Degut a les consultes rebudes per algunes persones interessant-se per la llacuna de Les Llobateres, tant per les seves característiques com per les espècies que es poden veure, i amb diferents nivells de coneixement, crec convenient incloure un petit article responent a algunes d’aquestes preguntes...
Les actuacions de restauració de la zona humida duren ja 9 anys i encara no han finalitzat i s’hi treballa. Tot i això ja es va fer la seva presentació (teniu un enllaç al final) i ja s’han instal·lat cartells informatius, un aparcament i un observatori entre altres per a la seva visita i interpretació.
Per arribar...
No hi ha cap mena d’indicació a les vies de comunicació que ens indiqui la ruta d’accés a la llacuna (com sempre a tota la regió), i l’accés és difícil o complicat depenent de les condicions climatològiques degut a que els diferents camins per on arribar poden patir inundacions o crescudes del riu.
Ara per ara l’arribada és fàcil però una mica confusa si no es coneix la zona...
.
Parant a l’àrea de servei de l’AP-7 direcció Barcelona, passada la sortida d’Hostalric i abans d’arribar a Sant Celoni, ... o per la C-35 (carretera de Sant Celoni a Hostalric) i agafant un carril estret de sorra cap a l’esquerra si anem direcció Sant Celoni, un cop passem la benzinera de Sant Feliu de Buixalleu i amb una indicació cap als Vivers (de color groc), creuem el riu per un pas provisional i arribem.
Dimensions i característiques bàsiques...
En grans trets (insisteixo, en grans trets) es tracta d’una llacuna de laminació d’avingudes extraordinàries de la Tordera d’unes 6 ha entre l’AP-7 i el riu, de diferents profunditats i pendents per afavorir la presència de diferents tipus de vegetació aquàtica, amb tres illes al seu interior per afavorir la reproducció d’aus aquàtiques, alguns elements com troncs i roques per facilitar l’observació de fauna, un camí perimetral, i encara queda per enllestir la part més propera al riu a on seran els talussos per afavorir la reproducció d’espècies com els blauets, abellarols, orenetes de ribera,... , i tot envoltat de plantacions lineals de plàtans i pollancres i camps de conreu. A la zona podeu llegir l’informació “exhaustiva” als cartell que envolten la llacuna o a l’interior de l’observatori. (teniu un enllaç amb plànols i fitxes tècniques al final) .
Vista general de la llacuna
.
Plantacions lineals de plàtans
.
Camí d'accés a l'observatori
.
Interior de l'observatori
.
Panells informatius
.
Camí perimetral
.
Aparcament
Què es pot veure...
La zona es troba a la vall de la plana prelitoral per on transcorre el riu Tordera (entre el Montseny i el Montnegre), un lloc estratègic per a moltes aus de pas o hivernada, i la proximitat al tram del riu del Perxistor, amb un estat de conservació bo, facilita la presència a la llacuna de moltes espècies animals relacionades amb l’ambient aquàtic.
També troben moltes de les espècies vegetals típiques de zones humides, moltes d’elles han colonitzat l’espai de manera natural, i altres han estat plantades dintre dels treballs de restauració.
Un cop estiguin enllestides totes les actuacions i l’entorn recuperi en la seva totalitat un aspecte natural (a destacar aquesta preocupació per part de la direcció de les obres), el potencial de la zona és sorprenent tant per a la reproducció d’espècies com les tortugues de rierol (Mauremys leprosa), diferents ardeids, anàtides, blauets (Alcedo atthis), i un llarg etc., com per al pas i hivernada de multitud d’aus.
Per poder observar als animals i gaudir d’ells, es recomana (si no imprescindible) uns prismàtics i molt útil una guia d’identificació d’aus, si portem un gos mantenir-lo lligat i al costat nostre, i una regla bàsica... a més silenci... més animals. Paciència i sort.
Actualment, i especialment en aquesta època de l’any, podeu veure amb molta probabilitat i amb relativa facilitat...
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
Blauet (Alcedo atthis)
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Picot verd (Picus viridis)
Puput (Upupa epops)
Cornella (Corvus corone)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Tord comú (Turdus philomelos)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
...i multitud d’espècies típiques de ribera i espais agrícoles.
Tant aquí, com a qualsevol lloc, es pot veure qualsevol espècie en pas migratori o hivernats que ja hagin arribat.
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
.
Tord comú (Turdus philomelos)
.
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
.
Bitxac comú (Saxicola torquata)
.
Martinet blanc (Egretta garzetta) i oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
.
En altres èpoques de l’any, a més a més d’alguns dels anteriors, són fàcilment observables ...
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Corriol petit (Charadrius ducius)
Multitud de limícoles en pas.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Abellarol (Merops apiaster)
Etc, etc, etc...
.
Abellarols (Merops apiaster)
.
Grup de cames llargues (Himantopus himantopus) descansant a la llacuna
Alguns dels amfibis i rèptils presents a la llacuna (o voltants) i que podem veure amb una mica de sort...
Granota verda (Pelophylax perezi)
Gripau corredor (Epidalea calamita)
Reineta (Hyla meridionalis)
Tòtil (Alytes obstreticans)
Vidriol (Anguis fragilis)
Sargantana (Podarcis sp.)
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Tortuga de Florida (Trachemys scripta)
... principalment.
Sobre les agressions a l’espai...
Malauradament, i com passa amb aquest tipus d’actuacions, les mesures de protecció “reals” no acompanyen mai al seu interès, i un cop finalitzada la infrastructura, no es realitzen treballs de manteniment, gestió o vigilància necessaris per a garantir els seus objectius ambientals.
Encara no s’han finalitzat les obres i ja s’han produït (i es produeixen) multitud d’agressions ambientals o “incíviques” que malmeten l’espai i dificulten, i molt, l’observació i interpretació per part de la població de l’entorn natural (un dels seus objectius) per no dir el perjudici per a les espècies autòctones.
Sens dubte l’agressió més greu és l’introducció de peixos al·lòctons per part dels pescadors que, tot i estar prohibit, acudeixen gairebé a diari a la llacuna, i que alteren greument les comunitats vegetals i animals fins a la seva extinció local. Aquest fet s’agreuja perquè les seves aigües queden comunicades amb el riu Tordera, i espècies com el Black-Bass – o perca americana – (Micropterus salmoides) ja s’han localitzat al tram del Perxistor i posen en perill a les espècies autòctones.
No tan greu per al conjunt de l’hàbitat, però sí per a les tortugues de rierol (espècie autòctona i de protecció prioritària a nivell europeu), ja són molt abundants les tortugues de Florida (Trachemys scripta) alliberades indiscriminadament per alguns dels seus visitants, i que competeixen amb les primeres fins al punt de desplaçar-les degut a la seva major talla, la seva major taxa reproductora, i fins i tot la seva major agressivitat.
Només amb aquestes dues espècies al·lòctones s’impossibilita l’assentament a la llacuna de la majoria d’espècies d’amfibis o fins i tot alguns rèptils o aus reproductores com els cabussets (Tachyhaptus ruficollis), entre altres, a més a més de reduir dràsticament la quantitat i varietat d'invertebrats aquàtics.
Més molest i visible que aquesta agressió, és la presencia a la llacuna de gent sense interès cap a la natura i que, ignorant les tanques perimetrals o senyals al respecte, passegen per les ribes a tocar de l’aigua, en molts casos amb gossos deslligats, i que impedeixen l’assentament de moltes espècies nidificants, hivernants o de pas, alhora que resten interès per als que acudeixen a l’espai “respectant” les indicacions.
Que dir dels que acudeixen a la llacuna per “muntar-se” un botellón alguns caps de setmana amb el volum dels aparells de música dels seus cotxes “ a tope”. No fa gaire em vaig trobar amb un ornitòleg que, indignat, havia vingut des de Barcelona expressament per a conèixer la zona i em comentava que se’ls havia trobat amb els cotxes dintre de l’observatori i pujats a sobre de la teulada per llençar ampolles de xibeca a les oques. Almenys ell, tal com va dir, no tornarà mai més.
Una de les agressions més recurrents a aquest espai (i a pràcticament tots, malauradament) és el pas de quads pels camins, i en aquest cas envoltant la llacuna, a tota velocitat i de manera sorollosa, una activitat “lúdica” molt perjudicial per a la fauna establerta en espais de reduïdes dimensions com aquest.
La llista és més llarga (com l’abundant presència de visons americans), però només aquestes 5 agressions dificulten i posen en perill “greu” la majoria d’objectius ambientals de les actuacions que es realitzen actualment, i són un bon exemple de desinterès per part de les administracions per a controlar-les. Les Llobateres és un espai amb un gran potencial, per suposat. S’han de fer moltes actuacions de restauració ambiental com aquesta, per suposat. Però... tindran resultat amb aquest panorama???
.
Quad circulant a tocar de la llacuna
.
Un dels molts visons americans (Mustela vison)
Quan anar-hi...
Visiteu Les Llobeteres, recomanable, un bon lloc per gaudir de la flora i la fauna de la zona i aprendre, a poder ser anar de dilluns a divendres, però si només podeu anar el cap de setmana o festiu perquè treballeu com la majoria de nosaltres ... ... ehhh ... abans de les 9 del matí encara no han arribat tota aquesta “penya”. Si no es pot evitar, és sorprenent la paciència que arriben a tenir algunes espècies i les veurem.
Alguns enllaços per ampliar informació (malauradament molt poca disponible)...
Aquí podeu llegir el resum del II CONGRÉS SOBRE RESTAURACIÓ DE RIUS I ZONES HUMIDES. COMUNICACIÓ - LAMINACIÓ D’AVINGUDES I CREACIÓ DE ZONES HUMIDES ARTIFICIALS, de la Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (ACAA), on podeu llegir, entre altre, les dades tècniques de la zona humida, o podeu veure alguns plànols del projecte de restauració de restauració de Les Llobaters (gestió de fauna, vegetació, etc...) ...
http://www.amicsaigua.com/LAMINACI__D_AVINGUDES_1_%5B1%5D.pdf
Al butlletí informatiu de l’Ajuntament de Sant Celoni (maig-2007) podeu veure la presentació oficial que va tenir lloc el passat 22 d’abril (pàgines 11-13), amb algunes fotografies del procés de restauració entre altres…
http://www.santceloni.org/ARXIUS/2007/informatiu/22informatiu.pdf
Aquí podeu veure una nota informativa del mateix ajuntament, crec que l’únic que hi ha ...
http://www.santceloni.cat/document.php?id=2101
Enric Badosa i José Moreno accedint a una caixa niu
En José Moreno amb una femella de gamarús (Strix aluco)
Conill (Oryctolagus cuniculus) a Blanes
Serp d'aigua (Natrix maura) a la carretera del Vilar (Tordera-Blanes)
Serp blanca (Rhinechis scalaris) a l'interior de Tordera 
Esplugabous (Bubulcus ibis) 
Morell cap roig (Aythya ferina)
La fotja (Fulica atra) amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), bernat pescaire (Ardea cinerea) i fotja (Fulica atra)
.jpg)
