“No es coneix ni es valora l’entorn immediat”Diari Maresme 7/7/10
.
“Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per la Tordera”.
Foto: Enric Badosa
.
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Orchis (Associació Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme) i el biòleg Enric Badosa van denunciar el passat 21 de juny, davant la Fiscalia de Medi Ambient, que les obres que realitza actualment l’empresa Aigües Ter – Llobregat (ATL) en el curs de la Tordera no compleixen les normatives en vigor en matèria ambiental. Avui parlem amb Enric Badosa, una de les persones denunciants, perquè ens expliqui el motiu d’aquesta iniciativa conjunta amb les esmentades entitats conservacionistes. Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu) s’estan realitzant per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona.
Per quin motiu vàreu presentar el passat 21 de juny denúncia contra l’ACA i l’ATL?
No denunciem ni el projecte en sí mateix ni la seva necessitat, en aquest sentit és l’opinió personal de cadascun de nosaltres, i si és per retornar el cabal ecològic que per llei li pertoca al riu Ter (que és la principal justificació política per part de l’ACA), no trobaran en nosaltres una excusa pel seu incompliment. Ara bé, no a costa de fer malbé el riu Tordera o malmetre tots els valors naturals d’aquest, i aquí no hi ha cap justificació tècnica o legal.
.
Foto: La Tordera Enric Badosa
.
El que es denuncia és la manera i el lloc en que s’executa el projecte. S’ha fet sense cap mena de cura o contemplació justificant una urgència que no existeix (fora d’interessos polítics) i sense els tràmits legals necessaris que garanteixen la protecció d’espais i espècies protegides, saltant-se tota la legislació ambiental al respecte (tant autonòmica com estatal, europea o municipal), i per part d’ATL, ACA i DMAH cadascun d’ells segons competències o funcions. Ens trobem que, no s’ha valorat el seu impacte ni abans ni durant les obres, no ha hagut exposició pública ni del projecte original ni de les moltes modificacions que s’han realitzat en el transcurs de les obres i que afecten al espais teòricament protegits, s’estan finalitzant les obres i encara no hi ha cap mena de mesures correctores o compensatòries envers els valors naturals de les zones afectades, que no són poques, etc., i simplement perquè ningú es queixa.
Doncs aquesta denúncia és una queixa al respecte per redreçar el mal fet i per evitar que torni a succeir, ja que només s’han fet les obres del traçat de l’artèria principal i encara s’ha d’executar el conjunt de ramals secundaris que afecten d’igual manera a la resta d’espais naturals de pràcticament tota la conca. Encara resta molts espais naturals en perill i han de ser conscients que aquesta no és la manera de fer les coses, que a la Tordera també hi ha lleis per complir i persones que es preocupen pel seu compliment.
Segons indica la vostra denúncia, el projecte constructiu no compta amb exposició pública…
Potser això s’hauria de preguntar a ATL, ACA i DMAH. Ni abans de les obres, ni per totes les modificacions de traçat que s’han fet.
S’al·lega un Decret de sequera que va ser derogat, i una urgència política cara a l’àrea metropolitana de Barcelona i de compliment de compromisos fets amb la gent del Ter, però mai pot ser excusa per saltar-se la legislació vigent (més quan són els que teòricament l’han de fer complir) a costa d’altre territori.
Ha estat una manera de fer de la pròpia administració entenent que com que són elles les que han de vetllar pel compliment de la legislació, per motius de temps i econòmics, i polítics, poden fer-ho si ningú els diu res.
S’ha de pensar que sempre ens hem topat amb les obres quan ja es feien i quan el mal ja estava fet, no ha hagut marge per evitar les afectacions als espais naturals o sobre algunes espècies protegides.
També considereu que manca un traçat alternatiu, per motius econòmics i de calendari, i assegureu que és possible i viable.Al no haver-hi la tramitació ambiental corresponent prèvia a l’execució de les obres, doncs simplement es va dissenyar un traçat “còmode” sense tenir en compte la seva afectació sobre el medi, a més a més de presentar (el projecte) greus mancances com no contemplar d’obertures de carrils nous o zones d’aplec que han fet tant o més mal al medi que el propi traçat. No ha hagut alternatives, van fer un traçat des d’un despatx de Barcelona sobre plànols i ortofotos, però sense tenir en compte el medi natural o la legislació ambiental.
.
Foto: La Tordera Enric Badosa
.
Paradoxalment, ni tan sols ha estat aquesta la principal causa d’afectació sobre els espais naturals, sinó que ni tan sols s’ha seguit el projecte constructiu o el traçat descrit (ja amb greus mancances), i ens trobem amb que la canonada i les obres que comporta la seva instal·lació es fan sobre la llera o el bosc de ribera quan, per exemple, s’havia de restringir als vials ja existents paral·lels al riu.
En altres ocasions s’ha fet servir la llera del riu i altres espais naturals per evitar problemes amb empreses o propietaris que estaven afectades. La comoditat i la manca d’un seguiment de l’obra han causat l’ús d’espais públics i naturals on, malauradament, ningú es queixa.
Soterrat sota camins o conreus de la plana l’impacte hagués estat incomparablement menor.
A més, assegureu que les obres afecten, directa o indirectament, a espais protegits de la zona.
La llista que consta a la
denúncia.
En el seu conjunt, mediambientalment parlant, que us preocupa més del conjunt d’aquestes actuacions?Aquelles actuacions que impedeixen la recuperació natural de la zona o que no disposen de mesures correctores o compensatòries, referides especialment a la geomorfologia del riu i a l’augment o ampliació dels accessos oberts dins el medi natural.
A aquelles zones que simplement s’ha ocupat temporalment l’espai però que no s’ha modificat, simplement cal temps perquè es recuperin per sí mateixes. En aquest sentit, la natura respon de seguida i simplement li cal tranquil·litat i temps, pel que és vital reduir la freqüentació humana. De tota manera, a altres zones s’ha modificat la morfologia de la ribera (constrenyiment, abocament de terres…), de manera que l’impacte produït és irreversible.
Altre aspecte molt important és que mostra amb claredat la manca d’interès per part de les administracions envers la Tordera i la legislació ambiental, a quedat clar que no els interessa ni els seus valors naturals ni la seva continuïtat, tot i estar obligats i que la ciutadania diposita sobre elles (les administracions) les funcions de gestió i control del medi natural.
Com valoreu la darrera reunió que vàreu mantenir amb l’ACA i l’ATL?
Correcte, ja m’agradaria que totes les administracions et rebessin així. A veure si es compleix el que vàrem acordar.
Heu reclamat que s’aturin per precaució les obres. Ho veieu factible a curt termini?
Sí que ho varem demanar, verbalment, però no esperem que es produeixi en breu.
La legislació és clara al respecte, i ha de ser la Fiscalia qui prengui les mesures necessàries si no ho fan l’ACA o el DMAH. El mal que ja s’ha fet ara és inevitable, es pot corregir però mai evitar, però el que encara no s’ha fet sí es pot evitar. Arrel de la denúncia i de la comunicació dels fets, les actuacions que perjudiquen al medi natural en contra de la legislació vigent tenen més repercussió envers les administracions, ja no només envers les empreses públiques encarregades de l’obra.
Aquestes obres s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona. Considereu que existeixen altres alternatives que no haguessin de passar necessàriament pel curs de la Tordera?
Si l’estratègia d’abastament, és obtenir aigua de dessaladora, no seria més lògic col·locar aquestes més a prop de l’àrea d’abastament? Ja s’està fent una dessaladora al Prat, no se’n podria fer una altra?
Doncs és fàcil sospitar, i dic sospitar, i semblaria que la intenció real és abastar als municipis i a l’àrea metropolitana amb aigua de l’aqüífer (barata), i barrejada amb la de la dessaladora de Blanes (molt cara). L’aqüífer de la Tordera està protegit per la pròpia ACA.
Canviant de tema, creus que la ciutadania es va conscienciejant cada vegada més a favor del nostre entorn natural?
Sí evidentment, ara el problema és que és més fàcil conscienciar-se de la necessitat de protegir el rinoceront blanc, o el tigre siberià que les tortugues de la Tordera. Això és pel fet que la gent desconeix molt el seu entorn immediat, pel que no el valora. Jo sempre dic que ningú pot estimar el que no coneix.
Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per que la Tordera tingui un cabal ecològic, per dir alguna cosa.
Hem de pensar que la Tordera fins fa molt poc era on tots els pobles de la conca i abocaven els seus residus urbans i industrials, i considerats per tothom com clavegueres a l’aire lliure. Molta gent no sap que a la Tordera hi ha peixos.
Què caldria potenciar al respecte?
Informació, pedagogia als habitants de la conca, ja des de les escoles o des de caus, i per part de les pròpies administracions, etc… tots tenim molt clar el concepte de patrimoni històric(a ningú se li acudiria tirar a terra una ermita romànica per fer hi passar una canonada), doncs s’ha d’aconseguir que tinguem molt clar el concepte de patrimoni natural (reflex de la història natural d’una zona, i dels usos que els humans n’hem fet al llarg dels segles).
Ara, sobretot, ha d’haver un canvi molt important de l’actitud de totes les administracions (les locals les primeres) que són les principals responsables de la gestió d’aquests espais, i en conseqüència de l’idea d’entorn natural que percep la població.
.Representants d'aquests dues entitats, dilluns es van reunir amb alguns responsables de l'ACA i l'ATLL per dir-los que caldria "paral·litzar de manera precautòria mentre no s'efectuiÏ un estudi dels danys causats a les espècies i els espais protegits de la Tordera" i per tant, es cerquin les mesures correctores adients així com també les compensatòries, afirmen. I és que segons aquestes dues entitats, les obres no han sortit ni a exposició pública ni estudiat l'afectació al medi natural i ara mentre s'està desenvolupant alerten que hi ha una manca de programa de vigilància ambiental de l'obra, s'aboquen sediments en zones inundables, entre d'altres.
.
Per tot això, preveien, expliquen en una nota que se'ls mostrés el projecte de la connexió però no el van aportar, però es van comprometre en fer-ho en breu. Per altra banda, també van arrencar el compromís que en un curt període de temps els tècnics de l'ATLL els aportaran també les mesures correctores.
.
Tot i aquests compromisos de l'ACA i l'ATLL, les dues entitats asseguren que "posteriorment es discutirà la idoneïtat o no de les mesures proposades, independenment de la tramitació judicial" i per tant, decidiran si el que se'ls aporta és el que caldria fer per minimitzar l'impacte ambiental que s'ha provocat amb aquestes obres de la connexió.
.
Aquesta canonada que uneix Cardedeu amb la dessaladora de Blanes s'està construint per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona i de fet és un projecte que va decidir-se realitzar pel decret de sequera del període 2007-2008, un decret, que al parer de les entitats conservacionistes no té cap validesa, en ésser derogat i per tant, ja són uns treballs que no tindrien la urgència de llavors.
femella i 2 polls anellats de xot (Otus scops)
.jpg)
