Algunes notícies més per llegir 14/11/09...

Experts diuen que la causa del desgavell urbà del litoral és la poca concreció de les lleis
Diari de Girona 14/11/09

Apunten que l'augment del nivell del mar provocarà noves expropacions a causa de l'avançament del domini públic
.

El magistrat Martí Bassols durant la seva ponència ahir a la Fontana d'Or. diari de girona

GIRONA JOFRE SÁEZ
La manca de concreció de les lleis urbanístiques és una de les causes principals del desgavell urbanístic de la Costa Brava i de la resta del litoral de l'Estat. Aquesta és una de les conclusions que es van poder extreure ahir durant la jornada organitzada per la Universitat de Girona (UdG) sobre les qüestions jurídiques sobre l'ordenació del litoral amb motiu del centenari de la Costa Brava. No obstant això, els ponents que hi van participar van alertar que l'augment del nivell del mar pot portar noves expropiacions com a conseqüència de l'avançament de la línia que marca el domini públic maritim-terrestre del Ministeri de Medi Ambient, tal com ha passat a Empuriabrava.
De fet, si s'observa el litoral de les comarques de Girona, de nord a sud, és evident la diferència dels models de creixement urbanístic dels diferents municipis. En aquest sentit l'olotí Martí Bassols, i president de l'Associació espanyola de Dret Urbanístic, va exposar que la falta de concreció legislativa ha fet que cada ajuntament hagi apostat per un model propi: "No són els causants, però sí que els que han desenvolupat el territori urbanísticament i moltes vegades de forma inconnexa". La causa, en tot cas, va apuntar que se centrava en la manca de concreció jurídica de dues lleis bàsiques en l'ordenació del litoral: la llei del sòl 2008 i la llei de Costes de 1988. Respecte de la primera, Bassols va apuntar que en tot l'articulat "no fa ni una sola referència al litoral" excepte en "l'article 10.2, on només s'esmenta sòl rural o marítim". Una única referència que el catedràtic va reconèixer que l'"omplia de perplexitat". Respecte a la llei de Costes va indicar que parla "amb una impresició total" en un sentit jurídic de termes com"costes o litoral".
Cap a mig matí va arribar el torn del catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid i redactor de la llei de costes Àngel Menéndez. Ell va ser qui va introduir en la jornada el polèmic debat entorn a les competències sobre la marina d'Empuriabrava. Respecte a això, Menéndez, va dir categòricament que "els terrenys guanyats a la mar o dessecats són de domini públic per determinació legal. Si el mar entra a dins d'una marina seca això passa a ser de domini públic tant per causes naturals com artificials, tal com passa a Empuriabrava". I, tanmateix, va alertar que aquest cas no serà l'únic ja que preveu que amb el canvi climàtic "això serà més freqüent a partir d'ara". Finalment respecte a la llei de costes va dir que "a diferència de la llei d'aigües (1985), no preveu uns instruments de planificació propis, sinó que conté una sèrie de criteris i mesures de protecció de domini públic maritimoterrestre".

"No s´ataca el litoral decididament"

Manuel Táboas és el president de la secció 3a de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el magistrat de la sentència del Sunvillage de Palau-saverdera. Táboas va indicar que "els jutjats del contenciós no som la realitat, sinó les patologies de la realitat". Entre les seves conclusions va apuntar que té "la sensació que no s'ataca el tema del litoral decididament en el lloc jurídicament idoni i amb la participació de tots". És a dir, amb administracions, juristes, agents econòmics i ciutadania. El magistrat va afirmar que la legislació urbanística va a dia d'avui "cap a una major protecció però va alertar que això pot portar conseqüències legals i administratives: "Compte amb els que vulguin fer algun dia marxa enrere". girona j. Sáez

Estat i Govern afirmen que cal una política de gestió del litoral integrada
Diari de Girona 14/11/09

La taula de debat celebrada ahir durant la jornada de la UdG. aniol resclosa

J. SÁEZ GIRONA
Les expropiacions als propietaris d'Empuriabrava va ser un dels temes que van servir com a eix vertebrador de molts dels debats que van sorgir durant les ponències i el debat que es va celebrar ahir a la Fontana d'Or. No obstant això, tot i les divergències manifestes entre Estat i Generalitat en aquest assumpte, ahir ambdues administracions van trobar un punt en comú per abordar nous casos com el de l'Alt Emprodà.

Tant el subdirector general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri de Medi Ambient, Carlos Peña, com la subdirectora general de Ports i Costes, Rosa Maria Busquets, van apuntar que cal apostar per una política de gestió del litoral integrada. És a dir, tant l'Estat com la Generalitat de Catalunya s'han d'asseure en una mateixa taula i exposar les seves competències per establir una línia d'actuació comuna sobre l'ordenació urbanística del litoral.

Situacions "kafkianes"

De fet, el cas d'Empuriabrava ha portat de cap a una tercera administració. La local. La presidenta del Col·legi d'Interventors i Secretaris d'Ajuntaments de Girona, Marta Felip, va assegurar de manera molt gràfica que "a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries som fruit de les relacions entre les dues administracions i ens sentim com el fill d'uns pares divorciats". I, sobretot, va puntualitzar, "esperem que s'acabi al més aviat possible perquè estem vivint situacions kafkianes, ja que sembla que el domini públic és de Costes però la Generalitat defensa la seva competència exclusiva en ser una marina interior".

D'altra banda, José Antonio Donaire, com a professor de geografia de la UdG, va dir que la Costa Brava és "el millor resultat a unes condicions de demanda i model turístic", tot i reconèixer que no és que a ell li agradaria. I va concretar que el "milllor sistema de litoral possible és el que genera espais complexos i amb usos múltiples".

Finalment, com a coordinador de les àrees de Turisme i Comerç de la Cambra de Comerç, Enric Dotras, va denunciar que "ningú té en compte els ricos que han pres els empresaris d'un sector que ha generat el 13% del PIB directe", i va alertar que molts empresaris han deixat d'invertir a la costa.

Enquesta... La Costa Brava ha crescut malament?

....................................................

ICV reclama la paternitat del rebuig a la construcció de laterals a l'autopista C-32, al Maresme
El Punt 14/11/09

El debat sobre la necessitat o no de construir una altra infraestructura al Maresme, al costat de l'autopista C-32, continua vigent entre les formacions polítiques. Dins la diversitat de criteris en el si de CiU sobre si aquesta és la millor solució per resoldre els problemes de mobilitat a la comarca, ara és ICV-EUiA la que recorda que va ser aquesta formació la primera d'oposar-se frontalment a la construcció dels laterals.

El diputat ecosocialista Salvador Milà va apuntar que el seu partit, en el marc del pla territorial metropolità de Barcelona, ja va fer un seguit d'aportacions el mes de maig passat, entre les quals «quedava ben clara la nostra negativa a acceptar autovies paral·leles a les autopistes». Milà comenta que, en el cas del Maresme, les propostes van ser «la supressió del peatge troncal a l'actual C-32 –amb la introducció d'un peatge dissuasiu a la connexió nord amb l'AP- 7 i l'A-2; la introducció d'un carril BUS-VAO entre Montgat i Mataró, dins la reserva actual de l'autopista, i la millora de la connectivitat amb les vies de comunicació transversal entre mar i muntanya».

El sud i el nord

Pel diputat, les solucions a la mobilitat que cal trobar al Maresme són diferents si es tracta del sud o del nord. «Pel que fa a la zona sud, apostem per una ronda interurbana a través d'una via estructural suburbana unint rondes entre els pobles de mar i donant sortida i enllaç als pobles de dalt, així com la recuperació de l'antiga carretera dels Sis Pobles millorant-ne el traçat», i afegeix que «pel que fa al nord no té cap sentit la creació d'una autovia paral·lela, ja que l'actual C-32 té capacitat suficient per esdevenir l'N-II».

En un altre ordre de coses, la formació ecosocialista defensa també la reordenació dels peatges i planteja a nivell general «la conveniència d'ampliar el radi metropolità d'accessos sense peatges fins a uns trenta quilòmetres des de les rondes de Barcelona». «Aquesta opció permetria posar fi a un greuge que els ciutadans de l'entorn metropolità denuncien des de fa anys i alhora evitaria la construcció d'autovies paral·leles a autopistes en un espai que ja és molt dens», conclou.