Quatre pobles gironins beuran aigua de dessalinitzadora Diari de Girona 26/11/09
Sils, Santa Coloma de Farners, Vidreres i Riudarenes han optat per aquesta solució i l'ACA acaba de treure el projecte a informació pública
.
La dessalinitzadora de Blanes alimentarà aquests pobles de l'interior. carles colomer
SANTA COLOMA DE FARNERS E.BATLLE
Sils, Santa Coloma de Farners, Vidreres i Riudarenes són els municipis que finalment han decidit apostar per abastir-se en un futur no gaire llunyà d'aigua de la dessalinitzadora de Blanes, si bé en un inici també s'havien proposat Caldes de Malavella, Massanes i Maçanet de la Selva. Fa pocs dies, els quatre ajuntaments van signar els convenis amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa Aigües Ter Llobregat a favor del projecte que els ha de permetre superar els problemes d'abastament que pateixen, sobretot durant els estius, ja que s'alimenten d'aigua de pous.
Santa Coloma de Farners havia apostat inicialment per l'opció d'abastir-se a través de la canonada del Pasteral -tal com farà Caldes de Malavella i ja està fent Riudellots de la Selva- però finalment l'ACA va proposar aquesta nova opció per optimitzar recursos. Un projecte que serà viable perquè la dessalinitzadora de Blanes ha de passar a produir el doble d'hectòmetres cúbics: dels 10 hectòmetres anuals als 20.
El cost per municipi de l'aigua encara no ha transcendit, però la connexió a la nova canonada es farà des d'una que sorgirà de la dessaladora i que anirà fins a un dipòsit que es construirà a Fogars de la Selva i d'allà, la distribuirà fins als pobles que ho han sol·licitat.
L'ACA ha tret aquesta setmana el projecte a informació pública, hi restarà durant un mes, i s'han detallat aquells béns afectats dels municipis de Fogars de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar, Maçanet de la Selva, Vidreres, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, però ahir l'ACA no vadonar-ne més detalls.
Pel que fa al finançament del projecte, tot i que encara no ha transcendit l'import total de l'actuació, les aportacions econòmiques de l'ACA i dels ajuntaments seran d'un 50 per cent per a cadascú. Per exemple, el cost de la connexió amb l'artèria per part del municipi de Vidreres és de poc més d'un milió d'euros. Aquest ajuntament va ratificar en ple el conveni, amb els vots a favor de PSC-ICV, ERC i CiU, l'abstenció de PCCA i el vot contrari de GdP.
L’AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA JA DISPOSA DEL PROJECTES CONSTRUCTIUS DE LES DEPURADORES DE SANT DANIEL, ÀGORA PARC, TERRA BRAVA I ROCA ROSSA.Ràdio Tordera 26/11/09
El ple de l’ajuntament de Tordera va prendre la raó dels projectes constructius redactats per l’agencia catalana de l’aigua corresponents a les depuradores de les urbanitzacions Sant Daniel, Terra Brava, Àgora Parc i Roca Rossa i al col·lector de connexió entre Roca Rossa i Àgora Parc. L’agencia catalana de l’aigua informa que ja disposa del projectes constructius d’aquestes depurades tant reclamades per els habitants de les urbanitzacions. L’ajuntament amb l’acord d’ahir dona el vist-i-plau al projectes i dona llum verda perquè la generalitat les comenci a construir.
El regidor d’ERC, Bernat Costas va mostrar la seva satisfacció davant el fet que l’aca comenci a posar fil a l’agulla en aquest tema.
Per la seva banda, el regidor del MAT, Josep Alsina va assegurar estar d’acord amb els projectes i emplaçaments de les depuradores.
El regidor del PSC, Josep Romaguera va donar suport a la presa de raó i va demanar celeritat en l’execució de les obres.
L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia va explicar el contingut de l’acord i recordava que els projectes de construcció de les depuradores a les urbanitzacions depenen de la generalitat i no de l’ajuntament.
Segons les previsions de l’agencia catalana de l’aigua les obres de les depuradores a les urbanitzacions Sant Daniel, Terra Brava, Àgora Parc i Roca Rossa començaran el proper 2010.
El sector primari, aliat del turisme en espais protegitsDiari de Girona 26/11/09
L'estudi de la Fundació Món Rural crea un decàleg per afavorir l'acostament i un espai comú dels diferents agents
GIRONA ANNA TARRÉS
Els agents de les activitats primàries que es desenvolupen dins d'espais protegits consideren que l'existència de les activitats turístiques, lúdiques i recreatives en aquestes zones afavoriran positivament en la convivència del sector amb el medi ambient, així com en la conservació d'aquestes zones.
Així es revela en l'estudi "Parc endins" de la Fundació del Món Rural (FMR), que ha recollit la percepció social al voltant del paper que tenen les activitats primàries que es realitzen dins del marc d'un espai natural protegit, en aquest cas, els parcs naturals.
Un dels punts que destaca per ser poc habitual és la percepció favorable que tenen els 26 agents estratègics escollits arreu del territori català (representants de l'administració gestora i tènics del parc, associacions del territori, pagesos, ecologistes, polítics locals, entre d'altres) respecte a la funció del turisme en els entorns protegits. Sembla, doncs, que aquestes activitats que han estat en lluita constant amb el camp han trobat un element amb el qual acostar postures i que els orienta en la mateixa direcció.
Tot i que el turisme provoca controvèrsies entre el sector, segons va remarcar el tècnic de Medi Ambient de la Fundació, Marc Costa, la valoració general del sector vers aquestes activitats és positiva. És cert que els entrevistats van insistir en l'augment del sector serveis dins dels espais protegits, motiu pel qual han matisat que permeten el turisme sempre que sigui "moderat" i tendeixi a "models sostenibles".
El que ha quedat clar amb aquest estudi, que només pretén contribuir a la cultura del diàleg i de la comunicació, i de fet, és el que des de la Fundació es posa de manifest, és la necessitat d'un treball conjunt entre pagesia i medi ambient on es reconegui el paper del pagès com a element "clau" en la configuració i preservació del paisatge amb "mesures de contraprestació pels serveis i funcions ambientals que compleix".
Entre altres propostes incloses en el decàleg, aquest compromís mutu s'hauria de concretar a través d'una producció agroalimentària local de qualitat i de la creació de marques pròpies, tant de productes del camp com associats als parcs. Seguint els entrevistats, aquesta gestió s'ha de completar amb el sector terciari que es percep com l'àmbit que pot generar més oportunitats a partir de l'actractiu del paisatge.
Els més humanitzats: els parcs gironinsUn dels elements que dificulta la creació d'unes bases comunes com a garants de la convivència entre les activitats del sector primari i la conservació dels espais naturals és la diversitat geogràfica. Així ho han demostrat la majoria de respostes de l'estudi de la Fundació del Món Rural, que han assenyalat la singularitat del seu territori. En aquest sentit, els parcs naturals de les comarques gironines (Aiguamolls de l'Empordà i Zona Volcànica de la Garrotxa) escollits en l'estudi han demostrat una humanització històrica més arrelada que no pas en la resta. Aquest concepte, segons va explicar el tècnic de Medi Ambient d'aquesta entitat, Marc Costa, que cal entendre en una doble vessant de convivència entre persones i activitats econòmiques, és "necessari" i "imprescindible" per aconseguir una integració. Ara bé, si la riquesa i les oportunitats transversals que s'obtindran al territori depenen proporcionalment del grau d'humanització, la facilitat amb què s'aconseguirà aquest equilibri del territori és totalment oposada.girona a.t.
.
.
.jpg)
