Algunes notícies més per llegir 2/8/09...

Inicien els treballs previs a la regeneració de s'Abanell

Diari de Girona 2/8/09

La draga ampliarà la zona de platja afectada amb 250.000 metres cúbics de sorra

Fotografia: Carles Colomer

BLANES E.BATLLE
Ahir van començar els treballs per acotar la platja de s'Abanell de s'Abanell, en concret a la zona de la roca de Sa Palomera, per preparar-ho tot per l'arribada de la draga que començarà aquest dilluns a regenerar la platja blanenca. En concret, s'extreurà arena d'una zona propera al port d'Arenys de Mar (Maresme) i servirà per reomplir la zona de platja que es va endur la forta llevantada de Sant Esteve de l'any passat.
En concret, ahir, empleats de la Direcció General de Costes van començar a treballar i a portar els tubs per on passaran els metres cúbics d'arena del Maresme. L'activitat de la draga comença a ser habitual a Blanes i enguany aportarà més sorra que l'any passat: seran 250.000 metres cúbics de sorra però en plena temporada turística; ja que així expressament ho ha demanat tant l'Ajuntament com el sector de l'Hostaleria, que es veuen afectats.
Les crítiques per manca de sorra s'han notat aquest any els dies de Focs, ja que amb la platja petita hi ha cabut menys gent. De tota manera, d'aquí uns dies això quedarà oblidat, perquè els turistes podran tornar a gaudir d'aquesta platja blanenca que té una extensió de més d'un quilòmetre de llargada.
Tot i la solució temporal a la platja, caldrà encara refer el passeig, però l'Ajuntament encara està pendent de rebre el projecte definitiu per part de la Direcció General de Costes de Madrid.

Sorra de dia i de nit

JOAN FERRER
Blanes ha notat aquesta Festa Major, més que mai, la manca de sorra. De dia, cal tenir sorra perquè vilatants i visitants puguin prendre el sol i banyar-se tranquil·lament. Aquest any, la situació és complicada perquè la regeneració promesa reiteradament encara no s'ha concretat. La darrera promesa és per aquesta primera setmana d'agost.
Durant la Festa Major és el moment de l'any en què hi ha més persones al poble i l'espai ha estat molt reduït, tant a s'Abanell com a la platja central, zona afectada pels darrers temporals. Els dies de focs, la sorra també es primordial a les nits per poder acollir els milers de persones que arriben al municipi amb ganes de veure un gran espectacle pirotècnic.. La gent, normalment, ja té molts problemes per aparcar el cotxe. No és qüestió que després de caminar una bona estona, a vegades carregats amb cadires, neveres i altres elements per passar la nit, tinguin problemes per poder accedir a la platja.
Els altres anys es podia accedir a la sorra cinc minuts abans de començar (22h30). Aquest any, amb una platja molt més estreta, a les deu ja hi havia problemes per manca d'espai. Tot el poble espera la regeneració promesa per acabar de passar l'estiu però, sobretot, per raons de seguretat. M'explico. Amb l'actual platja, a la primera llevantada, les onades començarien a picar al passeig i tornarien els greus problemes que tots coneixem. Per tant, millor tenir sorra encara que sigui al mes d'agost, almenys, per reforçar la seguretat de la franja costanera.
Ara tot depèn de Madrid, allà mai tenen problemes d'aquests però són els encarregats de solucionar-los, i les dragues també ens arriben de lluny, Dinamarca o Holanda. Els 250.000 metres cúbics arribaran de la zona d'Arenys de Mar, un indret on els pescadors ja estan molt i molt preocupats perquè aquestes darreres setmanes s'ha extret sorra per regenerar les platges del Maresme.
La pregunta del milió és: el projecte de nou passeig solucionarà tots els problemes? Algú s'atrevirà a dir que sí. Jo, ho dubto.


Els veïns de Lloret Residencial tallen la carretera C-63
Diari de Girona 2/8/09

Aquests col·lectiu de veïns denuncia les mancances del subministrament d'aigua que fa dies que pateixen

ACN/DDG
Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial s'han manifestat aquest diumenge per reclamar un millor subministrament d'aigua que eviti les freqüents restriccions que deixen fins a cinc dies sense servei d'aigua corrent a les prop de 1.200 famílies que viuen al conjunt residencial, situat sis quilòmetres muntanya amunt del centre de Lloret de Mar (Selva). Darrera una pancarta amb el lema 'Volem aigua municipal ja. No a la companyia privada', els veïns han tallat durant 20 minuts la C-63 a l'alçada del quilòmetre 5, a l'entrada de Mas Cabanyes i just després del túnel de Montoriol, provocant retencions de fins a tres quilòmetres en sentit Lloret i de quatre quilòmetres en sentit Vidreres.
'Els problemes d'aigua i les restriccions també ho pateixen en d'altres urbanitzacions del voltant com Aiguaviva Parc, Montlloret o Lloret Blau', ha enumerat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística (ECU) de Lloret Residencial, Rafael Furné. 'Com que estem a dalt la muntanya costa més de pujar l'aigua, les bombes no tenen la força suficient per impulsar-la fins a les cases d'aquí i es queda tota a Vidreres', ha lamentat Furné, que ha quantificat de 'nombrosos' els veïns de les urbanitzacions que a diari pateixen l'escassetat d'aigua i el seu subministrament intermitent. 'Gent que té la casa llogada, famílies on hi ha gent gran i nens petits que s'han de rentar i no poden, etcètera', ha comentat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística de Lloret Residencial.
'Lògicament la gent s'ha de dutxar. Si no tenim aigua, com ho hem de fer, amb la saliva?', ha preguntat en veu alta Furné, que considera que l'única solució passa per connectar-se a la xarxa d'abastament d'aigua municipal. 'Estem cansats de paraules i esperar que s'arregli. La companyia d'aigües Rec Madral no pot garantir l'aigua amb la xarxa que hi ha', ha lamentat el president de l'ECU de Lloret Residencial, que també ha criticat l'Ajuntament de Lloret de Mar per desentendre's dels problemes de la urbanització. 'Enguany ens han apujat força impostos com l'IBI, que ha passat de 590 a 741 euros. I aquests diners, a on van a parar?', ha assenyalat Furné. 'Nosaltres també som lloretencs i volem gaudir dels mateixos serveis que la resta del municipi', ha puntualitzat.
Igualment, els veïns de Lloret Residencial també reclamen al consistori que assumeixi la resta de serveis de la urbanització com l'enllumenat, la neteja o l'asfaltatge de carrers. 'En els estatuts hi diu que han de passar cinc anys perquè l'Ajuntament recepcioni la urbanització. Ja n'han passat quatre', ha recordat Furné. Des de l'Ajuntament, però, no es vol assumir res fins que no s'hagin reparat deficiències i completat obres de millora –com la de l'enllumenat, valorada en 400.000 euros– que haurien de ser pagades pel promotor. A banda, els problemes també sorgeixen dintre els mateixos veïns de la urbanització que es mostren dividits entre un sector més oficialista, encapçalat per Furné, i una escissió liderada per Santiago Vázquez.
De fet, aquest mateix diumenge hi hagut una manifestació paral·lela al centre de Lloret de Mar dels veïns de Lloret Residencial 'afins' a Vázquez. 'És una llàstima que cadascú faci la guerra pel seu compte. Jo crec que la unió fa la força i ho estem fent al revés', ha finalitzat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística.

L'Ajuntament de Blanes perd l'últim contenciós pel traçat de la futura A-2
Diari de Girona 2/8/09

Les instàncies judicials ja n'havien desestimat dos més anteriorment que volien allunyar la via del Vilar

La zona per on transcorrerà la futura autovia a prop del Vilar. Carles Colomer

BLANES E.B.
L'Audiència Nacional finalment ha desestimat l'últim recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Blanes contra el traçat de la futura A-2 (actual N-II) al seu pas pel municipi. En concret, el consistori reclamava que aquesta autovia no afectés el paratge del Vilar i que, per tant, se n'allunyés i es construís en ?terrenys de la població veïna de Tordera (Maresme).
Amb aquesta sentència en contra l'Ajuntament, Blanes ja ha perdut els tres contenciosos administratius interposats contra l'aprovació de l'estudi informatiu el desdoblament de la N-II al tram que va de Tordera a Maçanet de la Selva. En els anteriors, l'Ajuntament assegurava que abans d'aprovar-se l'estudi no s'hi havia inclòs l'estudi d'impacte ambiental i en l'altre, es reclamava que no es comencessin les obres de la futura A-2 en aquest tram fins que els dos recursos judicials no ?s'haguessin resolt.
Amb tot, però, cal recordar que el projecte d'aquest tram ja està aprovat definitivament i que es preveu que les obres es comencin a principis de l'any vinent. I pel que fa al tram que transcorre per Blanes, tal i com explicar l'alcalde, Josep Trias (CiU) al seu dia, finalment es construirà a uns 500 metres del paratge blanenc de Vilar.