Conflicte a la muntanya
La Vanguardia 10/11/2016
L’ús massiu dels espais naturals dificulta la convivència amb els caçadors
Entre l'octubre i el març és freqüent que aficionats a la caça, al senderisme o als bolets coincideixin fent les seves respectives activitats al mateix espai
Des de principis d’octubre, quan va començar la temporada de caça per a la majoria de les espècies, situacions com aquesta es repeteixen en molts espais naturals. Els qui surten al camp a fer senderisme, anar amb bicicleta, passejar a cavall, recollir bolets o castanyes, o fotografiar fauna i flora sovint coincideixen amb els que practiquen l’activitat cinegètica. “ Rebem moltes queixes; els excursionistes ens arriben indignats perquè pensen que els caçadors fan una cosa il·legal i nosaltres no ho estem evitant; però els hem de dir que és del tot legal, fins i tot dins dels parcs naturals”, perquè la caça només està prohibida en parcs nacionals i àrees verdes o municipis declarats expressament com a zona de seguretat, explica Francesc Coll, president de l’ Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya.
I apunta que, a Catalunya i a Madrid –les úniques autonomies que no tenen llei pròpia–, la caça està regulada per una llei estatal del 1970 que estableix que els caçadors han de preservar una distància de seguretat de 25 metres respecte a camins d’ús públic, llacs i carreteres, però no esmenta de manera expressa els senders d’excursionisme perquè són un fenomen que als setanta no es va tenir en compte. “Avui la presència lúdica al medi rural és enorme i l’excursionisme i la pràctica de BTT són fenòmens de masses, als quals s’afegeixen els boletaires i recol·lectors de castanyes en plena temporada de caça, i es confia tota la seguretat dels transeünts a la destresa del caçador i la confiança que només dispararà a la peça de caça quan tingui un blanc clar i segur”, reflexiona Coll.
Afegeix que, per reduir riscos i atès que hi ha moltes zones de muntanya on la bardissa és molt densa, aquest any, de manera excepcional, s’ha regulat que les colles de caçadors de senglar puguin acordar amb l’Ajuntament de la zona on caçaran el tancament dels camins d’accés mentre duri la batuda. I, es tanquin o no camins, el que estan obligats a fer sempre els caçadors és posar cartells informatius de la batuda en tots els accessos a la zona.
Tot i això, aquestes mesures no sempre són ben rebudes pels no-caçadors. “ Senyalitzem les caceres però la gent no ho respecta, sobretot en època de boletaires, i llavors sí que hi pot haver risc”, comenta Joaquim Zarzoso, president de la representació de la Federació Catalana de Caça (FCC) a Barcelona.
“Els caçadors no tenen dret a barrar el pas a altres persones en un camí públic; i no poden argumentar que ho fan per evitar riscos, perquè si ells compleixen la normativa aquestes persones no podrien rebre mai un tret”, afirma Theo Oberhuber, coordinador de campanyes d’ Ecologistes en Acció, que denuncia que sovint els caçadors posen cartells de prohibit el pas dies abans d’anar a caçar perquè no s’espantin els animals. Oberhuber considera que la caça entra en conflicte amb la resta de les activitats menys impactants que es duen a terme a la natura i per això cada vegada es registren més incidències a tot l’Estat, des de molèsties fins a accidents. Segons dades d’ Ecologistes en Acció, cada any es produeixen “unes 28 morts accidentals i uns quants milers de ferits” a causa de trets d’escopetes en espais naturals.
Caçadors i agents rurals comenten que de vegades les interferències tenen lloc perquè els excursionistes o ciclistes treuen o amaguen els senyals que adverteixen de la cacera. “La gent protesta perquè els caçadors, sent una minoria, condicionen els drets de la gran majoria de la població que vol gaudir de la natura, perquè si vas a una zona on es caça la possibilitat de veure-hi animals és inferior”, diu Oberhuber.
“Els caçadors cacem un dia a la setmana i senyalitzem una petita zona, de manera que els altres usuaris només s’han de desplaçar una miqueta de lloc”, es defensa Zarzoso. I reclama respecte per a la seva activitat, que cada vegada és més sol·licitada pels agricultors i l’ Administració a causa dels problemes que ocasiona la sobrepoblació de senglar, entre altres espècies. “Els caçadors no volem caçar més, però sí fer-ho amb garanties de seguretat i respecte, sense que ens insultin ni passin coses com que quan tornem a buscar els vehicles ens trobem les rodes punxades o els vidres trencats, o que ens agafin els gossos –que no estan mai perduts perquè porten GPS– i els portin a una gossera, incidents que hem viscut aquest any a la província de Barcelona”, indica el directiu de la Federació de Caça. I afegeix: “Si ho analitzem bé, els caçadors som els únics usuaris que estem reglamentats per fer l’activitat: ciclistes, motoristes i boletaires accedeixen a la muntanya, que és propietat privada, sense cap tipus de reglamentació, i a nosaltres també ens molesta que deixin el camp ple de porqueria”.
Antoni Bombí, director del parc Corredor Montnegre, coincideix que la caça és una activitat molt regulada i d’interès per als gestors dels espais naturals, però admet que ocasiona situacions de conflicte i provoca queixes per part d’altres usuaris. “No ens interessa reduir la caça del senglar, però intentem que es faci minimitzant les incidències amb altres usuaris i per això demanem a les societats de caça que evitin les proximitats dels itineraris senyalitzats, i les avisem quan s’organitzen pedalades o passejades en una determinada zona perquè evitin caçar a prop; i demanem als excursionistes que facin cas dels senyals i que, si senten trets o gossos, prenguin precaucions i facin notar la seva presència”, detalla Bombí. Alguns parcs naturals i ajuntaments anuncien al seu web els dies i zones en què es faran batudes en un intent d’evitar interferències amb els caçadors. Però els agents rurals expliquen que no sempre és possible informar amb temps, perquè de vegades el caçadors decideixen on munten la batuda el dia anterior, després que els rastrejadors vegin on hi ha més animals. Des de les organitzacions ecologistes el que es reivindica és que es reconeguin els drets dels no-caçadors i es regulin zones lliures de caça on la gent pugui gaudir sense riscos i sense veure’s pertorbada pels trets.
Ser pastor al segle XXI: més repte que mai
ara.cat 10/11/2016
Malgrat que cada dia es tanquen explotacions, molts joves s’interessen per treballar en un dels oficis més antics del món
Cada dia hi ha menys ramats d’ovelles a Catalunya. Segons l’Idescat, el 1993 n’hi havia uns 3.400 i més de 874.000 ovelles, i el 2013 -últim any amb dades publicades- hi havia uns 2.500 ramats i 579.000 caps. En canvi, el nombre de joves que es volen fer pastors augmenta, no només de persones vinculades a la pagesia o la ramaderia per tradició familiar sinó que un percentatge força important provenen d’entorns urbans. Hi contribueixen diversos factors: d’una banda, la crisi econòmica, que ha forçat moltes persones a replantejar-se -o plantejar-se- com guanyar-se la vida d’una manera diferent de com ho havien fet fins aleshores. De l’altra, hi ha més consciència d’una part de la societat que creu que cal contribuir a conservar el territori, i la funció dels ramats en aquest sentit és òptima.
El cas de Judit Nadal és una barreja de tot això. Doctorada en geologia, va treballar al món de la construcció fins al començament de la crisi econòmica. No té cap vincle familiar amb la pagesia, però des de l’any 2000 viu amb la seva família a Gaüses, municipi de Vilopriu, un terme afectat des de fa anys per nombrosos incendis forestals provocats per un piròman. “A Vilopriu tothom sap que la gran quantitat d’incendis que tenim no són per causes naturals. Si et preocupa l’estat dels boscos i vols reduir el risc d’incendis, un ramat és idoni”, diu Nadal. Fa quatre anys, quan ella en tenia 39, va comprar 30 cabres per començar un ramat que avui té 60 cabres i 20 ovelles.
Reconeix que la feina no és ben bé com se l’esperava. “La gent té la idea que es tracta de fer sortir el ramat a pasturar i poca cosa més, però has de saber de veterinària i agricultura, ser una gran administrativa i entendre de papers, etc.”, explica. Però la vida a l’exterior i tractar amb animals són dos aspectes que li agraden de fer de pastora. “És un plaer, i també saber que fas una feina amb la qual estàs contribuint a millorar el territori i el medi ambient”.
En la part negativa, creu que no és una feina reconeguda per la societat ni per l’administració. “La majoria del bosc a Catalunya és privat i a Girona més. No es pot viure de netejar bosc però els beneficis de tenir-los nets són molts. Extingir un incendi costa molts diners i ningú es planteja les despeses que té. En canvi, ajudant els pastors econòmicament es podrien estalviar molts diners perquè els focs serien més fàcils d’apagar”, assegura.
Seguir el ramat per GPS
Marc August Muntanya, de Riudaura (Garrotxa), tampoc té cap vinculació familiar amb la pagesia ni precedents de pastors a la família, el seu cas és vocacional: des de petit n’ha volgut ser. “No sé per què però era petit i ja anava amb els pastors del poble. No vaig trigar a tenir quatre o cinc ovelles per al consum domèstic”, explica.
Als 18 anys se’n va anar a l’Escola de Pastors del País Basc a aprendre l’ofici i també a aprendre a fer formatges, una faceta que s’ha convertit en una part important del seu modus vivendi, perquè la major part del seu ramat és de cabres: en té 70, i també 20 ovelles. “Els caps de setmana tinc la feina extra d’anar a vendre formatges i rebre visites al corral”, diu.
Muntanya aviat serà llicenciat en història i també és acordionista, una activitat que l’ha portat a Geòrgia, Irlanda i Berlín. “No volto gaire ni tant com voldria perquè els animals volen els mínims canvis possibles. Quan sóc fora, qui em dóna un cop de mà és la família o alguns veïns del poble, si cal. Jo també ajudo altres pastors quan m’ho demanen”. A la seva explotació ha incorporat noves tecnologies que li permeten poder seguir el ramat per GPS quan és fora. “La cabra que podríem dir que és la líder del ramat porta un dispositiu i des del mòbil puc saber sempre on és el ramat”. Muntanya coincideix amb Nadal que és una feina amb poc reconeixement i critica l’administració perquè entén que els posa més traves que facilitats.
Tan fort ha sigut el seu desacord amb el departament d’Agricultura que va renunciar a l’ajut a fons perdut de 30.000 euros per començar una explotació. “Quan no tens res no és fàcil renunciar-hi però no hi ha cap pastor que hagi tingut alegries en tractar amb el departament d’Agricultura. Fins i tot em van aconsellar que no em dediqués a fer de pastor perquè preguntava massa”, afirma. En canvi, va demanar -i se li va concedir- un ajut Leader per fer la formatgeria, també a través del departament d’Agricultura.
Una pàgina web com a aparador
Tant Nadal com Muntanya són a la pàgina web www.pasturem.cat, de creació recent, que presenta una seixantena de pastors d’arreu de Catalunya en què expliquen què ofereixen i com contactar-hi. “És una iniciativa molt interessant perquè els pastors sempre han viscut molt aïllats els uns dels altres, malgrat que puntualment es poguessin ajudar”, valora Muntanya.
Eduard Balsells, de la primera fornada de l’Escola de Pastors de Catalunya, és un pastor transhumant que passa bona part de l’any a Sant Boi de Llobregat, on té un acord amb l’Ajuntament perquè li mantingui net el terme, i Querol (Alt Camp), i és un dels promotors d’aquesta pàgina. “Està pensada com un aparador perquè la gent conegui la nostra feina”, diu. “També tenim un grup de WhatsApp, on hi ha uns 150 pastors, que sempre ens ajudem a l’hora d’aconsellar els altres companys”, afegeix Balsells. “El grup és una ajuda moltes vegades abans de consultar un veterinari”, afegeix Nadal.
Balsells creu que la pàgina ha d’ajudar els pastors a donar a conèixer totes les activitats que ofereixen, tant la venda de carn i altres derivats com formatges, llana o fems, la neteja de finques o de termes municipals o les visites de famílies i escoles. “Viure només del ramat és molt difícil, i més si no tens terres pròpies, per tant, tot el que ens ajudi és vàlid”, diu Balsells. Tots coincideixen que fer de pastor és molt sacrificat, però tots volen tirar endavant i no estan disposats a tirar la tovallola fàcilment.
Xai al mateix preu que fa 35 anys
Jordi Muxach és pastor de mena i un dels més coneguts del país pels nombrosos concursos de gossos d’atura que ha guanyat, especialment amb la Coloma. El seu pare ja n’era i ell, a més, ha sigut esquilador professional d’ovelles durant 37 anys. Es mostra escèptic davant l’increment de noves vocacions de pastor perquè creu que l’ofici cada dia està pitjor. “No sóc pessimista, sóc realista. Conec molt bé aquest món i no hi veig gaire futur. Hi va haver un moment, fa 40 anys, que em pensava que això tiraria endavant, però em vaig equivocar”, afirma. “Quan vaig començar encara guanyava cèntims. Em vaig poder fer una casa i he pujat quatre fills, però avui viure només del ramat és impossible. 35 anys enrere un xai valia tant com ara, però tot s’ha encarit molt i el xai s’ha estancat. Per viure’n, un xai s’hauria de pagar a 130 o 140 euros, i se’n paguen 60 o 70, i en èpoques de molta oferta 50”. Des de l’abril ha obert casa seva a les visites per ensenyar a les escoles i les famílies com és un ramat i ofereix tastets de xai. “Cada dia vaig plegant. De gairebé 600 ovelles que havia tingut, ara en tinc 350, i acabaré amb 150”.
Muxach lamenta que això passa mentre Catalunya és deficitària en el consum de xai. “Falten dos milions de caps a l’any per satisfer la demanda interna, però ve de fora perquè és més barat. Al supermercat hi diu «xai del país» sense especificar de quin”, afirma. “Paguem l’endarreriment dels 50 anys de dictadura, que van fer molt de mal. Mentre la resta d’Europa va avançar, aquí moltes explotacions semblava que estaven al segle XIX”, conclou.
Palafolls xifra en 14 mil€ els desperfectes ocasionats per les pluges d’octubre
Ràdio Palafolls 10/11/2016
El dia 12 d’octubre un fort temporal de pluja va sorprendre el Maresme amb precipitacions que van arribar als 220 l/m2 caiguts a Cabrils i a la zona del sud de la comarca, on es va haver de lamentar la mort d’un home a Vilassar, quan intentava creuar en cotxe per un carrer pel que baixava molta aigua.
A PLF es van acumular 79 l/m2, una precipitació que no va provocar grans desperfectes, però sí algunes incidències que l’Ajuntament ha xifrat en poc més de 14 mil €.Les principals afectacions es van centrar a la riera de la Burgada on va aparèixer un esvoranc a la part cimentada i alguna esllavissada de terres.
Esllavissada a la zona alta de la riera de a Burgada. Aj. PLF
En el global de la comarca la factura dels aiguats s’enfila als 7 milions i mig d’€.
El Consell Comarcal ha elaborat un informe recollint les dades facilitades pels 19 municipis maresmencs on les pluges van provocar incidències.
El poble amb més danys és Vilassar de Mar, amb més de la meitat del cost 3 milions 300 mil euros, seguit de Cabrils amb prop de 2 milions. De fet PLF és, dels 19 pobles, el que ha presentat menys incidències, rere Tordera, amb 15 mil €, Sta. Susanna, amb 24 mil, i Pineda amb 26 mil.
Ara el document s’ha enviat a la Generalitat (Departaments de Governació i Territori i Sostenibilitat), Diputació de Barcelona i Demarcació de Costes per tal que ajudin econòmicament a tornar la normalitat a aquests municipis i evitar que un nou episodi de pluges torrencials pugui afectar encara més al Maresme.
Debat de defensors i detractors del port de Tossa, dissabte
El Punt Avui 10/11/2016
Organitzat per l'Ajuntament, es farà a La Nau de sis de la tarda a nou del vespre
REDACCIÓ - TOSSA DE MAR
L'Ajuntament de Tossa ha organitzat per dissabte de sis a nou a l'edifici La Nau un debat públic sobre la possible construcció del port en què participaran defensors i contraris al projecte. Serà un dels actes més destacats abans de la consulta popular, que es farà el diumenge 20 de novembre. Amb el debat es vol aconseguir “un intercanvi ordenat d'arguments i opinions sobre si l'Ajuntament ha d'iniciar els tràmits per modificar el POUM que possibilitin la construcció del port i els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges amb els seus accessos”, segons un comunicat de l'Ajuntament de Tossa de Mar. El nombre de representants a la taula de debat es limitarà a dos per als partidaris del vot afirmatiu i dos per als partidaris del vot negatiu. El debat, que serà moderat per Carme Martínez –directora de Ràdio Girona-Cadena Ser– i s'emetrà en directe per TV Tossa i Ràdio Tossa, es desenvoluparà en tres grans blocs: el primer, sobre l'impacte social, econòmic i turístic del projecte; el segon, sobre l'impacte ecològic i territorial del projecte, i un torn obert de preguntes. S'iniciarà amb l'explicació del perquè de la consulta. Continuarà amb la intervenció dels convidats, i després de les exposicions s'obrirà un torn de rèplica i contrarèplica de cinc minuts cadascun. Aquest esquema es repetirà a cada bloc. Seguidament, es donarà veu a les organitzacions que han manifestat la voluntat de formar part del procés de consulta.
Un dels promotors del port de Tossa crea noves empreses abans de la consulta
Diari de Girona 9/11/2016
Les societats Harbor Tossa SL i Harbour Marine SL, registrades a finals d'agost, estarien destinades a «executar» el projecte
Un dels promotors del projecte de construcció d'un port esportiu, quatre xalets i un hotel de cinc estrelles a Tossa de Mar, Isidro Ventura, ja hauria registrat dues noves societats mercantils destinades a «executar-lo», quan encara queden més de deu dies perquè se celebri la consulta popular convocada pel 20 de novembre. Segons van avançar el diari Ara i Crónica Global, i es pot consultar a través d'informació pública, Ventura seria l'administrador únic de les societats Harbor Tossa SL i Harbour Marine SL, dues societats registrades el 31 d'agost i dedicades a la promoció immobiliària, la construcció i la venda. La primera compta amb un capital social de 500.000 euros, mentre que en el cas de la segona és de 3.016 euros. A més, també és l'administrador de la societat Lopsel BCN SL, dedicada a la construcció en l'àmbit de l'enginyeria civil, i en la qual el passat 26 de setembre -abans de l'inici de la campanya- li van injectar 200.000 euros.
Ventura encapçala també una de les societats mercantils, Star Assetes SL, amb qui l'actual equip de govern (TU), va signar el 2012 un conveni urbanístic per tirar endavant el projecte del port, condicionat a la realització d'un referèndum. L'altra societat privada és Feanda 2 SL, de qui en aquell moment era administradora Maria Mercè Soler Bertrolich. Diari de Girona va intentar posar-se en contacte amb Isidro Ventura en repetides ocasions per poder contrastar aquesta informació, sense èxit.
Aquestes dades s'han donat a conèixer, quan les parts a favor i en contra del projecte es troben en plena campanya de promoció dels seus posicionaments. Davant la defensa del «NO» a la pregunta: «Esteu d'acord amb la iniciativa de modificar el Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal per possibilitar la futura construcció d'un port, els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges a Tossa?» hi ha entitats com Naturalistes de Girona i l'associació Amics de Tossa -entre altres- constituïts en la plataforma «Diem NO». Justament dissabte passat van celebrar un acte a la Nau, titulat Per un turisme sostenible: preservem la identitat dels nostres espais naturals que va comptar amb la presidenta de la Unesco de Girona, Dolors Reig, entre altres ponents. Aquesta plataforma defensa que el punt fort de Tossa és el seu entorn natural privilegiat i que aquest projecte -que preveu un port amb tres dàrsenes i 453 amarratges o nous accessos- en destrossa una part substancial; també asseguren que un port no aportaria una quantitat significativa de turisme nou i de qualitat.
Per la seva part, la postura favorable al nou port la defensen els promotors, que van organitzar diumenge passat, un acte titulat El futur port de Tossa de Mar, que també va comptar amb la participació de diferents ponents. Els defensors de l'obra argumenten que el port i l'hotel serien un revulsiu per al municipi, un gran receptor de turisme que, segons una part del poble, ha quedat estancat i necessita una dinamització. Alhora -segons asseguren-el port suposaria treure de la platja les embarcacions del Club Nàutic, que ara hi passen l'estiu varades i ocupen l'espai dels banyistes.
De cara al pròxim dissabte, 12 de novembre, estava prevista la celebració d'un debat entre les dues parts, que tindrà lloc a la Nau a les sis de la tarda i que estarà moderat per la periodista Carme Martínez. El dia 20 de novembre estan cridats a votar un total de 4.853 tossencs majors de 16 anys.
La vespa velutina ja és al Baix Montseny
Nació Digital 8/11/2016
S'han detectat exemplars almenys a Sant Celoni i Gualba
L'empresa Anura Baix Montseny avisa que la seva expansió és imparable
Exemplar de vespa velutina detectada a Sant Celoni | Anura Baix Montseny
La vespa velutina, d'origen asiàtic, ja s'ha instal·lat al Baix Montseny. Des de fa una setmana s'ha detectat almenys a Sant Celoni i també a Gualba, tal com ha informat Antoni Armengol, propietari de l'empresa de control de plagues, Anura Baix Montseny. En aquest sentit, avisa que caldrà estar atents, sobretot els apicultors, per evitar possibles atacs a eixams d'abelles. "Sembla que l'expansió d'aquesta vespa és imparable i realment preocupant, ja que les adultes capturen les abelles de la mel per tal d'alimentar a les larves de la colònia". Aquesta circumstància passa habitualment entre els mesos de maig i juny.
Pel que sembla, les temperaturtes que hem tingut aquest mes d'octubre fa que estiguin molt actives i, per això, ara és un bon moment per a mirar de detectar-ne algún niu, ja que aviat els abandonaran per a hivernar. Un seixanta per cent dels casos s'han localitzat els nius penjats d'arbres alts i preferiblement en zones fresques ja que solen evitar les coníferes). Un vint-i-cinc per cent dels casos s'han detectat en zones ventilades i un petit percentatge dins de murs.
Entre les afectacions de la seva presència no solament poden atacar les abelles de la mel, també poden fer-ho sobre altres insectes polinitzadors, per tant una afectació a l'ecologia. De rebot tenim una afectació econòmica, sobre l'activitat apícola. Ja que incideix mitjançant atacs massius als eixams.
Pel que fa als humans, en general, la vespa velutina es mostra molt pacífica i no hi ha constància de picades o d'atacs, en aquests anys d'expansió per Europa. Tot i amb això es recomana no molestar-les ja que el poder de la picada, és considerable.
Antoni Armengol diu que cal ser realistes i com que la vespa velutina ha vingut per no marxar, sí que seria bo que des dels ajuntaments es pugui treballar per controlar la seva expansió. En aquest sentit, explica que si tenim ocasió de poder observar com una vespa captura una abella, "és important mirar si se l'emporta sencera o la secciona. En el primer cas vol dir que el niu el tenim a prop i si la secciona és que ha de volar lluny". En cas de detecció també és important poder avisar als agents rurals o l'ajuntament del municipi per mirar de localitzar nius.
La vespa velutina instal·lada al Baix Montseny Foto: Anura Baix Montseny
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada