Enllaç d'interès: El paisatge del tram final de la Tordera

El paisatge del tram final de la Tordera
Josep M. Panareda
Maravillas Boccio

Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014
número 8a      Octubre 2014

Recupero 3 entrades interessants del blog "HISTÒRIESDEMAR"

del blog HISTÒRIESDEMAR...

S´Abanell, una platja a contracorrent

2/3/2015

“Ara que sembla que tornen amb les regeneracions de platges al Maresme, us presento la història d’un despropòsit”

Aquesta és la història d’un seguit de despropòsits que s´inica a les primeres dècades dels. XX i que continua fins avui mateix i que ha menat la platja de S´Abanell a una situació de regressió insostenible, especialment en el seu tram més proper a la Tordera.

La platja de S´Abanell entre 1950 i 1955. Es pot observar la reraplatja amb els pins. Foto Josepet Romaní

La platja de S´Abanell, o dels pins, era el gran sorral del sector nord del delta de la Tordera. Situada entre l’istme de Sa Palomera i el propi riu, es tracta del darrer tram de platja abans de endinsar-nos en l’univers rocós de la Costa Brava.

S´Abanell és un clar exemple de gestió desintegrada de les platges on, en lloc de fer un plantejament global de la problemàtica, es tracta aquesta de forma fragmentada, parcial i a voltes barroera, com aquell que va tapant forats a mesura que apareixen i va fent cada vegada més gros el problema inicial.

S´Abanell, a diferència de les platges del Maresme, les seves veïnes, és una platja de comportament deltaic, és a dir, el seu manteniment depèn del bon funcionament de la desembocadura de la Tordera.

S´Abanell en els anys 70 amb el boom turístic i el barri dels pins

En aquest cas, la regressió es produeix quan les aportacions anuals netes de sediments de la Tordera no són suficients per a contrarestar les pèrdues per erosió, així els pocs sediments que aporta el riu es distribueixen cap al sud, especialment a la zona de Malgrat de mar, per acció de la deriva litoral. Durant la primavera i l´estiu, quan el vent de garbí és predominant, aquests sediments serien els qui contribuirien a farcir de sorra la platja.

A inicis del s XX, S´Abanell tenia una extensió considerable, en alguns punts de fins a 100 m d’amplària, amb una zona dunar molt ben estructurada. Aquest cordó dunar va ser fixat a les primeres dècades amb la plantació del pins, que li donen el sobrenom. Posteriorment, el boom turístic i el propi creixement de Blanes va ocupar aquesta reraplatja formant el barri dels pins i la zona hotelera.

Durant la dècada dels 70 es produeix una brutal extracció d´àrids entre Fogars de Tordera i el propi Delta, que juntament amb la impermeabilització del sòl per l´augment de la superfície forestal i els processos urbanístics contribueix en l´inici de la regressió de la platja.

L’extracció de sorres del banc situat davant mateix del delta per a regenerar les platges del Maresme al 1994, i que era el responsable de contrarestar els efectes erosius a S´Abanell, agreuja encara molt més els processos regressius.

Pous de captació i estació de bombament de l´ACA, avui aquesta infraestructura ha estat desmantellada.

Per acabar-ho d’adobar, el 2002 entra en funcionament la planta dessalinitzadora. La infraestructura s´alimenta d´aigua marina i per això es construeix una estació de bombeig al marge nord de la desembocadura, el punt més sensible a tota aquesta problemàtica i deu pous de captació al tram de platja més pròxim. A partir d’aquest fet , la platja desapareix gairebé tota en el sector més proper al riu, posant en perill els càmpings de la zona i degradant l’àrea, que es veïna d´un espai protegit de la xarxa natura 2000. Darrerament l´ACA ha desmantellat totes aquestes infraestructures.

Tram sud de la platja de S´Abanell totalment erosionat per acció d´un temporal (2007) Foto: Laboratorio de Ingeniería Marítima (LIM).

Una solució més o menys definitiva a llarg termini passa irremediablement per recuperar la funcionalitat de la desembocadura de la Tordera, així s’hauria de d’eliminar les canalitzacions i els espigons de la desembocadura i els càmpings que es troben a ambdós costats del delta. Veurem el tractament que es fa en aquest tram en el futur projecte de regeneració de platges.

Corbs marins maresmencs

3/11/2014

Tots aquells que sou usuaris de les platges de l’Alt Maresme segur que us heu adonat que d’uns anys ençà, la presència de corb marí emplomallat a les roques litorals ha anat en augment. Fins i tot, segur que heu pogut constatar, que aquest ocell no se li fa gens estranya la presència humana a les platges compartint espai amb banyistes.

El corb marí emplomallat és una espècie cada vegada més abundant a les roques de les platges del Maresme

El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) és una espècie d’au marina que es distribueix per la Mediterrània. Des del punt de vista de la seva conservació, aquest ocell està considerat com a espècie vulnerable i en el Catalogo Español de Espècies Amenazadas es cita com a una espècie d’interès especial.

La població ibèrica de corb marí emplomallat oscil•la al voltant de les 2000 parelles i el gruix més important d’aquestes es troba a les Illes Balears, la principal àrea de cria. A Catalunya la nidificació és rara i es dóna a les platges de la Costa Brava.

A la comarca del Maresme apareixen cites d’aquesta espècie a partir dels anys 80. Ha estat però en els darrers anys quan el corb marí ha experimentat un augment més espectacular, sobretot al nord de la comarca: les Roques Blanques a Canet, les Roques de la Murtra a Sant Pol, la Roca Grossa a Calella i ja a la comarca de la Selva, a la punta de Santa Anna a Blanes.

Durant l’any, els màxims en les poblacions d’aquesta au a les platges del Maresme es dóna als mesos d’estiu i als inicis de la tardor, just abans de retornar a les seves àrees de nidificació. Això vol dir que l’època que estan al Maresme coincideix amb el final de la seva cria i que venen a les nostra costa per alimentar-se, fent servir les roques com a dormidor i com a lloc de descans. Aquesta espècie cria a partir del mes de gener a les Balears i es dispersen a partir del maig, arribant a la costa catalana per mudar i alimentar-se a l’estiu.

Evolució de la població de corb marí emplomallat a la Roca Grossa. Font: Enric Badosa

El biòleg Enric Badosa, des de l’any 97 està fent un seguiment de les colònies maresmenques d’aquest ocell i en especial dels exemplars de la Roca Grossa. En els anys d´estudi ha pogut observar exemplars anellats a les Balears.

Individu anellat a la Roca Grossa de Calella. Foto: Enric Badosa

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie i la dinàmica de les seves poblacions, Badosa proposa l´anellament dels exemplars per poder fer un seguiment dels seus moviments i els patrons de muda. En aquest sentit, els col•lectius que es mouen sovint per la línia litoral com ara els caiaquistes, podrien contribuir al projecte fent les lectures de les anelles dels corbs marins que observin i enviant les dades als científics. Un exemple més de ciència ciutadana col•laborativa.

En un altre ordre de coses seria molt interessant conèixer les raons per les quals el corb marí tria la costa del Maresme per a la seva alimentació. Estudis realitzats indiquen que en la dieta d’aquesta au hi juga un paper molt important el sonso (Gymnammodytes cicerellus). El treball hauria de contrastar les dades de l’augment de les poblacions de corb marí al Maresme amb les dates de la recuperació d’aquesta pesquera. I és que els beneficis de les bones pràctiques en el sector pesquer van més enllà dels guanys econòmics i aquest en podria ser un bon exemple.

Una platja viva: les plantes

12/5/2014

En les platges més ben conservades, la vegetació típica de platja fixa les dunes.

Amb l’arribada del bon temps la vegetació típica de platja comença a créixer, a florir, i omple el rere platja de tonalitats i olors primaverals. Moltes d’aquestes plantes són anualsi estan ben adaptades a les precàries condicions ambientals que ofereix la platja: suporten l’elevada aridesa del medi, la forta irradiació solar, la inestabilitat del substrat, el fort vent i les concertacions elevades de sal en l’ambient.

Si a tots aquests factors adversos de caire natural hi afegim la forta pressió humana que pateix aquest ambient, ja tenim la combinació necessària per a fer d’aquest grup d’espècies uns habitants molt vulnerables.
En aquest mateix sentit, coincidint en l’època de bany, els ajuntaments de costa posen en marxa els plans d’usos i de sanejament de les seves platges i de manera ignorant i sota el pretext d’oferir millor servei als banyistes, usen maquinaria pesada de “neteja” indiscriminada que remou i garbella la sorra destruint els plançons que tímidament comencen a brotar.

La maquinaria pesada de neteja només serveix per destruir la vegetació autòctona de les platges.

A la platja hi viuen un conjunt selecte d’espècies de plantes i aquestes s’agrupen en dos tipus: unes plantes més preparades a viure a la sorra, plantes psammòfiles, que estan adaptades a l’elevada aridesa i a la inestabilitat del sòl i unes altres, plantes halòfiles, que suporten bé les elevades concentracions de sal a l’ambient. Tant un com l’altre juguen un paper molt important en la formació i la consolidació dels sistemes dunars.

En moltes platges trobem espècies indicadores d´un ambient més o meyns alterat com el cascall marí o el rave marí, compartint hàbitat amb espècies invasores com el bàlsam.

Entre les espècies típiques de platja es pot destacar el jull de platja (Elymus farctus), elgram de platja (Sporobolus pungens) i el borró (Ammophila arenaria) acompanyats de lliri de mar (Pancratium maritimum) i el panical marí (Eryngium maritimum) en els llocs més ben conservats i del cascall marí (Glaucium flavum) i el rave de mar (Cakile maritima) a la resta.

En aquest sentit des del 2001, s’han fet una sèrie d’actuacions molt senzilles en algunes platges del Maresme que van encaminades a la recuperació i restauració de les dunes litorals. Així en municipis com Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar, entre d’altres, s’ha portat a terme experiències de regeneració d’aquest tipus de vegetació autòctona, que pràcticament havia desaparegut com a conseqüència de l’ús massiu de les platges.

En algunes platges del Maresme s´estan duent a terme projectes de protecció de la vegetació típica de platja.

La restauració i regeneració dunar ha permès la conservació d’espècies úniques com laSilene de platja (Silene niceensis), el Passacamins marí (Polygonum maritimum) o laLleteresa de platja (Euphorbia peplis), que després de dècades d’absència han retornat una altre vegada.
A més d’aquest tipus de vegetació és molt freqüent trobar-hi també plantes ruderalstípiques d’ambients degradats o bé plantes ornamentals que en alguns casos es poden convertir finalment en espècies invasores. Aquests grups de plantes, si que s’haurien de controlar i eradicar per a afavorir a les espècies autòctones.

Enllestida la Bassa Nova de n'Avall

El pitjor va ser treure les bardisses que havien omplert tot el camp abandonat. Ara que creixi l'herba, que plogui i que s'ompli d'aigua...

Situació preocupant de les basses temporals a la Baixa Tordera 11/3/2016

La bassa de Can Simó (Fogars de la Selva) està completament seca i sota algunes pedres del fons s'amaguen garnotes verdes (Pelophylax perezi) i algunes larves de salamandra (Salamandra salamandra)...

Granota verda (Pelophylax perezi) 

Una de les larves de salamandra (Salamandra salamandra) del fang sota una pedra del toll ja sec

La situació és preocupant ja que a aquestes dates, com fa anys fins aquest, hauria d'estar plena d'aigua i amfibis...

A una petita bassa del Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) 27/5/09

Les pluges de la setmana passada van entollar les basses, només entollar, i la sequera hivernal a estat letal. Si no plou amb ganes el que queda de març i no s'omplen, serà el segon any consecutiu en que els amfibis que s'hi reprodueixen ho patiran. L'any passat va ploure a l'hivern i es van omplir les basses, canals, molleres,... però la primavera va ser extraordinàriament seca, a finals de març ja eren seques i es van perdre milers de capgrossos i larves. A principis d'estiu va ploure molt però ja era tard per a la major part d'espècies.

La majoria de safaretjos o basses de reg s'han perdut per abandonament o per introducció de peixos ornamentas, i zones humides importants tipus Llobateres, Molí d'en Puigvert o gravera de Palafolls, per exemple, tenen aigua tot l'any i/o peixos, crancs americans o molts ardèids.

Ja no hi ha dubtes que hi haurà una disminució important d'efectius (amfibis adults) a l'espera d'un parell d'anys normals o bons per tornar a multiplicar-se exponencialment, però si es repeteix la situació una altre vegada potser hi haurà extincions locals.

Espècies com la granota verda (Pelophylax perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstreticans), el gripau corredor (Epidalea calamita) o la granota pintada (Discoglossus pictus) poden reproduir-se al riu o estanys permanents i no pateixen gaire. Les salamandres (Salamandra salamandra) i els gripaus comus (Bufo spinus) aprofiten els torrents i alguns pantans petits. Però per a les espècies més interessants... els tritons palmats (Lissotriton helveticus), els tritons verds (Triturus marmoratus) o els gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)... les basses temporals i les molleres són vitals.

A la zona hi ha tolls, i als tolls larves de salamandra (Salamandra salamandra) però no la resta d'espècies...

He fet un petit recorregut per basses, canals, molleres i estanys temporals (Cal Raba, Can Torrent, La Júlia, Vallmanya, La Roureda, Can Julià, Bancells,...) i no hi ha aigua. La situació pot ser alarmant si no plou amb ganes el que queda de març...

Vídeo "Els tritons a Catalunya", pertanyent a la sèrie Batecs de natura

Els tritons són uns curiosos amfibis que viuen a les basses i als torrents. Ens en parla el naturalista Xavier Bayer al reportatge següent, Tritons a Catalunya, pertanyent a la sèrie Batecs de natura, amb veu en off de Marta Vallès:

Tossa permetrà la construcció d´un hotel de quatre estrelles a Cala Morisca. Diari de Girona 9/3/2016

Tossa permetrà la construcció d´un hotel de quatre estrelles a Cala Morisca
Diari de Girona 9/3/2016

L'equip de govern vol aprovar, per majoria absoluta, el mateix conveni signat el 2012, arran del canvi de propietari

L'Ajuntament de Tossa de Mar té la intenció d'aprovar definitivament en el ple de demà el conveni de gestió urbanística de Cala Morisca que ha de permetre la construcció d'un complex hoteler de més de 26.000 metres quadrats. L'acord ja va ser aprovat el 2012, però un canvi de propietari -de la societat Morisca S.A. de Jacqueline Bachevillier a Tossagur S.L.- ha obligat el consistori a repetir els tràmits.

El futur complex hoteler de Cala Morisca ocuparà més de 26.000 metres quadrats. diari de girona

TOSSA DE MAR | ROSER ALBERTÍ L'equip de govern de Tossa de Mar (TU) vol aprovar definitivament, en el ple de demà, el conveni de gestió urbanística del sector de Cala Morisca, de 32 hectàrees, que permetrà la construcció d'un hotel de quatre estrelles i una zona d'equipaments, entre altres actuacions. L'aprovació es faria per majoria absoluta, ja que l'executiva local té set dels 13 regidors que conformen el consistori municipal, després de desestimar les al·legacions presentades a aquest acord. «El conveni és el mateix que ja es va signar el 2012, però ara s'ha de tornar a aprovar perquè els terrenys han canviat de propietari», va explicar l'alcaldessa, Gisela Saladich. Fins a l'any 2012, aquests terrenys pertanyien a la societat Morisca S.A. de Jacqueline Bachevillier, l'exdona del narcotraficant Jacques Cannavagio. A llarg dels últims quatre anys, però -segons va indicar l'alcaldessa-, aquests terrenys haurien passat a ser de l'empresa Tossagur S.L.

Així, el text signat fa uns mesos entre el consistori i Tossagur S.L. estableix que s'autoritzarà la construcció d'aquest hotel a canvi que el propietari cedeixi sense dret a aprofitament els terrenys de zona verda i vialitat, assumeixi el cost de l'accés al sector des del terme de Tossa, a través de la urbanització Martossa, i el cost d'una depuradora per tractar les aigües residuals del futur hotel i de la urbanització. Per la seva part, el consistori assegura que aquesta proposta permetrà també que s'augmenti l'espai de zona verda, que augmenti la superfície d'equipaments, que es regularitzin les amplades dels carrers i es traci un nou vial per evitar un cul de sac, o que les edificacions estiguin més concentrades.

«És un projecte de desenvolupament que permetrà dignificar una zona que actualment està molt degradada», va remarcar el regidor d'Urbanisme, Manuel Mohedano. Una degradació que, segons el consistori, es tradueix en la manca d'un sistema de clavegueram que reculli les aigües residuals que actualment s'aboquen a fosses sèptiques; en la necessitat d'un nou accés a Tossa -ja que actualment només s'hi pot accedir des de la Urbanització URCASA de Lloret- o en finalitzar el sistema viari per motius de seguretat i prevenció d'incendis. «Cal cedir les zones verdes a l'Ajuntament per garantir la conservació de la zona vegetal que envolta la Cala Morisca. I cal legalitzar les edificacions existents», afegeix el document.

A més, tal com ja va explicar l'equip de govern el 2012, tot i la necessitat de posada al dia de la urbanització, els diferents intents d'execució del Pla Parcial van evidenciar la «inviabilitat econòmica del projecte», atenent, sobretot, a les elevades despeses d'urbanització. Per aquest motiu, segons l'Ajuntament, es va plantejar una modificació del POUM sota la premissa d'inclusió d'usos hotelers.

Conflictes judicials

El complex hoteler ocuparà més de 26.000 metres quadrats, el 8% dels terrenys del sector de Cala Morisca que pertanyen al nucli de Tossa (la resta és de Lloret de Mar). La gran propietària de la zona, amb 282.000 metres quadrats, era l'empresa Morisca, S.A., propietat de Jacqueline Bachevillier, exdona de Jacques Cannavaggio, narcotraficant condemnat el 1992 per l'Audiència Nacional a 18 anys i 8 mesos de presó. Amb el conveni del 2012, Bachevillier es va comprometre a retirar tots els contenciosos oberts per aquesta qüestió, posant fi a més de 15 anys de conflictes oberts.

Els fets de tot plegat es remunten als anys 90, quan l'Ajuntament va adquirir la finca de Cannavagio de Cala Morisca per un procés d'embargament. L'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, va plantejar la possibilitat de construir un hotel a la zona. La proposta, però, no va prosperar, després que el 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolgués que la finca havia de retornar a mans de Cannavagio en anul·lar l'embargament fet per l'Ajuntament perquè les notificacions s'havien fet incorrectament.

Des de llavors, la finca seguia sent propietat de la societat Morisca S.A. de l'exdona de Cannavagio, Jacqueline Bachevillier, fins que el 2012, amb el conveni que va signar l'Ajuntament pel qual s'autoritzava a fer-hi un hotel, Bachevillier es va comprometre a retirar els diferents contenciosos. Ara, però, el conveni s'ha hagut de signar de nou després que els terrenys canviessin de propietaris, passant a ser de Tossagur S.L. Un conveni que, segons el govern local, «preserva els interessos públics en tant que preveu una menor intervenció en el territori i no representa indemnitzacions patrimonials malgrat la reducció d'aprofitament». Després de l'aprovació, el propietari haurà de confeccionar el projecte que doni compliment al conveni comptant amb l'aprovació d'Urbanisme de la Generalitat.

Per la seva part, el grup municipal de CDC va demanar ahir la documentació sobre el conveni a l'Ajuntament per tal de poder treballar-la «a consciència» de cara al ple de demà.

I costa avall...

El nou passeig a ponent del port d'Arenys, en marxa
El punt Avui 9/3/2016

Els treballs per ampliar l'espigó i fer cinc locals a tocar de la platja començaran després de Setmana Santa

 Ports de la Generalitat preveu nou mesos d'obres

ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
Ports de la Generalitat va anunciar ahir l'adjudicació de les obres a la zona de ponent del port d'Arenys, que formen part del pla especial. Un projecte que ve de lluny i que té l'objectiu de dinamitzar els entorns del port, així com millorar la connexió amb la Primera platja i el municipi. Les obres les assumirà l'empresa Rogasa amb un import de 972.000 euros. Es preveu començar els treballs just després de les vacances de Setmana Santa i tindran una durada aproximada de nou mesos. Aquests terminis coincideixen de ple amb la temporada de bany de l'estiu i és per això que s'adverteix que els mesos d'estiu amb l'afluència de banyistes a la platja s'evitarà fer servir la maquinària pesant.

L'actuació inclou la construcció d'un edifici amb cinc locals destinats a usos comercials i de restauració, que s'aixecarà just al contradic de ponent. A finals de l'any 2013 ja es va fer una primera actuació per retirar les pedres del costat de l'espigó i deixar el contradic a punt per fer l'obra. Segons el pla especial, es poden implantar locals, de com a màxim 800 m², destinats a usos comercials, però en queden expressament exclosos “els usos de residència i de lleure musical nocturn”. S'hauran d'acollir a usos destinats a activitats turístiques i de serveis com ara: restauració, lleure, nàutic i turístic. Ports de la Generalitat admetrà també usos portuaris per a l'emmagatzematge, la comercialització i la distribució.

El nou edifici que s'ha de construir tindrà accés directe des de la platja i es farà un nou passeig, situat davant els locals nous, amb accés cap a la zona pesquera i en direcció a la platja. L'espai reservarà una zona per promoure l'activitat de vela lleugera i el projecte preveu unes instal·lacions per a aquesta activitat i la construcció d'una rampa d'avarada per a les embarcacions.

El doble d'ample

El futur edifici permetrà duplicar l'espai de passeig enlairat que queda a sobre les casetes dels pescadors. S'hi farà un mirador i un nou accés per baixar directament fins a la dàrsena pesquera, un accés que ara queda tallat i és d'anada i tornada. L'entrada al port que hi ha al costat de la Casa del Mar es mantindrà, així com la rampa per a persones amb mobilitat reduïda que es va fer per accedir al passeig enlairat. La urbanització de l'entorn millorà el tram final del rial del Bareu a la platja, que tindrà un pont per sobre la canalització.

L'alcalde d'Arenys de Mar i regidor d'Urbanisme, Estanis Fors (JuntsxArenys), es va felicitar que finalment les obres tirin endavant. “Vivim en un poble mariner i d'esquenes al mar”, apunta convençut que l'actuació permetrà dinamitzar la zona de la Primera platja i millorar l'accés directe al port. Tot i això, lamenta que les obres coincideixin amb la temporada de platges i confia que les molèsties siguin les mínimes aquests mesos que afectaran els banyistes.

LA XIFRA

972.000
Són els euros que es destinen a l'obra, pressupostada inicialment en 1,2 milions d'euros.

LA DATA

29.03.16
És la data prevista per començar els treballs després de les vacances de Setmana Santa.

El nou Can Martínez i resoldre la zona blava

Les obres que des de fa uns dies ja són visibles a la Primera platja d'Arenys són les del nou restaurant on hi havia Can Martínez. Els nous adjudicataris treballen a contrarellotge per obrir a temps el nou establiment aquest estiu. La concessió que va fer Ports de la Generalitat d'aquest nou establiment és per 20 anys.
Des de l'1 de gener els conductors poden aparcar gratuïtament a les bosses d'aparcament del port d'Arenys a l'espera que Ports de la Generalitat liciti la gestió a una nova empresa. L'alcalde d'Arenys de Mar, Estanis Fors, es va mostrar crític amb les bases de la nova licitació que exclou els aparcaments de zona verda reservats pels residents. Fors confia que aviat es resolgui l'adjudicació a alguna de les tres empreses que hi van optar i que només sigui de pagament els caps de setmana i els mesos d'estiu.
La nova concessió fins al 2019 i prorrogable un màxim de dos anys, variarà la distribució a l'espai de zona verda, que passarà a ser obert a tothom i gratuït els dies feiners. La zona blava que hi ha al Portinyol i al Montcalvari serà gratuïta de dilluns a divendres i de pagament els caps de setmana, els festius i els mesos d'estiu, amb l'objectiu de donar major rotació als vehicles.
En canvi, els aparcaments de la Picòrdia i la zona de pesca, en règim tancat i amb control d'accessos, es va anunciar que continuaran sent de pagament, amb una disponibilitat de 394 places i mantenint els mateixos abonaments i horaris, fins a les 10 de la nit a l'estiu i fins a les 8 del vespre la resta de l'any.

Més tritons palmats (Lissotriton helveticus) al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) 8/3/2016

Un dels tritons palmats (Lissotriton helveticus) mascle

Es fa difícil esbrinar quants, ja que s'amaguen i surten tímidament d'entre la fullaraca del fons d'un dels gorgs o de sota el fang remenat pels senglars setmanes enrera quan no hi havia tanta aigua. De manera conservadora, molt conservadora, hi havia un mínim de 8 mascles i 2 femelles de tritó palmat (Lissotriton helveticus) a més a més de larves de salamandra (Salamandra salamandra) i mínim 2 tritons verds (Triturus marmoratus) mascles, ja observats la setamana passada...

Amfibis al Torrent de n'Avall (Pineda de Mar - Tordera) 3/3/2016

Un dels mascles de tritó palmat (Lissotriton helveticus) a més de 50cms sota l'aigua...

Algunes imatges del Torrent de n'Avall i dels seu entorn més proper...

El Pedrell (Palafolls) 7/3/2016

Nova visita ràpida a la plana del Pedrell (Palafolls) per fer una ullada a basses de reg, safaretjos i piques amb aigua permanent (molt abundants aquí). Encara fa fred per als rèptils però ja hi ha amfibis aquí i allà...

Bassa del Pedrell (Palafolls) 29/2/2016

Avui com a més destacat...

Reinetes (Hyla meridionalis)

Postes de gripau corredor (Epidalea calamita)

Capgrossos de tòtil (Alytes obstreticans)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

A més a més de l'aligot comú (Buteo buteo) de sempre, avui la meva primera àguila marcenca (Circaetus gallicus) de l'any.

Reineta (Hyla meridionalis)

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)

Postes de gripau corredor (Epidalea calamita)

Algunes imatges del Pedrell i els seus punts d'aigua...