Opinió sobre la llevantada de Sant Esteve, a Diari de Girona 6/1/09...

Imprudències
Diari de Girona 6/1/09

ENRIC ROCA

La llevantada de Sant Esteve ha vingut a confirmar algunes de les conseqüències que es produeixen inevitablement quan els elements es desfermen i la naturalesa vol recuperar el que sempre ha estat seu: La primera és que, en el litoral català s'ha construït molt i malament. Com que s'ha volgut edificar a primera línia de mar, els passejos s'han hagut de bastir sobre la mateixa sorra de les platges. El resultat és manifest i comprovat. Cada vegada que hi ha un llevant la platja de s'Abanell, a Blanes, desapareix i s'ha de regenerar amb diners públics. Quan el litoral és retallat i rocós els passejos suporten directament els embats del mar amb els efectes devastadors que s'han pogut veure a l'Escala, per exemple.

En aquests casos, les administracions públiques han de solucionar els problemes que elles mateixes han creat en mostrar-se excessivament permisives amb la construcció d'obra privada. Però hi ha un altre aspecte important que s'evidencia en aquests desastres: La repetida i il·limitada magnitud de l'estupidesa humana. A qui se li pot passar pel cap que un dia en el qual hi ha onades de cinc a set metres és el millor per anar a bussejar? Com es pot creuar un passallís en el qual l'aigua baixa arrossegant-ho tot i més quan hi ha una cinta tallant la carretera? Hem deixat la cura de la nostra integritat física als poders públics i encara, a sobre, ignorem els senyals de perill que han col·locat aquells a qui hem delegat la nostra irresponsabilitat.

Obeeixen aquestes actituds temeràries a un desig incontrolable de presumir després explicant la proesa a amics i companys d'oficina? Misteri insondable. De moment estem en plena temporada de les imprudències d'hivern. Ja arribarà l'estiu i ens trobarem amb l'inevitable calor, o potser serà una onada de calor i llavors ens recomanaran a través dels mitjans que bevem aigua i que no practiquem esport en les hores centrals del dia, com si la set no fos un senyal d'alarma del mateix cos davant de l'augment de la temperatura o vingués de gust fer fúting a les dues o les tres de la tarda, quan el sol estavella les pedres i els més afortunats estan prenent-se un bon bany a les platges eternament regenerades pels llevants de la tardor i de l'hivern.