de l’A-2 desdoblada, a finals de novembre, el ministre va admetre que la “ferida” continuaria oberta.
De fet, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona ha criticat la lentitud en les obres, que qualificat d’“intolerable”, fent referència a unes obres que es van anunciar ara ja fa 25 anys.
-----------------------------------------