No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades.

No us amoïneu... la canterella del retrocés de la platja, les demandes de regeneració i la lluita entre administracions locals, autonòmica i estatal per dir la barbaritat més grossa per solucionar el problema, tard o d’hora, la tornarem a tenir fins a la sopa... tant punt hi hagi una llevantada... com cada any des de fa dècades... any rere any... i tornarem a escoltar a diari paraules com “draga”, “extraccions”, “espigons·, “esculleres”, “insostenible”, “passeig marítim”, “desperfectes”, i un llarguíssim etcètera... no us amoïneu... arribarà segur, com els incendis forestals a l’estiu.

D’aquí a no gaire temps tornarem a escoltar i llegir que hi ha una pèrdua de sorra anual constant a les platges per manca d’aportacions naturals de sediments del riu (aquí podeu informar-vos del tema de manera clara i entenedora), i lluny de preocupar-se per solucionar problemes, les nostres administracions cercaran la millor manera d’empitjorar la situació amb pegots inútils a mig termini (però pagant nosaltres i d’efecte immediat per salvar els mobles de la temporada) i contraproduents a llarg termini (deixant el mort a qui ocupi el càrrec després), i per suposat, tornarem a veure com es barallen entre elles per no sortir perjudicades de cara al seu electorat quan decideixin a on sí i a on no s’actuarà aquesta vegada... temps al temps.

Com que cada any és el mateix (cansa escoltar les mateixes xorrades una i una altre vegada), i per animar la festa una miqueta (això s’anomena “sarcasme”), val la pena que sapiguem tots un petit detall abans de la representació teatral que ens haurem d’empassar per força...

No és només manca de sediments

I és que, com ja he dit anteriorment, la manca de sediments que hauria d’aportar la Tordera per al manteniment de la línia de costa serà no només la principal causa exposada per totes les administracions per justificar dragues, extraccions i aportacions artificials d’àrids provinents d’allà on no sobren, sinó que a més a més serà l’excusa perfecta per no haver de parlar de les pròpies misèries... de tots i cadascun dels qui exigiran actuacions “urgents i definitives” amb més insistència i com a víctimes d’una situació que ells no han creat, diran.

Doncs bé, el primer que s’ha de saber és que la causa principal (quan no única) de que quan l’onatge d’una llevantada s’emporti la sorra deixant al municipi sense platja per als turistes, de que hi hagi desperfectes als passejos marítims, als equipaments i serveis instal·lats a la platja, o en el pitjor dels cassos de que hi hagi danys personals... i això s’ha de saber... és la pròpia administració, els càrrecs públics que prenen les decisions i els diferents lobbys de pressió (hotelers i restauradors principalment) que han urbanitzat un espai que mai hauria d’haver-se ocupat. I s’ha de saber no per culpar ningú pels errors dels passat, sinó perquè encara avui volen i demanen cometre els mateixos errors.

La platja no només és on trenquen les onades

Quan la gent “normal” pensa en la platja, visualitza automàticament un sorral aplanat idoni per plantar l’ombrel·la i estendre la tovallola entre les onades i els primers signes artificials que es troben mirant terra endins, normalment un passeig marítim, la tanca d’un càmping, una esplanada de terra on aparcar el cotxe o grans blocs i pedres que protegeixen als anteriors... feu la proba i visualitzeu la platja on heu estat recentment.

Ningú pensa en una platja quan veu el que hi ha darrera d’aquests elements artificials, sinó que pensa automàticament que allò és part del municipi, càmping o carretera “a primera línia de costa” o “a tocar de la platja”, i evidentment ningú pensa que allà on ara has aparcat, passejat o menjat, no fa gaire temps era la platja on prenien el sol els estiuejants.

I és que resulta que la platja no només ha perdut terreny per la banda de mar, sinó que l’ha fet principalment pel darrera, i si quan la llevantada s’emporta la sorra mar endins desapareix la platja, és única i exclusivament perquè la major part d’aquesta es troba sota el passeig, sota l’aparcament, sota la carretera i sota el xiringuito on t’has pres la canya.

S’ha urbanitzat sobre la platja

Ara parlaré de com s’ha ocupat (i urbanitzat) la costa del Delta de la Tordera i de la Plana litoral de l’Alt Maresme (aquí podeu informar-vos de què entenem per Delta i Plana litoral per no contribuir a la confusió generalitzada al respecte).

Originàriament, quan la major part de la costa era natural, hi havia una platja ample, seguida d’un sistema dunar ampli i lineal trencat únicament pel riu i rieres quan trencaven cap a mar, i a continuació una plana inundable ocupada bàsicament per aiguamolls, alguns estanys o gorgs, i segurament algunes vernedes. Per fer-ho més entenedor podeu veure els següents dibuixos (no rigueu, són simples però útils)...

L’extensió de cadascun d’aquests ecosistemes variava costa amunt o avall però més o menys mantenien sempre aquest ordre.

Fa uns quants segles, principalment amb l’explosió demogràfica de l’Edat Mitjana i endavant, gairebé tota la plana litoral i gairebé tot el delta es van transformar en camps de conreu i hortes, i allà on el terreny era més baix i inundable es va omplir amb sorra de les dunes principalment que es barrejava amb els llims i fangs de l’interior. Com a resultat d’aquella transformació, el sistema dunar va quedar reduït a un petit cordó que separava la platja (gens productiva) de la fèrtil i productiva plana agrícola litoral...

Allà on el sistema dunar era molt més ample i extens i no s’ocupava o transformava en conreus, amb el temps va representar un greu problema per aquells que vivien o treballaven a prop, ja que amb el vent dominant de mar cap a terra la sorra (i les dunes) avançaven terra endins empassant-se cases i cultius. Fa un parell de segles, com a molts altres llocs del litoral, es va decidir plantar milers i milers de pins pinyers a les dunes perquè les arrels i el brancatge dels arbres fixessin la sorra i així evitar el seu desplaçament. Com a resultat d’aquelles actuacions de defensa es van formar extenses pinedes ocupant el sistema dunar entre la platja i la plana agrícola interior, i d’aquí venen “Pineda de Mar”, “Els Pins” de Santa Susanna i de Malgrat de Mar, o “Els Pins” de Blanes, per exemple, i moltes vegades trobem restes d’aquestes antigues pinedes enmig d’hotels, carrers, patis particulars o fins i tot càmpings (això també és ironia)...

Ja sigui amb un cordó estret de dunes o amb una pineda litoral entre la platja i els camps de conreu i antics edificis de pescadors, l’ocupació i transformació de la costa va ser similar pel que fa al tema que ens ocupa.

Fa molts anys, amb l’arribada de la revolució industrial a casa nostra, es va incorporar el ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies i persones, i el Maresme va ser una comarca pionera a nivell estatal. Primer de Barcelona a Mataró, i posteriorment de Mataró cap a Blanes, es va fer passar la via del ferrocarril per la costa, concretament per primera línia de costa, i a casa nostra, com majoritàriament a la resta del Maresme, per sobre del cordó de dunes que separava la platja de la plana agrícola, evitant tant el sorral susceptible de quedar mar endins i els conreu inundables...

A la segona meitat del segle passat, com a gairebé tota la costa catalana, van començar a sortir apartaments, hotels i càmpings com bolets sense cap mena d’ordre o planificació, simplement s’ocupava i edificava aquell camp de conreu més proper a la platja que es volia, separat de la via del tren per un camí de sorra, en ocasions ni això, i enmig o cerclant camps i hortes que amb el temps, degut a que la població local va passar de l’activitat agrícola a la construcció i als serveis relacionats amb el turisme, van quedar com erms abandonats a l’espera de ser edificats...

Els clients d’aquells hotelers i restauradors pioners simplement creuaven a peu el camí i la via del tren per anar a la platja, encara ample i amb algunes dunes residuals a tocar de les vies.

Els més afortunats, allà on la platja era molt més ample o quan la via del tren passava pel mig de la pineda deixant més espai entre la platja i la via, edificaven o ocupaven directament l’espai més proper a mar a ran de platja.

Amb el temps, totes aquestes edificacions i ocupacions es van “legalitzar” i es van ordenar uns espais caòtics i en moltes ocasions sense sentit ni serveis (enllumenat, clavegueram,...) amb els respectius Planejaments d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) dels anys 80 i 90, es van asfaltar els camins de terra, es va dotar de serveis a tot l’entramat urbà creat, es va limitar l’accés a la platja amb tanques i passos subterranis per motius de seguretat,... i com a conseqüència indirecta d’aquesta urbanització definitiva de tota la primera línia de costa (antiga plana agrícola, pineda o dunes), els que havien de desplaçar-se d’altres llocs cap a la platja, necessitaven aparcaments i camins d’accés directe a la mateixa platja, en paral·lel a la via del tren i recorrent tota la costa de punta a punta per evitar la zona urbanitzada, i s’aboquen milers i milers de tones de terra, grava i runa per transformar part de la platja (sorra) en terreny dur i transitable...

Més recentment, entre els 90 i primers d’aquets segle però en ocasions fa tan sols un parell d’anys, i emparant-se en la moda i engany dels passejos marítims com excusa per a urbanitzar espais “no urbanitzables” (Zones marítim-terrestre) de la mateixa manera que ara es volen fer servir els passejos fluvials per urbanitzar el Domini Públic Hidràhulic dels rius, s’asfalten els camins i aparcaments, es tanca també per motius de seguretat la banda marítima de la via del tren, es creen carrils bici i passejos amb paviments i blocs de formigó, s’omple l’espai de mobiliari urbà (bancs, papereres, faroles, fonts,...) es planten milers de plantes, arbres, fins i tot gespa amb reg automàtic, i per suposat s’instal·len equipaments i serveis de tota mena i amb qualsevol objectiu... tot, absolutament tot, a sobre de la platja perquè no queda cap altre lloc per on fer-ho passar tot...

Com a resultat final de tot plegat, la platja “útil” per plantar l'ombrel·la i estendre la tovallola, agradi o no, queda reduïda a una petita franja de sorra entre l’onatge i milers i milers d’artefactes artificials, just la franja que con explico més endavant correspon a la part de la platja original que de manera natural i cíclica desapareix i apareix depenent del temporals i de les aportacions naturals de sediments.

Igual algú pensa que no... que ell ha anat a una platja molt més ample davant Pineda, Santa Susanna o Malgrat tot i haver passeig marítim, camins asfaltats i aparcaments... doncs sí, però simplement perquè gran part de la sorra que veu prové d’una antiga ampliació artificial (amb el respectiu dragatge i transport des d’altre lloc) directament a aquella platja o d’altre costa amunt i que la corrent a depositat allà, i segurament amb l’excusa de que hi ha un retrocés de la costa per manca de sediments.

I si penseu en Calella, per exemple, heu de recordar (clica aquí) que les seves platges creixen perquè recullen tots els àrids que des de fa més de 30 anys s’aboquen des de Blanes a Pineda per ampliar platges i que la corrent dominant acaba transportant costa avall fins que topen amb les roques del far, exactament igual que les platges que creixen a la part nord de qualsevol port esportiu del Maresme. De fet, sempre he dit que cada vegada que un ajuntament com el de Blanes, Malgrat, Santa Susanna o Pineda ha demanat la draga per a les seves platges, en realitat estaven ampliant la de Calella.

Potser penseu que exagero o m’invento alguna cosa... només heu de clicar a l’etiqueta “historia” de sota aquest post i accedireu a desenes de fotografies i textos que corroboren tot el que heu llegit fins ara i tot el que llegireu a continuació.

Les llevantades i els temporals són part natural de la costa

A veure si comencem a parlar correctament... les platges NO desapareixen per culpa dels temporals o de l’onatge fort... són part indispensable i indestriable de la dinàmica natural de qualsevol platja, natural o artificial, aquí i a qualsevol lloc.

Les platges desapareixen perquè han estat reduïdes a la seva mínima expressió després d’ocupar i urbanitzar la major part d’elles i perquè s’ha anul·lat la seva dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica...

Per explicar-me recupero el primer dibuix...

La diferència principal entre la platja i el sistema dunar és que a les dunes s’amuntega la sorra i arrelen plantes permanents perquè l’onatge fort no se l’emporta, mentre que a la platja l’onatge dels temporals es poden portar la sorra i les plantes són anuals o colonitzadores, mai permanents. És per aquest motiu que el sistema dunar no està a tocar de l’aigua i només avança cap a mar quan no perillen pels temporals perquè la platja ha crescut abans. Si retrocediu a l’inici del post, veureu que la via del tren es va fer passar majoritàriament pel sistema dunar més proper a la platja... això vol dir que fa més de cent anys, quan encara no hi havia problemes de sediments, les onades podien trencar gairebé a la via del tren, i ara recupereu de dalt tot el que hi ha entre la via del tren i la platja en l’actualitat i pregunteu-vos si és normal o no que l’onatge arribi i faci malbé el mobiliari urbà. No és culpa de la manca de sediments, oi?

Quan hi ha una forta llevantada, que agradi o no hi ha vàries cada any, l’onatge fort penetra platja amunt i arrossega grans quantitats de sorra mar endins cada vegada que retrocedeix. Depenent de la mida de les onades i de la durada del temporal, la platja pot retrocedir més o menys, però sempre retrocedeix i la sorra s’acumula sota l’aigua...

Quan la llevantada passa i es recupera l’onatge suau, les onades empenyen la sorra poc a poc del fons cap a la platja a la vegada que la corrent dominant (de nord a sud) desplaça aquest moviment i l’empenya costa avall. Poc a poc però de manera constant, la platja recupera la seva amplada original alimentant-se dels àrids que va perdre la platja d’una miqueta més amunt, i de la mateixa manera la platja d’una miqueta més avall s’alimenta dels àrids que va perdre aquesta amb la llevantada anterior...

Però, què passa quan la platja que està amunt no pot alimentar la que està a sota perquè l’onatge de la llevantada topava amb roques o amb un passeig marítim cimentat i no acumulava sediments al mar?... Doncs que s’ha trencat la dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica i cada vegada que hi ha una llevantada s’amplifica i empitjora la situació tant a la zona sense platja com a la següent costa avall.

Ara recupero el dibuix de la situació actual (platja ocupada i urbanitzada) i digueu-me... Què penseu vosaltres que passarà amb la propera llevantada?...

Quina és la causa dels desperfectes en el mobiliari urbà de la platja?... La llevantada?... La manca de sediments del riu?... O l’ocupació i urbanització de la platja per part dels qui “exigeixen” solucions als altres?

Com he dit al començament, no és només manca de sediments.

Això no és d'ara

Un error freqüent de tothom és pensar que aquesta problemàtica és actual... coses que pasen perquè fa molts anys que la Tordera no aporta sediments... FALS!

El principal pecat de les nostres administracions no és cometre errors, sinó cometre errors sabent que és un error. I és que no poden donar l'excusa de que no ho sabien. Hi ha mooolts anys de diferència entre aquestes dues fotografies...

Altre error també freqüent és pensar que sempre ha hagut platges amples on ara es volen "recuperar"... També FALS!

S'ha urbanitzat tant al límit que ara cal ampliar la platja artificialment (no recuperar) perquè s'ha ocupat sencera. Aquestes són fotografies dels anys 1982 i 1984 de Malgrat...

Com ja he comentat anteriorment, la manca d'aportació de sediments de la Tordera no és excusa suficient per amagar les pròpies misèries.

La propera vegada que el vostre alcalde o regidor demani solucions a altre administració perquè s’ha deteriorat el passeig marítim o perquè els turistes no tenen platges per a Setmana Santa i els lobbys hotelers exigeixen actuacions, quan diguin que ells tenen la solució màgica malmetent el medi natural sense tocar ni un mil·límetre el seu urbanisme, aquell dia que arribarà tard o d’hora, recordeu aquest post i entendreu perquè parlo sempre de xorrades.

No fa gaire li vaig dir a una persona que si volia àrids per ampliar platges, el millor lloc per trobar-los era sota el passeig marítim, els carrers, els càmpings i els camps propers... milions i milions de metres cúbics de sorra gratis que ni s’han de portar de cap altre lloc, ni s’han de dragar de cap zona del litoral, ni s’han de treure de cap riu o espai natural protegit.

I que si els preocupa molt el risc d’inundacions en cas de Torderada, que treguin sorra d’un d’aquests camps propers que a més a més de per abocar-les a la platja, reculli l’aigua de les crecudes laminant i evitant inundacions a zones urbanitzades... No crec que sapigués ni de què li parlava.

Aquí teniu unes poquetes imatges per pensar sobre aquest tema...