Més sobre els efectes dels temporals a les platges 20/2/2017

L'alcalde de Pineda demana tenir fetes el gruix de les obres del Passeig de Mar abans de Setmana Santa
Ràdio Pineda 20/2/2017

L'Ajuntament de Pineda confia que ben aviat comencin les obres de reconstrucció del Passeig de Mar de Pineda amb la construcció d'un espigó soterrat sota el passeig. Seria un espigó de roques com el que ja es va construir amb un temporal anterior que també va afectar la costa pinedenca. L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, ha dit que «confia que les obres puguin començar quan abans millor i confia en els tècnics municipals que ja han fet trobades amb responsables del Ministeri per a poder tenir fet el gruix de les obres abans de Setmana Santa». El Govern central va anunciar els 2,1 milions d'euros pel passeig de Pineda i la zona dels càmpings de Malgrat. Tots dos municipis estan a l'espera que Costes actuï per consolidar la platja que ha desaparegut i, després, des dels consistoris poder refer els vials més propers a mar. Mentrestant, la Plataforma Salvem el Litoral reclama actuacions pendents al litoral del Maresme i que es revisin els espigons. Consideren que a partir del port d'Arenys cap al sud, no hi ha altres infraestructures que barrin el pas a la sorra com fer noves construccions. “No es pot aplicar la mateixa solució a pertot per tenir platges en una trama contínua. Hi ha llocs on mai n'hi ha hagut i ara en volem”, diuen en la plataforma. La construcció d'espigons i d'esculleres, amb l'abocament de sorra, són les actuacions que es proposen en el pla estratègic a llarg termini, des del delta de la Tordera fins a les platges de Montgat. En alguns trams, aquestes estructures anirien mig submergides i, en d'altres, es farien perpendiculars a la costa.


Lloret de mar
Christian Mazzarella 17/2/2017




Naturalistes de Girona, preocupats per la gestió de les platges del litoral català
Món Planeta 20/2/2017

L’organització ecologista denuncia que el temporal d'aquests darrers dies i l’erosió que presenten les platges demostra que l'estratègia no és la més adequada per un bon manteniment del litoral

Platja de Lloret de Mar

L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat obliga, segons Naturalistes de Girona a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com s’ha fet fins ara.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunars, alteració de la dinàmica litoral per ports i espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions municipals, amb el vistiplau o “passivitat” denuncien els ecologistes, de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les platges catalanes grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del Mediterrani són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. 

L’Associació de Naturalistes de Girona, recorda que cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, diu, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.

Les restes marines naturals que arriben a les platges, asseguren, no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. 

També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals. 

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que segons aquesta associació, no té cap sentit perquè es desaprofita el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que es paguen entre tots amb fons públics. 

Possiblement, argumenten, la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. 

Aquesta organització, assegura que aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorbeixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. 

Si es volen protegir aquests grans recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim, afegeixen. 

Posen com a exemple el que es fa a les Illes Balears des de fa anys, que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. 

A la costa catalana hi ha pocs ajuntaments que han començat a posar en pràctica aquesta manera més eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.

Des de Naturalistes de Girona també demanen que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volen fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral si es vol ser part de la solució i no del problema.