Algunes notícies més per llegir 5-12/12/08...

PLF encarrega una auditoria medioambiental per engegar la seva pròpia agenda 21.
Ràdio Palafolls 12/12/08
.
.
Aquesta auditoria ha de fer una diagnosi de l’estat medioambiental de PLF i és el primer pas per fer l’agenda 21 del nostre municipi, en la que es proposaran, si s’escau, tot un seguit de mesures correctores.

L’agenda 21, impulsada en el cas de PLF per la Diputació de BCN, aspira a afavorir la substitució progressiva de les polítiques de gestió ambiental de caire sectorial i correctiu per d’altres de participatives, transversals i preventives.El regidor de medi ambient de PLF, Josep Rueda explica que és una agenda 21 local.

De tota manera, el document no és vinculant i els ajuntaments no estan obligats a seguir-lo, tot i que la gran majoria intenten seguir les recomanacions que fa l’Agenda 21.

Segons la Diputació l’auditoria medioambiental, que s’està fent ja a PLF, és eina clau i punt de partida de l’Agenda 21 local. Amb ella es vol donar als ajuntaments els elements de coneixement per desenvolupar les seves pròpies polítiques medioambientals, per orientar-les al desenvolupament local sostenible, fomentar la participació i determinar les actuacions prioritàries a cada poble.

Rueda, explica quina informació donarà aquesta eco-auditoria del nostre municipi.

Segons la Diputació de BCN, tot el procés d’Auditoria Ambiental ha de ser participatiu. Al principi buscant la participació dels treballadors municipals i l’equip de govern, i també buscant la participació dels ciutadans per aconseguir el diagnòstic més precís possible, buscant el màxim consens.

FOTO: guiapalafolls.com
...........................................................

“Quin bitxo és aquest?”
Revista actual --mp-- 9 diciembre 2008

las antenas del bicho pueden medir hasta 15 cm

Aquesta és la història d’un cuc marí blanenc explicada pel científic que el va descobrir, en Daniel Martín, director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. El nom d’aquest bitxo és “Mesochaetopterus rogeri”; “rogeri” ve de Roger, que és el nom del fill gran d’en Martín, “li vaig posar perquè quan va fer l’estirada, la seva llargada em va sorprendre tant com la del tub del cuc marí” digué.

De poliquets, n’hi ha 18 mil espècies diferents, n’hi ha d’errants i de sedentaris. Són molt abundants, ja que habiten tots els sistemes marins, tant arran d’onades com a les majors profunditats; juguen per tant, un paper essencial en l’ecosistema, perquè serveixen d’aliment a moltes altres espècies.
El primer contacte del científic amb aquest poliquet, va ser una foto que va rebre el 1995, de seguida s’hi va interessar i va assolir rebre informació de diferents indrets de la nostra geografia on també coneixien la seva presència. La primera hipòtesi d’en Martín va ser que es tractava d’una espècie introduïda a la Mediterrània, atès que la seva grandària, d’entre 4 i 60 centímetres, feia pensar que si fos autòctona algú altre l’hauria descobert abans. I com que venia del sud, més concretament de la costa d’Almería, podria ser d’afinitat tropical, ja que els efectes del canvi climàtic queden ben palesos amb l’augment d’1,07 ºC de la temperatura de l’aigua del mediterrani en els darrers anys.
Però després d’efectuar diverses investigacions, Martín va poder comprovar que no hi havia cap espècie similar a la Mediterrània. Tampoc provenia d’Amèrica del Nord ni del Brasil, països on existeixen espècies similars. D’altra banda, la seva àmplia distribució geogràfica a casa nostra va fer decidir en Martín a la recerca de més exemplars. La captura va ser complicada, atès que el cuc, en sentir el perill proper, va descendint dins el tub que ell mateix ha creat i que pot mesurar més de 2,5 metres de llargària, la qual cosa va suposar haver d’excavar a molta profunditat per obtenir algun exemplar petit.
Finalment, Martín s’inclina per pensar que aquesta espècie, trobada al delta de la Tordera, és mediterrània i que no s’havia trobat abans atès que amb les dragues que solen treballar els científics per capturar exemplars d’algun animaló, piquen al sòl i la vibració fa que el cuc baixi cada vegada més avall dins del seu tub. Més tard, el Dr. Daniel Martín ha sabut que aquesta espècie ja s’havia fotografiat l’any 1975 a Almería, tot i que ningú l’havia estudiada.
En el marc de la Setmana de la Ciència, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) va organitzar diversos actes. Un d’ells va ser aquesta ponència, que va tenir lloc a la Biblioteca Comarcal el 19 de novembre. Una exposició al vestíbul de la mateixa Biblioteca i una Jornada de Portes Obertes, que van haver de perllongar a dos dies donat l’èxit de convocatòria (unes 350 persones, sobretot alumnes de batxillerat), van completar unes activitats l’objectiu de les quals era acostar el món de la ciència i el CEAB a tots els ciutadans i ciutadanes de Blanes.


“Scopalina blanensis”
Revista Actual ed. 167 --col-- 9 diciembre 2008
.

Investigadores del CEAB descubrieron recientemente una nueva especie marina que lleva el nombre de nuestra villa. La “Scopalina blanensis” es una esponja incrustante de color anaranjado, abundante en las rocas de la Punta Santa Anna entre 6 y 12 metros de profundidad.

El descubrimiento, parte de la tesis Doctoral de Andrea Blanquer, acaba de ser publicado en la revista internacional “Invertebrate Systematics”. El grupo de investigación que dirige la Dra. Iosune Uriz ha encontrado nuevas especies de esponjas en todo el mundo desde hace varios años, pero esta es la primera vez que una especie animal marina lleva el nombre de Blanes. Andrea Blanquer e Iosune Uriz decidieron dedicar la especie a Blanes, ya que se trata de la “localidad tipo” (el primer lugar donde ha aparecido). Posteriormente han encontrado la especie también en Baleares.
Se desconoce si esta especie ha llegado aquí procedente del Atlántico, donde tampoco se conocía, o ha estado siempre en el Mediterráneo y ha pasado desapercibida por su semejanza con otra esponja: “Scopalina lophyropoda”.
No es la primera vez que el nombre de Blanes se asocia a nuevos descubrimientos científicos del CEAB. En 1994, la Dra Uriz e investigadores del Instituto de Química de Moléculas de Interés Biológico de Italia, descubrieron una molécula química de otra esponja recogida en Blanes. La molécula fue bautizada como “Blanesina” y resultó tener propiedades antimicrobianas.
FOTO: Las manchas de colores son animales pluricelulares (nuestros ancestros conocidos más remotos). Se alimentan filtrando el agua de mar y reteniendo las pequeñas partículas de plancton. Sólo cuando nacen pasan por un corto periodo de nado, hasta encontrar un ambiente apropiado para fijarse y pasar el resto de su vida así, inmóviles.


Al·legacions al POUM de Blanes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008
.

nadie quiere bloques de planta baja + nueve

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Blanes i l’Entitat d’Educació Mediambiental s’Agulla, van presentar diverses al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

La CUP en va presentar quatre. La primera fa referència al creixement urbanístic i puntualitza que no es té en compte la importància dels habitatges secundaris o buits, que representen més del 50% del total censat i que únicament amb aquests habitatges, ja existents, Blanes podria acollir unes 32 mil persones; el POUM proposa construir 5226 habitatges nous en 15 anys.
En segon lloc, una altra de les al·legacions afirma que algunes propostes edificatives no respecten la protecció mediambiental i paisatgística, com és el cas de l’edifici de pb+9, que es justifica amb la necessitat d’alliberar sòl per a zones verdes; una premissa que es contradiu amb la proximitat d’aquest edifici a la mateixa zona verda (conca Tordera) i contrària també als mateixos valors del POUM, que descriu el paisatge urbà com a bé d’interès col·lectiu. Els habitatges de pb+6 previstos als Pins també són massa alts, en tractar-se d’un indret que toca a la zona agrària i planera on no hi ha altres edificacions. La CUP demana que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Riera, que es declari sòl no urbanitzable i quedi com a parc per a la població. Que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Activitats Turístiques, pel seu creixement excessiu i de sòl urbanitzable per a una activitat que, per desgràcia, tan sols presenta ocupació dos mesos l’any. De no ser acceptada aquesta proposta, es demana que no s’urbanitzi la zona més propera a la costa, que es conservi part de la pineda i s’integrin els equipaments necessaris per al barri i el sector turístic. Si s’urbanitza, que es faci a una alçada màxima de pb+6 arreu del municipi i que disminueixi l’alçada a mesura que els edificis s’acostin a zones agràries.
La CUP també denuncia que no es protegeixen suficientment les zones boscoses: el desenvolupament de la zona SUD11 representa perdre una de les poques zones arbrades properes al litoral, que cal aprofitar per esponjar el barri dels Pins i donar valor paisatgístic a la zona turistico-hotelera.I per últim, la CUP considera que el POUM hauria de ser molt més proteccionista amb la línia de servitud maritimo-terrestre, atès que la pèrdua de platja representa un greu problema per al sector turístic i la qualitat de vida de tota la ciutadania. Demanen que es faci una reserva de sòl de la zona costanera per tal de definir el model de passeig i entorn que es vol en el futur i que aquesta línia de servitud tingui la mateixa amplada en tot el tram de s’Abanell, des del delta.

L’entitat d’Educació Mediambiental S’Agulla ha presentat una desena d’al·legacions contra l’aprovació del POUM.La primera indica que el nou Pla no especifica la localització ni dimensions dels nous aparcaments que han de resoldre el greu problema d’estacionament que pateix el municipi, reconegut pel mateix POUM, i diu que si el POUM pot preveure quants habitatges nous es construiran també pot preveure quants aparcaments són necessaris.
S’Agulla sol·licita que el nou POUM inclogui un Pla per recuperar la zona de la Tordera. Malgrat que el POUM esmenta vàries vegades la importància ecològica, paisatgística i ornitològica del Delta i se sap, mitjançant un indicador que mesura la seva qualitat, que el seu estat és pèssim, l’ajuntament no el té en consideració. El consistori té la competència de gestionar el sòl i els usos a les zones a tocar del riu, ha de reclamar la restauració i conservació dels terrenys afectats per les obres de la dessaladora i ha de vetllar per aturar les activitats il·legals que pateix la llera del riu, com són el camp de tir, l’accés de vehicles i l’ocupació per acampada, exigir a l’ACA una correcta reforestació de l’espai, consevar-lo i senyalitzar-lo. El Delta té un gran potencial didàctic i turístic.
Una tercera al·legació de s’Agulla enumera diverses errades que conté el document del nou Pla d’Ordenació Urbanística.
En la quarta al·legació, s’Agulla sol·licita que es desestimi la urbanització de la Vall de Burg, que es catalogui com a sòl no urbanitzable i que es prepari un pla per recuperar i conservar la riera i la vegetació associada a aquest espai, tal com mana l’Agenda 21 local de Blanes.
La cinquena demana un estudi que faci referència a la mobilitat que generarà l’ampliació del port amb l’increment de l’activitat turística, que no està contemplada en el POUM i que suposarà que la zona d’aparcament sigui insuficient i que la càrrega de trànsit del passeig sigui insostenible.
Una altra al·legació proposa que es desestimi la urbanització del final SUD, al Racó Blau, que limita amb la plana agrícola i garanteix la connectivitat ecològica i paisatgística amb la zona dels Pedrets i que faria de barrera impedint aquesta connexió. A més, la proximitat d’aquest sector a la Tordera fa que estigui catalogat com a zona amb risc d’inundació.
La següent sol·licita eliminar del SUD Horta d’en Beia i SUD Riera la previsió d’urbanitzar els espais naturals inclosos en el Pla de protecció i conservació del patrimoni natural del municipi, i la preparació del pla estratègic de recuperació i conservació de les rieres, tal com estableix l’Agenda 21 local.
Una vuitena al·legació vol desestimar la creació del SUD Ronda Oest, atès el valor hidrològic i ecològic del sòl que es preveu ocupar.
La penúltima demana que el nou POUM inclogui un pla de gestió de l’espai natural dels turons de Blanes i un estudi de la mobilitat generada per les noves infraestructures que aglutinaran el trànsit d’entrada i sortida de Blanes.
I la darrera al·legació presentada per l’Entitat Mediambiental s’Agulla fa referència a la urbanització de la Vall de Burg i demana que es desestimi i es catalogui la zona com a no urbanitzable, atès el perfil de segona residència de la zona, que fa que la majoria de pisos i comerços només estiguin oberts a l’estiu. També es tracta d’una zona amb un alt valor ecològic, ja que la travessa la riera que duu el mateix nom, acompanyada del bosc de ribera i una important coberta forestal. D’altra banda, aquest és un espai inclòs dins el catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.
Algunes de les propostes i peticions d’aquest recull d’al·legacions són accions aconsellades pel mateix equip tècnic que va redactar el POUM i, tal com s’indica en alguns casos, el fet de no contemplar-les es contradiu amb la pròpia Agenda 21 local.


Les al·legacions dels ecosocialistes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008

El grup municipal d’EUiA-ICV va presentar disset al·legacions contra l’aprovació del POUM.

Les peticions que reflecteixen són: la concreció d’on es trobaran i quins seran els nous equipaments municipals; la creació d’una rotonda a la cruïlla del c/Ca la Guidó amb la Crta.de Tordera; la creació d’espais per a places d’aparcament; que el nou Pla inclogui la xarxa de carrils bici, així com els camins rurals del municipi; la creació d’un ús específic per a locals d’oci i afins i d’un altre per a l’activitat religiosa de qualsevol confessió; incrementar el sostre comercial al 25% en l’àmbit de la carretera; la inclusió de la instal·lació d’oficines en els usos industrials, logístics i tecnològics; l’ampliació del termini d’execució dels sectors residencials (de 8 a 16 anys); passar del 50% al 100% l’edificabilitat per a activitats hoteleres a la zona Sud 11 per a activitats turístiques; deixar un corredor que enllaci les zones verdes de Valldolig a l’hora de connectar els carrers; la modificació dels aspectes que afecten els habitatges socials (metres, destí, etc.) i, a les zones referenciades com 6H, a les quals es crea unes avingudes de 20 metres, rebaixar-les a 10 metres i aprofitar els altres 10 per a la creació de zones verdes. Altres qüestions amb les quals els ecosocialistes no estan d’acord i així ho han al·legat són: l’alçada de pb+9 al Racó Blau, ja que creuen que no és necessària i la creació d’una nova via que travessa el parc Xon Martí, contra la qual exposen que el parc a més de ser una zona verda actua com a connector biològic.


................................................................

Rieres i platges
Revista Actual ed. 167 -S’Agulla Entitat Mediambiental- 11 diciembre 2008
.

no podemos hechar a perder los arroyos

Aquests dies Blanes es notícia per dos esdeveniments de gran importància, les obres de la Rambla Joaquim Ruyra, coneguda popularment com la Riera, i per la primera i destructiva llevantada de la temporada. Aquests dos fenòmens, que han coincidit en el temps, porten molts anys treballant plegats. I és que la canalització de les rieres i l’erosió de la costa estan estretament relacionades.

Abans que es posés de moda viure a tocar del mar, el riu la Tordera i les rieres de la Selva i el Maresme acumulaven més sediments a les platges dels que podien erosionar els temporals, creant una costa plena de grans platges. Però en els darrers 50 anys, l’home ha transformat el paisatge fins el punt d’invertir la dinàmica costanera. Els ports, la canalització de les rieres, la disminució del cabal dels rius, la impermeabilització del sòl per a la urbanització, etc., han frenat l’arribada de sediments a les platges, fet que ha permès a l’erosió avançar a un ritme que ningú no podia preveure.Malauradament, la manera de fer les coses no canvia i els nous projectes de poble continuen utilitzant els mateixos criteris de transformació territorial. Si res no canvia, properament, bona part de les rieres de Blanes i el seu entorn seran canalitzades i transformades en noves avingudes. Les rieres eviten les inundacions regulant el cabal d’aigua de pluja mitjançant la vegetació de ribera i transportant els sediments que s’han anat erosionant des de la part alta del municipi fins a la platja. La canalització d’aquests cursos d’aigua anul·la totes aquestes accions i afavoreix les contraposades.Tot i que protegir els trams de les rieres que encara ens queden no resoldrà els problemes d’erosió costanera, sí que és part imprescindible de la solució.


S’Abanell, els Pins, ahir i avui
Revista Actual ed. 167 -Albert Ros i Coll- 10 diciembre 2008
.

una propuesta interesante que ha quedado olvidada en algún cajón del Ayuntamiento

Avui els parlaré d’un tema molt important per al nostre poble, del passeig i platja de s’Abanell. És la tercera vegada des que escric en aquesta revista, ja fa més de 10 anys, que toco aquest tema, tan espinós i conflictiu per a les nostres autoritats.

Mai m’havia trobat amb el que ara els explicaré. El primer article el vaig fer l’agost del 2001 (núm.80); el segon, el maig del 2006 (núm.136), fins aquí tot normal, però el fet curiós és que la situació que es dóna avui és la mateixa que fa 7 anys i 4 mesos. L’editor i responsable d’aquesta revista m’ha donat el vist-i-plau per tornar-lo a publicar donada aquesta similitud: el passeig i la platja es troben igual i no s’hi ha fet absolutament res. Molt de parlar, discutir, traginar sorra per apedaçar la platja, però cap solució eficaç com la que tothom demana per salvar el passeig, la platja i el delta. Adjunto un esbós del que, al meu parer, podria ser una solució i que va ser presentat a l’ajuntament, a petició seva, el mes de febrer del 2007; llavors la idea els va agradar. Hi va haver el canvi de consistori i no n’he tornat a tenir cap més notícia.

Així deia l’article del 23/8/2001: Què passarà amb s’Abanell?

Les nostres autoritats competents s’han reunit amb tècnics especialitzats cercant solucions per poder salvar la nostra millor i més emblemàtica platja o evitar-hi mals majors. Crec que, tant les autoritats locals com la gent de Blanes, saben com jo que aquest any hem tingut sort de gaudir d’una platja de molta sorra com feia almenys 25 o 30 anys que no es tenia.
En canvi cap al Sud o garbí, als càmpings i fins al Cap de la Tordera, n’hi ha menys que mai, que jo recordi. Fa llàstima, totalment al revés que a S’Auguer. Que consti que no estic en contra de tot el que s’està tramitant. Déu me’n guard de qüestionar si ho faran bé o malament, ni dir si el millor serà solucionar el problema amb els espigons en paral·lel o de terra cap a fora –no estic capacitat per aconsellar-ho– però vull expressar la meva opinió.
La meva experiència de més de 60 anys de viure a tan sols 60 metres de la zona i ser professional de la mar, crec que em dóna certa llibertat d’opinar. Faré cas de la dita “allà on no se’n posa no se’n pot treure”. La meva opinió –compartida amb altres persones vinculades a la mar o amb experiència sobre el tema– és que el que passa no és cap misteri: les tres fonts d’ingrés de les nostres platges han estat des de sempre les dues rieres i el riu Tordera i, per desgràcia, avui gairebé es pot dir que de portar sorra “res de res”.
Pensin que la sorra se’n va o ve per sí sola. Ni creix ni es gasta, tan sols es trasllada d’un lloc a un altre. Els temporals i els corrents de garbí s’emporten la sorra del mig de s’Abanell cap a llevant, a la Palomera o davant de les escoles, però si el temporal és de llevant o xaloc, és tot el contrari. Però sempre és la mateixa sorra; així de senzill.
Per aquest motiu no els ha d’estranyar si quan surtin publicades aquestes línies no queda gens de platja, que potser ja ens hagi vingut a visitar el famós “rentabotes”, un temporal que sol aparèixer del 15 de setembre al 12 d’octubre, doncs segons d’on procedeixi, pot portar sorra o pedres sota el mur o el passeig. És un fenomen natural que es dóna amb o sense passeigs o murs; un fet de la naturalesa i de la mar capritxosa.
Pensin que fa uns 30 o 35 anys, el Delta de la Tordera havia arribat a tenir fins a 300 o 400 metres de llargada i tan sols 1,5 o 2 metres d’alçada de sécs. La sorra, segons els corrents, anava cap els Pins Melics o Malgrat, o bé venia cap a s’Abanell. El riu de la vall de Burg també s’ha assecat del tot. I a sobre, l’any 94 tres vaixells dragues s’emporten milions de metres cúbics de la Badia i s’Abanell per dur-la a Santa Susanna i Pineda. Inexplicable, però cert.
Sàpiguen que els forats de milers de metres que van deixar ja s’han tornat a omplir, però han necessitat 6 o 7 anys, i aquesta sorra és la que ara ens falta. Creguin-me, el mar no és que s’emporti la sorra, només la fa jugar d’un lloc a l’altre, però mai se l’endu. Ara, si se’n treu i no se’n posa ens arribarem a quedar sense platja, no sé quin any, però del que he vist al que hi veig la diferència és abismal.
El temps és qui ens ho dirà, però jo crec que no seran tan sols els espigons, els col·loquin com els col·loquin, els que evitaran que la sorra no faci el natural procés. Espero equivocar-me i que l’encertin, que puguem gaudir d’una gran i meravellosa platja de s’Abanell per molts anys i que el projecte sigui un èxit.


El follet Gombau
Revista Actual ed. 167 --6Q-- 11 diciembre 2008
.

el simpático Tritón

Hola menuts, de ben segur que molts de vosaltres esteu desitjant que arribin les vacances de Nadal! Temps de regals, de festa, de germanor. Temps de fer cagar el Tió, de guarnir l’arbre de Nadal de mil i una llums de colors...

I de ben segur que anireu al bosc a recollir la molsa per parar un bonic pessebre. Doncs, si ho feu, atenció! Enmig de la molsa i la fullaraca s’hi amaguen uns petits éssers extraordinaris: els tritons. No, no parlo del rei Tritó (el pare de la Sireneta de Disney), no! Parlo d’uns tímids i fugissers animalons molt semblants a les salamandres, ja que són parents de la mateixa família: els urodels. Parlo en particular del tritó jaspiat o verd (Triturus marmoratus).
Aquest exemplar de la fotografia el vaig trobar a Blanes, caçant bolets, en una amagada i ombrívola riera de la zona del Vilar. Tota una troballa!
Menuts, els tritons són uns amfibis força desconeguts per a la majoria de nosaltres. Aquests petits animalons, de no més de 10 a 14 cm de llargada, són uns veritables devoradors d’insectes aquàtics. Sobretot els encanten les larves dels coleòpters que troben al fons dels rierols, les sèquies i els tolls.
Són d’un bonic color verd fosc, gairebé negre, jaspiat de verd clar; d’aquí el seu nom. Mascles i femelles presenten una diferenciació morfològica força important: les femelles -com la de la fotografia- no gaudeixen de l’espectacular cresta dorsal característica dels mascles de l’espècie. Ben al contrari, una franja de color taronja o rosàcia els dibuixa tota l’espina dorsal fins a la punta de la cua. Aquests amfibis en particular són d’hàbits força terrestres, tot i que no els pot faltar la humitat i els tolls i basses on reproduir-se. En estat larvari, són animals completament aquàtics que, posteriorment, mitjançant la metamorfosi, canviaran les seves brànquies per pulmons. És llavors quan surten de l’aigua per amagar-se enmig de la humida molsa del bosc.
Bé, menuts, si sortiu al bosc a buscar pinyes, branquillons o molsa per parar el pessebre, recordeu que la recol·lecció de la molsa a Catalunya està regulada per llei: és a dir, prohibida!
A reveure menuts! I recordeu: per Nadal reduïu, reutilitzeu i recicleu. Ah! I les piles i bateries de les joguines cap a la Deixalleria! Bon Nadal menuts i Feliç eco-any Nou!!!!

……………………………………………………….

La fiscalia de Medi Ambient acusa l’alcalde de Tordera de delicte ecològic
cafèambllet.com 5/12/08
.

Les aigües fecals de la urbanització Terra Brava van a parar a una riera sense cap mena de tractament i la fiscalia busca indicis de delicte

Amb 84 quilòmetres quadrats, el terme municipal de Tordera és una dels més grans de Catalunya. Això és una actiu molt important per al poble i una font d’oportunitats, però aquesta enorme extensió fa que també els reptes de gestió siguin molt grans. Si a la seva grandària li sumem que el terme està atravessat pel riu Tordera, de vital importància per la comarca del Maresme i de La Selva, els problemes es multipliquen. Així, durant els últims anys, la gestió i conservació de l’entorn natural ha estat un problema recurrent al municipi.

L’alcalde, acusat
Fa poc més d’una setmana, El Periódico de Catalunya feia pública la decisió del Fiscal de Medi Ambient d’investigar un possible delicte ecològic a Tordera, després que els Mossos d’Esquadra prengues­sin mostres de les aigües de la Riera de la Lloparda, que passa a pocs metres de la Urba-nització Terra Brava. Què van trobar el Mossos? Doncs ni més ni menys que la majoria de les 350 vivendes de la urba-nització abocaven les aigües fecals a la riera sense cap mena de tractament. Així, la querella que va presentar el fiscal als jutjats d’Arenys de Mar, acusa de delicte ecològic l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, ja que els considera partícips de la conta-minació, ja que haurien permés l’abocament de les aigües fecals.

Una mica d’història
Per respondre a aquesta pregunta amb un mínim de rigor ens hem de remuntar a principis dels anys 70, encara en època de dictadura, quan es van posar en marxa la majoria de projectes d’urbanitzacions. Amb lleis no ben definides i amb mancances a l’hora de fer complir les que hi havia, les normes que regulaven aquesta mena de desenvolupament no estaven massa clares. Emmarcat en aquest context es pot començar a conèixer la història de les aigües fecals de la Urbanització Terra Brava, que s’aboquen al sistema hídric sense cap mena de control.
La urbanització en qüestió va ser promoguda per l’empresa Terra Brava S.A. a l’any 1972. Als contractes que van firmar els parcel·listes l’any 1974, a la clàusula número 9 es pot llegir que “la sociedad concesionaria (Terra Brava S.A.) queda obligada a instalar una depuradora de las aguas residuales cuyo proyecto deberá presentar para su aprobación, durante la ejecución de las obras y deberá quedar terminada en el plazo concedido para la tramitación de las mismas”. Terra Brava S.A., empresa encara existent, no va complir mai aquesta clàusula. Segons explica el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, Antonio Diaz, en el seu dia el MOPU va multar al promotor i aquest va decidir “pagar la multa, ja que li era més rentable que fer l’obra”.
Els anys van passar i les urba-nitzacions van passar a ser gestionades per la figura de la Entidad de Conservación Urbanística (ECU) qui tampoc dóna resposta a la necessitat d’una depuradora. Finalment, i des de fa pocs anys, la Gene-ralitat obliga a la desaparició de les ECU i obliga als ajuntaments a fer-se càrrec de les urbanitzacions.

Què diu l’alcalde?
Preguntat sobre el perquè d’aquesta greu deficiència, l’alcalde de Tordera ha declarat a aquest setmanari que la res­ponsabilitat de fer aquest equipament és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui ja ha aprovat els projectes per dotar de depuradores no només a Terra Brava sinó també a sis urbanitzacions més. Garcia explica que és l’ACA qui cobra els rebuts per proveir als ciutadans de les infraestructures necessàries i que no és just que els ajuntaments carreguin amb despeses que no els pertoquen. Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava (APTB), Antonio Diaz, explica que l’actual alcalde porta catorze anys al govern i el considera respon-sable ja que “ha tolerat la desídia del promotor de la urbanització”. Aquesta desídia queda patent, segons Diaz, en el fet que el promotor va unir la canonada d’aigües fecals i la d’aigües pluvials en un mateix clavegueram. “S’estan fent autèntiques aberracions” conclou Diaz.
La Fiscalia de Medi Ambient, per la seva banda, amb els informes del Mossos d’Esquadra a les mans, ha vist prou indicis com per presentar la querella contra Garcia i Aulet. D’aques­ta manera, serà la justícia qui s’haurà de pronunciar sobre el grau d’implicació dels dos càrrecs torderencs. A hores d’ara, tot i que els veïns ho consideren ‘increïble’, l’any 2008, les aigües fecals de la urbanització van directament a la riera, que desemboca al riu Tordera.

L’APUNT

La querella de la Fiscalia de Medi Ambient contra l’alcalde Joan Carles García no és l’única questió per la qual la justícia s’ha interessat per la gestió del govern torderenc. Segons explica el mateix alcalde, s’ha obert una investigació fa poc més d’un any per esbrinar si l’ajuntament ha actuat correctament en la concessió del permís que va donar a favor de Terra Brava S.A. -l’empresa promotora de la urbanització per la qual l’alcalde ha estat denunciat per delicte ecològic- per fer un nou carrer a la urbanització. Segons l’alcalde, però, “aquest cas deu estar arxivat ja que fa un any que han demanat documentació i fins ara no hem sabut res”. Per la seva banda, Antoni Diaz, de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, assegura que aquest procés segueix en marxa.
Un altre front obert amb la justícia, segons explica Diaz, és la investigació que s’està portant a terme per pert de la Fiscalia Anticorrupció. A Carles Garcia no li consta aquesta última investigació i es va mostrar contrariat pel fet de que tot plegat presenta als alcaldes com corruptes. “Ser alcalde no és ser cor­rupte” ha afirmat. Garcia també a dit que el Síndic de Greuges, davant les denúncies dels propietaris de Terra Brava, mai havia assenyalat a l’ajuntament com a culpable de cap greuge.


Enderroquen una casa il·legal al parc Montnegre i Corredor.
El Punt 12/12/08
.

La grua va enderrocar ahir l'estructura de l'habitatge, on no hi vivia ningú. Foto: T.M.

Una màquina excavadora va enderrocar ahir al matí una construcció edificada il·legalment dins l'àmbit de protecció del parc Montnegre i Corredor, a la urbanització de Can Camps, al terme municipal de Tordera. L'estructura, sense acabar i abandonada des de fa uns quants mesos, pertanyia a un promotor romanès que encara no ha pogut ser localitzat, segons van confirmar algunes fonts municipals. L'actuació respon al treball conjunt que des de dos anys cap ençà estan realitzant l'Ajuntament de Tordera i l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació. Ambdós detecten, primer, i denuncien, a continuació, les obres no autoritzades. La dispersió de la urbanització Can Camps propicia que alguns propietaris facin obres sense permís, que els tècnics de la Diputació i l'Ajuntament s'ocupen de descobrir i denunciar. Tordera, amb 83 quilòmetres quadrats d'extensió, comptabilitza dotze urbanitzacions, deu de les quals són degudament reconegudes. Alguns punts del veïnat de Roca Rossa i la totalitat de Can Camps, però, no figuren en cap planejament urbanístic.