El podeu trobar aquí...
Natura al Baix Montseny
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Blauet (Alcedo atthis) anellat a Gualba de Baix 3/10/08. Enric Badosa
Blauet (Alcedo atthis) femella joveFotografies de l’Enric Badosa
.
Ahir divendres, entre calamarsada i pedregada, l’Enric Badosa va capturar un blauet (Alcedo atthis) femella jove al riu Tordera al seu pas pel polígon de Gualba de Baix.
Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre el Pla d’Anyells (Tordera) 4/10/08
Aquesta tarda a última hora, un grup de 33-34 esplugabous (Bubulcus ibis) han passat volant sobre els camps del Pla d’Anyells (Tordera) direcció nord.
Algunes notícies més per llegir 4/10/08...
Trias insta CiU a negociar que els PGE incloguin una partida per a s'Abanell Diari de Girona 4/10/08
L'alcalde de Blanes preveu aconseguir més finançament i confia que Costes enllestirà aviat el projecte
La millora de la platja i la reforma del passeig de s'Abanell de Blanes s'han quedat enguany altra vegada sense partida en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009, que aquesta tardor es debatrà al Congrés. Aquest fet, però, "no és el que més em preocupa" assegura l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), que afirma que l'any passat ja va passar el mateix i "es van aconseguir 200.000 euros en la fase d'esmenes i 1,7 milions d'euros més tard". Això va ser després de les llevantades de l'hivern, que van destrossar part del passeig i que es van endur la major part de la sorra de la platja.
Trias assegura que confia en el seu partit, Convergència i Unió (CiU), i afirma que "treballarem amb el partit perquè pugui haver-hi una partida concreta" per posar fi a la situació de la platja i el passeig de s'Abanell. L'any passat el Govern espanyol tampoc va assignar cap partida en els pressupostos generals i finalment, CiU i PSOE van pactar 40 esmenes; entre elles 200.000 euros destinats a la recuperació de la platja de s'Abanell, a Blanes. Xifra qualificada "d'insuficient" per poder posar en marxa la reforma del passeig de s'Abanell, en el seu dia per l'exdiputat republicà Joan Puig (ERC).
Confiança en Costes
D'aquest projecte de moment no n'ha transcendit massa, però l'alcalde de Blanes anirà el dia 15 a Madrid per veure com s'està desenvolupant i per demanar a la Direcció General de Costes garanties que s'Abanell tindrà sorra a l'estiu, si torna a desaparèixer per culpa de les fortes llevantades. De tota manera, l'alcalde de ?Blanes assegura que està tranquil ja que confia plenament en Costes i ressalta que "tot el que hem acordat sempre ho han acomplert".
El projecte per reformar el passeig i la platja de s'Abanell preveu l'aportació de mig milió de metres cúbics de sorra per fer la platja més gran, la desaparició de l'aparcament que hi ha a primera línia de mar, es descarta fer un espigó submarí i es recularà el passeig marítim actual; tan castigat per les fortes llevantades d'aquest hivern passat. Trias va ressaltar que "la idea és que a finals d'any el projecte estigui fet i es pugui posar en marxa el 2009" i així posar fi a una imatge d'una platja sense sorra.
La Generalitat insta els ajuntaments gironins a apujar el rebut de l'aigua
Diari de Girona 4/10/08
La Generalitat defensa la mesura amb l'argument que la tarifa és la més baixa d'Europa
Una trentena de responsables municipals de Girona van defensar ahir que els ajuntaments "revisin la tarifa de l'aigua" a l'alça per "reflectir realment el cost del servei". Alcaldes, regidors i tècnics van participar a Banyoles en la jornada "La tarifa dels serveis municipals de proveïment d'aigua", que van organitzar el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (Cilma) i el consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (Congiac).
Durant l'esdeveniment, van tractar sobre quins són els costos del servei de l'aigua i com s'han de traduir en les tarifes. La directora tributària de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Mariona Coch, va explicar que el repte dels ajuntaments és "fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua", de manera que s'accepti un augment en el rebut. Coch va assenyalar que, durant anys, els consistoris no han augmentat el preu de l'aigua d'acord amb la millora del servei perquè era una mesura "molt impopular", i va remarcar que ara és el moment de "posar el preu al seu lloc", tenint en compte que la tarifa ha d'incloure la millor cobertura dels costos del servei, segons va explicar el Cilma en un comunicat.
La directora tributària de l'ACA va indicar que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb la tarifa més baixa, tot i ser un país de sequera. Com a exemple, va destacar que a Dinamarca es paguen sis euros per metre cúbic, mentre que a Espanya es paguen 1,3 euros. "La tendència ha de ser la de millorar el servei i aflorar els costos en el rebut", va afegir. Les conclusions finals van recollir aquestes recomanacions, i van deixar clar que la tarifa de l'aigua ha de garantir millor els costos del servei i al mateix temps ha de gravar els consums més elevats. L'objectiu principal de la jornada era explicar quins són els costos del servei d'abastament d'aigua, i com s'han de traduir a tarifes.
En la jornada hi van participat una trentena de responsables municipals (entre alcaldes, regidors i tècnics), d'uns 25 ens locals. En concret, hi van prendre part representants dels ajuntaments de Granollers, Avinyonet de Puigventós, Girona, Palamós, les Preses, la Pera, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Celrà, Lloret de Mar, Vilafant, Besalú, Beuda, Sant Pau de Segúries, Vall-llobrega, Camós i Parlavà. A més, també hi va participar el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el de la Selva, i Prodaisa, en representació de diferents municipis de la Selva i del Gironès
Rebut amb costos del Servei
Entre les conclusions a les que van arribar els muncipis participants destaca, per exemple, quela tarifa ha de garantir la millor cobertura de costos del servei, entès en quantitat, qualitat i garantia, i que el consum d'aigua s'ha de diferenciar del cost del dret a disposar-ne.. Altres conclusions que van ser acceptades en finalitzar la jornada feien referència a que "si el cost mig en què es basa la tarifa no contempla amortitzacions tècniques, es difereix cost al futur i s'arrisca qualitat en el present" i a la mala pràctica que hi hagi usuaris que paguin mensy, ja que "qualsevol grup d'usuaris que tingui una tarifa mitja inferior al cost mig, resulta subvencionat per un altre grup d'usuaris o pel pressupost municipal". Per tant, la subvenció als costos del servei o a determinats grups d'usuaris -que pertany a la discrecionalitat de les decisions polítiques-cal fer-la amb coneixement de causa. "No és raonable subvencionar el consum d'un recurs escàs, mes enllà del mínim vital", es va concloure en la jornada.
Així mateix, els assistents van recalcar que "la sostenibilitat econòmica del servei requereix tenir en compte, a més dels costos d'explotació, l'amortització tècnica de les instal·lacions per garantir la seva viabilitat futura" i que "el cànon de l'aigua és un mecanisme de finançament majoritàriament orientat al sanejament, és un tribut de la Generalitat que es recapta i distribueix solidàriament a tot Catalunya".
Una trentena d'ajuntaments gironins aposten per pujar el preu de l'aigua pels costos del servei
Diari de Girona 3/10/08
Asseguren que el repte dels consistoris és «fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua»
Alcaldes, regidors i tècnics van participar a Banyoles en la jornada 'La tarifa dels serveis municipals de proveïment d'aigua', que van organitzar el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (Cilma) i el consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (Congiac).Durant l'esdeveniment, van tractar sobre quins són els costos del servei de l'aigua i com deuen traduir-se en les tarifes. La directora tributària de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Mariona Coch, va explicar que el repte dels ajuntaments és "fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua", de manera que s'accepti un augment en el rebut.Coch va assenyalar que, durant anys, els consistoris no han augmentat el preu de l'aigua d'acord amb la millora del servei perquè era una mesura "molt impopular", i va remarcar que ara és el moment de "posar el preu al seu lloc", tenint en compte que la tarifa ha d'incloure la millor cobertura dels costos del servei, segons va explicar el Cilma en un comunicat.La directora tributària de la ACA va indicar que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb la tarifa més baixa, tot i ser un país de sequera. Com a exemple, va destacar que a Dinamarca es paguen sis euros per metre cúbic, mentre que a Espanya es paguen 1,3 euros. "La tendència ha de ser la de millorar el servei i aflorar els costos en el rebut", va afegir.
El gegant Inditex compra el 100% de Fibracolor i es ven les màquines
Diari de Girona 4/10/08
L'Ajuntament proposa que la firma gallega faciliti la creació d'un nou polígon industrial venent terrenys
TORDERA E.B.
El gegant del tèxtil Inditex, que posseïa el 40% de les accions de l'empresa tèxtil Fibracolor, ha passat a tenir el control absolut de la desapareguda fàbrica de Tordera, un cop ha obtingut el100% de les accions, segons van confirmar ahir fonts municipals. Així, la firma d'Amancio Ortega ha tancat recentment la compra del 30% de títols que estaven a mans d'accionistes minoritaris. De la seva banda, el Govern, que participava a Fibracolor a través d'Eclipsa, va desvincular-se de la societat provocant la sortida dels dos representants que tenia al consell d'administració.
L'Ajuntament va confirmar ahir que el procés de compra de Fibracolor per part d'Inditex va culminar fa 15 dies, de manera que la firma gallega assumirà "tots els costos que suposa el tancament i el que queda dels actius", va explicar el segon tinent d'alcalde de Tordera i regidor de Promoció de la Vila, Bernat Costas (ERC). De fet, des que n'és propietària, Inditex ha començat a vendre a empreses de tot el món la maquinària de l'antiga factoria tèxtil, que va tancar el 31 de juliol d'aquest any i va deixar al carrer 280 empleats de Tordera i rodalia. Una d'aquestes màquines l'han donada al consistori, afegeix Costas, i es col·locarà al giratori que hi ha davant la biblioteca de Tordera, com a record d'aquesta indústria tèxtil.
El futur de les naus i el solar
El grup Inditex no ha fet pública encara la seva intenció respecte a les naus i els terrenys de la Fibracolor, però l'Ajuntament ha mantingut converses amb responsables de les marques de la firma instal·lades a Catalunya, com ara Bershka i Massimo Dutti, per comunicar-los l'interès municipal que els terrenys "es mantinguin com a sòl industrial", ressalta el regidor. L'Ajuntament vol aconseguir que els terrenys acullin el nou polígon industrial de Tordera "mantenint si pot ser, les naus que encara hi ha", afegeix.
Segons va avançar Costas, en aquests moments hi hauria dues empreses molt interessades a instal·lar-s'hi.
divendres, 3 d’octubre del 2008
UNA FORTA CALAMARSADA BLANQUEJA AQUESTA TARDA TORDERA. Ràdio Tordera
Fotografia de Ràdio TorderaUNA FORTA CALAMARSADA BLANQUEJA AQUESTA TARDA TORDERA.
Ràdio Tordera 3/10/08
Una forta tempesta amb calamarsa ha sorprès aquesta tarda la nostra població. A tres quarts de 6 de la tarda, la calamarsa ha fet acte de presència acompanyat per una intensa pluja. El fenomen s’ha anat repetint durant el següents minuts, en menor intensitat. El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, ha alertat de la previsió de tempestes fortes acompanyades de calamarsa. L’alerta està activada fins a les 12 de la mitjanit. La tempesta caiguda a Tordera, ha deixat més de 34 litres per metre quadrat, a la zona de Can Talleda.
DESCOBERT UN DIPÒSIT ENTERRAT AMB RESTES DE RESIDUS QUÍMICS A PALAFOLLS. Ràdio Tordera
DESCOBERT UN DIPÒSIT ENTERRAT AMB RESTES DE RESIDUS QUÍMICS A PALAFOLLS.
Ràdio Tordera 3/10/08
La troballa es va fer aquest estiu a la zona industrial propera a la rotonda d’accés a Tordera després de la denuncia dels veïns que del terra sortia un líquid marronós. Marc Ferri, ens amplia l’informació.
El dipòsit netejat aquests estiu es troba a pocs metres d’una riera prop del barri de Fibracolor de Tordera i a pocs metres del riu Tordera i prop de la seva zona d’actuació, però s’ha assegurat que no hi ha hagut risc de contaminació de les aigües dels aqüífers del riu, ni cap afectació al medi.
Ràdio Tordera 3/10/08
La troballa es va fer aquest estiu a la zona industrial propera a la rotonda d’accés a Tordera després de la denuncia dels veïns que del terra sortia un líquid marronós. Marc Ferri, ens amplia l’informació.
El dipòsit netejat aquests estiu es troba a pocs metres d’una riera prop del barri de Fibracolor de Tordera i a pocs metres del riu Tordera i prop de la seva zona d’actuació, però s’ha assegurat que no hi ha hagut risc de contaminació de les aigües dels aqüífers del riu, ni cap afectació al medi.
dijous, 2 d’octubre del 2008
DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2008. Servei Meteorològic de Catalunya
AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2008
El mes de setembre ha estat sec a la major part del país, arribant a ser molt sec a punts del quadrant nord-est, litoral central i la Val d’Aran. Per contra, ha estat plujós a l’eix del riu Ebre, litoral sud, nord de la comarca del Maresme, l’alt Ter i a punts del Prepirineu i la depressió Central. Termomètricament, ha estat en general un mes fred, especialment en el quadrant nord-occidental del Principat. En canvi, el setembre ha resultat càlid a gran part litoral central.
A la Baixa Tordera ha estat un mes sec, normal o relativament plujós depenent de l’indret, amb uns 40-80mm de precipitació acumulada depenent del lloc que representa un 70-130% respecte a la mitjana climàtica mensual, i relativament fresc amb uns 18-20ºC de temperatura mitjana que representa 1ºC per sota de la mitjana climàtica mensual.
El mes de setembre ha estat sec a la major part del país, arribant a ser molt sec a punts del quadrant nord-est, litoral central i la Val d’Aran. Per contra, ha estat plujós a l’eix del riu Ebre, litoral sud, nord de la comarca del Maresme, l’alt Ter i a punts del Prepirineu i la depressió Central. Termomètricament, ha estat en general un mes fred, especialment en el quadrant nord-occidental del Principat. En canvi, el setembre ha resultat càlid a gran part litoral central.
A la Baixa Tordera ha estat un mes sec, normal o relativament plujós depenent de l’indret, amb uns 40-80mm de precipitació acumulada depenent del lloc que representa un 70-130% respecte a la mitjana climàtica mensual, i relativament fresc amb uns 18-20ºC de temperatura mitjana que representa 1ºC per sota de la mitjana climàtica mensual.
Algunes notícies més per llegir 2/10/08...
Palafolls esquiva, de moment, el mosquit tigre.
Ràdio Palafolls 2/10/08
Al Maresme des de que es va detectar per primer cop l’any 2006, concretament a Caldes d’Estrac, el mosquit tigre ha anat expandint-se. Així el 2007, es va poder comprovar que hi havia 4 municipis més afectats: Montgat, El Masnou, Arenys de Mar i Canet de Mar. Aquest any s’ha sumat a la llista Tordera i hi ha 5 municipis més on s’està investigant la seva presència Tiana, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Calella.Ho confirma Josep Antolí, tècnic de salut pública del Consell Comarcal.
A Malgrat, Sta. Susanna, Pineda i Palafolls encara no s’ha detectat aquests insecte, ni s’ha denunciat cap possible presència del mosquit, les picades del qual a vegades es confonen amb les d’un mosquit autòcton, tot i que són molt més fortes i doloroses.
Es tracta d’una espècie de mosquit que és actiu sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases, on sol trobar elements que li permeten reproduir-se amb una certa facilitat. Els ous i les larves viuen en petites masses d’aigua estancada que es poden acumular en joguines, cendrers, gerros, galledes, plats sota els testos, plats d’animals domèstics…etc
Ahir es van fer unes jornades al Consell Comarcal del Maresme sobre aquests insecte. Unes jornades que van concloure que la millor arma per erradicar el mosquit tigre és la conscienciació de la població de la necessitat de prendre tot un seguit de senzilles mesures per evitar la seva proliferació.Antolí assegura que ara, abans que l’insecte hiverni poden existir més picades de la femella del mosquit tigre.
Els experts asseguren que el més important i efectiu per evitar la seva propagació és evitar la posta d’ous i el creixement de les seves larves aqüàtiques i això es pot aconseguir eliminant tots els punts d’aigua on pot crèixer.
És per això que es fa una crida general a la població per controlar la presència d’aigua en els recipients que pugin tenir a l’exterior dels seus habitatges, galledes, bidons, safareigs . També, ara que s’acosta la Diada de Tots Sants, es demana a la població que eviti posar en els cementiris rams en gerros amb aigua
EL PRESSUPOST GENERAL DE L’ESTAT PREVEU UNA PETITA INVERSIÓ PER EL DESDOBLAMENT DE L’N-II ENTRE ELS MUNICIPIS DE TORDERA I MAÇANET DE LA SELVA.
Ràdio Tordera 2/10/08
El pressupost general de l’estat, preveu per aquest any una inversió per el desdoblament de l’N-II entre els municipis de Tordera i Maçanet de la Selva. La nova infraestructura, pressupostada amb més de 214 milions d’euros, rebrà l’any que ve una primera injecció econòmica de 7,1 milions d’euros. Tot i això, la part més important de la inversió es farà de cara al 2010 i fins al 2012 per a un tram de carretera que tindrà vuit quilòmetres i mig. L’Estat ha resolt que l’N-II desdoblada ha de passar per Blanes, concretament a prop del santuari del Vilar i del paratge de Sant Daniel de Tordera. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia recordava que el projecte és el que menys afecta el municipi.
El govern central ha descartat d’aquesta manera l’altra opció, l’anomenada Tordera, més propera a l’actual traçat de la carretera N-II, amb la qual, segons l’Ajuntament de Blanes, l’impacte sobre el Vilar seria inexistent i, a més, s’estalviaria un nus de comunicacions situat a l’entrada del poble amb un impacte important. En aquest sentit, la decisió de tirar endavant el projecte ha estat impugnada pel consistori blanenc.
Ràdio Palafolls 2/10/08
Al Maresme des de que es va detectar per primer cop l’any 2006, concretament a Caldes d’Estrac, el mosquit tigre ha anat expandint-se. Així el 2007, es va poder comprovar que hi havia 4 municipis més afectats: Montgat, El Masnou, Arenys de Mar i Canet de Mar. Aquest any s’ha sumat a la llista Tordera i hi ha 5 municipis més on s’està investigant la seva presència Tiana, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Calella.Ho confirma Josep Antolí, tècnic de salut pública del Consell Comarcal.
A Malgrat, Sta. Susanna, Pineda i Palafolls encara no s’ha detectat aquests insecte, ni s’ha denunciat cap possible presència del mosquit, les picades del qual a vegades es confonen amb les d’un mosquit autòcton, tot i que són molt més fortes i doloroses.
Es tracta d’una espècie de mosquit que és actiu sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases, on sol trobar elements que li permeten reproduir-se amb una certa facilitat. Els ous i les larves viuen en petites masses d’aigua estancada que es poden acumular en joguines, cendrers, gerros, galledes, plats sota els testos, plats d’animals domèstics…etc
Ahir es van fer unes jornades al Consell Comarcal del Maresme sobre aquests insecte. Unes jornades que van concloure que la millor arma per erradicar el mosquit tigre és la conscienciació de la població de la necessitat de prendre tot un seguit de senzilles mesures per evitar la seva proliferació.Antolí assegura que ara, abans que l’insecte hiverni poden existir més picades de la femella del mosquit tigre.
Els experts asseguren que el més important i efectiu per evitar la seva propagació és evitar la posta d’ous i el creixement de les seves larves aqüàtiques i això es pot aconseguir eliminant tots els punts d’aigua on pot crèixer.
És per això que es fa una crida general a la població per controlar la presència d’aigua en els recipients que pugin tenir a l’exterior dels seus habitatges, galledes, bidons, safareigs . També, ara que s’acosta la Diada de Tots Sants, es demana a la població que eviti posar en els cementiris rams en gerros amb aigua
EL PRESSUPOST GENERAL DE L’ESTAT PREVEU UNA PETITA INVERSIÓ PER EL DESDOBLAMENT DE L’N-II ENTRE ELS MUNICIPIS DE TORDERA I MAÇANET DE LA SELVA.
Ràdio Tordera 2/10/08
El pressupost general de l’estat, preveu per aquest any una inversió per el desdoblament de l’N-II entre els municipis de Tordera i Maçanet de la Selva. La nova infraestructura, pressupostada amb més de 214 milions d’euros, rebrà l’any que ve una primera injecció econòmica de 7,1 milions d’euros. Tot i això, la part més important de la inversió es farà de cara al 2010 i fins al 2012 per a un tram de carretera que tindrà vuit quilòmetres i mig. L’Estat ha resolt que l’N-II desdoblada ha de passar per Blanes, concretament a prop del santuari del Vilar i del paratge de Sant Daniel de Tordera. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia recordava que el projecte és el que menys afecta el municipi.
El govern central ha descartat d’aquesta manera l’altra opció, l’anomenada Tordera, més propera a l’actual traçat de la carretera N-II, amb la qual, segons l’Ajuntament de Blanes, l’impacte sobre el Vilar seria inexistent i, a més, s’estalviaria un nus de comunicacions situat a l’entrada del poble amb un impacte important. En aquest sentit, la decisió de tirar endavant el projecte ha estat impugnada pel consistori blanenc.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Fotografies de la papallona blaveta comuna (Polyommatus icarus). Jordi Novell
Fotografies d’en Jordi Novell de la papallona blaveta comuna (Polyommatus icarus) ...
.
.
Disponible el Butlletí Naturalista abril-juny 2008. Alfons Delgado
Editat per l’Alfons Delgado el Butlletí Naturalista abril-juny 2008 de La Selva i comarques veïnes...
Butlletí Naturalista abril-juny 2008
Butlletí Naturalista abril-juny 2008
Algunes notícies per llegir 27/9/08-1/10/08...
Extrets 200 quilos de deixalles del fons marí de Blanes
Diari de Girona 30/9/08
BLANES DDG
L'Associació Nàutica Esportiva de Blanes i el Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient dissabte van fer neteja del fons marí i van recollir 200 quilos de residus amb motiu del Dia Mundial del Mar. Es va netejar el fons marí i de la platja de Sant Antoni al port de Blanes. Entre els residus extrets hi havia bateries de vaixell, pneumàtics de cotxe, boies, tubs metàl·lics, plàstics, palangres vells, xarxes, llaunes de begudes,etc. El Dia Mundial del Mar, que es celebrava ahir, és una celebració establerta per Nacions Unides l'any 1978 amb la finalitat de mantenir i millorar la seguretat en les operacions marítimes i per prevenir la contaminació.
Espectacular viaducte del TAV a Massanes
Diari de Girona 1/10/08
Diari de Girona 30/9/08
BLANES DDG
L'Associació Nàutica Esportiva de Blanes i el Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient dissabte van fer neteja del fons marí i van recollir 200 quilos de residus amb motiu del Dia Mundial del Mar. Es va netejar el fons marí i de la platja de Sant Antoni al port de Blanes. Entre els residus extrets hi havia bateries de vaixell, pneumàtics de cotxe, boies, tubs metàl·lics, plàstics, palangres vells, xarxes, llaunes de begudes,etc. El Dia Mundial del Mar, que es celebrava ahir, és una celebració establerta per Nacions Unides l'any 1978 amb la finalitat de mantenir i millorar la seguretat en les operacions marítimes i per prevenir la contaminació.
Espectacular viaducte del TAV a Massanes
Diari de Girona 1/10/08
Fotgrafia de Diari de Girona/carles colomer
foment executa l'última fase del viaducte de la riera de santa coloma.
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) del Ministeri de Foment està enllestint aquesta setmana l'última fase de construcció del viaducte sobre la riera de Santa Coloma, que té 727 metres de longitud i que forma part del tram Massanes-Maçanet de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa. Segons el Ministeri de Foment, es tracta de viaducte més singular del tram Massanes-Maçanet per on passarà el tren d'alta velocitat (TAV), ja que té forma de corba circular. En aquests moments, va explicar ahir Adif, s'està acabant de construir el tauler amb la col·locació dels dos últims "vans" que formen la plataforma. Per altra banda, en aquest tram de Massanes-Maçanet, també s'està enllestint el túnel de Maçanet amb una longitud total de 334 metres. Segons Adif, queden encara uns 75 metres per perforar.
Els «top ten» dels càmpings
Diari de Girona 30/9/08
Set municipis gironins entren a la llista dels deu punts turístics amb més pernoctacions en càmpings de tot el mercat estatal
ACN/DDG Calonge, Torroella de Montgrí, Sant Pere Pescador, Blanes, Castelló d'Empúries, Castell-Platja d'Aro i Parlafrugell han entrat en la llista dels deu punts turístics de tot el mercat estatal que han registrat un major nombre de pernoctacions en càmpings, segons dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estadística. Per zones turístiques, la Costa Brava, la Costa Daurada, el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el Pirineu i la costa del Maresme, també lideren el rànquing estatal.
En el conjunt de les comarques gironines s'han registrat 2.585.013 pernoctacions, de les quals, la major part corresponen a no residents (1.599.647) i la resta (985.366) són de residents. Segons les dades de l'INE, 336.509 persones han triat el càmping com a forma d'allotjament turístic el mes d'agost passat, 142.002 de les quals són residents i 194.507 són no residents. L'estada mitjana registrada va ser de 7,68 dies, amb un grau d'ocupació estimat del 57,39% d'un total de 48.913 parcel·les estimades corresponents a 145 establiments estimats. El sector ha donat feina a 3.014 persones a les comarques gironines l'agost passat.
Sobre la N-II i el seu desdoblament...
L´Ajuntament de Blanes perd la batalla jurídica per evitar que la N-II desdoblada passi pel Vilar
Diari de Girona 27/9/08
El Consistori va recórrer contra el projecte de Foment per no haver fet públic l'estudi d'impacte ambiental abans de licitar les obres de transformació de la N-II en autovia
L'Ajuntament de Blanes ha rebut aquesta setmana la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs que va interposar el consistori contra el Ministeri de Foment perquè aquest havia tret a licitació el desdoblament de la N-II per Blanes sense tenir a punt la Declaració d'Impacte Ambietal (DIA).
L'alcalde de Blanes, en declaracions a la Cadena Ser, va assegurar ahir que "des de l'Ajuntament farem tot el que es pugui fer, però que si no es resolen positivament, realment hem de dir que amb els peus a terra, poca cosa podem fer". Així doncs, el primer edil assumia que finalment el desdoblament de la N-II per Blanes, fet al qual el municipi s'oposa i havia proposat com a alternativa un altre traçat, que passaria per Tordera i que consideraven més curs, barat i sostenible; finalment tirarà endavant i per tant, el paratge de Sant Daniel i l'ermita del Vilar, quedarà afectat, dos espais naturals i emblemàtics de Blanes, defensats per entitats socials i polítiques durant els anys de lluita per evitar que la N-II acabés passant per Blanes.
De tota manera, tot i la desestimació del recurs, Blanes està a l'espera de la resolució de dos contenciosos-administratius més relacionats amb el desdoblament de la N-II, que passarà a anomenar-se A-2 un cop desdoblada. Un d'ells contra el traçat del mateix desdoblament i l'altre, que demana que no es comencin les obres fins que tots estiguin resolts. A banda dels recursos judicials, Blanes va aportar 1.279 al·legacions i 11.000 signatures d'entitats civils, partits polítics i administracions que van modificar substancialment el traçat original de la primera proposta, que afectava molt més els paratges del Vilar i Sant Daniel; segons Foment.
La N-II Tordera-Girona té un trànsit diari de 26.000 vehicles, un 28% més que el 2000
Diari de Girona 29/9/08
La xifra correspon al tram entre Tordera i Girona, on el percentatge de vehicles pesats arriba fins al 21,1% a Vidreres
UN INCREMENT CONSTANT
De moment només hi ha 8 quilòmetres de desdoblament inaugurats, però la N-II entre Tordera i Girona és transitada cada dia per més vehicles, amb un increment constant des de l'any 2000. Segons les dades oficials de l'Estat, per aquest tram passen una mitjana de 26.173 vehicles diaris, de manera que el diputat de CiU Jordi Xuclà considera que cal accelerar el ritme del desdoblament.
GIRONA LAURA FANALS
El volum de trànsit a la carretera N-II entre Tordera i Girona no ha deixat d'incrementar-se en els darrers vuit anys i actualment es troba en una mitjana de 26.173 vehicles diaris, la qual cosa suposa un 28% més que en l'any 2001. Així ho explica el Govern de l'Estat en una resposta parlamentària al diputat gironí de CiU Jordi Xuclà, qui considera que aquestes xifres confirmen la necessitat de desdoblar la carretera a un ritme molt més elevat del que s'ha fet fins ara (en l'anterior legislatura, es van desdoblar només 8 quilòmetres al llarg dels 4 anys). Segons les xifres fetes públiques per l'Estat, aquest tram de carretera entre Tordera i Girona compta amb cinc estacions de control de la intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles.
D'aquestes, una (la que està situada més al sud, a prop de Vidreres) és de caràcter permanent, és a dir, recull dades durant tots els dies de l'any amb aparells automàtics que tenen registradors horaris i sistema de detecció de vehicles lleugers i pesats. Tres més són estacions de cobertura, és a dir, només realitzen el registre durant un dia laborable a l'any al llarg de 16 hores, i a partir d'aquí s'extreu la mitjana. I finalment n'hi ha una de secundària, que recull les seves dades sis dies laborables l'any, un cada dos mesos.
Així doncs, segons les dades d'aquestes cinc estacions, el trànsit és més fluid al sud de la carretera (al seu pas per Vidreres i Sils) i es va fent més dens a mesura que s'acosta a Girona, on la carretera ja està desdoblada i es registra un major volum de vehicles. En canvi, el percentatge de vehicles pesats és completament diferent: se'n troben més a les estacions properes a Tordera que no pas a l'arribada a Girona ciutat.
Així doncs, el punt on hi ha una major intensitat diària de trànsit és al pas de la carretera per Riudellots de la Selva, on hi ha 36.202 vehicles per dia, dels quals només un 17,3% són pesats (és a dir, camions i tràilers). Pel segon punt de control, situat a prop del veïnat de Franciac, passen cada dia 26.104 vehicles, amb un 17,8% de pesats, mentre que pel tercer tram, a l'alçada de Caldes de Malavella, les xifres són molt similars: 26.065 vehicles/dia i un 17,3% de camions.
Els trams situats més al sud, en canvi, compten amb menys vehicles però més camions. A l'alçada de Sils, la carretera registra 21.837 cotxes cada dia (un 20,7% són pesats), mentre que a prop de Vidreres la carretera suporta cada dia el pas de 20.659 vehicles, amb un 21,1% de camions.
Urgència del desdoblament
Per al diputat que les ha demanat, Jordi Xuclà (CiU), aquestes dades "avalen la urgència del desdoblament de la N-II". Segons va recordar, a partir dels 15.000 vehicles diaris ja es considera que una carretera s'ha de desdoblar, "i des del 2000, que n'he anat fent un seguiment, mai s'ha baixat d'aquesta quantitat". Així doncs, assenyala que "és incomprensible que malgrat la saturació de la carretera el desdoblament continuï fent-se a un ritme tan lent". En la seva opinió, els plans per desdoblar la N-II i la N-260 s'han de veure reflectits en els pressupostos generals de l'Estat, i pensa que per aconseguir-ho cal certa unitat política i social, ja que en altres temes (com ha succeït recentment amb els trens al Congrés, on tots els grups s'han posat d'acord per demanar una ampliació d'horaris i freqüències) s'ha demostrat que la unió fa la força. Per a ell, incrementar el ritme del desdoblament és perfectament possible, ja que així ha succeït en altres casos: "En la carretera de Saragossa a Teruel, per exemple, es van fer 148 quilòmetres de desdoblament amb una sola adjudicació", explica el diputat gironí.
Maresme. Desdoblament de l'N-II entre Tordera i Maçanet
El Punt 01.10.2008
Una de les actuacions més importants que es duran a terme a Catalunya i que tocaran d'esquitllada el Maresme és el desdoblament de l'N-II entre els municipis de Tordera i Maçanet de la Selva. La nova infraestructura, pressupostada amb més de 214 milions d'euros, rebrà l'any que ve una primera injecció econòmica de 7,1 milions d'euros. Tot i això, la part més important de la inversió es farà de cara al 2010 i fins al 2012 per a un tram de carretera que tindrà vuit quilòmetres i mig. L'Estat ha resolt que l'N-II desdoblada ha de passar per Blanes, concretament a prop del santuari del Vilar i del paratge de Sant Daniel de Tordera. Ha descartat d'aquesta manera l'altra opció, l'anomenada Tordera, més propera a l'actual traçat de la carretera N-II, amb la qual, segons l'Ajuntament de Blanes, l'impacte sobre el Vilar seria inexistent i, a més, s'estalviaria un nus de comunicacions situat a l'entrada del poble amb un impacte important. En aquest sentit, la decisió de tirar endavant el projecte ha estat impugnada pel consistori blanenc.
L'N-II tindrà partides per 27 milions
El Punt 01.10.2008 O.M.
El desdoblament de l'N-II serà la segona partida més important pel 2009, després de la del TAV. Està dividit en diversos trams, i els que rebran més inversions són els que actualment ja estan en obres, per la banda de la Selva. Així doncs, el tram entre Maçanet i Sils, de 4,7 quilòmetres, rebrà 9,6 milions, i el tram entre Sils i Caldes, 3,1 milions. Els dos projectes tenen partides pressupostades fins al 2010, quan teòricament s'haurien d'acabar les obres de la nova autovia. Pel que fa al tram entre Tordera i Maçanet de la Selva, que inclou el pas per Blanes, l'any que ve tindrà una partida de 7,1 milions per començar a executar les obres. Serà a partir del 2010, però, quan rebrà una injecció més important de diners. Per aleshores està previst destinar-hi 75 milions d'euros, i 65 milions tant el 2011 com el 2012.
Pel que fa al tram de la futura A-2 a l'Alt Empordà, està dividit en quatre trams més petits. De Medinyà a Orriols s'hi destinaran 200.000 euros, i als trams Orriols-Garrigàs, Garrigàs-Pont de Molins i Pont de Molins-Agullana, 907.000 euros, 5,5 milions i 702.000 euros, respectivament. En tots els casos es tracta de la redacció dels projectes constructius, pas previ per a l'adjudicació i posterior execució de les obres. Per tant, tots els trams de l'N-II ja estan en alguna fase del procés de desdoblament.
Sobre l’IBI que pagarà ACESA amb l'ampliació de l'autopista del Maresme fins a Blanes…
L'última llei, la d'hisendes locals
El Punt 30.09.2008
Les autopistes es regeixen per la llei d'autopistes aprovada encara en època franquista, el 1972. Aquesta llei fixa una bonificació d'un 95% a la base imposable per a la concessionària de l'impost de béns i immobles (IBI). D'aquesta manera, només han de pagar un 5% d'aquesta taxa als ajuntaments, en concepte d'ocupació de terreny públic. El 1990, però, l'Estat va aprovar la llei d'hisendes locals, que especifica que els ajuntaments poden cobrar la totalitat de l'import de l'IBI en les concessions d'autopista. Aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors a aquesta data no se n'han de fer càrrec. Diversos ajuntaments han presentat recurs a aquesta edició, però la jurisprudència va en aquest sentit, segons explicaven ahir des d'Acesa. Per exemple, el grup ja ha de pagar tot l'IBI en l'autopista del Garraf. En canvi, com que la concessió de l'AP-7 és anterior al 1990, només n'ha de pagar un 5%. La concessió actual acaba al 2017, però amb l'ampliació a tres carrils es va allargar fins al 2021. En aquests cinc anys d'ampliació Acesa ja s'haurà de fer càrrec de tot l'import íntegre de l'IBI, així com en l'ampliació de l'autopista del Maresme fins a Blanes.
No hi ha partida pressupostària per a la platja de s’Abanell (Blanes)...
3,3 milions per al litoral
El Punt 01.10.2008
El pressupost de l'Estat pel 2009 inclou una inversió global de 3,3 milions per a diverses actuacions de recuperació i preservació del litoral gironí. La principal partida és d'1,2 milions que el Ministeri de Medi Ambient preveu destinar a garantir l'accés i l'ús públic de la costa gironina. La protecció de la costa s'endú 1,1 milions i la partida de control de la regressió de la costa serà de 980.000 euros. Per contra, el pressupost del 2009 no estableix inicialment cap partida específica per a projectes que s'esperaven amb especial interès, com eren els casos del passeig marítim de Colera, la recuperació de la Platera a l'Estartit, les ribes de Cadaqués, el passeig d'Empúries, i la millora de la platja i reforma del passeig s'Abanell de Blanes.
dimarts, 30 de setembre del 2008
Riu Tordera entre Les Llobateres i la Riera de Repiaix (Sant Celoni) 30/9/08
Aquesta tarda en visita ràpida al tram de riu entre Les Llobateres i la Riera de Repiaix (Sant Celoni), amb aigua lenta i abundants tolls repartits per la llera...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 blauets (Alcedo atthis)
unes 10 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
merles (Turdus merula)
cargolets (Troglodytes troglodytes)
rossinyols bords (Cettia cetti)
... entre altres.
I molt abundants les granotes verdes (Pelophylax perezi), les sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) i les tortugues de rierol (Mauremys leprosa), avui 27.
.
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Lloro de front blau (Amazona aestiva) a la desembocadura del riu Tordera 30/9/08
Aquest matí s’ha deixat veure un lloro de front blau (Amazona aestiva) als plàtans de la riba de la desembocadura del riu Tordera...
.
.
Nova espècie exòtica (alliberada) observada a l’indret, d’origen sud-americà i amb algunes observacions repartides per la península ibèrica. Podeu veure la seva fitxa aquí...
Amazona aestiva GAE SEO/BirdLife
Amazona aestiva GAE SEO/BirdLife
Desembocadura del riu Tordera 30/9/08
Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...
1 pigre gris (Pluvialis squatarola)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo) empaitat per estornells
uns 30 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
un gaig (Garrulus glandarius)
>30 gavines vulgars (Larus ridibundus)
un grup d’uns 10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 lloro de front blau (Amazona aestiva)
2 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
>5 trist (Cisticola juncidis)
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle
... entre molts altres.
pigre gris (Pluvialis squatarola)
bernat pescaire (Ardea cinerea).
martinet blanc (Egretta garzetta).
Al mar un intens festeig d’aus marines i abundants peixos saltant fora de l’aigua, a uns 300m de la sorra i repartit per tota la línia costera...
Més de 800 baldrigues, per mi totes mediterrànies (Puffinus yelkouan)
Almenys 3 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
Almenys 2 mascarells (Morus bassanus)
26-28 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
>1000 gavians argentats (Larus michahellis)
>100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Almenys 3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
Més de 800 baldrigues, per mi totes mediterrànies (Puffinus yelkouan)
Almenys 3 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
Almenys 2 mascarells (Morus bassanus)
26-28 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
>1000 gavians argentats (Larus michahellis)
>100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Almenys 3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
Arriben de cop, poc desprès de la sortida del sol, ocupen tota la línia de la costa a prop de la platja, i al cap d’una mitja horeta marxen, però es continua veient força moviment mar endins... massa lluny.
Identificada la femella de picot garser petit (Dendrocopos minor) anellada observada a Can Golba (Tordera) el passat 1/3/08. José Luis Romero
En José Luis Romero ha identificat a la femella de picot garser petit (Dendrocopos minor) que vam veure en David Caballé i jo al Pla de Can Golba (Tordera) el passat 1/3/08.
Fotografies d’en José Luis de la femella anellada...
.
Es tractaria d’una femella que fa 4 anys que cria al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva), que va fer fora a la segona femella del mascle de la zona (un dels millors territoris de cria en l’actualitat), i que també ha estat controlada amb radio tracking a l’altre banda del riu, per la carretera que porta a Blanes.
Comenta que es desplacen molt, amb un home rang ampli, i que pot donar la sensació que l’espècie és molt abundant a la zona.
Fotografies d’en José Luis de la femella anellada...
.
Es tractaria d’una femella que fa 4 anys que cria al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva), que va fer fora a la segona femella del mascle de la zona (un dels millors territoris de cria en l’actualitat), i que també ha estat controlada amb radio tracking a l’altre banda del riu, per la carretera que porta a Blanes.
Comenta que es desplacen molt, amb un home rang ampli, i que pot donar la sensació que l’espècie és molt abundant a la zona.
Pedrera de Montpalau (Tordera, Riera de Pineda) 29/9/08. David Caballé
fotografies d'en David CaballéAquest dissabte a la pedrera de Montpalau (Tordera, Riera de Pineda), en David Caballé ha vist...
3 merles blaves (Monticola solitarius), 2 mascles cantant
16 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) entre els observats a la pedrera i a camps pròxims a l’urbanització Pinemar.
La Verneda de Palafolls 29/9/08. David Caballé
fotografies d'en David CaballéAquest dissabte a l’antic abocador clausurat de Can Platina i zones properes, en David Caballé ha vist...
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella fent un picat davant mateix i atacant a un grup de tórtores turques i tudons que eren descansant a un arbre
3 aligots comuns (Buteo buteo)
>5 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
11 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
3 trist (Cisticola juncidis)
>20 ballesters (Apus melba)
passerell comú (Carduelis cannabina) escoltat
.
També una barraca de caça de fringílids...
.
I comenta que la zona es utilitzada de fa anys per practicar motocross i tirar runes.
Desembocadura del riu Tordera 29/9/08. David Caballé
fotografies d'en David CaballéAquest dissabte a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha vist...
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
unes 25 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) escoltat
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>5 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 blauet (Alcedo atthis)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
... entre altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
