Sobre el retrocés de la costa 22/2/09...

El CSIC valora en 2,5 milions el cost dels "serveis ecològics" de la naturalesa
Diari de Girona 22/2/09

Un estudi amb el Centre d'Estudis Avançats de Blanes valora el preu de mercat d'aquests treballs

L'estat en què acostuma a quedar la platja de Blanes després d'un temporal. carles colomer

BLANES EFE/DDG
El cost dels "serveis ecològics" que presta la naturalesa a les comarques costaneres de Catalunya han estat valorats en uns 2.570 milions d'euros anuals, quantitat que la població estaria disposada a pagar per aquests "serveis" en cas que es convertissin en objectes de consum.
Per primera vegada un grup de científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), dirigits per l'investigador i professor d'Esade Rafael Sardà, han quantificat el preu a què arribaria al mercat l'acció conservacionista de la naturalesa si aquesta es convertís en un producte de consum sotmès a les normes del mercat.
Per a la redacció de l'estudi, elaborat pel CSIC i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, s'han elaborat enquestes en les quals es preguntava a la població quant estaria disposada a pagar per conceptes com la regeneració de les platges, la creació d'oxigen per part dels boscos o evitar l'erosió del terra si aquests estiguessin sotmesos a les regles del mercat, com qualsevol altre objecte de consum.

Analitzat 700 km de costa
Per a algunes de les variants s'han utilitzat dades procedents d'estudis redactats en altres països de l'entorn però que els investigadors consideren que són equiparables.
A l'estudi s'han analitzat 700 quilòmetres de costa catalana i els 931.460 quilòmetres corresponents a la superfície de les comarques costaneres, a més dels 721 quilòmetres de la costa de l'illa de Mallorca (373.863 hectàrees).
En el cas de Mallorca, el conjunt d'accions exercides per la naturalesa arribarien a un valor de mercat de 1.430 milions.
Rafael Sardà va explicar que "cada vegada que alterem o degradem el sistema natural perdem beneficis de Capital Natural que han de ser reemplaçats per accions humanes, quan abans eren prestats gratuïtament per la naturalesa".
En clau local, l'investigador va posar com a exemple el cost que cada any suposa reparar les platges després de cada temporal, una tasca que abans realitzava la naturalesa i que ara ha d'efectuar l'home, ja que l'alteració dels ecosistemes impedeix la regeneració natural; per la qual cosa -va concloure- s'ha convertit en una activitat de mercat.
En un nivell més, Sardà va esmentar l'alt cost de les reparacions del tsunami que el 2004 va afectar el Pacífic, on retornar les costes al seu estat original arribaria a un preu tan elevat que la població prefereix aixecar fràgils murs per protegir-se de l'acció del mar.
En alguns casos, els beneficis generats per la naturalesa en un municipi superen de sobres els generats per l'home, generalment els llocs menys alterats per l'acció humana són els més valorats; fins al punt que són elegits com a lloc de vacances, segons va explicar Rafael Sardà.
L'investigador va proposar que aquests costos es tinguin en compte a l'hora de modificar els febles ecosistemes de les costes, ja que tot canvi que pertorbi l'acció de la naturalesa comporta un cost econòmic que fins ara no es valorava, per la qual cosa no apareixia comptabilitzat negativament en els costos.
Aquest sistema de valoració de l'acció gratuïta de la naturalesa pertany a una nova tendència dels estudis econòmics, anomenada tècniques d'economia ambiental, fruit d'"una preocupació més forta pels costos econòmics que produeix l'alteració de la naturalesa", va explicar Sardà.
L'investigador va presentar aquestes dades en una xerrada oferta a Blanes en el marc del I Congrés Nacional de la Biodiversitat, que organitza la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient.