Sembla que no hi ha manera...
La proliferació del Tomicus no és cap causa de res, simplement
és la conseqüència natural d'una sequera prolongada sobre un bosc de trancició (les pinedes de pí pinyer) menys adaptat a la climatologia local que el bosc autòcton, aparegut per abandonament de camps de conreu i pastures sense cap mena de gestió o planificació, i en moltes ocasions amb densitats i estructures artificials.
Que es moren els pins? I què?... Sempre quedaran molts com lo que realment són... una
espècie "acompanyant" del veritable bosc autòcton (
Quercus bàsicament... alzinars, sureres i rouredes)
i d'altres formacions com les brolles, els llistonars, els prats sabanoides d'abellatge,... tant o més importants i característics d'aquesta serralada que qualsevol bosc. Que les pinedes de pí pinyer desaparegin o es redueixen no és cap desgràcia, sinó tot el contrari...
una oportunitat.
El Tomicus no és cap plaga, sinó un element natural més de l'ecosistema i de la cadena tròfica que sempre ha estat aquí i que continuarà aquí es faci el que es faci... amb depredadors naturals que ara estaran molt contents de la seva proliferació i amb les
típiques variacions poblacionals de qualsevol altre espècie segons augmenti o disminueixi la seva font principal d'aliment, en aquest cas els pins debilitats per la combinació d'alta densitat i sequera prolongada.
Els incendis forestals també són naturals i freqüents a la serralada litoral, i totes les espècies autòctones estan perfectament adaptades al foc.
El veritable problema és la substitució d'aquestes comunitats forestals autòctones i en mosaic (alternança d'alzinars, brolles, llistonars, conreus, partures, rouredes,...)
per un bosc continu i monoespecífic (pins i més pins),
i l'ocupació urbanística d'aquest. I això serà així semple, amb o sense sequera, i amb o sense
Tomicus.
Fa mooolts anys que ho estic dient, abans fins tot de la sequera i el "temut"
Tomicus... Sobren pins i falten espais oberts (ja siguin prats o brolles, ja siguin camps de conreu o pastures), i sota els pins creix el veritable bosc autòcton que amb el temps subtituirà a les pinedes que feien d'hivernacle per a les alzines, els suros i els roures. La mort dels pins és, insisteixo, una oportunitat per recuperar lo que mai s'ahuria d'haver perdut. Veure com alguns "netegen" el sotabosc d'arbres i arbustos autòctons per "protegir" els pins dels incendis (diuen) o com s'identifiquen les pinedes com els "boscos del Maresme" és absurd (per dir-ho suau).
Continua el mal enfocament sobre el tema... ni el Tomicus és una plaga o causa de res, ni s'estan morint els boscos del Maresme...
és una simple transició natural cap al veritable bosc autòcton i en mosaic (perquè no tot és o ha de ser bosc en la natura)...
invertir en evitar-ho en comptes d'afrontar el veritable repte de gestió que li cal a la Comarca és pura propaganda i un engany per justificar recursos econòmics a un sector més preocupat en el seu rendiment econòmic que en una veritable gestió de futur del territori.
El DARP doblarà els ajuts destinats a disminuir el efectes del Tomicus en els boscos
RuralCat 14/7/2017
S'obrirà una nova línia d'ajuts de 200.000€ que serviran exclusivament per combatre el decaïment del pi pinyer al Maresme i al Vallès Oriental. També es crearà de manera immediata una taula de seguiment de l'afectació del Tomicus
Parcel.la del nucli de Canyamars on s'ha fet la tallada per disminuir la plaga amb els ajuts del DARP
Enllaços relacionats Oficina de Suport a la Indústria Agroalimentària
La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Montse Barniol, acompanyada del director dels Serveis Territorials a Barcelona, Josep Pena, ha anunciat que s’obrirà una nova línia d’ajuts forestals que serviran per portar a terme treballs per disminuir l’afectació d’aquesta plaga als pins. També ha explicat que el Departament constituirà una taula de seguiment del Tomicus al Maresme que serveixi per valorar la seva afectació i per establir els mecanismes de coordinació entre les administracions i de concertació amb el sector forestal.
El pi pinyer a les comarques del Maresme principalment i en una petita part del Vallès Oriental ha patit un fort decaïment per la sequera acumulada els darrers anys. Això, sumat a l’excessiva densitat arbòria causada per un abandonament de la gestió dels boscos, ha anat provocant una disminució constant de la disponibilitat d’aigua i nutrients per als arbres, disminuint-ne el vigor i la resiliència.
La tallada: únic mitjà per a disminuir la plaga
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha actuat des del primer moment en la detecció d’aquest escarabat, que sempre ha estat present als boscos catalans atacant selectivament només aquells arbres dèbils. Ara, ha trobat en l’estat actual de les masses de pi pinyer del Maresme el medi perfecte per la seva expansió.
El mes de novembre passat i dins de la línia d’ajuts a la Gestió Forestal Sostenible (PDR) del 2016, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va destinar una partida específica de 100.000 euros que ha permès actuar sobre 80 ha de forest (1.250€/ha) i combatre el decaïment del pi pinyer. La consellera Serret ha anunciat que amb els ajuts a la gestió forestal sostenible per a aquest 2017 es doblarà aquest import, assolint la xifra de 200.000 euros, que han de permetre l’actuació sobre 160 ha més de forests afectades.
Els treballs s’han realitzat en 11 municipis de la comarca i han consistit bàsicament en tallar i triturar la fusta. Fins ara, aquest és l’única mitjà que s’ha demostrat efectiu per a la disminució d’aquesta plaga, impedint d’aquesta manera que les larves es facin adultes i evitar així la seva dispersió en zones properes. Les tallades s’han de fer entre els mesos de setembre i abril.
Creació de la taula de seguiment del Tomicus al Maresme
A banda de l’actuació concreta en el medi forestal, el DARP vol fer un nou pas endavant i proposa constituir de manera immediata una taula de seguiment de l’afectació del Tomicus al Maresme. Aquesta taula tindrà dos nivells, un de més tècnic i l’altre més institucional. L’objectiu de la Taula és oferir un espai de coordinació i establir mecanismes de concertació entre les administracions territorials intervinents i el sector forestal associat. D’aquesta manera serà possible permetre una assignació eficient dels recursos públics destinats a combatre la plaga, amb independència de les administracions que els aportin. A més, la nova taula ha d’actuar com a observatori de seguiment de l’evolució de la plaga i d’avaluació de les actuacions dutes a terme.
Des del maig de 2016 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ja forma part d’una comissió tècnica amb representants també de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, del Centre de la Propietat Forestal i de les Associacions de Propietaris Forestals locals. Aquesta comissió s’ha reunit periòdicament per acordar actuacions dirigides a disminuir el decaïment del pi pinyer. La proposta de la taula s’orienta a institucionalitzar amb major mesura i fer més efectiva la coordinació preexistent.
Els arbres de fusta poc densa i fulles primes moren de set abans
Eco Diari 13/7/2017
Un estudi en què han participat investigadors del CREAF i de la UAB alerta que l’augment de les sequeres pot afectar la composició d’espècies i estructura dels boscos i fer-los cada cop més vulnerables | Espècies com el faig o els arbres que colonitzen típicament un nou espai presenten aquestes característiques i són, per tant, els de pitjor pronòstic
Un
estudi internacional publicat a la revista
Ecology Letters demostra que la intensitat de la sequera incrementa de forma exponencial la mortalitat dels arbres. Aquest patró s’ha demostrat per primer cop a escala global i és especialment preocupant en l’escenari actual de canvi climàtic, on els episodis de sequera extrema són cada vegada més freqüents, perquè pot provocar canvis dràstics en la composició dels boscos.
Els investigadors, entre els qual es troben els ecòlegs del CREAF i de la UAB Jordi Martínez-Vilalta i Francisco Lloret, apunten que
les espècies d’arbres més afectades seran aquelles que tenen la fusta menys densa —i per tant un sistema vascular vulnerable a les embòlies— i fulles primes —amb més superfície per on perdre l’aigua per unitat de massa.
En termes generals, hi ha espècies forestals que reuneixen les dues característiques, com és el cas del
faig o els
pins. I d’altra banda, l'etapa de la vida en què es troba l’arbre també hi influeix. “Després d’un incendi, un fort episodi de sequera, o una altra pertorbació neixen nous arbres que repoblen l’espai. Aquestes espècies típiques de les primeres etapes de la recuperació d’un bosc, justament presenten les dues característiques vulnerables que hem trobat”, explica Jordi Martínez-Vilalta. I afegeix que “si les pertorbacions van augmentant (cosa que s’espera que passi), aquestes etapes primerenques predominaran als boscos i els faran molt sensibles al canvi de clima. És un peix que es mossega la cua”.
Els experts analitzen els boscos secs. Foto: José Luis Ordóñez / CREAF.
El procés ja ha començat: alguns boscos estan canviant
L’article analitza uns 60 casos de mort forestal per sequera, en més de 30 localitzacions distribuïdes per tot el món. Els països implicats van des del Canadà fins a Austràlia, passant per Espanya, Estats Units o la Índia, entre d’altres.
“Els boscos juguen un paper molt important en el clima global, d’acord amb el seu rol en el cicle de l’aigua i l’habilitat de segrestar i emmagatzemar grans quantitats de carboni”, recorda Francisco Lloret. I adverteix que “amb les creixents sequeres es posa en perill aquest sistema i els serveis ambientals que hi van associats. A més, altres factors com la desforestació i els canvis en els usos del sòl sovint empitjoren la situació”.
Article de referència
Greenwood S., Ruiz-Benito P, Martínez-Vilalta J., Lloret F. et al. (2017). Tree mortality across biomes is promoted by drought intensity, lower wood density and higher specific leaf area. Ecology Letters 20, 539-553.
DOI: 10.1111/ele.12748
.jpg)
