Algunes notícies més per llegir 26 i 27/5/08...

La canonada per portar aigua de Blanes a Barcelona costa 2,7 milions per quilòmetre
Diari de Girona 27/5/08

Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions

E.Padilla, Blanes.

La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.

La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.

La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.

Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.


Medi Ambient recull 28 espècies protegides mortes al litoral gironí durant el 2007
Diari de Girona 26/5/08

Un grup de submarinistes van trobar-se un tauró tritó a Llafranc el mes d'abril

Jofre Sáez, Girona.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a través de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), va recollir l'any passat 28 animals d'espècies protegides. La major part dels quals van arribar a litoral gironí morts o moribunds, mentre que d'altres van ser víctimes de les xarxes i els ams dels pescadors.

La CRAM és una entitat privada i sense ànim de lucre dedicada a la recuperació d'animals i ecosistemes marins, a la investigació i a l'educació. Entre els animals recuperats hi han mamífers marins, tortugues, aus i algun tauró.

Els dofins són l'animal que amb més freqüència apareix en aigües de poca fondària. El 27 de juliol va aparèixer a Platja d'Aro un dofí llistat en estat molt greu. Desgraciadament l'animal va morir abans que arribés l'equip del CRAM. Uns dies més tard, a Sant Pere Pescador, va apareixèr un altre exemplar de la mateixa espècie nedant molt dèbilment. Estava extremadament prim però les seves constants vitals eren normals. Però, tot i l'esforç dels veterinaris com dels voluntaris, el seu estat va anar empitjorant, i al cap de dues hores d'haver-lo recuperta va morir. La causa de la mort va ser una infecció aguda provocada per un virus que afecta amb major virulència els animals més joves. De la mateixa manera un altre dofí llistat va morir el 12 de setembre a la platja de Sant Feliu de Guíxols. Dos dies després apareixia una cria de dofí al Port de la Selva. El seu estat era crític quan va aparèixer nedant. Estava molt prim i dèbil. A causa del seu mal estat, es va dur a terme la seva eutanàsia. La necròpsia no va determinar cap malaltia que pogués haver portat l'animal a aquest estat, per la qual cosa se sospita que la cria va perdre la seva mare i no va poder valer-se per si mateixa. En canvi, les tortugues moren bàsicament atrapades per xarxes de tremall.

Un altre cas més soprenent va ser l'aparició d'un tauró pelegrí per la platja de Llafranc. El passat 9 d'abril un grup de submarinistes del Tritón Diving Center van sortir a fer una immersió i es van trobar amb una famella de tauró pelegrí que nedava mentre s'alimentava de plàncton. Aquesta espècie està considerada com a "vulnerable" a la Mediterrània i "en perill" a la zona nord-est de l'Atlàntic i al nord del pacífic.

El Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM és l'únic centre especialitzat i equipat per recuperar animals marins reconegut per la Generalitat de Catalunya, i és el primer d'aquestes característiques a la Mediterrània. Se centren a recuperar i reintroduir al seu medi els exemplars de les espècies marines protegides que hagin estat víctimes de avaraments, captura o pesca accidental. Desenvolupar i fomentar projectes de recerca en combinació amb altres grups científics i universitaris, amb la finalitat de trobar solucions a la regressió de les poblacions mediterrànies i, sensibilitzar i educar sobre el medi ambient als escolars i la població.


Les capçaleres dels rius gironins reben pluges de 100 litres per metre quadrat
Diari de Girona 26/5/08