Notícia 3/8/08... Sobre els incendis forestals

Foto: EFE L.J.

Quan Maçanet es va cremar
El Punt 3/8/08

D'aquí a pocs dies es compliran cinc anys dels devastadors incendis que van assetjar el poble

13 d'agost del 2003. Tres de la tarda. S'origina un incendi a Maçanet que, atiat pel vent, provoca el caos i desborda els bombers. Es van desallotjar més de 3.500 persones de les urbanitzacions –la més afectada va ser Mas Altaba–, es va generar un autèntic caos circulatori, amb l'AP-7 i l'N-II tallades, deixant durant hores milers de persones atrapades a la carretera. Es van cremar cases i cotxes i els afectats van passar la nit als poliesportius de Vidreres, Maçanet i Hostalric. Quan semblava que estava controlat, el dia següent el foc va revifar i va estar a punt d'arribar al nucli urbà. El resultat: 991,8 hectàrees cremades a Maçanet, 233,2 a Tordera i 54,7 a Fogars. Gent sense casa i un paisatge desolador.

D'això ja fa cinc anys. En aquest període, l'Ajuntament de Maçanet s'ha esforçat a complir i fer complir la normativa. Va invertir en la neteja de franges perimetrals i la instal·lació de xarxes d'hidrants a diverses urbanitzacions. I s'ha mostrat implacable amb aquells parcel·listes que no tenien netes de matolls i herbes les seves parcel·les. «Cada any, a la primavera, s'inspeccionen totes les parcel·les i s'envien notificacions als que no compleixen. Passat un termini, si no ho netegen se'ls aplica una sanció», explica l'alcalde, Alfons Soms (PSC), que afegeix: «Per desgràcia, d'aquella experiència de fa cinc anys, en vam aprendre.»

Un pastor jutjat i absolt

Un pastor, Francisco Rodríguez Herreros, va ser jutjat a principis d'aquest any com a presumpte autor dels incendis del 2003 que van arrasar més de 1.200 hectàrees a Maçanet, Tordera i Fogars. L'acusat va ser absolt, tot i que la fiscalia mantenia la hipòtesi que el pastor, amb la finalitat de netejar d'arbustos el sotabosc de la finca on portava el ramat, va calar foc a una zona plena de vegetació al costat d'un camí i va marxar per aquest corriol en sentit contrari. Segons la fiscalia, volia substituir la vegetació forestal existent per zones de pastura per al seu ramat i facilitar el pas dels animals per la finca. El pastor sempre va negar els fets i va defensar que ell només volia salvar el ramat. El jurat popular finalment va considerar-lo no culpable. El que sí es va provar és que el foc va començar en aquell indret.

El 50% de les 350 urbanitzacions gironines tenen franja perimetral per prevenir focs

N'hi ha 80 que ara han demanat una subvenció a Medi Ambient per obrir-la i una cinquantena més, per al manteniment

El Departament de Medi Ambient ha certificat que la meitat de les 350 urbanitzacions de les comarques gironines tenen la franja perimetral de 25 metres per prevenir incendis forestals. Fa dos anys, la xifra era de 37, malgrat que en aquell moment n'hi havia moltes que tenien aquesta distància obligatòria respecte a la massa forestal però estaven pendents de la supervisió de la Generalitat. Segons Medi Ambient, hi ha 80 urbanitzacions que han demanat una subvenció per crear la franja perimetral i una cinquantena més, per mantenir-la. Són xifres d'un estiu en què, de moment, s'ha registrat el nombre més baix d'incendis i de superfície cremada dels darrers setze anys. Al juliol passat, a la demarcació només es van cremar 2 hectàrees en una vintena d'incendis petits.

Les franges de protecció perimetral tenen la funció de mitigar l'acció del foc provinent de la zona forestal i, d'aquesta manera, salvaguardar les urbanitzacions i les persones. I, a la inversa, prevenen l'avanç d'un incendi originat dins la urbanització mateix i eviten que s'estengui cap a la massa forestal. Medi Ambient té una línia d'ajut, de caràcter bianual, que va posar en marxa el 2005 per obrir i mantenir les franges perimetrals al voltant de les urbanitzacions, una mesura obligatòria que estableix la Llei 5/2003 per als nuclis que no tenen continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situats a menys de 500 metres de terrenys forestals. El 2008-2009 s'hi destinaran 2,8 milions d'euros.

A Catalunya hi ha unes 1.100 urbanitzacions, de les quals més de 700 ja tenen la distància de protecció, segons Medi Ambient. A les comarques gironines, la xifra de les que compleixen la llei és de 175, la meitat de les que hi ha a la demarcació. En aquesta darrera convocatòria d'ajuts, hi ha 80 urbanitzacions gironines que s'hi han presentat per obrir les franges i 50, per mantenir-les.

Com s'han de fer?

Les condicions tècniques que han de tenir les franges de protecció es recullen en el Decret 123/2005, de 14 de juny, i en la Llei 5/2003, de 22 d'abril. En aquesta amplada mínima de 25 metres cal aclarir l'arbrat –els troncs dels arbres han d'estar espaiats i podats– i el matoll –que ha de tenir una cobertura màxima del 15%, amb mates aïllades separades per un mínim de 3 metres i prioritzant que a la zona hi hagi espècies de poca inflamabilitat–. A les zones d'arbrat adult, la distància mínima entre les bases del tronc ha de ser de 6 metres i les copes dels arbres només poden cobrir el 35% de la superfície com a màxim. Finalment, en zones de molt pendent (estem parlant de més del 40%) i barrancs es requereix un estudi d'un expert forestal per minimitzar l'efecte de les actuacions sobre el terreny. En aquests casos, l'amplada de la franja podrà ser diferent dels 25 metres.

L'estiu més plàcid de fa 16 anys

La primera meitat de l'estiu s'ha superat amb el nombre més baix d'incendis i de superfície cremada dels darrers 16 anys a Catalunya. A la demarcació de Girona, des del principi d'any, s'han cremat 12,6 hectàrees, de les quals una mica més de dues al mes de juliol passat. La xifra d'incendis ha estat de 64 (una vintena el darrer mes).

Per comarques, l'Alt Empordà encapçala el rànquing del nombre d'incendis (22) i el Gironès, el de superfície cremada (5,3 hectàrees).

El 2007 la superfície afectada a les comarques gironines va ser de 198,6 hectàrees a causa de 165 incendis. El Ripollès va ser la comarca més afectada (80,7 hectàrees només fruit de dos focs), seguida de l'Alt Empordà (19,4 hectàrees i 42 incendis).

Pla Alfa i mapa de risc

El pla Alfa és el procediment operatiu que defineix les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis desplegats en el territori, davant les situacions de perill que es produeixin. Aquest pla s'activa depenent de les dades que mostren el mapa de risc d'incendi, a part d'altres eines d'anàlisi. Hi ha quatre nivells operatius, de 0 a 3, per a cada comarca. L'activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius, la realització de determinades actuacions preventives i, en els casos 2 i 3, també l'activació de les fases de prealerta i alerta. Tant el mapa del pla Alfa com el de risc d'incendi s'actualitzen diàriament i es poden consultar al web del Departament de Medi Ambient. La previsió per a aquest cap de setmana a les comarques gironines determina que només l'Alt Empordà té activat el nivell 1 del pla Alfa. La resta són al nivell 0.