Algunes notícies més per llegir 4/10/08...

Trias insta CiU a negociar que els PGE incloguin una partida per a s'Abanell
Diari de Girona 4/10/08

L'alcalde de Blanes preveu aconseguir més finançament i confia que Costes enllestirà aviat el projecte

La millora de la platja i la reforma del passeig de s'Abanell de Blanes s'han quedat enguany altra vegada sense partida en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009, que aquesta tardor es debatrà al Congrés. Aquest fet, però, "no és el que més em preocupa" assegura l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), que afirma que l'any passat ja va passar el mateix i "es van aconseguir 200.000 euros en la fase d'esmenes i 1,7 milions d'euros més tard". Això va ser després de les llevantades de l'hivern, que van destrossar part del passeig i que es van endur la major part de la sorra de la platja.

Trias assegura que confia en el seu partit, Convergència i Unió (CiU), i afirma que "treballarem amb el partit perquè pugui haver-hi una partida concreta" per posar fi a la situació de la platja i el passeig de s'Abanell. L'any passat el Govern espanyol tampoc va assignar cap partida en els pressupostos generals i finalment, CiU i PSOE van pactar 40 esmenes; entre elles 200.000 euros destinats a la recuperació de la platja de s'Abanell, a Blanes. Xifra qualificada "d'insuficient" per poder posar en marxa la reforma del passeig de s'Abanell, en el seu dia per l'exdiputat republicà Joan Puig (ERC).

Confiança en Costes

D'aquest projecte de moment no n'ha transcendit massa, però l'alcalde de Blanes anirà el dia 15 a Madrid per veure com s'està desenvolupant i per demanar a la Direcció General de Costes garanties que s'Abanell tindrà sorra a l'estiu, si torna a desaparèixer per culpa de les fortes llevantades. De tota manera, l'alcalde de ?Blanes assegura que està tranquil ja que confia plenament en Costes i ressalta que "tot el que hem acordat sempre ho han acomplert".

El projecte per reformar el passeig i la platja de s'Abanell preveu l'aportació de mig milió de metres cúbics de sorra per fer la platja més gran, la desaparició de l'aparcament que hi ha a primera línia de mar, es descarta fer un espigó submarí i es recularà el passeig marítim actual; tan castigat per les fortes llevantades d'aquest hivern passat. Trias va ressaltar que "la idea és que a finals d'any el projecte estigui fet i es pugui posar en marxa el 2009" i així posar fi a una imatge d'una platja sense sorra.

La Generalitat insta els ajuntaments gironins a apujar el rebut de l'aigua
Diari de Girona 4/10/08

La Generalitat defensa la mesura amb l'argument que la tarifa és la més baixa d'Europa

Una trentena de responsables municipals de Girona van defensar ahir que els ajuntaments "revisin la tarifa de l'aigua" a l'alça per "reflectir realment el cost del servei". Alcaldes, regidors i tècnics van participar a Banyoles en la jornada "La tarifa dels serveis municipals de proveïment d'aigua", que van organitzar el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (Cilma) i el consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (Congiac).
Durant l'esdeveniment, van tractar sobre quins són els costos del servei de l'aigua i com s'han de traduir en les tarifes. La directora tributària de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Mariona Coch, va explicar que el repte dels ajuntaments és "fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua", de manera que s'accepti un augment en el rebut. Coch va assenyalar que, durant anys, els consistoris no han augmentat el preu de l'aigua d'acord amb la millora del servei perquè era una mesura "molt impopular", i va remarcar que ara és el moment de "posar el preu al seu lloc", tenint en compte que la tarifa ha d'incloure la millor cobertura dels costos del servei, segons va explicar el Cilma en un comunicat.
La directora tributària de l'ACA va indicar que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb la tarifa més baixa, tot i ser un país de sequera. Com a exemple, va destacar que a Dinamarca es paguen sis euros per metre cúbic, mentre que a Espanya es paguen 1,3 euros. "La tendència ha de ser la de millorar el servei i aflorar els costos en el rebut", va afegir. Les conclusions finals van recollir aquestes recomanacions, i van deixar clar que la tarifa de l'aigua ha de garantir millor els costos del servei i al mateix temps ha de gravar els consums més elevats. L'objectiu principal de la jornada era explicar quins són els costos del servei d'abastament d'aigua, i com s'han de traduir a tarifes.
En la jornada hi van participat una trentena de responsables municipals (entre alcaldes, regidors i tècnics), d'uns 25 ens locals. En concret, hi van prendre part representants dels ajuntaments de Granollers, Avinyonet de Puigventós, Girona, Palamós, les Preses, la Pera, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Celrà, Lloret de Mar, Vilafant, Besalú, Beuda, Sant Pau de Segúries, Vall-llobrega, Camós i Parlavà. A més, també hi va participar el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el de la Selva, i Prodaisa, en representació de diferents municipis de la Selva i del Gironès

Rebut amb costos del Servei

Entre les conclusions a les que van arribar els muncipis participants destaca, per exemple, quela tarifa ha de garantir la millor cobertura de costos del servei, entès en quantitat, qualitat i garantia, i que el consum d'aigua s'ha de diferenciar del cost del dret a disposar-ne.. Altres conclusions que van ser acceptades en finalitzar la jornada feien referència a que "si el cost mig en què es basa la tarifa no contempla amortitzacions tècniques, es difereix cost al futur i s'arrisca qualitat en el present" i a la mala pràctica que hi hagi usuaris que paguin mensy, ja que "qualsevol grup d'usuaris que tingui una tarifa mitja inferior al cost mig, resulta subvencionat per un altre grup d'usuaris o pel pressupost municipal". Per tant, la subvenció als costos del servei o a determinats grups d'usuaris -que pertany a la discrecionalitat de les decisions polítiques-cal fer-la amb coneixement de causa. "No és raonable subvencionar el consum d'un recurs escàs, mes enllà del mínim vital", es va concloure en la jornada.
Així mateix, els assistents van recalcar que "la sostenibilitat econòmica del servei requereix tenir en compte, a més dels costos d'explotació, l'amortització tècnica de les instal·lacions per garantir la seva viabilitat futura" i que "el cànon de l'aigua és un mecanisme de finançament majoritàriament orientat al sanejament, és un tribut de la Generalitat que es recapta i distribueix solidàriament a tot Catalunya".

Una trentena d'ajuntaments gironins aposten per pujar el preu de l'aigua pels costos del servei
Diari de Girona 3/10/08

Asseguren que el repte dels consistoris és «fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua»

Alcaldes, regidors i tècnics van participar a Banyoles en la jornada 'La tarifa dels serveis municipals de proveïment d'aigua', que van organitzar el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (Cilma) i el consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (Congiac).Durant l'esdeveniment, van tractar sobre quins són els costos del servei de l'aigua i com deuen traduir-se en les tarifes. La directora tributària de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Mariona Coch, va explicar que el repte dels ajuntaments és "fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclou la tarifa de l'aigua", de manera que s'accepti un augment en el rebut.Coch va assenyalar que, durant anys, els consistoris no han augmentat el preu de l'aigua d'acord amb la millora del servei perquè era una mesura "molt impopular", i va remarcar que ara és el moment de "posar el preu al seu lloc", tenint en compte que la tarifa ha d'incloure la millor cobertura dels costos del servei, segons va explicar el Cilma en un comunicat.La directora tributària de la ACA va indicar que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb la tarifa més baixa, tot i ser un país de sequera. Com a exemple, va destacar que a Dinamarca es paguen sis euros per metre cúbic, mentre que a Espanya es paguen 1,3 euros. "La tendència ha de ser la de millorar el servei i aflorar els costos en el rebut", va afegir.

El gegant Inditex compra el 100% de Fibracolor i es ven les màquines
Diari de Girona 4/10/08

L'Ajuntament proposa que la firma gallega faciliti la creació d'un nou polígon industrial venent terrenys

TORDERA E.B.
El gegant del tèxtil Inditex, que posseïa el 40% de les accions de l'empresa tèxtil Fibracolor, ha passat a tenir el control absolut de la desapareguda fàbrica de Tordera, un cop ha obtingut el100% de les accions, segons van confirmar ahir fonts municipals. Així, la firma d'Amancio Ortega ha tancat recentment la compra del 30% de títols que estaven a mans d'accionistes minoritaris. De la seva banda, el Govern, que participava a Fibracolor a través d'Eclipsa, va desvincular-se de la societat provocant la sortida dels dos representants que tenia al consell d'administració.
L'Ajuntament va confirmar ahir que el procés de compra de Fibracolor per part d'Inditex va culminar fa 15 dies, de manera que la firma gallega assumirà "tots els costos que suposa el tancament i el que queda dels actius", va explicar el segon tinent d'alcalde de Tordera i regidor de Promoció de la Vila, Bernat Costas (ERC). De fet, des que n'és propietària, Inditex ha començat a vendre a empreses de tot el món la maquinària de l'antiga factoria tèxtil, que va tancar el 31 de juliol d'aquest any i va deixar al carrer 280 empleats de Tordera i rodalia. Una d'aquestes màquines l'han donada al consistori, afegeix Costas, i es col·locarà al giratori que hi ha davant la biblioteca de Tordera, com a record d'aquesta indústria tèxtil.

El futur de les naus i el solar

El grup Inditex no ha fet pública encara la seva intenció respecte a les naus i els terrenys de la Fibracolor, però l'Ajuntament ha mantingut converses amb responsables de les marques de la firma instal·lades a Catalunya, com ara Bershka i Massimo Dutti, per comunicar-los l'interès municipal que els terrenys "es mantinguin com a sòl industrial", ressalta el regidor. L'Ajuntament vol aconseguir que els terrenys acullin el nou polígon industrial de Tordera "mantenint si pot ser, les naus que encara hi ha", afegeix.
Segons va avançar Costas, en aquests moments hi hauria dues empreses molt interessades a instal·lar-s'hi.