La roca tapada
La força del elements
#calella #rocagrossa
#mediterraneansea #mediterrani http://ift.tt/2kMgevp
De temporals, platges i el dinamisme de la costa parlem amb en @BeyondBCN 
http://enacast.com/sharer/?type=podcast&radio=radioarenysdemar&program=totalhora&podcast_id=radioarenysdemar_podcast_9409&s=7583&ref=tw …
@radioarenys
http://enacast.com/sharer/?type=podcast&radio=radioarenysdemar&program=totalhora&podcast_id=radioarenysdemar_podcast_9409&s=7583&ref=tw …
@radioarenysL'Enric Badosa parlant en nom de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme a El Dominical 29/1/2017 (2h 8min 12s) de Ràdio Arenys.
Doble cimera demà sobre seguretat i litoral en dos Consells d’Alcaldes extraordinaris
Ràdio Premià de Mar 31/1/2017
El Consell Comarcal acollirà demà dos Consells d’Alcaldes extraordinaris i consecutius. El primer serà entre alcaldes i responsables policials es troben amb el conseller d’Interior Jordi Jané, una reunió sorgida de la trobada de principis d’any a Argentona motivada per l’increment de robatoris a habitatges. El segon Consell és per analitzar els danys ocasionats pel temporal i les actuacions a emprendre per estabilitzar el litoral. Assistirà a la reunió Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Departament de Territori, que ha d’explicar, entre altres coses, les conclusions de la reunió que ahir mantenien a Madrid el departament de Territori i el Ministeri de Medi Ambient. Segons el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament, Antoni Subirà, els han arribat indicis positius:
Escolteu aquí... http://radiopremiademar.org/%E2%96%B6%EF%B8%8Fdoble-cimera-dema-sobre-seguretat-i-litoral-en-dos-consells-dalcaldes-extraordinaris/
El primer consell tindrà lloc a les 5 de la tarda i el segon a les 7 del vespre.
Desperfectes que atrauen
El Punt Avui 31/1/2017
Una persona fotografia la zona zero del passeig Foto: T.M.
Les destrosses ocasionades pel temporal al passeig Marítim de Pineda s'han convertit, sense voler-ho, en un nou atractiu turístic. Desenes de persones s'han apropat en els darrers dies fins al límit de la zona on el mar es va menjar pràcticament tot el passeig i va deixar al descobert el col·lector d'aigües residuals. Els més agosarats fan cas omís de les tanques i de la cinta que prohibeix el pas i accedeixen a la zona des de la platja per obtenir les fotografies més espectaculars. L'Ajuntament està pendent de saber el calendari d'execució de les obres de reconstrucció.
El canvi climàtic duplicarà el nombre de platges gironines amb risc d'inundar-se
Diari de Girona 31/1/2017
Un estudi de la Generalitat preveu que la Costa Brava passi en 30 anys de 43 a 74 trams de costa molt vulnerables a l'erosió i l'augment del nivell del mar · L'informe també augura que hi haurà més incendis «de gran extensió» fora de l'estiu
No és cap secret que el canvi climàtic ja és una realitat destinada a capgirar l'ordre natural de les coses i, per tant, també el nostre com a societat humana. Però a mesura que avança el segle XXI, les prediccions es van tornant més precises i això permet als investigadors obtenir una radiografia cada cop més fiable de el que ens ha de venir a sobre en els propers anys.
L'última prova d'això és el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya que es va presentar ahir a Barcelona. Elaborat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans, consisteix en un exhaustiu estudi de més de 600 pàgines que desplega un seguit d'escenaris futuribles a partir de projeccions fetes amb els registres meteorològics dels últims anys.
Aquesta mena de mapes del temps del futur cada vegada van més al detall. Per exemple, no es limiten a dir-nos que el litoral serà l'àrea que més patirà pel canvi climàtic, sinó que calculen que el nombre de platges de la Costa Brava que tindran un risc més alt de patir inundacions episòdiques fruit de l'augment del nivell del mar i de l'erosió. Segons l'informe, de les 43 actuals, n'hi haurà 78 l'any 2050 amb problemes greus de sostenibilitat.
També precisen que l'Alt Empordà serà la comarca més afectada de Catalunya per aquest fenomen, amb el 100% del litoral amb un risc molt alt de desaparèixer tal com l'entenem ara.
Basant-se en aquestes projeccions, l'informe es veu en condicoions de suggerir a les administracions que es vagin preparant: "Fins i tot mantenint la configuració costanera actual, serà necessari plantejar mesures d'actuació addicionals per a un percentatge important de platges que, d'altra manera, no compliran les funcions de protecció i d'ús turístic».
Igualment, l'estudi també posa la lupa en els incendis forestals. N'hi haurà més, perquè farà més calor i hi haurà més períodes de sequera. Però l'informe va més enllà i augura un major nombre d'incendis «de gran extensió» (com els de l'estiu de 1994). També més focs «fora de temporada», és a dir a l'hivern, tardor i primavera, i a llocs on fins ara no era tan habitual com a la muntanya.
Impacte a turisme i agricultura
El turisme i l'agricultura són els que més tenen a perdre si aquestes projeccions s'acaben fent realitat, perquè estan definits precisament per factors climatològics. En el cas del turisme un augment de la temperatura es converteix en una arma de doble tall.
Per un costat pot portar més dies de bonança, allargar temporades i desestacionar el sector. Però també pot fer perdre atractiu, un factor que sembla superficial però que pot acabar marcant la diferència.
D'aquí 30 anys les nits tropicals faran molt més incòmodes les vetllades vespertines; l'augment del nivell del mar es menjarà part de les belles platges de la Costa Brava; i les creixents sequeres poden disparar l'estrès hídric de la costa amb les seves consegüents restriccions.
El mateix pot passar en el cas de l'agricultura, on la irregularitat de les pluges i l'augment de la temperatura poden caure com una llosa sobre una activitat extremadament lligada al temps.
L'informe situa les afectacions principals a l'estiu amb el Pirineu i el litoral amb les àrees més perjudicades. Totes aquestes projeccions es fonamenten en l'obra que el canvi climàtic ha deixat fins ara. En el nostre país la temperatura màxima ha crescut a un ritme de 0,28 graus per dècada (0,17 en el cas de les mínimes). El termòmetre de l'aigua de mar ha augmentat 0,3 graus cada deu anys, i el nivell del mar puja 3,79 centímetres cada decenni.
Les claus
el 100% de la costa altmempordanesa es veurà afectada per l´erosió marítima dels temporals, agreujada pel canvi climàtic
El canvi climàtic pot fer més incòmode passar les vacances a Girona: més nits per sobre dels 20 graus, restricicons d´aigua i menys sorra
La freqüència d´incendis «de gran extensió» com el del 1994 es pot incrementar. També els focs fora d´estiu i en zones de muntanya
Les dades, corresponents a l´Estartit, confirmen la pujada del nivell del mar a un ritme força elevat, fet que pot portar problemes en un futur
Catalunya, cada cop més càlida i seca pel canvi climàtic
TV3 31/1/2017
Augment de la temperatura mitjana i de fenòmens climàtics extrems, menys disponibilitat d'aigua i problemes d'erosió en platges i ports: alguns dels pronòstics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
Augment de la temperatura mitjana i de fenòmens climàtics extrems, menys disponibilitat d'aigua i problemes d'erosió en platges i ports. Aquests són alguns dels pronòstics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, un document de 624 pàgines elaborat per 140 científics, especialistes en diversos camps.
La tendència d'augment de la temperatura mitjana es dona des del 1950, i ara prosseguirà a tot el territori i durant totes les estacions, però serà més marcada a l'estiu i a les zones de muntanya. També hi haurà més nits tropicals --aquelles en què la temperatura supera els vint graus. En canvi, disminuiran les nits molt fredes. Les onades de calor, però, seran més intenses i duradores, i això pot perjudicar la salut de gent gran o que ja té problemes respiratoris o cardiovasculars.
L'informe té 25 capítols, que exposen tant les tendències climàtiques i d'emissions com l'impacte que el canvi climàtic pot tenir en els ecosistemes i en les diverses activitats econòmiques.
Entre els crits d'atenció hi ha l'adreçat al paper dels boscos, que compensen prop del 9,7% de les emissions que genera Catalunya, però que es poden veure afectats per l'abandonament de la gestió i la manca d'aigua. Això també fa que hi hagi més combustible al bosc i que, per tant, s'accentuï el risc d'incendi forestal. I no tan sols en les èpoques i els llocs en què és habitual, sinó també en altres moments de l'any i en altres territoris.
La manca d'aigua serà un dels problemes més angoixants dels pròxims anys a tot el territori, però més marcat a l'interior i a les zones meridionals. Això i l'augment de temperatures tindrà una forta incidència tant en el consum domèstic com, sobretot, en l'agricultura i la ramaderia, que haurien de ser molt més eficients en l'ús d'aquest recurs. A l'informe també s'assenyala que caldrà una gestió intel·ligent dels recursos existents i mobilitzar fonts no convencionals, com ara aigües d'origen pluvial i regenerades.
També es veurà afectada tota la franja costanera. Molts ports catalans poden patir per l'agitació de les aigües internes, especialment durant els mesos d'estiu.
Per mitigar aquests efectes, a l'informe es recomana la proliferació d'espais verds a les zones més poblades. També consideren molt important que la planificació urbanística en general tingui present aquest fenomen.
El turisme també quedarà afectat. El de neu és el més vulnerable al canvi climàtic, per la disminució de la innivació, però també per l'increment de la temperatura i els fenòmens extrems de vent. Això també afectarà la producció i el manteniment de la neu artificial.
En canvi, el turisme de sol i platja es pot veure menys afectat. Hi pot haver una certa pèrdua de confort en els mesos més calorosos, però, per altra banda, es pot donar un allargament de la temporada en els mesos previs i posteriors. El que sí que s'haurà de tenir en compte és la disponibilitat d'aigua i l'erosió de les platges.
Quant a l'energia, l'informe recorda que la producció i el consum són responsables de més d'un 75% de la generació de gasos d'efecte hivernacle. Aquest fet obliga a repensar el mix energètic, on les renovables han de guanyar protagonisme, a apostar clarament per l'eficiència en l'ús de l'energia i a repensar la mobilitat per reduir la dependència dels combustibles fòssils. També demanen un sistema molt més distribuït i de més proximitat, amb la figura dels prosumers, que són productors i consumidors alhora.
L'informe ha estat impulsat per les conselleries d'Exteriors i de Territori, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, i amb el suport tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada