bassa nova del braç esquerre del riu Tordera.
Els gripaus corredors (Epidalea calamita) són, i de llarg, els amfibis més abundants i estesos per tota la plana de la Baixa Tordera.
Bàsicament de vida terrestre (només s’apropen a l’aigua per reproduir-se), els podem trobar durant el dia molt fàcilment sota una pedra o fusta a qualsevol camp, erm, horta, etc... a qualsevol racó dels nostres municipis. De nit, i sobretot un dia de pluja o humitat elevada, els veurem campant pels camps i creuant camins i carreteres en cerca de menjar o en direcció als punts d’aigua per reproduir-se.
Bàsicament de vida terrestre (només s’apropen a l’aigua per reproduir-se), els podem trobar durant el dia molt fàcilment sota una pedra o fusta a qualsevol camp, erm, horta, etc... a qualsevol racó dels nostres municipis. De nit, i sobretot un dia de pluja o humitat elevada, els veurem campant pels camps i creuant camins i carreteres en cerca de menjar o en direcció als punts d’aigua per reproduir-se.
.
gripau corredor (Epidalea calamita).
La seva estratègia reproductora és la de fer servir qualsevol toll (fins i tot roderes d’un tractor al mig d’un camí) per fer les postes... uns cordills molt llargs de petits ous negres. L’elecció d’aquests ambients els asseguren l’absència de multitud de depredadors aquàtics (que necessiten aigües més abundants i permanents), però per contra els produeix un problema... els tolls es poden assecar abans que els cap-grossos es transformin en petits gripauets i moren a milers.
Així doncs, distribueixen les postes per tots els tolls i en grans quantitats, produeixen una gran quantitat de cap-grossos (milers), i s’asseguren que “almenys” uns quants sobrevisquin i es transformin en gripaus abans no es quedin sense aigua. Els anys en que els tolls aguanten força, són milers els petitons que s’escampen pels camps. Els anys que els tolls s’assequen ràpidament, pocs són els que sobreviuen.
Aquesta estratègia reproductora, i la no necessitat de vegetació aquàtica per fer les postes o amagar-se, fa d’aquesta espècie la més pionera en ocupar nous espais humits, com és el cas de la bassa nova del braç esquerre del riu Tordera. Amb el temps i la colonització de la bassa per part de la vegetació, altres amfibis acudiran també per reproduir-se (en el cas dels terrestres) o per instal·lar-s’hi (en el cas dels més aquàtics).
Avui en una visita ràpida, encara es pudien veure algunes postes noves, algunes d’uns dies, petits cap-grossos acabats de sortir de l’ou, i milers i milers de cap-grossos...
.
Així doncs, distribueixen les postes per tots els tolls i en grans quantitats, produeixen una gran quantitat de cap-grossos (milers), i s’asseguren que “almenys” uns quants sobrevisquin i es transformin en gripaus abans no es quedin sense aigua. Els anys en que els tolls aguanten força, són milers els petitons que s’escampen pels camps. Els anys que els tolls s’assequen ràpidament, pocs són els que sobreviuen.
Aquesta estratègia reproductora, i la no necessitat de vegetació aquàtica per fer les postes o amagar-se, fa d’aquesta espècie la més pionera en ocupar nous espais humits, com és el cas de la bassa nova del braç esquerre del riu Tordera. Amb el temps i la colonització de la bassa per part de la vegetació, altres amfibis acudiran també per reproduir-se (en el cas dels terrestres) o per instal·lar-s’hi (en el cas dels més aquàtics).
Avui en una visita ràpida, encara es pudien veure algunes postes noves, algunes d’uns dies, petits cap-grossos acabats de sortir de l’ou, i milers i milers de cap-grossos...
.
cap-grossos
petits cap-grossos acabats de sortir de l’ou
postes
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada