Evolució 1945-2015 de la desembocadura i de la punta de la Tordera amb ortofotos del ICGC

Per entendre la problemàtica actual del retrocés de la costa entre la desembocadura i la punta de la Tordera (zona de càmpings, la més afectada de tot el Delta) és imprescindible primer de tot conèixer les causes principals, i no conec millor manera que examinant les ortofotos de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya entre els anys 1945 i 2015...

La darrera imatge disponible correspon al 2015, on es pot veure la situació actual (a l'espera del 2016-2017) de la desembocadura, de les platges i dels camps que envolten els càmpings propers a la desembocadura...

Com ja he dit, la millor manera de llistar les causes principals (que no úniques) d'aquest retrocés és examinant les ortofotos disponibles...

1945.- Els aiguamolls, les vernedes, les dunes, les pinedes i les platges amples dominen el paisatge al voltant de la desembocadura mentre que la plana deltàica està dominada per camps de conreu. La desembocadura és ample i els sediments que aporta la Tordera es depositen principalment al sud d'aquesta formant la punta del delta (el que avui anomenem Punta de la Tordera).

1956.- Els aiguamolls més propers a la desembocadura han estat transformats en prats i conreus guanyant terreny al tram final del riu que ara té una desembocadura més estreta i orientada mar endins que dificulta la sedimentació d'al·luvions al sud.

1986.- Els càmpings han ocupat totes les platges, dunes, pinedes, prats i aiguamolls abocant runes, terres i sauló per compactar els terrenys que abans envoltaven la desembocadura i la punta de la Tordera. Per evitar inundacions es canalitza el tram final del riu mitjançant motes. Apareixen les primeres edificacions sobre les antigues pinedes i platges transformades en càmpings.

1993.- La mota de la riba de Malgrat es reforça i arriba fins al mar per evitar el desplaçament natural de la desembocadura cap a sud i així facilitar l'accés dels campistes a les platges. Ja s'aprecia un cert retrocés de la platja de s'Abanell a la banda de Blanes per manca de segiments provinents del torrent del Burg amb les Torderades d'un riu que ara està canalitzat per motes. També s'aprecia el retrocés a la punta de la Tordera per manca de sediments de la Tordera que ara els aboca mar endins. Es consoliden edificacions i carrers a la zona.

1994.- S'accentua el retrocés tant a la desembocadura com a la punta de la Tordera pels motius descrits fins ara. Es continuen consolidant i urbanitzant carrers i edificacions.

2000.- S'urbanitzen el camí de la Pomereda i els camps més al sud dels càmpigs, es consoliden les noves edificacions i les platges comencen a ser insuficients entre la desembocadura i la punta per frenar l'onatge que en cas de tempesta posa en perill les instal·lacions turístiques a primera línia. La mota de la desembocadura ja queda mar endins i frena els pocs sediments provinents de Blanes costa avall, accentuant el retrocés al sud de la desembocadura.

2004.- Es fa evident el retrocés de la platja just al sud de la desembocadura per manca de sediments frenats per la mota. Malgrat tot es continua veient la tendència natural de la desembocadura a girar cap a sud tot i l'impediment de la mota. Els càmpings ja reculen i les platges s'aprimen. Els treballs per a la captació d'aigua marina de la dessaladora es fan evidents a la banda de Blanes amb la consolidació de la mota fins al mar i amb l'instal·lació d'estructures.

2006.- Es consolida el nou perfil de la costa després de les reculades inicials. Es comença a apreciar la reculada de la desembocadura a causa de les noves instal·lacions de la dessaladora a la riba de Blanes.

2008.- El retrocés de les platges s'accentua i es fa molt visible a banda i banda de la mota de Malgrat de Mar, tant a la desembocadura a causa de les instal·lacions de la dessaladora, com al sud per la manca d'aportació de sediments (frenats en part per la mota, en part per manca de precipitacions i Torderades) i per l'efecte embut creat entre la mota i les primeres edificacions que fan augmentar la força de l'onatge davant la desembocadura del Rec Viver. Apareixen les primeres esculleres per protegir les instal·lacions de la dessaladora i les primeres edificacions al sud de la desembocadura.

2009.- Els càmpings i les platges més properes a la desembocadura continuen reculant. L'escullera que protegeix l'edifici de la desembocadura del Rec Viver trasllada i augmenta el retrocés al seu veí del sud.

2010.- Els càmpings més propers a la desembocadura ja han perdut tot el seu front litoral. Comença a observar-se un procés similar a l'anterior també als càmpings de la punta de la Tordera (més a sud) per la manca de sediments retinguts costa amunt. El retrocés de la platja es fa més evident i s'accentua al costat sud de les tres esculleres (instal·lació de la dessaladora a la riba de Blanes, mota de la riba de Malgrat i l'edifici a la desembocadura del Rec Viver).

2011.- Es consolida el nou perfil de la costa i es comença a apreciar com l'escullera de les instal·lacions de la dessaladora (a la riba nord de la desembocadura) ja queda mar endins frenant els sediments costa avall que ja no arriben a la desembocadura. S'instal·len més esculleres al sud de l'edifici de la desembocadura del Rec Viver per frenar l'efecte embut causat per la primera escullera, traslladant el problema al veí del sud.

2012.- Ja es começa a veure el retrocés de la platja al sud de les noves esculleres.

2013.- La regeneració de les platges amb draga frenen el retrocés de les platges només uns mesos i fins al següent temporal, ja que les causes continuen sense abordar-se.

2014.- Les platges de s'Abanell, de la desembocadura del Rec Viver i dels pins (principalment) pateixen un fort retrocés a causa de les esculleres (per ordre de nord a sud) del passeig marítim de Blanes, de la desembocadura de la Tordera (amb la mota) i de les edificacions al sud de la desembocadura del Rec Viver, que lluny de solucionar el problema, el traslladen als seus veins del sud.

2015.- Es consolida el nou perfil de costa amb una reculada important respecte als primers anys amb càmpings, els quals han perdut totes les parcel·les situades inicialment sobre la platja i es veuen obligats a protegir les seves instal·lacions i edificacions de les onades amb esculleres. S'aprecia amb claretat l'increment del retrocés de les platges a la desembocadura de la Tordera i als pins de Malgrat que practicament han desaparegut, sembre al costat sud d'unes esculleres.

-------------------------------------

Cal recordar també que les diferents aportacions de sorra a les platges del delta (especialment a Blanes) per sí soles no solucionen cap problema i que any rere any s'han demostrat inútils. Això sí, tota la sorra abocada ha anat a parar a la platja de La Conca (al sud de la Punta de la Tordera) que si torneu a repassar les ortofotos veureu que ha augmentat any rere any d'amplada.

Els propers dies publicaré una entrada on es veu com aquest any el temporal s'ha aferrissat especialment a la desembocadura de la Tordera i davant el càmping Els Pins, a tots dos llocs a conseqüència de l'efecte embut entre esculleres i motes que intensifica el tamany i força les onades.