Diari de Girona 23/1/10
BLANES DDG
La Comissió de Medi Ambient del Parlament ha aprovat per unanimitat que s'efectui la neteja de les rieres de Blanes abans d'aquest estiu. La proposta, a instàncies de CiU, pretén que l'Agència Catalana de l'Aigua realitzi els treballs de millora del desguàs hidràulic de les rieres de Malcompàs i de Vall d'en Burg previstes en el programa d'actuacions de manteniment i conservació de lleres 2009-2010. L'objectiu, tal i com explica la diputada Dolors Rovirola, és que les lleres "estiguin lliures d'obstacles per garantir la màxima capacitat de desguàs en avinguda, ja que aquests treballas permetran millorar notablement el drenatge de les lleres".
Els pagesos de Blanes ja han reclamat en diverses ocasions que s'efectuin netejes periòdiques a la zona per evitar inundacions que puguin afectar les collites. Cal destacar que la zona agrícola de Blanes està per sota el nivell de les rieres de manera que el taponament que provoca la bardissa i el canyissar afavoreix que puguin desbordar-se les rieres quedant afectades les collites.
A tot això, cal sumar que la construcció de la Ciutat Esprotiva ha comportat un agument d'aigua que ha d'anar a desembocar a les lleres donat que l'asfaltatge del terreny fa que aquesta rellisqui ràpdiament en comptes de filtrar-se a la terra. Els agricultors temen que un vessament o el trencament dels monticles de sorra que canalitzen l'aigua pugui produir danys físics i materials, a banda de les pèrdues econòmiques i així ja li ho han fet saber a l'alcalde, Josep Trias (CiU) en diverses ocasions.
Els pagesos denuncien que la política de preus de les àrees comercials arruïnarà el sector
El Punt 23/1/10
Alerten que el consumidor paga un 800% més pel producte
.
Pep Riera repartint fulletons davant del Carrefour. Foto: T.M.Una trentena de pagesos es van manifestar ahir davant de l'hipermercat Carrefour de Santa Susanna per denunciar la política de preus abusius de les àrees comercials. Denuncien que la diferència entre el preu que es paga al pagès per la fruita i la verdura i el que paga el consumidor pel mateix producte a vegades arriba a ser del 800%.
Una vintena de tractors provinents de la pagesia de l'Alt Maresme i una trentena de pagesos d'arreu de la comarca es van aplegar ahir en una mobilització pacífica davant el Carrefour de Santa Susanna. Aixoplugats pel sindicat Unió de Pagesos van repartir fullets entre els clients de l'hipermercat en què s'explicava una situació que consideren «ruïnosa» per a un sector especialment afectat per la crisi. El portaveu del sindicat, Pep Riera, va recordar que tan sols tres grans cadenes de supermercats –Carrefour, Eroski i Mercadona– controlen més d'un 50% de la distribució al detall a Catalunya. «Aquesta situació provoca una posició de domini de les grans àrees respecte als productors, que imposen uns preus molt baixos que, d'altra banda, es transformen en preus abusius per als clients», apunta. En aquest sentit, s'afirma que en determinats productes hi ha una diferència que arriba al 800% entre el preu pagat al pagès i el preu que paga l'usuari.
Per Pep Riera és bàsic que la ciutadania sàpiga com es comporten aquestes companyies perquè «no tan sols paguen una misèria a qui treballa la terra, sinó que els cobren una quantitat denunciable per un producte que ells no han valorat de manera justa». D'altra banda, el sindicat també alerta que s'han detectat incompliments importants a l'hora d'especificar tota la informació relativa a productes d'horta i fruites. «Hem de ser capaços d'articular sindicalment una estructura de defensa contra aquests abusos i exigir a les administracions de pes que es compleixi la legalitat vigent», va comentar el portaveu d'Unió de Pagesos, que va recordar als convocats que la mobilització, convocada en altres punts de Catalunya, «és una inversió en el futur del sector».
Reunió a Òrrius
Pep Riera va convidar els pagesos assistents a participar en una jornada de reflexió que es farà un dissabte de febrer a la masia de Can Fulló d'Òrrius. «Serà una trobada dels representants de la pagesia del Maresme per debatre el seu present i, sobretot, el seu futur», va concloure.
Mas aposta pels espigons soterrats com a solució més rendible per protegir les platges del Baix Maresme
El Punt 23/1/10
.
Mas enraona amb un veí, ahir a Vilassar de Mar. Foto: G.A.El ja candidat de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya, Artur Mas, va visitar ahir la comarca. A migdia, va fer una visita a Vilassar de Mar, on l'alcalde, Joaquim Ferrer, va voler-li mostrar els efectes de l'últim temporal, que ha deixat tot el Baix Maresme sense platges.
En aquest marc, Mas va apostar per mesures més definitives que donin uns millors resultats a mitjà i llarg termini. «Probablement, l'opció dels espigons soterrats, que ja s'ha adoptat en altres indrets, seria una solució més definitiva; d'entrada, és més cara però a la llarga s'acaba amortitzant», va explicar el líder de la federació nacionalista, que va recordar que l'any passat es van invertir 9 milions d'euros a regenerar les platges i ara «tots aquests diners s'han llençat; no en queda res». Mas va tenir paraules dures per als ports esportius, que «tenen l'obligació legal de fer circular la sorra, però això no sempre es compleix». L'actual cap de l'oposició es va comprometre a traslladar les inquietuds dels alcaldes i regidors maresmencs al govern de la Generalitat i també a l'Estat, del qual va dir que «passen» del problema de les platges. «Les actuacions que s'han dut a terme fins ara han estat més per protegir les vies del tren que no pas la platja», va sentenciar.
En el seu recorregut, Mas també va visitar Alella i Mataró, on es va reunir amb diversos empresaris locals per analitzar la situació econòmica.
................................
C's demanarà que el Massís Ardenya-Cadiretes sigui un parc natural
Diari de Girona 24/1/10
.
BLANES DDG
La formació política de Ciutadans (C's) està treballant per presentar una proposta de resolució al Parlament per demanar que es comenci a realitzar l'avantprojecte per convertir el Massís de ses Cadiretes-l'Ardenya i la seva zona litoral com a Parc Natural juntament amb el Massís de Les Gavarres.
El grup parlamentari de C's, presentarà la proposta de resolució la propera primavera amb l'objectiu de "preservar el patrimoni natural, paisatgístic i cultural del Massís i així protegir una zona molt vulnerable a causa de la massificació del turisme i l'urbanització descontrolada dels anys seixanta i setanta". C's, valora "positivament" la creació del Consorci del Massís Ardenya-Cadiretes el passat estiu, però manifesta que "cal donar un pas més endavant" i que si es fa "no s'ha d'anar d'esquena" al territori com ha passat amb el Parc del Montgrí.
El nou mapa de la regió de Girona
El Punt 24/1/10
.
La futura creació de les vegueries separarà la Cerdanya de Girona, i el debat sobre el Ripollès no està tancat
.
Mapa dels canvis territorials.
L'avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya preveu la creació de fins a set vegueries i no descarta la possibilitat de crear-ne més, tot i que per aconseguir-ho fa falta que el Congrés dels Diputats accepti la modificació de les actuals províncies. En l'àmbit gironí, la nova divisió territorial que es planteja afecta bàsicament la Cerdanya, que íntegrament haurà de formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu, i pobles com ara Viladrau, Vidrà i Espinelves, que actualment depenen administrativament de la província de Girona, però que formaran part de la vegueria Central perquè pertanyen a Osona. També hi ha el debat obert sobre la vegueria de l'Alt Ter, que englobaria Osona i el Ripollès, tot i que aquest moviment està més viu a la comarca barcelonina.
.
Els municipis gironins, segons l'avantprojecte de llei, quedarien repartits en tres vegueries diferents. La majoria pertanyerien a la vegueria de Girona, però altres deixarien de ser considerats gironins. La part de la Cerdanya, que forma part de l'actual demarcació de Girona, passaria a formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu. Aquest fet genera només alguns recels a Puigcerdà, on no veuen amb bons ulls que la capital d'aquesta nova administració sigui la Seu d'Urgell.
.
Un cas diferent és el dels pobles osonencs de Viladrau, Espinelves i Vidrà, que pertanyen administrativament a la província de Girona. Un cop entri en vigor la vegueria Central, en passarien a formar part, i la capital de la nova administració seria a Manresa. Aquest fet no és vist amb gaire bons ulls a Osona, sobretot a Vic. En aquesta comarca i al Ripollès hi ha hagut un moviment que ha reclamat la vegueria de l'Alt Ter, però a la comarca gironina l'interès no ha estat en cap cas apassionat. A Vic, poc convençuts de poder assolir aquesta vegueria, sembla que també s'ha perdut la lluita per la capitalitat de la Catalunya Central davant de Manresa.
.
Consultes populars
.
També existeix la possibilitat que els pobles osonencs gironins, si han de tenir la capital de vegueria a Manresa, demanin la seva incorporació a la vegueria de Girona, ja que aquest punt és previst en el procés. Els alcaldes d'algunes d'aquestes poblacions han assegurat aquesta setmana que deixen la porta oberta a celebrar una consulta popular sobre l'adscripció del municipi.
.
Francesc Xavier Bellvehí, alcalde de Viladrau, considera que cal que «es mulli la gent», i no uns membres del consistori que només «hi són de pas». Per això, creu que una consulta popular seria una opció raonable. Bellvehí recorda que fa una vintena d'anys, quan el municipi va optar per pertànyer a Osona, les comunicacions amb Girona eren molt més dolentes que ara. Àngel Tortades, alcalde d'Espinelves, també reconeix que no li agrada «gaire» que la capital de la vegueria sigui Manresa, perquè «cau lluny» i creu que la possibilitat de fer una consulta popular és «oberta». Tortades opina que, si en un debat per decidir entre Vic i Girona, la població es dividiria a parts iguals, no passaria el mateix si fessin triar entre Girona i Manresa.
.
Un cas invers al dels pobles d'Osona és el de Fogars de la Selva, a la demarcació de Barcelona, però pertanyent a la comarca de la Selva.
.
«Posar racionalitat»
.
El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, assenyala que el criteri general del govern en l'organització territorial és «posar racionalitat, en el mapa, a les disfuncions», i que escoltaran les demandes que arribin des del territori, per tal d'actuar «en benefici de l'administrat».
.
Bassaganya recorda que, quan arribi el moment, cada vegueria farà la seva llei, de manera que quedarà marcat el propi àmbit d'actuació.
.
LES DADES
.
Província de Girona
.
8 comarques més tres municipis a la comarca d'Osona
.
221 municipis actualment
.
En principi la divisió en vegueries farà que es perdin 13 municipis a la vegueria
.
Es perd tota la Cerdanya gironina i hi ha el debat obert sobre la continuïtat del Ripollès en el projecte de vegueria
.
Vegueria de Girona
.
Estarà formada per 7 comarques, una menys que la província
.
En principi, n'han de formar part 208 municipis, però alguns d'ells, que d'entrada no hi són, podrien demanar formar-ne part
.
Modificació, creació i supressió de vegueries
.
En l'avantprojecte de llei s'estableixen els mecanismes per a la modificació del territori veguerial. En el cas que la iniciativa l'exerceixin les vegueries interessades, l'òrgan plenari dels respectius consells de vegueria han d'aprovar-ho per majoria absoluta. La proposta s'ha de trametre al departament competent, que sol·licitarà un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, s'ha de sotmetre l'expedient a l'informe de la comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la comissió jurídica assessora. Llavors s'ha d'elevar al govern l'avantprojecte de llei corresponent. En el cas que el canvi d'adscripció el demani un municipi o una comarca, el procés és semblant, i primerament ha de ser el ple de l'ajuntament o el consell d'alcaldes del consell comarcal que, per majoria absoluta, expliciti la vegueria a la qual vol adscriure's.
.
Per crear noves vegueries es requereix el consentiment exprés de dues cinquenes parts dels municipis, els quals han de representar, com a mínim, un terç de la població de la vegueria, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues cinquenes parts de la població.
.
Reivindicació de les noves comarques
.
Al debat sobre la divisió veguerial s'hi ha d'afegir les reivindicacions, vives encara, per a la creació de noves comarques, sobretot la del Baix Montseny, amb un suport popular important. L'any 2008, en efecte, es va reviscolar la demanda de creació d'aquesta comarca, que englobaria municipis del Vallès Oriental i de la Selva. Entre diversos municipis es va publicar un manifest que reclamava la creació de la comarca. En teoria, en aquesta comarca natural hi ha vint municipis, sis dels quals són gironins: Arbúcies, Breda, Hostalric, Massanes, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Aquest manifest el van signar, per part gironina, Breda, Hostalric i Riells i Viabrea. Els altres tres municipis gironins no s'hi van afegir.
.
Al Ripollès, amb un debat sobre la seva adscripció veguerial no tancat del tot, també hi ha oberta una discussió comarcal. Des de Camprodon i Ribes de Freser es va plantejar ara fa una anys al llavors conseller de Governació, Joan Carretero, partir la comarca en tres parts: el Ripollès Central (Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i els petits municipis adjacents); la Vall de Camprodon, amb Camprodon i els municipis de la vall del Ter, i la Vall de Ribes, amb els municipis de la vall del Freser.
.
Una altra comarca reclamada, potser amb menys força, és la de la Baixa Tordera, que englobaria la Selva marítima i l'Alt Maresme. La capital seria Blanes, ciutat on darrerament ha aparegut aquest assumpte a les sessions plenàries, en forma de moció d'EUiA-ICV. En la consulta municipal prèvia a la restauració comarcal del 1987, diversos ajuntaments van manifestar la seva incomoditat dins la divisió comarcal actual: Calella, Pineda, Tordera, Blanes, Lloret i Tossa. Blanes reclamava una nova comarca anomenada Selva Marítima.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada